Una de les meves dèries blogueres permanents ha estat, des del començament de l'era blog, trobar una manera eficaç de conformar una Obra completa virtual qui sigui realment global i que inclogui, per tant, els comentaris deixats en els nius d'altres ocells bloguers ( o blogaires), petites aus rapinyaires o voltors.
La mala solució que vaig imaginar una vegada consistia a anotar sistemàticament, amb els enllaços corresponents, tots els comentaris escrits en una sèrie de posts del blog. Però per recuperar-los caldria anar al blog on el vam deixar si és que encara era viu i ningú no l'havia esborrat.
Això suposava un malbaratament d'energies fora de tota mida i, per tant, estava condemnat al fracàs des de bon començament, com així va ser.
Vaig assabentar-me, simultàniament, que hi havia un servei que ho resolia... però per mandra o per malfiança no ho ho vaig ni provar. I ho vaig deixar córrer. Suposo que m'ho hauria de tornar a mirar...
El fet és que avui, en deixar un comentari a can Ya me gustaría per donar-li les gràcies d'haver recopiat ell l'article de Félix de Azúa que m'ha servit de base per al meu Joc politicolingüístic número 10, m'ha vingut al cap novament la idea del reciclatge i recuperació dels comentaris i del seu aprofitament integral.
Li he donat dues o tres voltes i he decidit que d'ara en endavant, recopiaria al meu blog tots els comentaris mínimament significatius deixats a can altri.
Sí, amb tot un munt d'avantatges importants:
1. S'aconsegueix així fer Obra completa concentrada i no dispersa.
2. Dóna als lectors una idea més tridimensional del perfil del bloguer (blogaire), justament pel fet de la concentració de tot plegat.
3. És també una manera d'homentatjar una mica o, com a mínim, donar relleu als posts, blog sencer i autor o autora que han aconseguit interpel·lar l'atenció d'aquella persona que li deixa un comentari.
4. D'això en direm *blocomentar o *blogcomentar *blogomentar. Blocomentar serà doncs un verb regular i transitiu que significa reproduir en el propi blog els comentaris que hem escrit en d'altres blogs (blogs, no blocs, és a dir... BoDeGa, no PeTaCa !=;-).
Un *blocomentari o *blogomentari ... serà doncs un comentari transformat en un post al propi blog.
5. Addenda: amb data de 31.01.2008 vam publicar un post on fèiem una petita precisió al respecte i acabàvem de polir la definició de *blocomentari amb els termes següents:
Què és un *blocomentari? (Sani Girona. Properament a la Vikipèdia )
Reprenc aquí la definició antiga i li afegeixo un aspecte important.
1. Per dir-ho curt i ras, un blocomentari és la represa -en el blog propi - d'un comentari deixat en un post d'un blog aliè.
2. La definició es completa encara amb un punt més: la creació en el propi blog del comentari que voldries fer a un post d'un blog que no admet comentaris.
En ambdós casos, la inclusió de la paraula blocomentari en el títol del post, indica que no és un pots nou sinó un comentari.
L'avantatge principal és la possibilitat d'editar aquell comentari quan sigui en el temps, al cap de poca estona o al cap d'uns mesos o algun any. I per edició entenc la modificació que s'escaigui, des de la corecció d'alguna errada ortogràfica fins a la modificació d'una idea principal o secundària. La substitució si cal d'una idea per la seva contrària.
L'avantatge secundari -principal potser per segons qui- és el fet d'incloure sistemàticament en le propi blog tots els comentaris escampats en els blogs amics -o adversaris-, de manera que el blog contingui el gruix de tot allò que cadascú ha escrit i ho reflecteixi com a obra completa.Tothom ha experimentat alguna vegada la sensació d'haver deixat escrit un comentari important a casa d'un altre blogaire; més important que algun dels propis posts...
Res no ens impedeix convertir aquell comentari en blocomentari, per tenir-lo a mà, recordar-lo i si ens sembla, modificar-lo.
La idea em va venir fruit de la meva necessitat de corregir gairebé sempre després d'haver postejat, allò que la maoria de gent fa en un editor o sobre un esborrany provisional. Després d'haver penjat cada post, ja començo a corregir-lo.Vaig insistir en la idea en veure que en cap servidor de blogs no era permès d'editar els propis comentaris una vegada penjats.Per això per a mi va ser una gran satisfacció veure que Blogger.com, com si em fes cas i veiés que això era un aspecte necessari, va posar sota cada comentari enviat en un altre blog a Blloger una icona de paperera, que permet esborrar un comentari propi si al cap d'una estona hom es penedeix d'haver-lo penjat.
Efectivament el podem esborrar i posar-n'hi un altre, modificat a voluntat, o no deixar-ne cap.La meva pregunta, des que vaig imaginar el blocomentari fins ara mateix és aquesta:¿Què suposaria tècnicament establir una mena de miniformulari automàtic que permetés afegir al nostre post el comentari que volem deixar a casa d'altri i que el blogaire destinatari del nostre comentari rebés per correu el tros de codi empaquetat corresponent al nostre comentari.
Caldria establir un petit "javascript" o "plug-in" per dir-ho d'alguna manera que en rebre-ho i validar-ho afegís aquell codi (amb estils inclosos, vull dir) al seu blog ?
En esquema, la cosa fóra una cosa així:
1. Veig un post que m'interessa i decideixo comentar-lo
2. Escric el comentari al meu blog tractant-lo com a blocomentari (tècnicament el blog ho processa automàticament mitjançant un "formulari" i llavors ho envia al destinatari)
3. El destinatari reb el comentari-codi que li enviem; ell ho valida i en fer-ho, queda automàticament penjat en el seu blog, en la zona de comentaris del post en qüestió.
4. L'autor del comentari conserva en forma d'obra completa tot el que posteja i tot el que comenta en altres blogs.
Tot són ventatges i pocs inconvenients o jo no en sé veure gaires. I suposo que des d'un punt de vista tècnic no és gaire difícil de resoldre i fer-ho possible.Jo ja he fet la meva feina creativa d'imaginar una modificació que ara per ara no existeix a la blogosfera... ara és l'hora dels tècnics.
Així doncs, aviam quin servei de blogs caça primer la idea, la fa seva i l'ofereix modificada i millorada urbi et orbi.
Potser podrem dir: "vindran nous blogs que ens faran més feliços..."Amén.
Voilà i that's it. Déu n'hi do ...
Ho enviarem (informacio@termcat.cat ) als del Termcat per a la seva aprovació si s'escau. I si no, nosaltres ho tirarem endavant igualment, of course!
5. Hi ha un avantatge suplementari molt significatiu: és la possibilitat d'editar el propi comentari, modificant si cal el que s'ha escrit i fent-ho amb "honestedad", atès que el comentari original es queda al niu-blog on el vam deixar escrit. i per tant no s manipula res, qui vulgui comparar ho pot fer i pot veure les diferents versions cas que s'hagin produit modificacions.
Jo he demanat vàries vegades a entesos diversos com és que els blogs no ofereixen encara la possibilitat que el propietari del blog pugui editar els seus propis comentaris.
Els pocs que contesten, argumentent que això no queda gaire "políticament correcte", però jo replico que una cosa no treu l'altra, i que em sembla que s'hauria de poder fer.
Continuarem per tant demanant als tècnics dels serveis de blogs que ho implementin, ells que poden fer-ho.
La idea de blocomentar, notable, arribaria a nivell d'excel·lent si els gestors de Blogspot, Blocat, WordPress o el servei TIC de la XTEC incloguessin i implementessin una mena de javascript complementari -suposo que és tècnicament possible- que gestioni això per a tothom i de manera senzilla, semiautomàtica i eficaç, per exemple, acumulant tots aquest comentaris en una part del blog on no interfereixin amb els post habituals ...
Per tot això, i pel fet d'imaginar fins i tot el palabro neològic que descriu aquesta activitat, em sembla que aquesta és una molt bona idea, que hauria de merèixer un petit premi: per exemple, cinc minuts amb la Mònica Terribas. Mònica, vull dir exactament ... amb tu al teu plató de La Nit al dia!, tu ja m'entens, Mònica! :-).
Però si la idea encara no us sembla prou bona, seguiré acumulant punts, com a les rifes de Festes Majors, fins aconseguir algun dia un premi gros.
Reprodueixo aquí el comentari pare de la idea, enviat al Lynx de Ya me gustaría. Diu així:
Sani Girona Roig dijo...
Dear Lince,
He aprovechado la copia del artículo de FdA en El País que hay en tu blog para crear mi juego número 10. Jocs políticolingüistics es, como su nombre esconde, un blog creativo, educativo y concienciante.
He visto tu lista de blogs por los que te paseas y veo con dolor que no hay rastro de mi blogs personales!
De manera que me veo en la obligación moral de informarte, no sea que te pierdas algo muy valioso y tú sin enterarte!
Dipofilopersiflex II: http://dipofilopersiflex.blogspot.com/
Jocs politicolingüístics: http://politicolinguistics.blogspot.com/
Dicofilopersiflex: http://dicofilopersiflex.blogspot.com/
¡Salud y suerte!
Y ¡Gracias!
sábado, septiembre 15, 2007 10:52:00 AM
_____________
Això, salut i força i bon cap de setmana.
Avui, jo ... "J'ai déjà donné".
