17.3.09

Cadàver exquisit a can Veí de Dalt

Entre el grapat de grans sacsejadors de la catosfera hi ha el Veí de Dalt, que manté tota una bateria de blogs creatius i excitants (sic ;-).
Començat ja fa moltes setmanes, no fou sinó fins fa ben pocs dies que ens va comunicar que el cadàver exquisit que ens havia proposat ja era ben mort i trempat sobre la taula del seu Malerudeveure't.

Per alguna raó que se m'escapa li vaig demanar al Veí que m'afegis a la llista de participants, però sense explicitar la meva identitat, i que m'hi afegís sota el pseudo de Smiley.
Ara, en haver vist el poema acabat i constatat que aquella manca d'enllaç que hi havia "cantava com una cloïssa" a la llista de versadors, em vaig afanyar a demanar-li el contrari del que li havia suplicat primer: ara calia que hi afegís un enllaç ben enllaçat cap al meu blog.
Sí, Smiley és Sani Girona, blogaire del Dipofilopersiflex.

La meva gosadia sense límits va atrevir-se a demanar-li també que si no hi tenia massa inconvenient, s'autoafegís a la llista de seguidors "fidels" del meu blog ... tal com ho havia demanat també abans a l'amiga Júlia: Digues que em segueixes "encara que sigui mentida" ;-)

Respectuós i eficient, El Veí m'ha enviat un missatge que ben lacònicament feia : Fet !
La collita no podia ser doncs més grossa. Li ho he pagat afanyant-me a afegir-lo a la llista de Qintaessencials del meu blog i, ara, penjant aquí una còpia del poema col·lectiu original.

La meva trentacinquèsima part poètica del poema, Pep, te la dedico plenament. La tens ben merescuda.

4t Cadàver exquisit @ Malerudeveure't


No voldria que el teu bes fos tans sols un record


  1. No voldria que el teu bes fos tan sols un record.
  2. Ja no hi ets en mi, ja no; el teu lloc l'ocupa una agulla clavada al pit.
  3. Quina tendresa, quan fem l'amor al teu llit
  4. fosc esquer, dolç convit i veles desplegades
  5. juganeres, amagades, obren la boca i baden les mosses
  6. amagades, escapadisses, entre ses bardisses
    es perderen unes quantes misses.
  7. Quan ve el plaer, no és mai a misses dites.
  8. Llencem idees a la blogosfera esperant que siguin llegides
  9. i oblidades, colgades d'arena de desert imaginari
  10. com els vespres d'amor que no he sentit
  11. Com l'esperança llunyana en forma de regal
  12. s'escola entre els dits inquiets.
  13. Estàvem tots dos inquiets però la vaig besar molt apassionadament
  14. Dos cossos nuats, compartint un bes com si fos el darrer.
  15. La por de no tornar-te a veure m'envaeix
  16. a l'hora en que la pell desperta,
  17. parla, crida, riu! Sigues feliç, dóna’m la mà
  18. que la vida de luxúria ens separa del nostre germà
  19. i dóna'm la mà, no desenredem els dits
  20. llargs i fins, com branques de pomera.
  21. Fàcil, com sempre que havia triat un plat.
  22. Amb bones herbes aromàtiques
  23. L'aroma, cant de sirena de les flors
  24. i oxigen, explorant galàxies pregones
    fins l'eternitat.
  25. Instant suspès al buit – pausa precisa i intensa, indefinida
  26. com les imatges borroses d'un matí de broma.
  27. Ella perduda el reconegué, ell incrèdul la mirà:
  28. és així com el teu esguard serè m'aixopluga.
  29. Els desitjos dins de la cova fosca
  30. de la meva ànima castigada

pels desenganys i la vida esbojarrada.

  1. Com una púber que s’esvera

quan arriben els primers dies de la primavera

i tot el cos se li altera.

  1. La pau del meu cos quan parlen les teves mans
  2. hauria preferit fer-ho amb els peus
  3. on restaria assegut la resta dels meus dies;
  4. días ingratos llamaban a su puerta.
  5. I quan anava a travessar la porta tantes vegades somiada,

el vent la va tancar d'una revolada.



i aquí els seus versadors perpetradors, perquè en quedi constància també en el meu blog...

1. Malerudeveure't (El veíde dalt)

2. Trina Milán (Platxèria)

3. Arare (Des del meu mar)

4. Carles Mulet (Nausica)

5. Zel (Ara mateix)

6. Roi (Històries d'en Roi Marphille)

7. Lady Griselda (Prosopopeia)

8. Khalina (Aventures i pensaments de Khalina)

9. Anna Tarambana

10. Jesús M. Tibau (Tens un racó dalt el món)

11. Joana (Llum de dona)

12. CArme Rosanas (Col.lecció de moments)

13. Striper (Striper d'històries)

14. Anna (Biblosfera)

15. Puji (La cullerada)

16. L'altra cara de la lluna (The silver blue sea)

17. Caliope d'històries picants (Caliope)

18. Té la Mà, Maria

19. Gel de ducha (Duschgel)

20. Violette Moulin (Violette)

21. Vist i no vsit (Euria)

22. Sol Solet

23. Too much strong me non tropp per te (Robertinhos)

24. Transparència (Cèlia)

25. Post-its sacados de la papelera (Xurri)

26. Cròniques de sota el Mugró (Jordi Casanova)

27. La Rateta Miquey i els seus pensaments (Rateta Miquey)

28. Smiley àlies Sani Girona

29. L'Avi

30. El Grum

31. Metamorfosi (El meu espai x)

32. El Gatot

33. Clint (A tot bloc!)

34. Gaby (Uno nunca sabe)

35. Déja Vie

________________________

Per celebrar la primavera, que tot ho altera

Mourir d'aimer ... cantada per Charles Aznavour!
Quanta emoció que desprenen aquests versos! Quantes llàgrimes que han fet córrer!
Sí, sempre hi ha cançons que si no existissin, s'haurien d'inventar! i, sens dubte, aquesta n'és una d'elles!


Mourir d'aimer par Charles Aznavour

15.3.09

Diumenge primaveral amb amanida i pintura, a 15 de març

Vaig llegir recentment que els homes del temps ens pronosticaven una primavera freda, després d'un hivern boig, que ha dut nevades extraordinàries al Pirineu i ventades delictives, que han arrasat arbredes de tota mena arreu de la península. El fet és però, que a casa nostra, almenys aquesta darrera setmana, i aquest cap de setmana en particular, ha fet al Garraf un temps primaveral que convidava a anar a la platja. Uns dies esplèndits.

Nosaltres hem anat al passeig marítim de Cubelles, al davant de l'ex-Tèrmica, i hem dinat a la Trattoria del Mar.

Allà hi he descobert un pa exquisit i he vist a l'amanida poma tallada a llesques fines com si fos mortadela, cosa que a mi encara em quedava per veure... i he pensat que no sé què feia jo amb la meva "mandolina" de cuina que és un dels meus estris favorits, que no practicava prou. Ara ho faré... ;-)

El més agradable ha estat dinar acompanyats per uns olis a les parets que m'han agradat pels seus colors, i he acabat sabent que eren pintats per la mare de la propiètària del restaurant.



No m'he pogut estar de caçar-los per endur-me'ls a casa molt bé de preu, atès que els originals, la Pilar Muñoz, els fa pagar cars. En tot cas, a preus allunyats dels meus pressupostos.

En algun lloc del blog tinc dit, i sempre que puc ho manifesto, que tot i ser molt ben educat, en determinats aspectes de la vida, jo prefereixo demanar perdó abans que demanar permís...

Així, si algú dels detentors dels copirait de l'obra se sent agredit en els seus drets per la reproducció de les imatges, només cal que ens ho digui i nosaltres rectificarem ipso facto, però creiem, al contrari, que mostrar aquesta pintura, valgui el que valgui, és una manera de compartir la bellesa amb els altres, fet que hauria de ser constitucionalment obligatori.
Oi?































____________________

Mem del catau escriptòric

Per començar, dic que m'ha vingut al cap allò de "Un soneto me manda hacer Violante"...
La Violant és avui en "Pere", de Saragatona.

Hi ha tot allò que fem per imitació, i que al costat dels diners i la pasió, és la tercera força que mou el món, o així m'ho sembla.
Després hi ha allò que fem per iniciativa pròpia i original que acostuma a ser menys que tot allò altre que fem que ens ho manen o demanen.

En aquest post, m'he deixat temptar per la proposta de l'amic *Pere que al seu blog llença una de les seves ja nombroses i sempre creatives propostes: El mem del vostre lloc de treball.

Li he deixat escrit això:

Bon dia, *Pere,

Com que tot el que és creatiu em deixa espatarrat, excitat, delitós i gelós, et felicito per tan creativa iniciativa i per l'alfabetització que suposa per a mi tot això que llegeixo sobre els "mems".

Quant a la proposta concreta que ens fas, t'he de dir que m'agrada tant com m'estranya, venint de tu, perquè em trenca la imatge de discreció infinita a la que et tinc associat, i en canvi veig que no només et despulles aquí tan llibertinament sinó que convides a la promiscuïtat .
Hi ha res més íntim que el taller íntim?
Dit això, afegeixo que em sembla bé aquesta invitació a transgredir el pudor.

M'agradaria que la teva proposta tingués un èxit apoteòsic, però no sé si la gran majoria dels *catogaires (sgr) o *catocaires (sgr) acceptaran d'endreçar una mica l'habitació, trobar el punt de fuga adequat, el punt de llum ideal, i sobre tot acceptaran de superar l'instint irracional que a tu et fa amagar la cara davant la càmara i a d'altres els fa venir basarda de mostrar el catau on couen les seves escriptositats.

Com que a mi ja m'agraden els reptes raonables... agafo el guant i accepto de memejar el teu mem al meu blog.
Cuida't i que tinguis molts dissabtes tan inspirats com aquest.
___________


Només em queden per fer doncs dues coses. Penjar executar el " mem". Aquí va:


La segona és lamentar el desgavell universal que trobo al voltant de la definició del "mem".
Tal com ho demostren els resultats de la meva cerca "¿Què es un meme?" i la definició que en fa el Termcat, entre inintel·ligible i patètica... una pífia més a la llarga llista que té en el seu haver.
I és que una cosa el l'origen del terme i el concepte en sí, quasi filosòfic, i una altra cosa és la descripció casolana del joc que no llegeixo enlloc de manera precisa i ben dita.
He buscat també si algú s'havia edicat a fer una "tipologia de mems" en català i després ho he buscar en castellà... Res de res. Molta faramalla i molt de poti-poti, això sí. Anem malament.

També aquí està tot per fer i hi ha molt de camp per córrer ;-)
Endavant !

__________________

Enllaços

13.3.09