Repugnant cas Millet 3/X

A hores d'ara, sobre aquest cas repugnant ja hi ha escrit molt més del que ningú no es pensava en començar la premsa a destapar la caixa de Pandora del Palau de la Música.

La Vanguardia
Dijous 22 d'octubre de 2009.
"El caso Fèlix Millet desata una feroz pugna entre jueces y fiscales". (pg. 57)

"Millet presionó al "más alto nivel" por el Príncipe de Asturias" (pg. 58)

Regió 7
Divendres 23 d'octubre de 2009
"Millet diu que va obrir un copte a Suïssa per protegir els estalvis després de morir Franco" (pg, 22)
"Un germà de l'expresident del Palau diu que està malalt i que s'ha carregat el cognom" (pg. 22)
El cognom Millet ja gairebé s'ha convertit en anatema a la societat catalana i no són pocs els familiars de l'expresident del Palau de la Música a qui els esquitxa immerescudament la ignomínia dels seus excessos" (pg. 22)

El Periódico
Dissabte 24 d0ctubre de 2009
"Puja el suflé Millet. El fiscal eleva a 20 milions el saqueig del Palau " (portada).


Ara, llegides les informacions d'aquesa darrera setmana, ja són possibles les apostes per veure qui endevina a quants milions d'euros pujarà el robatori dels lladres i quantes persones i institucions més s'hi veuran implicades.

De moment la torrentada ja ha fet molt de mal, però probablement en farà encara molt més, a mida que es coneguin més i més detalls, com ara el de les factures de

"6.700€ en flors"

que declara en la portada El Periódico, o com el que es diu a l'interior, (pg. 17), que

"els reemborsaments al dirigent convergent Àngel Colom consten en dos rebuts
diferents (...) I en la comptabilitat de l'entitat [Fundació Orfeó Català]
hi ha dues sortides per aquest concepte, una del 31 d'agost del 2000, i una
altra, el 15 de setembre del mateix any".

Bé, Artur Mas pot anar de víctima, però el fet és que els esquitxos del cas, li agradin o no, taquen CDC per responsabilitat d'algun -ara- membre de la coalició, com Àngel Colom, no perquè algú el persegueixi. I hi ha també el tema dels fons rebuts per la Fundació Trias Fargas. Legalment? El que sí és clar és que CDC va estar 23 anys al front del govern de Catalunya i bona part del problema es va coure durant aquells anys! Alguna conselleria hi devia tenir alguna responsabilitat en el descontrol i saqueig dels diners que rebia el Palau de la Música... O no?

Tot i que la perspectiva és només la d'uns pocs dies, les declaracions dels advocats defensors de F. Millet i J. Montull explicant la autoinculpació dels implicats es converteixen en ridícules, cíniques i falsàries, i fan créixer la indignació en progressió geomètrica tot convertint-se en una mentida afegida que hauria d'estar contemplat com agreujant a la condemna.

Josep Cuní va fer d'un dels abanderat de la "manifestació vitual" de tots els ciutadans que no entenien com era que el jutge instructor del cas no decretés presó per als inculpats.
Només molt al final de la setmana quan hi va a començar a haver sèrioses desavinences entre els jutges catalans es va començar a parlar del concepte "d'alarma social" a més del de la por de fuga (poca i poc probable) i de la possibilitat que, en llibertat, els inculpats tinguessin marge de maniobra i impunitat per destruir proves, alertar terceres persones i muntar estratègies igual de sibilines que les que els van permetre delinquir a la cara de tothom durant anys i anys.

Per sort per a tantíssims experts que haurien hagut d'adonar-se'n abans, la "magnitud de la tragèdia" és tal que dilueix totes les responsabilitats en un oceà de culpables per omissió i irresponsabilitat, però que probablement tindrà poques conseqüencies.

Només ens queda la mica d'esperança -als qui els en quedi- de pensar que tot aquest terrible desastre servirà perquè els delinquents de rang supermafiós estiguin una mica quiets durant una curta temporada i tot plegt serveixi per netejar molta porqueria.

El que caldria retocar, la llei sobre finançament dels partits polítics i la modificació del codi penal, endurint de veritat les penes per a delictes d'aquestes caraterístiques i magnituds, probablement quedarà com a utopia a implementar cap a finals de segle XXI o mitjan segle XXII.
I tant de bo que m' equivoqui!

_________________


Enllaços

Salvador Cardús. Política i antipolítica
Saragatona. Millet
Francesc Puigcarbó. Palau de la Música? ¡No! Plaza Féliz Millet
El Periódico. Millet retiró 10 millones en efectivo de las cuentas del Palau en 6 años
Google : "Félix Millet" +Palau +corrupció +política

Repugnant "Cas Millet" 1/X

A hores d'ara, els ciutadans que disposen d'accés a Internet tenen una font inesgotable d'informació. Valgui el que valgui aquesta informació. Em refereixo als cercadors en general i a Google en particular. Acabo de trobar-hi "marro" sobre el repugnant "Cas Millet".

Fa dies que volia dir alguna cosa -no m'atreveixo a dir "a dir la meva"- perquè reconec que ho veig tan gruixut que encara no tinc opinió del tot formada. Només sentiments primaris, com la majoria de catalans que van de sorpresa en sorpresa, en dosis homeopàtiques perquè no es produeixin massa suïcidis ni homicidis.
Mica en mica, la merda es va escampant i estarà bé que esquitxi a tots els hipòcrites que han participat en aquesta gran traïció a la Catalunya honesta.
Cal que l'oasi català olori tota la pestil·lència que calgui i que ningú es posi pel mig a mirar de relativitzar la magnitud de la tragèdia.
Caldrà que la Justícia faci bé la seva feina perquè aquí en aquest cas s'hi juga bona part del minvat prestigi que li queda.

Per mirar de fer-me una idea del que s'ha dit fins ara se m'ha acudit començar per anar a buscar a les "fonts de Google" la informació directa sobre el cas, "tal com raja" de les dolls:

Sorpreses immediates:
1. Resultados 1 - 10 de aproximadamente 55.700 de "Cas Millet".
2. Resultados 1 - 10 de aproximadamente 30 de "Cas Millet" +estafar +partits polítics
3. Resultados 1 - 10 de aproximadamente 19 de "Cas Millet" +"càstig exemplar".

No sé massa bé per on començar, però faré una tria.
El pitjor és que amb la decisió de no prendre declaració als màxims "presumptes" fins el dia 16 d'octubre, el jutge instructor del cas l'ha feta bona. És un molt mal començar o així ens ho sembla als ciutadans "d'a peu". Sembla que doni al implicats uns marges de maniobra que equivalen a tracte discriminatori al seu favor. Es lògic? És sensat?

M'oloro que estem davant de l'escàndol català de part del segle XX i del segle XXI, i que el que fins ara se sap és només la centèsima part de la punta de l'iceberg.
Intento imaginar el nombre de milers de fulls que tindrà el sumari i el nombre de persones directament connectades amb la trama de corrupció. Intento imaginar quan se celebrarà el judici i quin serà l'estat de salut del senyor Millet per aquella data llunyana allà cap el 2014? O potser encara molt més enllà? Intento imaginar si entrarà a la presó o s'ho farà venir bé per fer-s'ho perdonar...

Si no fos per la crisi profunda que travessa el país, tot plegat només fóra una estafa més, en la immensitat de l'oceà d'estafes en que sura aquest país. Però resulta que ara ja parlen -Edward Hugh al programa Singulars, d'avui dimarts 6.09.09- de reduir els sous i els preus un 20% per sortir de la crisi. I això són xifres prou extremes que obligaran els ciutadans a exigir que abans d'apujar impostos, rebaixar sous i imposar una mena d'economia de guerra abans es passi el cedàs i tornin tots els botins robats , (ja que no hi ha guillotina) tots els lladres, estafadors, corruptes, mentiders i farsants que s'han lucrat durant anys i panys.

Veient la magnitud dels casos Huguet-De La Rosa-Núñez i Navarro que ara es jutgen; el cas Gürtel i el Cas Millet, no puc deixar de pensar que una actuació decidida i combinada per part dels ministeris d'Economia, Treball, Interior i Justícia a nivell estatat i de les mateixes conselleries a nivell autonòmic potser farien aflorar sobre la taula no ja 15.000 milions d'euros sinó deu vegades més i que amb aquells 150.000 milions potser sí es podria fer alguna cosa a molts nivells.

Patètic i escandalós Duran Lleida avui 6.09. 2009 declarant a televisió, per a defensar que A. Colom aconseguís 12 milions de pessetes per netejar deutes del PI, que tots els partits van a trucar portes i buscar fons per finançar-se, i que això és totalment legal. ja es veu ben clar que no té la consciència tranquila.

Em temo que el cas Millet posarà a molta gent al seu lloc: molts polítics corruptes o incompetents fóra de la política i uns altres a la presó.

De tots aquest afers repugnants n'hauria de sortir un país més net i honest, però això passa necessàriament perquè es faci justícia de veritat... Peti qui peti!

____________________________