Nicolas Sarkozy, nou President de la República francesa
Dipofilo II / 306
A poques hores de conèixer el resultat de les eleccions presidencials franceses, se m'acut posar al blog una imatge que em va enviar un amic de França, d'Alsàcia concretament, fa pocs dies.
Jo ja li havia preguntat ara fa un mes aproximadament com ho veia, i em va contestar dient que li semblava haver de triar entre el dolent i el pitjor.
He anat llegint una mica a tot arreu que, tot i les esperances que podia representar imaginar Ségolène Royal presidenta de la República, massa gent important a tots els àmbits de la cultura i la política francesa l'ha qualificada des de poc apte fins a incompetent per al càrrec. Sempre ha anat per darrere del seu oponent en tots els sondeigs d'opinió.
Ara s'ha confirmat la seva derrota. Segur que tindrà una segona oportunitat, d'aquí a cinc anys. Veurem com continua la seva trajectòria dins del seu partit.
Pel que fa al seu oponent, ara m'enviava, sense cap comentari, aquesta imatge anti-Sarkozy on l'acusen d'excloure més de mitja França: els pobres, els homosexuals, els d'esquerres i els d'extrema esquerra, els estrangers, els que cobren l'RMI sou d'inserció social, els discapacitats, els àrabs, els negres, ni que siguin figures de l'sport com el tennista en Yannich Noah o el futbolista Lilian Thuram. L'acusen d'anar contra l'educació i la cultura... i acaben atacant-lo a nivell de la seva vida privada!
Bé, ara tindrà a la mà les eines i el poder per demostrar que tot això només era un cartell de propaganda amb molta mala bava i amb els arguments equivocats.
Ara ens tocarà estar expectants per veure com comença el nou president de la República a materialitzar el seu programa.
Sembla ser que canviaran moltes coses i per tant, caldrà veure com ens afecta als catalans i als espanyols. Caldrà veure com s'apliquen els canvis i si els remeis no són pitjors que l' enfermetat.
Val a dir que la seva aposta per la cultura de l'esforç i per la creació de riquesa sonen la mar de bé.
Sigui com sigui el que li passi a França, el que a mi em passa és que quedo seduït per l'efecte purificador de gairebé totes les comeses electorals. M'agrada veure que es parla de coses serioses, que reneixen les somortes confrontacions d'idees i les estratègies d'actuació, que la gent ha de prendre posició i s'ha de plantejar com vol les coses.
Estic segur que amb aquesta renovació, una vegada més, França serà una font de beneficis per a tota Europa i de retruc, per a tots nosaltres.
_______________
Pacticipació rècord: 85%
