Copiar impunement s'ha d'acabar
En Màrius Serra va publicar recentment a La Vanguardia (dilluns 18 de maig de 2009) un article rodó i afinat sobre el programa Approbo i les seves aplicacions virtuoses.
“No hay nada malo en copiar. De hecho, la transmisión cultural se fundamenta en la imitación y en la copia. LO malo es hacerlo indiscriminadamente, sin citar la procedencia y, sobre todo, sin añadir nada de nuestra cosecha”
La Vanguardia. “Lo copio del pueblo”. 18.05.2009 .pg.21
Tot el que hi deia em va interesar doblement. Per una banda pel fet de veure que hi ha una eina més al servei dels creadors i creatius, espècie per la qual sempre he sentit una gran admiració. Una eina que els permet de protegir els seus legítims interessos de manera que es pugui garantir l’autoria de la creació i els drets que se’n desprenen.
Per altra banda, perquè com a profesional de l’educació, el tema de la bona i mala utilització que es pot fer d’Internet per part d’alumnes i professors és un tema que té una vigència permanent i un llarg camí per córrer per tal de millorar senssiblement.
La tópica queixa de molts professors que uns alumnes han copiat els treballs al “Rincón del Vago” posa en evidencia més als professors que als alumnes. I exigeix gairebé com a conseqüència directa un replantejament urgent i generalitzat del que cal demanar fer als alumnes. Efectivament , la culpa –que sempre és molt negra i ningú no la vol- és del tot dels professors, per demanar als alumnes un treballs que no toca demanar a l’era d’Internet.
Segurament evidencia que la responsabilitat que hi hagi alumnes que seleccionen, engaxen i copien desenes, dotzenes, i centenes de pàgines directament d’una seu Web , sigui del famós “Rincón del Vago” o de les Vikipèdies en tots els idiomes , que ho grapin i ho lliurin als professors i que aquest ho acceptin … és una responasabilitat culpable dels professors.
Cal urgentment establir una nomes de treball i de control de l’aprenentatge -i fer-ne una difusió universal -- que recordin que:
1. la famosa “cita pedagógica” o citació d’un text d’un altre autor , sigui qui sigui qui la utilitzi, ha de ser relativament curta (entre 5 i 10 línies com a màxim, o unes 100 paraules o uns 500 caràcters).
2. que necessàriament ha de comportar una referencia clara a l’autor i a la font de la qual s’extreu.
3. que el 90 per cent del que es presenta com treball personal ha de ser personal i que les citacions textuals d’altres fonts, escrites o digitals, siguin estrictament exemplificants o referencials, i que mai no es faci passar per contingut propi! Dit d’una altra manera : que quedi clar en cada treball quin és l’apartat corresponent a citacions d’altres fonts i quina és la part d’aportació personal, analítica i/o sintética. Encara que sembli mentida, encara cal repetir aquest tipus de bertranades!
Això és una petita revolució necessària i sine qua non per millorar sensiblement la qualitat de l’educació del país, i com a tal hauria de ser implementada amb urgència des de l’escola primària i imposar-ho com una norma sagrada a Secundària. Infringida a la Universitat, hauria de poder ser fins i tot sancionable penalment..
Aquesta revolució estalviaria als professors milions d’hores de pseudocorrecció farragosa i completament inútil de cara a l’educació dels alumnes; també s’estalviarien tonelades i tonelades de paper i tinta totalment malbaratades i afectaría directament el grau d’atenció i la qualitat d’estudi dels alumnes, que perdrien de cop la possibilitat de recorrer a aquesta patètica d’autoenganyar-se tot intentant enganyar els educadors!
Crec que aquest canvi en la manera de demanar feina als alumnes ha d’anar acompanyada d’allò que suposa apostar decididament per augmentar significativ ament l’oralitat: és a dir un augment de l’expressió oral en tots els fronts , susbtituint bona part del pseudo treball escrit : seleccionat, copia i enganxat , gat fet passar per llebre .
Trobar el punt just de les coses ha estat i será sempre una tasca difícil, però crec que aquest és un objectiu raonable: trovar un equilibri entre els extrems, un dels quals és aquesta còpia arrauxada , burda i inútil que es fa passar per treball seriós, només perquè està enquadernat, imprès amb impressora láser i a tot color.
Avui que es comença a veure l’horitzó de currículums quasi exclusivament digitals i amb aprenentages basat en bona part en la utilització sistemática de les TIC i les TAC, és un bon moment -millor avui que demà- per erradicar definitivament aquestes conductes pandèmiques basades en l’estafa, la còpia textual de textos d’Internet sense citar-ne la font original.
Benvingudes eines com l’Approbo, doncs, que entre altres bondats , acceleraran -esperem-ho, almenys- les mesures per ensenyar a aprendre a aprendre millor…
***************************
Enllaços
1. Approbo. Web oficial
2. Approbo: compara tus documentos con los contenidos de Internet http://approbo.citilab.eu/ Symmetric- CitilabDescripció: Programari gratuït per detectar i/o evitar coincidències en treballs acadèmics redactats en format electrònic. És un comparador de documents online que permet comparar el fitxer desitjat amb aquells que hi coincideixen i que es troben a internet tot indicant el grau de semblança entre l'original i els diversos resultats. També permet seleccionar paràgrafs per detectar altres documents que els continguin.
3. El Software antiplagio: detector de copiones. Approbo, la alternativa española
4.Aprendre a aprendre
