M'en vaig pel món de la mà de Kapuscisnki i Heròdot

Reconec que amb la lectura d'en Kapuscinscki em cau la baba. Primer amb Eben i ara amb Viatges amb Heròdot, me'n vaig de viatge per móns antics i contemporanis i per immensos territoris d'arreu del món.

A la portada del llibre en l'edició catalana de l'obra d'Empúries/Anagrama hi ha la llebre més famosa de totes les llebres mai pintades al món: la llebre d'Albrecht Dürer.

I és curiós adonar-se que fins als voltants de la meitat del llibre no apareix l'explicació del perquè d'aquella portada.

El capítol XIV de l'obra (ni l'autor ni l'editor no especifica el número del capítol, pero ho faig jo) té per títol La llebre. S'hi explica l'intent fallit de Darios, rei de Pèrsia, per controlar els escites, poble situat al nord del seu reialme que s'estenia pels confins dels actuals Ucraïna i Polònia.

Kapuscinski es fa un fart de citar el tercer llibre d'Heròdot on s'hi explic aquesta campanya. Els Escites van decidir que no espodien enfrontar a un exèrcit tan poten com el Darios i van optar per fer com en Mao Tsé Dong molt més tard, només que els escites ho feien a cavall.

Quan els escites ja no es van poder o voler amagar més i van decidir fer front als perses, Heròdot descriu l'escena:

"Quan els escites estaven formats, hi va passat entremig una llebra i, a mesura que la veien, es posaven tots a empaitar-la. Tans avalotaven i vociferaven que Darios va preguntar a què venia aquell xivarri dels enemics; i en assabentar-se que empaitaven la llebre, va dir als companys habituals de confiança:'Molt en ens menyspreen aquests homes (...) ens cal un bon pla per retirar-nos amb seguretat' ."

Kapuscinski citant textualment Heròdot . Viatges amb Heròdot (pg. 135)

Continua ell dient :

"Una llebre amb un paper clau en la història? Els historiadors estan d'acord que els escites van deturar el progrés de Darios cap a Europa. Si no hagués estat així, el món podria haver canviat. I el que va decidir la retirada de Darios va ser la cacera plàcida d'una llebre (...) Aquell mensyspreu ia quella humiliació van significar per al rei dels perses un cop més terrible que si hagués perdut una gran batalla."
Kapuscinski . Viatges amb Heròdot (pg. 135)

No m'he pogut estar d'anar a buscar a la Vikipedia una imatge de la llebre d'Albrecht Dürer; una imatge d'Heròdot i una de Kapuscinski; els mapes convenient sper situar els món d'Heròdot, els Perses de Darios i els Escites de la llebre. M'he quedat ben descansat trobant-t'ho tot amb un tres i no res!

I he pensat en el destí de les obres de referència que hi ha a casa: els diccionaris de tota mena, una enciclopedia Sopena, una enciclopèdia Universalis, en francès, que va costar una fortuna fa 15 o 20 anys, encara una altra enciclopèdia juvenil, i fins i tot l'Atles universal de l'Enciclopèdia catalana!

Es una mervella saltar del Congo dels 60 a l'Iran de l'aiatol·là Khomeini, revistar la construccio de Persèpolis (330 a.C.) i veure com Alexandre el magne s'acosta Pèrsia amb els seus exèrcits...

Visitem Etiòpia i tornem per veure com Xerxes, substituteix Darios al capdevant de l'imperi persa...

La seducció que Kapuscincski sent per Heròdot en la transmet sencera i augmentada. Li dedica el capítol XVIII amb el títol Les tècniques del Grec on analitza la manera d'escriure i de gestionar la informació que reb Heròdot.
Com a periodista que és, aquelles tècniques de rocollir informació i abocar-la als seus llibres el fascinen, perquè el grec demostra en els seus escrits que fa tots els possibles per ser honest, comprovar i contrastar les informacions, i ser conscient que hi ha una realitat incerta que no té ganes d'inventar ni resoldre falsament, sinó mostrar la complexitat i justificar les pròpies deficiències...

Com més temps passava llegint les històries d'Heròdot méa afecte li agafava. Allò era gairebé una amistat. (pg. 165)

A mi em em resulta doblement plaent llegir el relat de les peripècies que passa durant els seus viatges com a corresponsal a la Xina, l'India, diversos països d'Africa i i a la vegada, recrear-me aquell segle Vè a.C. en que viu Heròdot. És una lectura que no em canso de recomanar a qui no l'hagi disfrutada encara.

______________

Mai no és tard per descobrir Ryszard Kapuscinski

El passat 4 de setembre, ingressat a la 10 planta de l'Hospital Vall d'Hebron, l'amic T* em va venir a visitar i em va fer un regal valuosíssim.
Em va portar el llibre de Ryszard Kapuscinski Heban (Varsòvia. 2001) en la traducció al català de l'editorial Anagrama/Empúries Eben. (Segona edició, 2008)

La lectura del llibre sedueix des de la primera línia i segueix en progressió permanent o sostinguda fins al final.

"He viscut a l'Àfrica uns quants anys. Hi vaig anar per primera vegada el 1957.
Durant els quaranta anys següents, hi he tornat sempre que hi ha
hagut l'ocasió. N'he recorregut bona part. M'he mantingut lluny de les rutes
oficials, dels palaus, dels personatges importants
(...)
Aquest no és un llibre sobre l'Àfrica, sinó sobre un grapat de persones que
hi viuen, sobre les meves trobades amb ells i el temps que vam compartir.
Aquell continent és massa gran per descriure'l. És un veritable oceà, un
planeta a part, un cosmos polifacètic i extremadament ric."
(...) R. Kapuscinski . Eben . pg. 7

Des del primer capítol Començament. topada. Ghana 1958 fins al darrer: A l'Àfrica, a l'ombra d'un arbre (Adofo. Poblat de la província etíop de Welega), de la mà del periodista recorrem camins impossibles, visitem ciutats meravelloses i patim seds i calors insuportables i en endinsem al Serengueti, on...

"fins on en arribava la vista, es veien grans ramats de zebres, atílops,
búfals, i girafes.
(...)
Com si contempléssim el naixement d món, aqelle
instat tan particular en que ja existien la terra i el cel, on hi havia aigua,
plantesi animals salvatges, pèrò Adam i Eva encara no havien estat creats"

Ho descriu amb una llengua plena de mots i d'adjectius precisos, rics, plens de matisos i colors.
Vet aquí uns exemples que he anat caçant tot fullejant el llibre i trobant les marques que hi vaig posar mentre el llegia:

* cossos neulits
* ulls acalats
* sastres aqueferats
* el cafè es fa malbé, els arbusts s'embordoneixen
* marmanyeres palplantades sense fer res;
* unes dones amb unes grans sellones de terrissa
* Les escaramusses entre la canalla són particularment aferrissades i sangonents
* un altiplà vast i enorme tallat per nombroses valls i corregades
* aigües rabents i tempetuoses dels rius davallen per la llera d'aquests barrancs profunds
* La sort dels que viuen al rampeu de les muntanyes no era gaire més fàcil ni millor
* És l'Àfrica humida del tròpic: esponerosa, embullada, en un estat permanent de germinació (...) * Les herbes alteroses i els matorrals arrombollats l'atacaven per totes bandes
* Però en aquella regió de l'Àfrica, tan reblerta de vegetació, els llogarrets no solen arrenglerar-se al llarg del camí (...)
* Vaig anar amb els nanos a buscar aigua (...) A uns dos-cents metres de la casa s'escolava entre repalasses i vimeteres un torrentiol, amb prou feines un rajolí (...)
* N'hi ha que colguen els cossos [dels cadàvers] sota el trespol de la casa on viu la família
* En Simon -i de gent com ell n'hi ha a balquena- porta amb la bicicleta el gènere que les dones vendran al mercat (...)

Llegint el capítol titulat Zanzíbar aprenem, com en una enciclopèdia, tot l'univers del que va ser el tràfic d'eslaus i de l'esclavatge. Hom té la sensació d'haver trobat "per fi" el text que millor ho explica de la manera més entenedora però a la vegada més completa possible.
El tràfic d'esclaus dura 400 anys (A Nigèria fins l'any 1936) i el nombre d'africans segrestats i transportades en vaixells en condicions infrahumanes al continent americà són entre 15 i 30 milions de persones!

Llegint el capítol Una lliçó sobre Rwanda, ens assabentem de la magnitud de la tragèdia que protagonitzaren els Hutus i els Tutsis a Rwanda el 1994. Mig milió de morts, un milió?

Al capítol Amin [Dada] (pg. 142-151) Kapuscinski diu:

"Un dia se'm a acudir que podia escriure un llibre sobre Amin, parquè Amin és l'exemple clàssic entre el crim i la incultura
(...)
Amin va governar vuit anys. Segons diferents fons d'informació, el
mariscal vitalici va assassinar entre cent cinquanta mil i tres-centes mil
persones (...)"

Al capítol Lalibela, 1975 anem a Etiòpia. Viatgem amb ell i patim com ell un viatge difícil i complicat...patim tota la calor, la sed i les mosques qu va haver de suportar.

"Després un dia de viatge fins a Lalibela. Tota l'estona barrancs rocallosos abrusats com l'interior d'una alt forns, buits, despoblats de gent i de vegetació.
(...)
Finalment, Lalibela. Lalibela és una de les vuit meravelles del món. I si no, hauria de ser-ne una. "

Al capítol Hi haura una festa, Kapuscinski viatja amb un peridista de Kampala al poble natal d'aquest darrer (anys noranta).

"Al començament de l'any, s'apleguen unes quantes famílies, amollen uns quants cèntims i es compren al mercat una vaca. La vaca pastura pel poble; hi té herba a dojo. Quan s'acosta Nadal, la sacrifiquen. Tothom es reuneix per participa en
l'esdeveniment. Tothom vigila que el repartiment sigui just. D'una part substancial
de la sang se'n fa ofrena als avantpassats (no hi ha ofrena més valuosa que la sang
de vaca). La resta es rosteix i es cou de seguida. És l'unic cop en tot l'any que
el poble menja carn. Després es compra una altra vaca i, d'aquí un any, hi haurà una
altra festa"

___________

Un dels auxiliars d'infermeria de l'hospital VH, d'origen senegalès, em va dir que si m'interessaven llibres sobre l'Àfrica i la literatura africana, podia anar a la llibreria La Ploma, prop de la Sagrada Família.

I em va recomanar un autor i un llibre, la referència del qual vaig apuntar al final d'Eben: Amadou Hampaté Bâ i un dels seus llibres Amkoullel l’enfant peul.

Està a la llista d'espera. No sé quan serà però tinc tota la intenció de posar-lo a la meva vida.
A "Som el que llegim", hi trobo això sobe R. Kapuscinski, i ho afeigeixo a manera d'invitació als amics.

"(...) el millor homenatge possible és, ras i curt, llegir-lo, conèixer-lo,
atendre la seva veu, fer-nos partíceps de la seva humanitat, de la seva qualitat
i del seu treball per aconseguir que aquest món sigui, cada dia, una mica
millor.
Perquè aquest polac pertany a una espècie de reporters, viatgers,
escriptors i persones en vies de desaparició, cal llegir-lo."

_________________________