116è joc literari . @ Tens un racó dalt del món.
Proposta del Sani per al 116è joc literari d'en J.M. Tibau @ Tens un racó dalt del món
Algun dia tornaré als teus braços
En obrir el bagul, aparegué una capsa que contenia postals de l'àvia i algunes de les fotos escadusseres que, per raons desconegudes, mai no foren enganxades a cap dels àlbums familiars que eren a les prestatgeries del menjador i que havíem mirat mil vegades.
Totes les cares eren noves per mi i tots els paisatges m'eren exòtics o estranys. Només algunes postals reproduïen capitals del món properes: Madrid, Roma i Amsterdam, també Lisboa i París mostraven monuments que ja ens eren familiars.
Enmig del paquetet aparegué una postal diferent de totes les altres: el retrat del cap d'una nina rossa, amb uns ulls d'un blau vert encisador que llençaven una mirada perduda. No portava vestits ni anava pintada. La seva boqueta de pinyó era tancada i no era fàcil d'endevinar si preguntava res o si era a punt de contestar-me.
Vaig tombar la postal i em vaig trobar amb només tres dades: un segell francès matasegellat a Bordeus el 30 de juliol del 1936 i una frase que era tot un poema:
El tic tac dels teus ulls em farà voltar el món, però algun dia tornaré als teus braços.
Ho signava , amb una lletra amatent i aplicada, un Albert que, evidentment, no era pas el meu avi.
Per això, aquell vespre vaig esperar amb neguit que tothom acabés el sopar i cadascú se n'anés a la seva cambra per pujar a demanar a l'avia que m'expliqués la història amagada en el missatge de la postal.
Quan l'àvia em mirà fit a fit, em va semblar descobrir el seu esguard per primera vegada: tenia també ella, com la nina, una mirada perduda i clara, i uns ulls d'un blau verd maragda.
Va esperar una estona abans no es va decidir a començar el relat, com si prengués el temps que li calia per reconstruir tot un pany de paret del seu passat. Amb els ulls humits i la veu trencada va fer així:
- L'Albert, nena, fou l'home que més vaig estimar. La guerra me'l va manllevar... Van passar els mesos i els anys, m'escriví des de diversos països d'Amèrica, però mai més no tornà als meus braços...
I així em va continuar explicant el seu drama. El relat d'aquella història acabà de matinada, quan fora, al carrer, ja apuntava l'alba...
________________
