Participeu als Jocs politicolingüístics

Si encara no coneixeu aquests jocs, ara que hem penjat el 17è és una bona ocasió per descobrir-los. Són aquí: Jocs politicolingüístics

Poseu a prova la vostra comprensió lectora, el vostre nivell d'intuïció morfosintàctica,
el vostre grau d'empatia sociopolítica, i l'abast del vostre coneixement mediàtic.


Observació:

Els jocs proposats estan basats en textos reals.
Tanmateix gairebé tots els textos han estat adaptats o lleugerament
trets de contexte, és per això que, juntament amb les opcions proposades,
no totes políticament correctes, poden ferir la sensibilitat del lector.
El que avisa no és traidor. ;-)

Facultat oratòria

En el seu llibre de relats El informe de Brodie, Jorge Luis Borges comença El evangelio según Marcos escrivint:

“El hecho sucedió en la estancia La Colorada,en el partido de Junín, en los últimos días del mes de marzo de 1928. Su protagonista fue un estudiante de medicina, Baltasar Espinosa. Podemos definirlo por ahora como uno de tantos muchachos porteños, sin otros rasgos dignos de nota que esa facultat oratoria que le había hecho merecer más de un premio…”

Això de la facultat oratòria d’aquell noi argentí em va fer venir al cap la conversa que tres setmanes abans havia tingut amb en Toni A* a la sala de visites de l’hospital Sant Camil.
Recordo bé l´origen de la conversa: la dificultat que tenen els alumnes per escriure però encara més per expressar-se oralment. I saltant d’una cosa a l’ altra va aparèixer el tema que a Itàlia, (ho sabia ara que ell s´havia posat a estudiar italià) els alumnes feien un examen oral per cada examen escrit i que aquell fet tant aparentment senzill explicava després de donar-hi voltes i més voltes la immensa capacitat verborreica i retòrica dels italians i estirant-ho una mica més i sense por d’ exagerar massa la dels argentins i uruguaians, que justament tenen origen italià.
Recentement encra m'ha dit en Toni que té més arguments que proven aquella teoria seva.
Tan bon punts en les aporti les afegirem aquí.

Li vaig anar donant voltes a la conclusió lògica a la que havíem arribat: que s’ imposava tornar a l’antic mètode de fer recitar les lliçons de memòria i de fer explicar oralment, i de manera sistemàtica, tot el que es va ensenyant als alumnes.
El cost d´aquesta petita revolució seria equivalent a la “xocolata del lloro” del pressupost educatiu, mentre que les conseqüències, -tot beneficis-, ens acostarien mica en mica a l’ expressivitat extraordinària i mestratge retòric d’italians i argentins.
No puc imaginar cap “però” ni cap argument contrari que pugui anorrear aquesta idea: prioritat total a l’expressió oral, que hem de convertir com més aviat millor en objectiu prioritari, al mateix nivell que l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Tan bàsic i simple com difícil d’aplicar.

Ens estudiarem amb cura la nova LEC i veurem si hi ha alguns aspectes que impulsin professors i alumnes a anar pel bon camí.

El poder de la paraula x/1000

Que la paraula té un poder infinit és ben sabut i de proves en recollim cada dia per tot arreu.
Sense anar més lluny avui n'he trobar tres exemples ben dispars, i tots tres força interessants i antològics.


1. Al Catalonia Today, Miquel Pairolí publica un article amb el títol The rise of the politician psychologist.

(...)
"Politicians are expected to do everything nowadays. Tha have to enthuse, haggle,
satisfy, console, laugh and generally pander to the will of people. Yet now
they have another role, which is to act as psychologists for the masses
(...)
"For the moment, this makes the mission of politicians that of the
psychologist.
This mission is to ensure that the public not panic, that fear does not spread like wildfire , that savers through their actions do not complete what speculators began. "
(...)
Miquel Pairolí. Catalonia Today. (October 9, 2008). Commentary. pg. 31

Bé, a dia d'avui tothom entén que on diu psicòlegs, podem posar-hi psiquiatres però també comediants o bufons, fariseus, mentiders o estafadors ... Això sí, mitjans patètics per a una fi decent (justificada?) ... evitar el pànic i que la gent salti des dels balcons dels pisos sobrehipotecats...

2. Al Diari de Vilanova, un article de Conrad Rovira fa referència a un passatge d' [Alícia] A l'altra banda de l'espill de Lewis Carroll (1872).

El llibre diu això:

'When I use a word, Humpty Dumpty said in rather a scornful tone, ' it means just what I choose it to mean - neither more nor less.'
The questions is, ' said Alice, ' whether you can make words mean different things.'
The question is, ' said Humpty Dumpty, which is to be master- that's all.'
Lewis Carroll. Through the Looking-Glass. The Folio Society. 1962. pg. 75

Pero al Conrad li interessa llegir-ho no com una persona que fa dir a la mateixa paraula coses diferents sinó que s'inventa dues persones ...

(...)
"Alícia, estranyada, pregunta : ... "I què passa quan dues persones volen donar un significat diferent a la mateixa paraula? "...
Molt senzill -respon en Humpty Dumpty, només cal saber quina de les dues mana més. "
(...)
Diari de VNG. 10 d'octubre 2008. Conrad Rovira. Des del campanar. El significat de les paraules. pg. 11

Tot i que en Conrad ens fa passar una mica gat per llebre, té raó quan dóna a entendre que Carroll fa dir a Humpty Dumpty que el que realment compta és saber qui mana, qui té el poder, i qui decideix en darrera instància el que sigui ...

L'amic Mark em fa arribar una traducció al francès que ha trobada en una web de la Universitat de Québec:

" - Quand j'emploie un mot, dit Humpty Dumpty avec un certain mépris, il signifie ce que je veux qu'il signifie, ni plus ni moins.
- La question est de savoir, dit Alice, si vous pouvez faire que les mêmes mots signifient tant de choses différentes.
- La question est de savoir, dit Humpty Dumpty, qui est le maître - c'est tout. »

Cadascú escombra cap a casa seva ...

3. Al videoblog d'Eduardo Collado, un clip d'un programa d'humor es presenta com la millor manera d'entendre el desgavell econòmic actual arreu del món.

Allò que no entendríem ni explicat per Solbes ni per Castells, ni llegit al Financial Times o al The Economist, ni molt menys encara per tertulians falsament experts debatent en programes de minories il·lustrades, programats per quan s'acaben els programes de futbol ho tenim aquí condensat en unes imatges perfectament entenedores i en menys de 5 minuts:
La mejor explicación de las crisis: The Last Laugh - George Parr
... que hauria de ser de visió obligada per als estudians d'Economia, de Ciències empresarials, de Ciències polítiques, dels polítics psicocomediants dels qui parla en Pairolí i de periodistes d'investigació....

La paraula com a bàlsam i poesia, la paraula com a arma de plàstic o com a arma letal, la paraula i l'humor com a solució ... Visca la paraula!

Absurditis. Diccionari de paraules cultes i infreqüents

Tots sabem que la llengua és fonamental i que els diccionaris en són les catedrals.
M'ha fet gràcia trobar a Internet un nou temple del que en desconeixia l'existència.
Absurditis. Vos délires font désordre

Un passeig pels seus passadissos i criptes ens fa adonar aviat de la immensitat del tresor que hi alberga.
La salutació, escrita en lletres d'or diu així:

"Tu entres dans le temple de la grandiloquence, le sanctuaire de la frime verbale, le recueil du savoir rhétorique. Ici sont concentrés les mots qui ont le double avantage d'être peu usités sans pour autant être obscurs ou inutiles. Ici, pas de logomachies, de salmigondis ni de mots sibyllins mais une pléthore de mots irréfragablement intéressants qui te permettront de soliloquer avec grâce devant ton PC ou de faire le matamore devant tes proches."

"Amic, entres [per voluntat pròpia, allà tu! ;-)] en el temple de la grandiloqüència, en el santuari de l'excessivitat verbal, un recull del saber retòric. Aquí es concentren totes les paraules que disfruten del doble avantatge de ser poc usitades sense ser completament abstruses o inútils. Aquí no trobareu pas logomàquies ni salmigòndies ni paraules sibil·lines, sinó una plètora de paraules irrefutablement interessants que us permetran de compondre encantadors soliloquis amb el vostre ordinador o de fer de Senyor Ferrerons amb els vostres amics i familiars "

En poques paraules, és un diccionari de sinònims especials de paraules ja força infreqüents ... i com a tal, -poca broma- una font suc i saba lingüística essencials.
Dosi recomanada: dues o tres paraules al dia, per via tòpica.
Implementació: es recomana inserir-ne a dojo, - sempre que es pugui o forçant el context si cal-, en les futures redaccions blogueres, per tal de salpebrar més eficaçment tots el escrits i fer-los més expressius, més precisos i lluïts i/o divertits.

Desaconsellat a tota persona amb domini lingüístic encara poc madur o amb sentit de l'humor poc desenvolupat.

Leticia de Borbón , Magdalena Álvarez, Manuel Marín i José Bono

Tot volant per sobre de la setmana sense tocar de peus a terra ...i sense fer escala enlloc, se m'acut fer com a mínim una mena de revista de premsa...

Rodoníssim i intel·ligentíssim l'article de la cntraportada de l'Avui del dimarts 20 de novembre 07 fent referència ben explícita a l'evocació de Dimarts i 13 :

(...)"Sopo amb una amiga que em pegunta el matexi que em pregunten, que què faig callada des de fa tant de temps. Doncs escriure un diari, on m'ho apunto tot. Si arribo a reina, me'l guardaré en un calaix. I si no, serà el millor reportatge de la meva vida."

L'Albert Hom acaba la frase allà on els de El jueves van imaginar una historieta. I a mi me'n venen ganes, d'escriure coses, però només afegiré això: si s'apunta tot el que passa, ja té més feina de la que pot fer.

2. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, entre el que va exclamar l' altre dia al Congrés "ante' partía que doblá" i el que va replicar ahir dimecres al portaveu d'IC-V al Congrés, Joan Herrera, ja s'ha fet un lloc a la història dels famosos amb frases famoses, per divertides, per sucoses, per cromàtiques i expressives: "em necessiten per mirar de tornar a guanyar les eleccions"...

3. Trist, força trist que Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats, home que generalment cau mitjanament bé a gairebé tothom , se n'hagi d'anar emprenyat.
"perquè el PSOE pretén rellevar-lo per Bono" (Avui 16.11.pg.9)
Tothom acaba trobant-li el gust a tron i al poder ...
Si ho deixa és perquè l'han fet emprenyar. Necessiten un Pepe Bono al seu lloc per mirar de tornar a guanyar les properes eleccions. Marín és massa sec i independent. I per a grans mals, calen grans remeis. A la guerra com a la guerra, cal un actor polític mediàtic capaç de generar, també ell, llenya per al foc.
Anem-nos preparant per tornar a escoltar frases inspirades en la gràcia i el "donaire" de la de Magdalena, però passades pel foc roent i l'espasa afilada de J. Bono.

Coses com "ante' muerto' que verlo' andá suerto' por ahí" ... i d'altres de les que fan tremolar les haurem de tornar a entomar.
Amb la seva retòrica mesetària, quasi pepeïsta, José Bono fará entrar vots pel PSOE a cabassos plens...

Aviam si m'equivocaré o no.

La *ciubigüitat de CiU, amb o sense Unió DC, i amb Artur Mas al capdevant, mereix post a part. __________________________

I es va fer la foscor...

Al final veureu com de la foscor, de vegades en pot sortir una mica de llum.

Un dels dos editorials de La Vanguardia del dijous 23 d'agost, "Un mes después", està dedicat al fenòmen de la segona gran apagada general a BCN a l' agost.

N'extrec dues mostres significatives:

"Si en los últimos treinta días no se han producido nuevos problemas
graves en el suministro eléctrico se debe, en gran parte, a que el consumo ha sido
muy inferior al de otros veranos (...)
La gran prueba que deberá superar el sistema eléctrico barcelonés se producirá en septiembre cuando la ciudad recupere su ritmo normal tras la vacaciones" .

"Las palabras del presidente de Endesa, Manuel Pizarro, de que con tarifas
tercermundistas no se pueden tener infrestructuras alemanas no dejan de ser
inquietantes para los usuarios. Pero al respecto hay que recordar -sin aire de victimismo- que Madrid dispone de esa red de mallado eléctrico por ley, y que se realizó en su momento sin que nadie [de Madrid (-aquesta precisió és meva)] tuviese que pagar ni un céntimo de más en el recibo de la luz."

L'editorial acaba així:

"Después de este verano negro, que ha puesto de manifiesto la debilidad de las infraestructuras de Catalunya, (...)

al diari hi segueix una darrera frase retórica, tòpica i més buida de contingut del compte ... però que deu ser la que escau inevitablement a un diari "burgès, de dreta conservadora" com La Vanguardia.

Us la deixo endevinar ... A, B, C o D?

Nivell del joc: ELEMENTAL

• A. "ha llegado la hora de salir todos a la calle y montar una manisfestación multitudinaria exigiendo responsabilidades y soluciones."
• B. "ha llegado la hora de decir basta y decirlo de manera clara y contundente, exigir dimisiones y compromisos firmados con luz y taquígrafos."
• C. "ha llegado la hora de resignarse y pensar que Catalunya está condenada al fracaso permanente."
• D. "ha llegado la hora de olvidar los parches y apostar por soluciones de presente y futuro."

Així doncs ja veieu com, per associació d'idees, la lectura d'aquest editorial de LV, a banda de produir-me tristor i mal humor, perquè equival a una amenaça d'increment del preu de l'electricitat a tot Catalunya, m'ha inspirat la creació d'un joc político-lingüístic ( o lingüístico-polític, si us agrada més) que consistirà a escollir un tros d'article de prensa escrita o electrònica qualsevol, mirant que sempre sigui com més interessant possible, és clar, en el qual amargarem una paraula o frase i proposarem llavors dues, tres o quatre opcions i deixarem que els lectors endevinin quina paraula o frase proposada encaixa amb el text original...
Això, que és un joc radiofònic vell com la ràdio, no sé si s'ha fet gaire per escrit ... perquè no era massa factible fins l'arribada d'Internet i més concretament dels blogs...
Ara és fàcil de muntar i de gestionar, proposant la resposta corresponent (un simple enllaç) al text original. L'única dificultat és la part creativa: les paraula o frase alternatives a la paraula o frase originals que cal inventar per proposar com a opció i que haurien de tenir una certa gràcia com més gràcia millor ...

Jo engegaré el meu. Segur ... i miraré que compleixi molts mesos de vida ... però ja veurem com va ... L'home proposa però la vida disposa ...
A casa sempre m'han retret que treballi sense guanyar un duro, i que això no pot ser ...
Per tant, trucaré als diaris i a les revistes del cor aviam si aconsegueixo signar amb algú un contracte milionari ... :-)

____________

PD.

SOLUCIÓ .
La solució és, evidentment, i per desgràcia, ho heu endevinat sense problema, l'opció "D" !
Però aquest era només de nivell elemental. Espereu a veure, i acceptar el repte de resoldre, els exemples de grau avançat i diabòlic ... xal·lareu !