Ja hauria de ser al llit perquè demà, a més de llevar-me, com totohom, m'hauria de llevar fresc. Però és ja tard i em trobo mirant el programa de TV1 "59 segundos" on es debat la guerra entre Israel i Palestina.
En la primera part, alguns dels tertulians més visceralment convençuts han parlat del fet que Israel ha anat més enllà dels límits acceptables. Hi ha hagut qui proposava que la comunitat internacional imposi a Israel el respecte d'alguna norma i li impedeixi que se les salti totes sempre, sistemàticament ...
Tardo poc en "perdre el respecte" (sigui dit entre parèntesi) a tots aquest sessuts tertulians. No aporten gaires arguments, ni novedosos, que vagin més enllà del que tots plegat podem pensar i opinar a partir de les poques i esbiaixades informacions que trameten els media de masses. I a sobre ara ja passen a parlar poc seriosament del look de la Ministra de Defensa durant la pasqua Militar. Adéu.
Jo sí que tinc alguna cosa nova a dir. Està molt bé que reflexionem sobre el paper galdós que fa la Unió Europea en general i els diferents països de la UE en particular, entre ells Espanya.
Quant pesa la opinió de cada país europeu sobre la taula de decisió dels militars israelians, dels dirigents palestins a l'exili o a Palestina? Potser és que tot ja estava molt ben calculatd'antuvi ique el que de veritat compti sigui el que Israel estigui disposada a negociar i cedir i a obtenir de la nova situació que es produirà com a conseqüència d'aquesta guerra.
En podem "enriure" o lamentar del paper whisfulthinkingnós, -com a mínim impotent davant dels fets -, dels governs espanyol, belga, irlandès o alemany, i fins i tot podem fer broma del paper negociador del president francès... però no sé si és gaire útil ni gaire seriós. I la gravetat de la situació no admet frivolitats. Ara bé, a mi se'm fa estrany que de la mateixa que s'interperl·la a Barak Obama perquè es manifesti i es posicioni en relació a aquesta nova guerra, m'estranya que no s'interpel·li a amb la mteixa intensitat Rússia, Japó, Xina, Brasil, Índia...
Si hi ha algú a qui cal blamar seriosament i directa és l'ONU. Jo em pregunto on és l'opinió de tantes grans potències del món? Si hi ha alguna preguntà vàlida a fer-se és ¿com és que l'ONU es mostra tan impotent per resoldre un conflicte que afecta la pau i la seguretat del món sencer?
Philippe Néricault dit Destouches 1680-1754 és autor d'una frase famosíssima: "Chassez le naturel, il revient au galop" que, entre les moltes traduccions i interpretacions possibles, té la de dir que no es pot amagar el cap sota l'ala i no mirar la realitat als ulls, perquè la realitat de seguida torna a imposar-se a les nostres vides.
Una de les realitats que de vegades volem oblidar és la política, en el sentit més cru de la paraula: la gestió dels interessos oposats d'uns i altres. I així ni a l'estiu no hi ha hagut treva, perquè la realitat sempre s'imposa a la ficció.
"No cal que volgueu oblidar-vos de la política, perquè sempre torna i torna sempre al galop" SGR.
Ho sabia tothom i era profecia que donar publicitat a les balances fiscals de les autonomies de l'Estat canviaria les regles del joc polític a l'Estat espanyol: ajudarien a clarificar paraules i conceptes : solidaritat, expoli, extorsió, imposició, injustícia, parasitisme, justícia ... Ara ens calen per a tots aquest termes noves definicions més acurades i matizades.
La imatge del català emprenyat, té ara encara una altra versió que és la del català indignat amb raó i proves a la mà. I per això cal donar-li alguna resposta que no sigui l'insult barroer de costum que practiquen els cercles anticatalanistes madrilenys amb un cinisme desmesurat i impune.
L'escabrós acudit que proposava "adoptar" infants extremenys i el Manifest "Quiero ser solidario" que m'acaben d'enviar per correu fa una estona i reprodueixo a sota són només dos dels exemples del greu malestar que hi ha a Catalunya perquè l'Estat es nega permanentment a tractar-la amb la dignitat que li pertoca. Ho diuen ben dit i ho demanen de manera assenyada tots els partits polítics catalans (inclòs el PPC ?).
Esperem que el govern socialista tingui seny i faci un pas històric important i irreversible abans el govern de l'Estat no torni a mans dels que somien en tenir "bombardejada" Catalunya cada 50 anys o quan faci falta.
Sé que algú ha començat a posar fil a l'agulla per organitzar una "Marxa dels 10.000 catalans" sobre Brusel·les.
En vaig estar parlant amb uns amics i la conversa va ser sucosa: perquè tal iniciativa no fos només simbòlica, i patètica, i tingués conseqüències serioses, hauria de ser "anar-hi a peu des de Barcelona, passant pel pas del Pertús, i travessant França per Vichy i per París ...l'estiu del 2009. Una mena de camí de Santiago però que es digués Camí de Sant Jordi i adéu Espanya".
I és que les revoltes contra les injustícies se saben on comencen però no se sap on poden acabar, ni com.
*****************
Annex.
Plamflet reivindicatiu. Autor anònim.
MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA
¡ QUIERO SER SOLIDARIO !
¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !
Tengo la nacionalidad española y soy español. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa.
NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.
POR ESO:
QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %.
Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.
QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.
QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.
QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR por desplazamiento urbano.
QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R .P.F.
QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.
QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.
QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora. QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas. QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura. QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.
QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc.... QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO,
ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS. Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los
españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente
¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!!
Mientras tanto, lo soy a la fuerza. Os agradeceré que deis la máxima difusión a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia. Hay muchos que chupan de la teta y encima, no le quieren dar de comer a la vaca.
__________________
Bé, el llenguatge del "Manifiesto" pot ser discutible, però el missatge, en castellà, sembla prou clar i catala. I del tema de fons, que és el de la justícia distributiva, en seguirem sentint a parlar durant molt de temps. La caixa de Pandora de les balances fiscals amb tots els llamps i trons que provocarà, acabarà -esperem-ho- per posar les coses al seu lloc. Tant de bo que sigui sense cap ni una gota sang.
"Va el Conseller Saura de IV-EUiA o quelcom així que es diuen i demana la compareixença del President Zapatero al Congrés dels Diputats perquè doni explicacions després d’incomplir la data del 9 d’agost d'enguany que fixava l’Estatut per l’acord del finançament. Semblava un acte de força i mediàtic de manera que permetia als de IV treure una mica el nas i tenir perfil propi dins del tripartit i, de passada per demostrar que encara que pocs (1+1) eren capaços de fer feina. Però quan ahir vaig sentir que el Conseller Saura se n’havia anat a Vilanova i la G. (s’ha de dir així, que així consta als indicadors de carreteres), a trobar-se amb la "fideuà" de la Vega i declarant que havien pactat entre oliva i oliva retirar la sol·licitud de compareixença del President Zapatero, em vaig quedar esmaperdut."
En casos com aquest, sempre em pregunto què hi ha al darrere de tal feta. I sempre penso que no ho sabrAN -els qui ho sàpiguen- fins d'aquí a 50 anys, quan es desclassifiquin els papers secrets que expliquen pactes secrets i conxorxes actuals.
Això sí, per a l'ara mateix se m'acudeixen tres hipòtesis i dubto que n'hi hagin gaires més:
Primera. Saura és un heroi salvador de la pàtria que ha jugat la carta decisiva d'una raó d' Estat que ajuda a salvar el país de ves a saber quin mal. El que passa és que el poble, la plebe, la púrria ciutadana , és a dir tots nosaltres, no podem entendre la música celestial que toquen els querubins en els despatxos governamentals.
Potser ens està salvant a tots d'un intent de cop d'estat que preparen ves a saber qui, tan bon punt JLRZ accedeixi a donar als catalans, seguint la lletra de l'Estatut, 4 € dels 100 que els ha arrabassat abans. Potser.
I nosaltres, davant de tant de sentit de país i d'estat i de govern i de secret d'estat ...li estem maleïnt els ossos, pobre Joan! Ens podràs perdonar que ningú no entengui perquè traeixes el front comú català, perquè nosaltres som desgraciadets que no entenem les coses serioses? Ens ho podràs perdonar, Joan? Ja sé que no ens ho explicaràs perquè no ho entendríem, oi? Perdona'ns Joan Saura celestial, perquè no sabem què estem fent. Mentrestant, ves preparant la teva dimissió per al mes de novembre. I pensar que al JLRZ , a l'escorpí de foc cremacatalans ... li deien "bambi ! "La vida te da sorpresas ... Sorpresas te da la vida !" ;-)
Segona hipòtesi: Joan Saura ha vist la Verge Maria aquest estiu. Se li ha aparegut en algun lloc secret i li ha dit què era exactament el que havia de fer:
"Tindràs un encontre amb una gran senyora, sí Vicepresidenta, per a més senyes, et trobaràs amb ella en un lloc molt especial, Vilanova i la Geltrú, on hi viu aquell que escriu el Dipofilo, i ella et demanarà un favor. Si vols guanyar-te un bon lloc al cel i la fama a la Terra, fes-li cas en tot i no se t'acudeixi portar-li la contrària... Sentiràs que et xiulen les orelles, però tu ni cas. Tot per l'Espanya"
Tercera: Li fan xantatge. Guardaven les fotos per a una ocasió especial com aquesta:
"O evites que en JLRZ hagi de comparèixer a fer el ridícul davant de tota Espanya o pengem a YouTube les fotos de tu i la teva dona al llit ... Tu tries, Joanet, consulta-ho amb la Imma Mayol i veuràs què cal decidir. I fes-ho aviat que no tenim gaire temps per perdre." Signat : IDE Inteligensia del Estao
A mi no se m'acudeixen d'altres explicacions, però segur que a vosaltres sí, oi?
La gràcia de la cosa és que tres mesos passen volant i aviat veurem, sí aquesta la veurem, la "solució" de la pel·lícula. Ja us aviso: no us agradarà! Millor que m'equivoqui del tot!
Afegitó al comentari :
Trobo a faltar algun programa d'humor que s'atreveixi a fer política ficció versemblant i/o inversameblant que ens tingués entretinguts imaginant possibles solucions a aquesta mena de problemes. Com que és sabut que la realitat sempre supera la ficció, no fóra cap mal i potser fins i tot podria donar idees als polítics que estiguin a punt d'acabar-les. Joves i no tant... au que tot està per fer! Animeu-vos!
Post Scriptum per al FP
Francesc, gràcies per fer-me l'honor de posar-me al grupet de blogs que anomenes "Blogs a mà" i no al grup de la pila del greix . Sempre fa il·lusió saber-se una mica apreciat.
Avui, abans del dinar he anat a buscar la premsa del diumenge i m'he regalat, com faig de tant en tant, un Monde i un Independent, que són luxes cars.
Al Monde d'avui, pàgina 14, hi ha un article amb un títol i un dibuix ambdós ben aparatosos.
El títol fa així : Les "trente glorieuses de l'Espagne s'achèvent". I un dibuix de 18 cm2. signats per un tal Vincent Sardón (ell posa accent sobre la "o", però els del Monde se'l deixen ;-( !
El molt petit salaud de Sardón dibuixa, com veieu, una metàfora escruixidora i, tendenciosa: Un català i un basc amats amb serres immenses serren en 3 trossos el toro Espanya. Els escriuré al blog dels correctors per preguntar-li al Vincent com és que no hi ha pintat una vella mamelluda, una mamella Catalunya i l'altra el País basc xuclades les dues per una altra vella igual d'escarransida o més encara ... xisclant "Esto no son tus tetas, que son mis ubres!" o una cosa semblant.
Probable que el Vincent Sardón sigui un il·lustrador a sou dels del PP o de qualsevol potència estrangera ;-) antinacionalista.
Després d'haver vist els resultats electorals, sembla que el PSOE haurà de pactar amb els nacionalistes... De manera que ja li podem demanar al Sardón que demà passat o quan li vagi bé, publiqui el mateix dibuix amb Catalunya i Euskadi vestits de cosidores, recosint els talls a l'esquena del toro... al qual ja li pot pintar, de passada, uns cataplins el doble de grossos ...
El text és una entrevista que fa Cécile Chambraud a Sylvia Desazards de Montgailhard, que amb el títol de Maître de Conférence à Sciences Po dona la seva opinió sobre l'actual situació política espanyola.
Le Monde: - Les partis nationalistes basque et catalan sont en train de glisser vers un souverainisme déclaré. N'est-ce pas le signe que le modèle établi par la Constitution de 1978 est épuisé ? - Sylvia D de M. Ce n'est pas qu'il soit épuisé, mais comme il n'établit pas de limites, il est en quelque sorte ouvert. En 1978, l' Espagne n'a pas choisi un modèle d'état explicite, n'as pas souhaité se definir comme ce qu'elle est en train de devenir, une monarchie fédérale. (...)
Nous en sommes arrivés à un point où, aujourd'hui, tout ce qui se passe en Espagne peut être décrypté avec "la clé " catalane. Par exemple on peut se dire que JLRZ a été élu secretaire général du PSOE grâce à l'appui de socialistes catalans et que, en retour, il a accédé a leur demande de voter un nouveau statut encore plus descentralisé que celui de 1979, pour la Catalogne. (...)"
Tot i que sembla gran cosa, és un altre exemple més d'aquest periodisme patètic que es conforma en constatar quatre cosetes però no té pebrots de proposar res ... Bé, sí : "le modèle espagnol va devoir être réinventé". Així que ja ho sabeu ... teniu feina a proposar model d'Estat, perquè per molt catedràtica de Ciencies polítiques que tingui la Sylvia, només arriba fins on arriba... i quan no se'n sap mes ... no se'n sap més ! I queda clar que el llit ens els haurem de fer nosaltres. Així que ja podeu anar proposant...
Preguntes pertinents que cal que els electors es facin i facin a qui correspongui abans, durant i després de les eleccions del març 2008.
1. ¿Perquè el titiritero Rajoy no proclama ser contundent i implacable amb el frau i l’estafa i promet una legislació que condemni a cadena perpètua els responsables de fraus i les estafes col·lectives com les dels Albertos, casos Marbelles i Malaies i les mil més indignitats “que no te contarán morena” ?
2. ¿Perquè serà que la foto de la portada del diariEl Periòdico de Catalunya d'avui dissabte 1 de març de 2008, on es mostren somrients els 5 candidats que una hora després s’insultaven representa un exemple ben clar de demagògia, cinisme i hipocresia política? No caldria prohibir aquesta mena de fotos, que són un insult a la intel·ligència i a la decència?
3. ¿Perquè hi ha tants pocs electors que es decantin per l¡opció IC-Verts a catalunya i IU a nivell estatal mentre hi ha treballadors que donen miserablement el seu vot a la dreta que els explota i els mensyprea? Serà per això que PP i Conferència episcopal no poden suportar una matèria al curriculum escolar que es digui Educació per a la ciutadania que desanalfabetitzi políticament els ciutadans del país?
4. Si el cinisme del PP, partit patètic, arriba a poder reconèixer en veu alta i en públic que aspiren a que hi hagi com més abstenció millor perquè en surtin perjudicades les opcions progressistes és que no es mereixen que la gent decent els doni el seu vot.
5. Pregunteu a Dolors Nadal quants lingots d’or cobra de Madrid per fer el paper patètic que fa cada cop que obre la boca.
6. Pregunteu als d’ERC quants anys tardaran a oblidar les moltes pixarades a sobre que se’ls han pixat els deConvergència i els d’Unió , els d’Unió i els de Convergència i poder fer veure que creuen que plovia …
7. Pregunteu a l’Artur mas si la foto de la seva vista privada amb JLRZ a la Moncloa de no fa gaire era per anar a fer respectar Catalunya o era per negociar el seu estatus personal a la Generalitat.
8. Pregunteu a Mariano Rajoy ,del PP, ara que ja fa més de 50 anys de Guernica, si el bombardeig del País basc el proper octubre el pensen fer amb els tancs, amb l’aviació o amb la marina. I quants milers de morts han calculat que caldrà fer per evitar i/o esclafar la promesa convocatòria de referèndum del Lehendakari Ibarretxe.
9. Pregunteu a tots els membres de la Conferència episcopal i a tots els “Goebbelistes” propagandistes de la cadena radiofònica COPE a quin dels diversos candidats pensen votar.
10. Pregunteu a Rajoy i a Zapatero perquè no parlen ni l’un ni l’altre de l’incompliment flagrant de la llei en relació amb el retorn a Catalunya dels papers de Salamanca.
11. Pregunteu exactament el mateix a tots i cadascun dels caps dels Partits polítics de Catalunya. perquè no parlen ni l’un ni l’altre de l’incompliment flagrant de la llei en relació amb el retorn a Catalunya dels papers de Salamanca.
12. Pregunteu-vos tots perquè la misèria política segueix sent tan miserable …però si no paga la pena votar ni que sigui pel candidat del Partit antitaurí.
Jo aniré votar, sí, ho tinc clar, i també sé què votaré, però valdria qualsevol vot que fos per evitar una Espanya governada pel PP, idea de la qual intento fugir com de la pesta!
Afegiu sisplau les vostres preguntes igualment pertinents a la zona de comentaris ... La llista és llarga i jo només hi he aportat una mostreta de res ...
Muchos no son nadie El auténtico desapego es el de la coalición hipano-madrleña por el resto del país
"Los diarios de Madrid apenas han hecho caso de la advertencia del president Montilla sobre el estado de cabreo catalán por varias razones, pero la primera y fundamental es que ya hace tiempo que la capital española está ensimismada en sus asuntos y se ha convertido en impermeable a lo que ocurre en Barcelona, en Santander o en Teruel. Les importa un bledo siempre y cuando no sirva como arma arrojadiza entre las trincheras político-mediático-financieras que sociológicamente representan el PSOE y el PP, verbigracia, el trasvase del Ebro, el Estatut, el Prestige o los planes de Ibarretxe. El Estado tiene su sede en Madrid, que se ha constituido en un iluminado hub de poder político, mediático, industrial y financiero que compite en el mercado internacional y ..." (...) Pero hay un segundo motivo por el qual la coalición hispano-madrileña apenas reacciona ante los dramáticos avisos de Montilla ni cuando Carod-Rovira anuncia la independencia: no se lo toman en serio. El catalanismo ha perdido credibilidad porque se ha quedado sin autoridad moral y no tiene un interlocutor válido. Nunca estuvo tan desarticulado como ahora. De Montilla a Carretero, passando por Mas, Duran, Castells, Tura , Nadal, Carod, Puigcercós, Bertran..., son muchos pero no son nadie. (...)"
Cal llegir i rellegir l'article sencer. Dues i tres vegades. I treure'n conclusions.
A mi m'agradaria sentir les rèpliques ben argumentades de Mas, de Carod i de Saura, també la del President Montilla, però ja sabem que aquesta no podrà ser. Les altres tampoc ?
Què tenen a dir a l'acusació que els fa en Barbeta de comportar-se, lluny cap complicitat, com els pitjors adversaris, disputant-se "miserables cuotas de protagonismo"?
Senyor Barbeta, en un proper article, escrigui sisplau, si té cap brillant idea, dient clarament als caps dels partits polítics com podríem recuperar la credibilitat a Madrid. Com hi podria haver algun tipus de complicitat entre ERC i aquella CiU que va parir el video Confidencialcat.
Això sí, cal que tothom tingui clar que hi ha dues lleis que no fallen mai: les lleis de Murphy i la llei del Talió: Cada putada pagarà, tard o d'hora, amb la seva corresponent punyalada... Només cal tenir paciència: la venjança, com tothom sap i és profecia, és molt millor freda que calenta.
"Chávez: "Señor Rey, ¿sabía usted del golpe de estado contra Venezuela?"
"Aquel gobierno español apoyó el golpe en Venezuela abiertamente (...) El embajador español, con el gringo, fueron a aplaudir (...) mientras yo estaba preso", dijo Chávez, en declaraciones a la prensa antes de iniciar viaje de regreso a Venezuela tras la Cumbre Iberoamericana de Santiago de Chile.Tras señalar que en el año 2002 había "el mismo Rey" en España, manifestó: "Señor rey, responda...¿sabía usted del golpe de estado en Venezuela...?".Chávez mostró su sorpresa por la "furia" mostrada por el Rey cuando le mandó callar por interrumpir al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, durante una sesión de la XVII Cumbre Iberoamericana, clausurada ayer en Santiago de Chile."
Vaig veure només a trossos les intervencions de G. Llamazares i de J.A. Duran-Lleida al programa d'en Milà, tampoc vaig veure sencera la intervenció de J.L. Carod-Rovira però gairebé tota. Veig veure i escoltar les intervencions més agressives i patètiques dels espectadors anticatalans, aquelles en les que víctimes de la seva impotència i enveja, menyspreu o odi, s'adreçaven al Josep Lluís tractant-lo de José Luis, per provocar-lo per insultar-lo...
Magnífiques les intervencions dels tres, com a mínim en tot el que vaig escoltar. Històrica, mítica (?) la resposta de Carod Rovira a la "senyora" de Valladolid ...
"Si en 300 anys, del del 1714, no han volgut aprendre a dir Josep Lluís però saben pronunciar Swardzeneger o Shevardnadze... vostès tenen un problema".
Va dir problema, no va dir "desgràcia" o "tara", que sense fugir massa d'estudi hagués sigut pertinent i justificat en aquell context, però hagués permès reaccions airades, ho hauria espatllat tot... No, tant si ja tenia l'estratègia ben estudiada com si ho va improvitzar allà mateix de cap a peus, J.L. C-R va fer servir el to, la cara, el gest i les paraules justes per triumfar sobre l'insult.
Això va ser el més aconseguit, però no el més transcendent ... El millor va ser aconseguir demostrar que tenia tota la raó de part seva afirmant que el que cal és vèncer amb les paraules i amb les idees, vèncer al cervell dels altres, i no amb la força bruta, i la imposició, i que RES , ABSOLUTAMENT RES NO JUSTIFICA VESSAR SANG DE PERSONES HUMANES... ni Euskadi, ni Catalunya, però tampoc Espanya... Una cosa així... No sic, però no hi fa res .... Segur que, a hores d'ara, el discurs ja deu estar penjat a la xarxa a un munt de llocs... I hi serà per molts anys, per a l'educació sentimentalopolítica dels espanyols excloents (és greu , doctor, quants n'hi ha?) de vàries generacions... l'actual i les que vindran al darrera... que, molt probablement, seguiran patint la mateixa malaltia crònica, per a degràcia dels catalans...
Ah! Com m'agradaria equivocar-me ... oest enllà ...
____________
Hemeroteca
La Vanguardia. 18.10.2007. pg. 21. El minuto [ de oro] de Carod. "Hasta 5,2 millones de espectadores siguieron al republicano en TVE."
Al Vicent per fer etzagaiades com la del seu article a Vilaweb, perquè queda només en unaqueixa emprenyada (una més) ! Això del català "emprenyat" ja fa riure. Qui no està emprenyat? Tots ho estem, d' emprenyats! ;-)
Caldria prohibir la queixa inútil i caldria imposar l'obligatorietat de fer propostes concretes. Aquesta és la meva obsessió des de fa anys: denunciar totes les retòriques inútils, vinguin d'on vinguin, i les digui qui les digui, i fer veure la necessitat d'un nou comportament cívic que vagi un pas enllà.
Crec que el que cal és insistir ara mateix en el perill que suposa la nova ofensiva del PP per intentar guanyar vots a tota Espanya i a Catalunya, per recuperar el Govern de l'Estat. Ho fa i ho farà utilitzant totes les tàctiques, totes les estratègies i naturalment totes les mangarrufes que calgui, en les que són especialistes, milions d'euros " à l'appui" ... I mentrestant, tots els partits polítics catalans estan com el tonto, mirant el dit en comptes de mirar la lluna , incapaços d' organitzar cap contraofensiva clara i neta que aconsegueixi vèncer el perill (sic)?
Ens cal la creativitat política que tenen els creatius publicitaris catalans. Cal mirar i remirar la pel·lícula 300. No sé si calen espartans. Crec que no. Esperem que no. Vulguem que no. Però sé que cal que tots llegim i rellegim també nosaltres Sun Tzu i Maquiavel... perquè el PP no només ho té llegit i memoritzat, sinó que ho implementa dia a dia i té tots els màsters en aquestes disciplines ... i si badeu, recordeu-ho bé, Toni, Vicent, PSC, ERC, CiU i ICV ... aquells "perses" ens fotran! Els déus no ho vulguin ;-)
O sigui que ... com abans us poseu a concretar i a organitzar, a actuar i a negociar, a i proposar i a signar acords i acabeu de cantar els "Ja n'hi ha prou" ... millor ens anirà!
Mireu els polítics als ulls i digueu-los què haurien de fer per evitar el desastre... I exigiu que us diguin què penser fer per evitar-lo.
Una abraçada amistosa Toni i Vicent. I bon cap de setmana.
