16.9.07

Sobre les veritats | Blocomentari |

Blog: La panxa del bou
Autor/a: Júlia Costa
Post: Sobre la veritat ... relativa
Comentari: Sobre les veritats ...
Blocomentari


Sani Girona Roig ha dit...

Chère Júlia,
Jo també hi tinc la meva fixació amb la idea de "la veritat". Fins al punt que a la pàgina d'entrada de la meva web profesionnal, Pages du FLE, hi tinc tres citacions: Dues de falses i una de vertadera !!!

La bona és la d'en Baudelaire, que ens aconsella que siguem sempre poetes, fins i tot fent prosa... Me la vaig agafar pel meu compte i me la vaig fer "meva" de tant bonica com és.
Les altres dues ... me les vaig inventar jo mateix i les hi tinc escrites com si formessin part d'un poemari (ara confesso aquí que és apòcrif) titulat Poèmes de l'optimisme bleu:

"Bien nommer les choses ajoute au bonheur du monde", n'es una.
"Malheureusement, toute vérité en cache toujours une autre" és l'altra.

Ja ho veus, això diu el molt que m'angoixa que hi hagi massa veritats per a un mateix fet, objecte o idea ... I és aquesta polisèmia de la veritat el que em fa pensar que no hi ha manera d'entendre'ns bé objectivament, només ens podem entendre per aproximació. Per això també, sovint, les veritats dels altres són per a mi mentides o veritats a mitges, que pel cas és el mateix.
Cal tenir-ho present a l'hora de parlar i d'escriure i de llegir les veritats dels altres ... Això sense comptar amb el factor evolutiu de la veritat ... que és el que acaba fent vessar el got: les veritats d'avui poden ben ve ser les mentides de demà, i viceversa. Els darrers grans descobriments en els camps de l'Antropologia, la Física i la Biologia ens tenen acostumats a desconfiar sistemàticament i per sempre més de les Grans Veritats. Senzillament, són falses i no hi ha un pam de veritat enlloc.
Ergo ...cal que ens ho prenguem tot amb una certa calma.
És curiós constatar això que expliques perquè a mi l'edat em perjudica força en el sentit de fer-me més segur de les meves veritats, és a dir més intransigent. =:-(
Jo per caràcter voldria que això anés al revés, que ho relativitzés tot més, i que m'apliqués "de veritat" el consell de la calma ... però el cor va per un camí i el cervell n'agafa un altre.
I m'he de fotre!
Cuida't.
Sani

Cal confiar en J. Montilla | Blocomentari |

Blog: Còc ràpid
Autor/a: Carme Laura Gil
Post: Medalles d'Or: escenificació estratègica?
Comentari: Cal confiar en J. Montilla Sani dissabte, 15 de setembre de 2007 13:30h
Blocomentari


Lamento discrepar amb la majoria dels del post+comentari...
Trobo realment excessives les crítiques a un Honorable President de la Generalitat que per ara no ha fet més que coses ben fetes de paraula, pensament obra i omissió.
Entenc que els qui volien que hagués estat elegit Artur Mas estiguin infinitament dolguts ...però us hi haureu de posar fulles durant quatre anys. I sabem que el temps fuig a una velocitat de TGV de veritat. És a dir d'aquí a quatre dies. Paciència. Una mica de paciència. I d'aquí a quatre dies ja es veurà.
No és acceptable ni s'aguanten per enlloc les desqualificacions i els insults sistemàtics d'alguns sense fonaments seriosos. SE-RI-O-SOS! Altrament només és signe de misèria emotivomental.
Critiquem accions concretes, errades o traïcions, (i els que tenen carnet que comencin pels de casa seva) i no prenent com a referència el miratge l'idílic del país que hauria estat Catalunya amb Artur Mas a la Presidència.
Quant a Carod Rovira, pronostico que veurem com alguns que ara el critiquen, un dia d'aquests, si per error o per necessitat acaba pactant amb CDC, llavors, en faran l'exègesi i l'acabaran santificant ...
D'això arreu del món se'n diu cinisme i està condemnat amb penes infernals.