Més misèria primermundista: escàndols de premsa groga

Obro el correu Yahoo i em trobo amb aquesta bafarada pestil·lent:

"Scandale : gwyneth Paltrow, Elle Mc Pherson, George Michael espionnés?

Hier, 12h39

© Prisma Presse

• Imprimer

Scandale au pays des Beckham et des Windsor! Le Guardian, un quotidien de gauche, est à l'origine de révélations selon lesquelles des tabloïds britanniques ont fait écouter des milliers de personnalités en toute illégalité avant de payer plus d'un million de livres pour tenter d'étouffer l'affaire. "

Poc comentari a fer. Només constatar que la morbositat forma part de la definició de persona humana. Què hi farem si estem parits així ?
Somriure i riure, i enfotre'ns-en. No hi podem fer massa més.

Weekend Competition, Tesco i crisi.

El diari The Guardian publicava recentment aquesta notícia:

"Tesco results add to UK economic gloom"

Britain's descent into full-blown recession was highlighted today as Tesco reported its weakest Christmas sales since the last slump, and three grim surveys chronicled the savage retrenchment in housing, retailing, manufacturing and services.

The UK's biggest supermarket group, which takes one pound in every eight spent in Britain's shops, reported underlying sales growth of 2.5%, its slowest rate since the early 1990s. (...)"

Aquesta notícia de la pèrdua de vendes per part de Tesco, la més gran cadena de supermercats al Regne Unit, em va fer pensar que tenia una mica oblidada el que abans havia sigut la meva visita regular al concurs d'escriptura setmanal de New Statesman.
Vaig témer una mica que com sembla que passa arreu, els vells padrins haguessin deixat de subvencionar allò que venien apadrinant fins l'esclat de la crisi.

M'ha tanquilitzat descobrir que Tesco continua subvencionant el concurs setmanal d'escriptura del setmanari The New Stateman !

La frase "The Tesco vouchers go in addition to" a l'informe de Ms de Meaner ho confirma.

"Is there honey still for tea?"
No 4059. Published 22 January 2009

Set by Grace Elegy

We asked you for the answer to any famous literary question - an example being the one above

Report by Ms de Meaner

I wasn't sure of George Cowley's "famous literary question", "What's it all about, Alfie?" but it certainly made me chuckle. £15 to the main winners, a £5 book token to Pat Thomas. The Tesco vouchers go in addition to Mae Scanlan for excellence. PS: The comp Top 20 will appear in the 16 February issue."

Ignoro si, a hores d'ara, Tesco ja ha canviat el seu eslògan de sempre per algun altre, espero que segueixi proclamant allò de : "Tesco: Every litlle counts"... o No hi ha ajuda petita o Tot compta, per poc que sigui [i Tesco t'ajuda]. Més val caure en gràcia que ser graciós, oi?. Per mi, l'eslògan de Tesco té ganxo, i és d'aquells que et poden acompanyar tota la vida.

Aquest concurs, NS's Weekend Competition, que arriva ara l'edició 4060, és a dir més de 78 anys d'existència, és tota una institució de les lletres anglosaxones i crec que difícilment hauria de córrer cap risc per manca de sponsors, però és tranquilitzador veure com la cadena de supermercats que durant tants anys ha estat aportant-hi un suport econòmic, segueixi fent de padrí. Dubto que els arruïni gaire aquest apadrinament. Així doncs, que per molts anys. Que duri !

Ramon Perera i les lliçons de la Història

Vaig mirar amb atenció i emoció el programa al Canal 33
Ramon Perera, l’home que va salvar Barcelona
sobre el paper d'aquest enginyer anònim en la construcció dels refugis antiaeris que tantes vides van salvar a Barcelona de les bombes feixistes durant la guerra civil, ara que es commemora l’aniversari dels bombardeigs sobre la ciutat màrtir.
No menys esfereidor va ser assabentar-me en aquell mateix documental que el govern de Winston Churchill va rebutjar els consells de Ramon Parera sobre la necessiatat de construir refugis antiaeris subterranis també a Londres, i menspreant les vides de la població civil
va optar per una solució britànica, els refugis Anderson , cadascú per ell mateix que descartava que les diferents classes socials els barregessin en els refugis i es creés així un clima social nou del qual en temien hipotètiques conseqüències:
El documental en fa una lectura clara quan mostra com les preguntes que es van fer a Ramon Perera en relació amb la reacció de la població civil a Barcelona mostren com les prioritats del govern de Churchill no eren tant les de salvar el màxim de vides sinó d’evitar el risc que la població civil, s’acomodés als refugis, s’acovardís i es negués a respondre “patriòticament” a les directrius que calgués prendre en funció dels esdeveniments…

“L'obra de Perera a Barcelona és tan important que a Anglaterra es genera un intens debat polític sobre el model de defensa civil: el "model Barcelona", defensat pels sectors més progressistes, o el que propugna que cadascú tingui el seu propi refugi privat. La composició conservadora del govern va fer que guanyés aquesta segona opció. Segons documents que ara surten a la llum, les autoritats britàniques temien que la construcció de refugis públics tornés la població "covarda i gandula". De res va servir que Cyril Helsby i altres científics diguessin que això no havia passat a Barcelona.”
Ramon Perera, l'home que va salvar Barcelona

Per si no ens feia ja prou fàstic imaginar unes democràcies europees covardes i traïdores que van abandonar l’Espanya republicana a la seva desgràcia i ni tan sols van oferir-li armes per a la seva defensa contra el feixisme de Francisco Franco i l'Església Catòlica i Vaticana que el beneïa, assabentar-me ara de quines van ser les raons que van dur el govern conservador a rebutjar la solució dels refugis antiaereis i optar per la defensa civil individaul només afegeix un immens disgust al profund disgust que ja tenia i que se’m renova i se m’enceta com una ferida mai curada cada vegada que es rememora el tema de la guerra civil.

De la Gran Bretanya com a govern , siguin Laboristes o Conservadors els qui governin, no n’hem pogut esperar mai res de bo. Sempre han anat a la seva i sempre ens han perjudicat.. Entre els amics francesos que sempre ens han volgut dominar i els amics anglesos que ens han menyspreat sistemàticament, no ens calen enemics, ja els tenim!
M’agradaria pensar que avui al 2008 això ja és història passada i que en cas d'una nova desgràcia, la Història no es tornaria a repetir, però ni jo que formo part dels Amics del francès a Catalunya i ser un francòfil declarat, no estic pas del tot convençut que arribat el moment no ens tornessin a apunyalar una vegada més.
Fóra bo que les noves generacions tinguessin ben present el grau d’ignomínia del que han estat capaços d'acumular els governs de França i de Gran Bretanya perquè sàpiguen a què cal atenir-se.

"Catalans! Yes, you can! Let Independent people become Independent"

"Catalans.. Yes, you can! Let Independent people become Independent"

Barak Obama, hauria pronunciat aquestes paraules en un míting pronunciat -segons fonts oficioses- a la Cornell University ahir dilluns 16 de febrer de 2008, dia en que es feia efectiva la independència de Kosovo, recolzada pels EEUU i alguns dels democràtics estats centreeuropeus con França, Angleterra i Alemanya, i amb l'oposició d'Estats europeus de la talla moral d'Espanya i Xipre.

Per la seva part, Nicolas Sarkozy, des de les escales del palau de l'Elisi, va explicar perquè el seu estat jacobí havia donat el seu suport sense restriccions ni condicions a un Kosovo independent, i va acabar dient:

"Tôt ou tard , il faudra accorder aussi l'indépendance aux Basques et aux Catalans et aux Galiciens, s'ils sont majoritaires aux urnes" ...

Nois, noies, amics i amigues, ho sento, no us feu il·lusions: ni l'amic Barak va anar a la Universitat de Cornell a dir tot això de més amunt, ni l'amic Nicolas va donar aquella mena d'explicacions, a peu dret, a les escales de casa seva, a costat de la seva senyora.

Tot això, només va ser un somni, no sé si dir-ne un malson, que vaig patir ahir de matinada, perquè em vaig despertar tot suat i neguitós i amb ganes d'anar a prendre una dutxa escocesa que apaivagués la meva excitació ... ;-)

Mentre passava de l'aigua freda a l'aigua calenta, i de l'aigua calenta a l'aigua freda, sense poder fer-hi res, anava cantussejant les paraules de Martin Luther King barrejades amb les de la cançó "As time goes by" de Casablanca, lleugerament retocades ...

"I have a dream , I have a dream" ...
"A dream is just a dream" ...
ti-ro-li-ro, ti-ro-liro ...
ti-ro-li-ro, ti-ro-lí !
"Oh yes, the world will always welcome
In de pen dence ...
As time goes by "

Com diria el filòsof : El cervell té reaccions que la raó no entén ! (SGR)