Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengües estrangeres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengües estrangeres. Mostrar tots els missatges

29.6.07

Situació del francès en el nou currículum de l'ESO

Citem la carta que una col·lega, professora a Esparreguera ha enviat a l'APFC

Estimats companys,

Avui hem tingut claustre al meu IES i us vull participar el petit discurs que he deixat anar a l'hora d'aprovar la proposta de distribució `del currículum de la LOE. Com a mínim, necessito fer saber que existim i que ja està bé de "maltactaments" politicoeducatius!

APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DE DISTRIBUCIÓ DEL CURRÍCULUM LOE
Avui, estem convocats a la reunió de l'últim claustre d'aquest curs acadèmic 2006-2007 per votar, entre altres punts de l'ordre del dia, la PROPOSTA DE DISTRIBUCIÓ DEL CURRÍCULUM DE LA LOE.

Demano la paraula per expressar amb quatre pinzellades el meu rebuig per participar positivament a aquesta aprovació.Ja sé que altres àrees també es troben afectades per les noves disposicions de la LOE, però, particularment, des de la meva àrea de Segona Llengua Estrangera vull explicar la meva disconformitat amb aquesta proposta tot i que reconec l'esforç del centre per intentar compensar, d'alguna forma, aquest greuge.

- D'entrada, el professorat de segona llengua estrangera perd 2 hores ja que a 1r i a 3r de la ESO s'ha reduït a 2 hores les classes de l'optativa en comptes de 3 hores com es tenia fins ara.

- En segon lloc, aquesta optativitat és del més restrictiva perquè si només hi ha una franja horària, només poden accedir a la segona llengua estrangera un màxim de 20 alumnes, cosa que representa una pèrdua substancial de l'alumnat d'aquesta àrea respecte al que el centre venia proposant fins ara.

En aquests últims cursos, el centre estava organitzat de tal manera que es respectava, de fet, la voluntat dels pares i alumnes d'optar per la segona llengua estrangera, per matrícula des de 1r de la ESO. Per exemple, aquest curs passat 42 alumnes es van apuntar a Francès a 1r de la ESO i el centre estava estructurat per atendre aquest alumnat. Enguany, passarem a una optativa de 20 alumnes no pas perquè l'alumnat no haurà triat lliurament fer o no fer aquesta matèria optativa, sinó perquè el centre no podrà assumir més alumnat que els 20 autoritzats i s'obligarà a un número x d'alumnes a triar una altra optativa.

- D'altra banda, si comparem amb els països del nord de Europa com els països escandinaus o Alemanya, o Luxemburg, comprovem com en aquests països les Llengües Estrangeres s'integren cada vegada més a la vida quotidiana dels ciutadans.

Els alemanys consideren que ¼ de l'horari de l'alumnat ha de ser de llengües estrangeres.

A Luxemburg, més del 50% de l'horari de l'alumnat va dedicat a Llengües estrangeres. A més, a Alemanya, per exemple, cada vegada més regions comencen aquest aprenentatge amb els nens de 6 anys; a Luxemburg, ja fa molt de temps que s'està fent així.Amb això, vull recalcar com en altres països de la Unió Europea, l'àrea de Llengües Estrangeres, (en plural), de veritat, és una àrea que gaudeix de tot un reconeixement i d'un suport polític potent.

Aquí, la percepció és tot altre i més específicament respecte a la segona Llengua estrangera.

No solament no hi ha una normativa prou definida per part de l'administració sinó que, entre el nostre mateix col·lectiu, he sentit sovint coses com:"com que el Francès no va a Selectivitat (hi ha centres que sí van a Selectivitat perquè s'oferta el Francès com a 1ª Llengua), doncs si s'ha de sacrificar una optativa, que sigui el Francès.

Això ha passat a Batxillerat, i ara tindrem continuació del mateix tarannà a la ESO: Com es pot interpretar de moltes maneres la normativa, es podrà donar fàcilment el valset de les optatives. Un alumne podrà incorporar-se a la segona llengua més o menys quan li sembli, o podrà sortir-ne també més o menys quan li sembli.

Mentre veiem que en els països més avançats d'Europa, el coneixement de les llengües és un element important de l'educació dels futurs ciutadans, aquí ho reduïm tot al coneixement del català, castellà i Anglès.- Per acabar, vull fer constar també la gran vulnerabilitat que vivim els professors d'aquesta àrea. Les actuals directrius educatives ens deixen el professorat d'aquesta matèria en una permanent dependència dels criteris més o menys condescendents que es puguin tenir a cada centre, i encara que això no estigui en mans d'aquest claustre modificar-ho, us ho faig constar perquè entengueu la meva posició i el meu sentiment en aquesta qüestió.

Si la LOGSE ha arraconat el col·lectiu de professors de 2ª llengua estrangera al status de professors de segona categoria, la LOE rebla el clau proposant-nos com a professionals en via d'extinció. Qui podrà viure dignament d'optatives?

Margarita Rams
Cap de Seminari de Francès
Esparreguera, a 27 de juny de 2007

28.6.07

Orator 2007. Premis del Concurs d'oratòria 2007



Des de fa set anys, el Projecte Orator és exemple de projecte educatiu ben fet i amb resultats positius.

El dimarts 26 de juny, al palau de Pedralbes de Barcelona hi va haver l'acte de lliurament dels premis del Concurs d'oratòria , que és un dels apartats del projecte.

Festa lingüística important, hi assistien els guanyadors i els finalistes de quatre categories:
Primària, Secundària obligatòria, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior.
Uns 16 centres sobre un total de 175 centres participants, els alumnes dels quals havien d'haver presentat dos discursos en dues llengües estrangeres diferents.

Parlaments de Dolors Solé, directora del CRLE i de l'honorable Conseller d'Educació Ernest Maragall. Presència del senyor Josep Vallcorba, subdirector general de Llengua i Cohesió Social del Departament d'Educació i Universitats.
Presentació i moderació exquisides per part del periodista de Catalunya Ràdio Carles Pérez.
Presència dels 16 alumnes guardonats, (un dels quals era l'Eloi Colldeforns, de VNG) les seves famílies, els seus professors, i els directors o represents dels Centres respectius. Presència de l'equip del CRLE del departament d'Educació.
Presència també de responsables de l'Institut Britànic, dels Serveis lingüístics de l'Ambaixada de França a Espanya (senyor Denis Rey), i els del Goethe Institut de Barcelona.

Es va fer palesa, una vegada més, la voluntat ferma del Govern de la Generalitat de millorar i potenciar les habilitats lingüístiques i plurilingües dels joves catalans, així com la constatació del valor immens que suposa el respecte seriós i profund a la diversitat de les llengües i el manteniment de totes i cadascuna d'elles.

Es va destacar també, amb molta cura i de manera molt justa, la tasca sacrificada del professorat, que amb sentit de responsabilitat i vocació, va sovint més enllà de la feina docent, la que es fa estrictament a l'aula, i es compromet amb activitats i projectes complementaris al servei dels alumnes per millorar la seva formació integral com a ciutadans.

El Conseller Maragall va afirmar que la seva voluntat era intentar projectar aquelles mostres d'excel·lència a tota la societat catalana o, com a mínim, aquesta és la lectura que jo vaig fer de les seves paraules.
En aquest punt, em permeto afirmar que per aconseguir tan lloable objectiu caldrà comptar amb la complicitat del professorat de llengües estrangeres i que aquesta complicitat necessària s'obtindrà si es veuen reconeguts i compensats els seus esforços, i si la legislació es veu reformada en el sentit de racionalitzar una situació actual poc racional: excès d'alumnes per classe (a la classe de llengüa estrangera) i, sobre tot, agrupació lògica i racional per nivells de llengua per aconseguir que tants d'esforços no siguin completament inútils. (sic!)

I potser també, a nivell organitzatiu del Departament d'Educació, el manteniment i la potenciació del CRLE, l'estatus del qual sembla -estranyament- estar en perill d'extinció (?)
Vol dir, senyor Vallcorba, que és una bona idea? S'ho ha pensat bé senyor Maragall?
De savis és rectificar. Perdonin-me la meva gosadia! ;-)

Refrigeri de mitja tarda amb salutacions i abraçades a col·legues i amics de molts anys.
Tornada a casa amb les amigues i col·legues de feina... instants de felicitat ...!
Hi ha estones i dies sencers que s'haurien de poder emmarcar i penjar a les parets de la vida, però no només virtualment!

Anirem pensant i fent propostes per l'Orator del curs que ve.

______________