29.6.07

Situació del francès en el nou currículum de l'ESO

Citem la carta que una col·lega, professora a Esparreguera ha enviat a l'APFC

Estimats companys,

Avui hem tingut claustre al meu IES i us vull participar el petit discurs que he deixat anar a l'hora d'aprovar la proposta de distribució `del currículum de la LOE. Com a mínim, necessito fer saber que existim i que ja està bé de "maltactaments" politicoeducatius!

APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DE DISTRIBUCIÓ DEL CURRÍCULUM LOE
Avui, estem convocats a la reunió de l'últim claustre d'aquest curs acadèmic 2006-2007 per votar, entre altres punts de l'ordre del dia, la PROPOSTA DE DISTRIBUCIÓ DEL CURRÍCULUM DE LA LOE.

Demano la paraula per expressar amb quatre pinzellades el meu rebuig per participar positivament a aquesta aprovació.Ja sé que altres àrees també es troben afectades per les noves disposicions de la LOE, però, particularment, des de la meva àrea de Segona Llengua Estrangera vull explicar la meva disconformitat amb aquesta proposta tot i que reconec l'esforç del centre per intentar compensar, d'alguna forma, aquest greuge.

- D'entrada, el professorat de segona llengua estrangera perd 2 hores ja que a 1r i a 3r de la ESO s'ha reduït a 2 hores les classes de l'optativa en comptes de 3 hores com es tenia fins ara.

- En segon lloc, aquesta optativitat és del més restrictiva perquè si només hi ha una franja horària, només poden accedir a la segona llengua estrangera un màxim de 20 alumnes, cosa que representa una pèrdua substancial de l'alumnat d'aquesta àrea respecte al que el centre venia proposant fins ara.

En aquests últims cursos, el centre estava organitzat de tal manera que es respectava, de fet, la voluntat dels pares i alumnes d'optar per la segona llengua estrangera, per matrícula des de 1r de la ESO. Per exemple, aquest curs passat 42 alumnes es van apuntar a Francès a 1r de la ESO i el centre estava estructurat per atendre aquest alumnat. Enguany, passarem a una optativa de 20 alumnes no pas perquè l'alumnat no haurà triat lliurament fer o no fer aquesta matèria optativa, sinó perquè el centre no podrà assumir més alumnat que els 20 autoritzats i s'obligarà a un número x d'alumnes a triar una altra optativa.

- D'altra banda, si comparem amb els països del nord de Europa com els països escandinaus o Alemanya, o Luxemburg, comprovem com en aquests països les Llengües Estrangeres s'integren cada vegada més a la vida quotidiana dels ciutadans.

Els alemanys consideren que ¼ de l'horari de l'alumnat ha de ser de llengües estrangeres.

A Luxemburg, més del 50% de l'horari de l'alumnat va dedicat a Llengües estrangeres. A més, a Alemanya, per exemple, cada vegada més regions comencen aquest aprenentatge amb els nens de 6 anys; a Luxemburg, ja fa molt de temps que s'està fent així.Amb això, vull recalcar com en altres països de la Unió Europea, l'àrea de Llengües Estrangeres, (en plural), de veritat, és una àrea que gaudeix de tot un reconeixement i d'un suport polític potent.

Aquí, la percepció és tot altre i més específicament respecte a la segona Llengua estrangera.

No solament no hi ha una normativa prou definida per part de l'administració sinó que, entre el nostre mateix col·lectiu, he sentit sovint coses com:"com que el Francès no va a Selectivitat (hi ha centres que sí van a Selectivitat perquè s'oferta el Francès com a 1ª Llengua), doncs si s'ha de sacrificar una optativa, que sigui el Francès.

Això ha passat a Batxillerat, i ara tindrem continuació del mateix tarannà a la ESO: Com es pot interpretar de moltes maneres la normativa, es podrà donar fàcilment el valset de les optatives. Un alumne podrà incorporar-se a la segona llengua més o menys quan li sembli, o podrà sortir-ne també més o menys quan li sembli.

Mentre veiem que en els països més avançats d'Europa, el coneixement de les llengües és un element important de l'educació dels futurs ciutadans, aquí ho reduïm tot al coneixement del català, castellà i Anglès.- Per acabar, vull fer constar també la gran vulnerabilitat que vivim els professors d'aquesta àrea. Les actuals directrius educatives ens deixen el professorat d'aquesta matèria en una permanent dependència dels criteris més o menys condescendents que es puguin tenir a cada centre, i encara que això no estigui en mans d'aquest claustre modificar-ho, us ho faig constar perquè entengueu la meva posició i el meu sentiment en aquesta qüestió.

Si la LOGSE ha arraconat el col·lectiu de professors de 2ª llengua estrangera al status de professors de segona categoria, la LOE rebla el clau proposant-nos com a professionals en via d'extinció. Qui podrà viure dignament d'optatives?

Margarita Rams
Cap de Seminari de Francès
Esparreguera, a 27 de juny de 2007

28.6.07

Orator 2007. Premis del Concurs d'oratòria 2007



Des de fa set anys, el Projecte Orator és exemple de projecte educatiu ben fet i amb resultats positius.

El dimarts 26 de juny, al palau de Pedralbes de Barcelona hi va haver l'acte de lliurament dels premis del Concurs d'oratòria , que és un dels apartats del projecte.

Festa lingüística important, hi assistien els guanyadors i els finalistes de quatre categories:
Primària, Secundària obligatòria, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior.
Uns 16 centres sobre un total de 175 centres participants, els alumnes dels quals havien d'haver presentat dos discursos en dues llengües estrangeres diferents.

Parlaments de Dolors Solé, directora del CRLE i de l'honorable Conseller d'Educació Ernest Maragall. Presència del senyor Josep Vallcorba, subdirector general de Llengua i Cohesió Social del Departament d'Educació i Universitats.
Presentació i moderació exquisides per part del periodista de Catalunya Ràdio Carles Pérez.
Presència dels 16 alumnes guardonats, (un dels quals era l'Eloi Colldeforns, de VNG) les seves famílies, els seus professors, i els directors o represents dels Centres respectius. Presència de l'equip del CRLE del departament d'Educació.
Presència també de responsables de l'Institut Britànic, dels Serveis lingüístics de l'Ambaixada de França a Espanya (senyor Denis Rey), i els del Goethe Institut de Barcelona.

Es va fer palesa, una vegada més, la voluntat ferma del Govern de la Generalitat de millorar i potenciar les habilitats lingüístiques i plurilingües dels joves catalans, així com la constatació del valor immens que suposa el respecte seriós i profund a la diversitat de les llengües i el manteniment de totes i cadascuna d'elles.

Es va destacar també, amb molta cura i de manera molt justa, la tasca sacrificada del professorat, que amb sentit de responsabilitat i vocació, va sovint més enllà de la feina docent, la que es fa estrictament a l'aula, i es compromet amb activitats i projectes complementaris al servei dels alumnes per millorar la seva formació integral com a ciutadans.

El Conseller Maragall va afirmar que la seva voluntat era intentar projectar aquelles mostres d'excel·lència a tota la societat catalana o, com a mínim, aquesta és la lectura que jo vaig fer de les seves paraules.
En aquest punt, em permeto afirmar que per aconseguir tan lloable objectiu caldrà comptar amb la complicitat del professorat de llengües estrangeres i que aquesta complicitat necessària s'obtindrà si es veuen reconeguts i compensats els seus esforços, i si la legislació es veu reformada en el sentit de racionalitzar una situació actual poc racional: excès d'alumnes per classe (a la classe de llengüa estrangera) i, sobre tot, agrupació lògica i racional per nivells de llengua per aconseguir que tants d'esforços no siguin completament inútils. (sic!)

I potser també, a nivell organitzatiu del Departament d'Educació, el manteniment i la potenciació del CRLE, l'estatus del qual sembla -estranyament- estar en perill d'extinció (?)
Vol dir, senyor Vallcorba, que és una bona idea? S'ho ha pensat bé senyor Maragall?
De savis és rectificar. Perdonin-me la meva gosadia! ;-)

Refrigeri de mitja tarda amb salutacions i abraçades a col·legues i amics de molts anys.
Tornada a casa amb les amigues i col·legues de feina... instants de felicitat ...!
Hi ha estones i dies sencers que s'haurien de poder emmarcar i penjar a les parets de la vida, però no només virtualment!

Anirem pensant i fent propostes per l'Orator del curs que ve.

______________

Proves d'accés a la Universitat. Llengua estrangera: Anglès

Enguany, el text sobre el qual s'avaluava la comprensió escrita tenia per títol "Sweet as Sugar" i es precisava que era una adaptació d'un original publicat a la revista Costa Brava Resident el 2005.

El text contenia aquestes frases:

"Plants provide the bees with food. In return, the bees carry cross-fertilising pollen from one plant to the next. Without one there would be none of the other.
Not only would we have less of the green stuff, but there would be less to feed livestock and, eventually, humans too. The worrying thing about this is that beekeeping is a dying tradition with fewer and fewer people entering the world of apiculture." (...)

De les mil coses interessants del text, l'encarregat o els encarregats de dissenyar les proves es van anar a fixar obsessivament en aquesta paraula "dying tradition" i així, en la segona part, corresponent a l'expressió escrita, van proposar als alumnes aquest dos temes de redacció, dels quals n'havien de triar un i escriure un mínim de 100 paraules.

"1. Think of a profession that is dying out, for example a shepherd or a farmer.
Write a dialogue with one of the last shepherds /farmers in your country. Talk abour therir way of life now and before."

"2. You have just read a book with the title Death of a Beekeeper by a Swedish author lars Gustafsson. Write a letter to your best friend explaining to him /her what the book is about."

Les negretes són nostres ... En el primer cas proposen imaginar la hipotètica situació del darrer pastor o del darrer pagès... perquè segons que afirmen ... són professions en extinció! (?)
Bé, la de pastor, de pastor tradicional, potser sí, però la de pagès és una professió en extinció?

En el segon cas, proposen inventar el contingut d'un llibre anomenat
La mort d'un apicultor ...
No sé si pensaven en una mort de pel·lícula, Abelles ( com la saga de Formigues, Aranyes, etc...) l'apicultor atacat per un eixam d'abelles revoltades o genèticament modificades, o en la mort -de gana- de l'últim apicultor del país per manca d'abelles.

Vista la tristor i el masoquisme implícit de les propostes, el que se m'acut proposar a mi, per a una propera edició, és evitar que milers d'alumnes es vegin obligats a escriure sobre dos aspectes negatius ... i que imaginar per imaginar , es proposin temes en clau creativa però també positiva.

Exemples: Com poder recórrer sempre a l'apicultura o al pastoreig per tenir feina si fallen d'altres possibilitats; com millorar la producció de mel de les abelles; fer imaginar la vida de l'apicultor en el llibre La vida feliç d'un apicultor ...que us han deixat sobre la taula ... i així molts d'altres...
També es pot educar molt des d'un examen proposat per medir el nivelle d'anglès d'alumnes que accediran a la Universitat el proper curs!

Per si no m'expliqués prou bé ... Proposo només tenir al cap, permanentment, la vida en positiu, i fer-la imaginar en positiu, en comptes de tenir-hi "energies negatives" i imaginar i fer imaginar sempre distòpies ...
Així de senzill i de fàcil és canviar-ho tot, amb un pessic de creativitat positiva.
Amén ;-)

19.6.07

London, Thursday 28 & Friday 29 June 2007. Nations without States in the Global Age

Una de les persones assistents a la festa de la Marisa Berdun fou la seva cosina Montserrat Guibernau, catedràtica a la Universitat Queen Mary de Londres, i responsable de l'organització de les confereències al voltant del tema "Nacions sense Estat a l'època del món global":

Nations without States in the Global Age *1 &
Conference Programme & Inscription
que tindran lloc en aquella universitat els propers djous 28 i divendres 29 de juny.

La catedràtica Montse Guibernau donarà la conferència
"National Identity versus Cosmopolitan Identity"
el divendres 29 de 9h30 a 11h

i a les 11h30 i fins a les 13h, la doctora Mònica Terribas,
(University of Barcelona & TV3 broadcaster) donarà la seva:
"The Media and the Perception of Nation. The Catalan case."

Esperem que ho gravin tot, o com a mínim el més important i que via "La nit al dia"
o algun altre programa ho puguem seguir per TV3.

El nostre sou encara no dóna per fer escapades a Londres i després muntar vacances d'estiu.
Però em faria força gràcia poder-hi assistir...

Montse, encara que sé que tindràs poc temps per llegir-ho, t'envio la referència del missatge que vaig enviar al fòrum WordReference.com, que em van "tallar" i no publicar, i que jo vaig penjar aquí al meu blog, més avall. El que dic podria ser un exemple a citar. Tu mateixa. Te'n dono el permís, és clar !

Desitjo que el vostre congrés sigui un gran èxit. Records des de Vilanova.

18.6.07

Foment Vilanoví: 16 i 17 de juny de 2007

Festa grossa al Foment Vilanoví.

El dissabte 16 i diumenge 17 de juny han estat dies de festa grossa al Foment.
Si van celebrar les Jornades Argumenta: Debats i propostes culturals.

El pograma dels actes d'aquestes jornades, en format .pdf, al nostre diari electrònic preferit: Vilaweb.com

Pamflet autodeterminista, de Llibertat Granell

Aquí el balanç de les Jornades (23.06.2007)


I diumenge a la tarda, a les 6 de la tarda, i fins les 10 del vspre, festa de celebració dels 50è aniversari de Marisa Berdun, vilanovina de pro.

La festa, tingué un toc i un ambient metafòricament scottfitzgeraldià, greatgatsbyà ... on només hi faltava la piscina!





Música, cava i pastís d'aniversari.
Postals, fotos, àlbum amb fotografies històriques, regals, petons, abraçades i parlaments, i també un poemet especial per a l'ocasió.


Per al teu 50è aniversari, Marisa

Una forta i potent voluntat
Mai cap motor no necessita
Ella sola ja s’acredita
Quan en té l’ oportunitat:
Exemple d’aquesta veritat
És la nostra, que és fidel i pura
Que veient la conjuntura
Que els teus 50 anys representen
Ens permeten dir-te Amiga
Tot compartint la teva Joia

Arribat el moment d’aquest
Tan especial Aniversari
Perquè, 50 anys, són mitja vida,
I no se celebren cada dia
Ens toca als amics convidats
Reiterar-te la nostra amistat
Cosa que fem de tot cor
I espero que tal desig acceptis
perquè ho diem de valent
Com ho és la teva amistat excel.lent

Desitgem que el déus, en aquest dia,
Colmin la nostra voluntat
I et donin, Marisa, la més gran Felicitat,
Que de les mels i dolçors
Que la natura ens regala
En puguis ben bé disfrutar
Amb la grata companyia
De tots els que tant t’estimes
I que tots tant t’estimem a tu
Tot això i molt més et mereixes...
¡Marisa!

Petons i abraçades de tothom
Sani Girona
Vilanova i la Geltrú, 17 de juny de 2007

_________________

Font d'inspiració:

TRIBUTOS DEL CORAZÓN
Ó MANUAL DE FELICITACIONES EN VERSO
CON OTRAS POESIAS ADAPTADAS
Á LOS USOS DE LA SOCIEDAD
POR FRANCISCO DE ASÍS MADORELL

4ª EDICIÓN ILUSTRADA CON PROFUSIÓN DE VIÑETAS.
Barcelona. Librería de Juan y Antonio Bastinos, editores, 1884

Capítulo XII

A un caballero ó señora de respeto así como a un amigo ó amiga,
según sea el grado de amistad o intimidad

Adaptació al Català -creativa i inèdita- de Sadurní Girona
en ocasió del 50è aniversari de Marisa Berdun



_________________

13.6.07

Dansa

Nacionalitats, identitats ... de bon grat o per força

M'ha fet força il·lusió descobrir els fòrums lingüístics de WordReference.com. La veritat és que m'ha sorprès el fet que no n'hagués tingut coneixement abans, però ja sabem que per a tot hi ha sempre una primera vegada, que arriba quan arriba, de vagades a l'hora, i de vegades molt a deshora.
Als fòrums hi ha un extraordinari moviment, i és d'agrair la facilitat amb la qual, amb una sola alta al servei, gratuït, es pugui anar de quealsevol fòrum a qualsevol altre.
I n'hi ha un munt on triar: català, castellà, italià, alemany, xinès, turc, àrab, portuguès, romanès, llatí, grec, ... impossible no trobar-hi on intercanviar quations linguïstiques i culturals.

Fòrum English only
Fòrum French-English
Fòrum Français seulement
Fòrum Español-Français
Fòrum Italian -English
Fòrum Spanish English

Pregunteu, per exemple, "Com diríeu ... el que sigui en tal idioma ?" , i de seguida plouen un munt de respostes ... gairebé sempre intel·ligents i que, per aproximacions successives, acaben per resoldre el dubte.

Alguns fils de discussió són , a més, molt interessants ... o , com a mínim, així ho he apreciat jo en les primeres intervencions.
Via fòrum he establert un primer contacte amb Mike, un traductor de francès establert a Phoenix, Arizona, que escriu coses sensates i intel·ligents.
El fil de la discussió, "Forme adjective de 'États-Unis' " anava sobre la oportunitat d'aplicar l'adjectiu "états-uniens" als nordamericans, a qui ens referim sempre com a americans i prou. Déu n'hi do el que hi ha sortit.

En una de les seves intervencions, Mike escriu una cosa molt emotiva, dramàtica i altament il·lustrativa, això:

"Myself I grew up being shuttled around between California, Oregon,
Indiana, New York and Florida, so certainly had no statal identity, yet to be
honest I had no sense of myself as an American until I went to live in
Europe.Actually that reminds me of an old French professor who peppered all his
lectures with panegyrics on sundry French wines, cheeses, etc. Once someone in
class asked him why if he loved French things so entirely had he come to live in
the US. He replied, "Because only here can I be a Frenchman. In France I'm a
Polish Jew."


Jo li vaig respondre  això, en el meu "still deficient" anglès ... [;-( ]


In both cases, this proves that as regards nationality ... you are actually the nationality you choose to have, the one you feel in your heart ... whatever you passport tells about you, wherever you live, however far you are now from the place you were born ...
This is why I'm Spaniard although I was born Catalan, I feel Catalan and will die
Catalan... probably in this part of Spain called Catalonia ... ;-)
But several millions of Catalans, who speak Catalan and Spanish, who feel Catalan , would like to live and die like Catalans in Catalonia, an independent country that
Google Earth would situate in the south of France and Northest of Spain
... while others make do with the feeling of being Globalvillager Eurounian
Spanish Catalans
, which seems to be the "wise", bourgeois, comfortable, cowardly-accomodating way of being Catalan. 
I've recently read that President G. Bush is clearly pro an independent Kosovo... isn't he? There was a war, thousands of casualties... Be it as a result of reward or punishment, nationalities often pay heavy death tolls ... either because they come up after being imposed manu militari or because they get their credentials after having fought for their own being.

Ainsi va le monde :-)
          Gisèlia


Imaginava que plourien comentaris de tota mena, però no serà. Els administradors, qui sigui, han tancat el fil de la discusió d'aquest tema. El que hi ha fins ara es pot llegir aquí.

"Sorry! This thread is closed!"
L'explicació anava en un misatge a part :


Greetings all :)This is a very interesting discussion, conducted on the most pleasant of terms. However, I'm afraid we are now far beyond the original question of vocabulary (is there an adjective form of "Etats-Unis")! :pFor the moment, this thread is therefore closed. I will see what I can do about splitting it and moving the appropriate parts to Cultural Discussions.Thank you for your understanding! :)Best,JannModerator "

No, no ho acabo d'"understanding" del tot però m'aguanto i m'hi poso fulles, per això hi ha moderadors i moderen com volen :-)
          El terma és massa sensible -inflamable com per deixar-lo obert. Mai se sap què pot
          desencadenar un greu conflicte.  De guspires mai no en falten.
Si és veritat que divideix les aportacions al tema en dues parts i traspassa la reflexió político-cultural a "Cultural Discussions" haurem de parlar de qualitat americana, i si no... direm... "Dura lex, sed lex; dura censura sed censura" ;-)
I sí, anava de veres que en parlarien:

As promised, I have investigated the possibility of moving your interesting, pleasant, and intelligent discussion of the adjective "American" (and its French translation) into the Cultural Discussions forum. As it turns out, this topic has already been discussed in depth there. I was actually told that it has been "beaten to death" and then some! :pSince CD does not accept duplicate threads any more than we do in French-English, I cannot move your discussion there.After consultation, the French-English moderators have decided that we cannot make an exception to rule 8 and allow your conversation on more in-depth cultural issues to remain on the forum. I am very sorry to have had to delete such well-thought-out and cordial discussion, as are my fellow moderators, and all the more so since debate on this topic has been much less civil in CD on occasion. But French-English is dedicated to exclusively linguistic topics... so I have had to "pare" the thread down to its linguistic bones, removing your cultural reflections.If you are receiving this message, it is because I had to remove one of your posts. I am sorry for this unpleasant business. I know you took time to think through those posts and write them out carefully. In the future, I hope you will think to switch over to CD when you have the urge to discuss non-language matters, thus avoiding this sort of situation.Thank you for your understanding. :)J*ModeratorThank you for your understanding. :)
________
 ...
Increïblement amables i educats, oi?
Mentrestant, si algú vol dir alguna cosa, haurà doncs de ser aquí, fins que ells vulguin, és clar, perquè si volen, també ho poden capar d'alguna manera o altra ...
Fins aquí l'estat de la questió per ara. Si hi ha res que pagui realment la pena ja us en faré cinc cèntims en aquest mateix post ...
______________________

Cinc cèntims:
He contestat això :
(...) 
"This is Sani Girona (Gisèlia) to whom you send a nice message explaining why ... you had to ... ok. Never mind ...
I've also been a forum co-moderator and remember that sometimes it was difficult to cope with some stuff...

I actually don't like at all your strictness but i can understand it ... No less ... I'm prone to whole empathy.

Fortunately, I've got my own personal blog , Dipofilopersiflex , where I still can post whatever I feel like to, without any kind of restrictions...
ie  a means of bypassing minor censoring troubles ...
So, I wish it could last for ages ...

Thus, I posted there the message your moderator pool didn't like, and eventually decided it had already "dead beaten" ...
Maybe,  "Tout est dit et l'on vient trop tard dans ce monde ..." (La Bruyère)... but what I want to say it's my own version of the same... and I want to say it... I can't help !

Bises

Bien amicalement votre

Sani (Gisèlia) Girona"
__________

11.6.07

Rialles i plors

Al seu èxit apoteòsic amb "Polònia", Toni Soler hi afegeix una producció periodística consistent.
L'article Sonrisas i lágrimas del diumenge 10 de juny [ La Vanguardia. Qué hay de los nuestro. . Política. pg. 26 ] em sembla antològic.

Primer perquè fa una defensa consistent de la seva feina com a còmic, davant de les crítiques que, prenent-lo de cap d'esquila, pretenen encolomar-li responsabilitat pel fracàs que suposa l'abstenció a les eleccions municipals.
Sabem que el el riure, l'humor, la sàtira són potents armes d'autodefensa i d'atac, però potser no arriben a la màgia de poder aconseguir que milions de persones no vagin a votar. Anàlisis d'aquesta mena diuen molt del grau de pataterisme d'alguns sociòlegs del nostre país.

Segonament per tenir l'encert d'aportar nogensmenys que una cita d'Horaci (que donem per certa sense comprovar-la, encara que això no s'ha de fer ) que diu que diu ...

"Què ens impedeix poder dir la veritat tot rient?"

Finalment, i més important, perquè acaba l'article fent referència a ETA i dient POCA BROMA!

Efectivament, i d'aquí la meva admiració, reprodueix fil per randa l'estructura política del moment. De tot es pot fer broma menys d'unn cosa tan greu com és una amenaça de mort, una declaració de guerra.

"(...) Hoy se habla , sin embargo de una cuestión que no admite risas. ETA rompe
el alto el fuego y mientras tanto, PSOE y PP son incapaces de pactar una tregua
entre ellos. Terrible y descorazonador panorama" (...)

A mi, l'anunci del final de la treva d'ETA em va entristir molt i em va revoltar per dins. Perquè era dels que creien (imagino que com milions de persones d'aquest país) que al País Basc uns i altres havien començat un camí de no retorn al terror i a la mort. Tots els decebuts una vegada més i per sempre, passen a formar part dels qui desitgen veure ETA desaparèixer com més aviat millor.

La veritat és que no em veia amb massa ganes d'escriure res sense fer primer referència a aquesta mala notícia. Toni Soler ho fa per mi. Ara ja podem continuar. I ho farem tot esperant que l'anunci del trencament de la treva no impliqui necessàriament el retorn de la mort i el terror.

3.6.07

Big Google is watching us ... Ja ho sabieu?


Ja fa molts anys que ens en parlen. Hi ha tot una "indústria" dedicada a analitzar el nostre perfil i a classificar-nos en alguna categoria, de tal manera que amb els aitals perfils, degudament venuts a les indústries del consum, ens puguin mirar d'entabanar amb productes que sentim propers, fets per a nosaltres i les nostres necessitats.

Ja fa temps que ens van dir que les nostres targetes VISA són objecte d'anàlisi per a saber quin tipus de consumidor i de ciutadà som.
També a nivell de control polític, és clar, per a tenir una fitxa GranGermanosa de cadascú de nosaltres, ara que l'emmagatzemament de dades electròniques no és cap problema i que l'accés a aquestes dades és cosa de milisegons ...
No sé qui ho fa, ni on ho fan , però no dubto que ho facin.

L'Stasi va ser , tot i la seva relativa eficàcia, un prototip protohistòric del tipus d'organització de control dels ciutadans a l'estil Orwellià. Més tard, Echelon devia ser en el seu primer moment el nou model, la v2.0 de la cosa, i ara aneu a saber per quina versió passen... El que és clar que és una versió completament diferent V3.XYZ, on Google pot comptar els pèls que us queden al cap, si us heu afeitat o no, escolta tot el que dieu, llegeix tot el que escriviu, i ja estan preparant la V4 que controlarà fins i tot el que penseu. M'hi jugo una Voll Damm ben freda.

Estem sempre amb la vida perdonada, perquè si ens la vulguessin complicar, ho tindrien molt fàcil.
He trobat un post amb un títol que es fa mirar. Big Google, sap el que estem fent a cada moment. Bé, com Déu, com tots els altres déus, com Big Brother, la CIA, el Mossad i l' MI5. No sé si també, a hores d'ara, l'Agència Espanyola de Seguretat Interior i la Catalan Intelligence & Dynamic Agency (CIDA). Segur que també.

Google, Like God, Knows What You're Doing


If there's one constant in the online universe, it's
that search engines and
other web services are gathering more and more
information on us,
reports the BBC.
Search engines from Google to
Yahoo to MSN, and even individual sites, track what we do online and build
profiles of us based on that behavior. This worries privacy advocates, who feel
we are no longer able to keep our activities to ourselves under such intimate
surveillance.
The companies doing the tracking, though, claim it's all about
providing a more relevant experience for users.
There's also the advertising
aspect. By painting a user picture based on search, e-commerce and other online
habits, ads from major ad vendors can be better targeted. This provides a more
relevant ad experience to the user and therefore more value to the advertiser
and vendor, who can charge a premium rate for access to desired demographics.
One expert says that as a culture we will come to terms with this close
behavioral scrutiny within five years. By then, he speculates, technologies will
exist to empower people to choose the extent to which they wish to be
identified.
Until then, it's incumbent on the user to be mindful of what
their online self-portrait looks like, click by telling click. "

Que hem d'anar en compte amb el que cliquem? Bona, aquesta! Un amic meu m'explicava que fa uns anys es va subscriure al setmanari Newsweek justament per tenir una prova del seu pronordamericanisme. Mares de déus que se'n poden fer de tonteries a la vida!
Però potser no és mala idea. I per fer cas al consell, -no se sap mai- us recomano que de tant en tant cliqueu la web oficial de la Ràdio Vaticana, la de la Conferència Episcopal Espanyola. i la de la Casa Blanca. Això us pot salvar o apanyar una mica la resta del vostre perfil, per molt demoníac que sigui.

Tanmateix, que la cosa està encara poc afinada és un fet constatable, perquè jo (i com jo molta gent que conec) rebo un munt de spams molt pintorescs, com aquells en què des de l'Àfrica tropical o des de l'Àsia exòtica em demanen que em posi en contacte amb algú que ha heredat una millonada de dollars i em proposen fer d'intermediari per poder gaudir d'aquelles quantitats, amb promeses ridícules de quantitats generoses o percentatges temptadors.

Rebre spams d'aquest tipus vol dir que dec figurar encara a la llista general d'imbècils passarells, innocents i ingenus, amb perfil de potencials víctimes d'estafa, amb qualsevol bajanada.

No sé què pensar, però m'inclino a pensar que és més aviat bon senyal. Sí, deu ser bon senyal. Potser fóra més preocupant rebre missatges on em proposessin el tipus de llibres, música, viatges o productes que realment m'interessen, fóra el senyal més clar que ja m'havien caçat definitivament: analitzat, classificat i posat al cove.

Probablement ja n'estic de ben caçat... No, res de probablement: segur!
Però com a mínim jo no en tinc proves... puc somiar i fins i tot inventar-m'hi elements. Això em fa pensar que dins de la mitologia religiosa que ens injectaven de petits hi havia la imatge d'un funcionari del cel que al final de la vida ens llegia la fitxa sencera. No tenien un pèl de tontos aquells capellans. Ja intuien que algú, algun dia fóra capaç d'arramblar, alephianament, amb tota la informació sobre tots els quidams, i fer-ne balanç! Això sí que és tenir visió de futur!

Algú sap a on ens podem adreçar per consultar la nostra fitxa actual i veure si es correspon més o menys amb la visió que nosaltres tenim de nosaltres mateixos?

Mira, això fóra tot un èxit. Un sorteig a nivell mundial ... "This is your life according to Big Google" ... Darrerament ... no paro d'imaginar coses que queden per fer!

__________________

Arte TV Galérie Videos : Faut-il avoir peur de Google ?