Vicent Partal em fa emocionar amb el seu post dedicat a Mercedes Sosa.
Extraordinària cançó de Violeta Parra, que és un meravellós cant a la vida i a la llibertat.
Quant al video:
He recuperat un PC actual del mes de febrer i hi he trobat una anàlisi comparativa sobre els millors servidors de videostreaming disponibles pensant sempre amb serveis gratuits.
El que ja sabia :
1. Que el millor servidor gratuit amb molta distància al capdevant és
VIMEO www.vimeo.com
2. En segona, tercera i quarta posició hi ha
JAYCUT www.jaycut.com
DAILYMOTION www.dailymotion.om
BLIP.TV blip.tv
respectivament
El que no sabia:
1. Que en prestacions, el servidor Jaycut passava per davant a Dailymotion
2. Que hi havia un bon nombre d'altres servidors de video dels quals ni tan sols n'havia sentit parlar:
Break www.break.com
Dalealplay www.dalealplay.com
Guba www.guba.com
Live Video www.livevideo.com
Megavideo www.megavideo.com
Photobucket www.photobucket.com
i bé, de fet ... queda demostrat que ho calia.
Quant a la música:
Mita J* em va fer descobrir el servei blip.fm, que a més de ser gratuit aporta moltes altres satisfaccions.
Buscant les teves cançons preferides et vas composant la teva pròpia llista personal de música e tota mena: jazz, clàssica, reagge o rock !
En l'argot del servei, blipar una cançó és triar-la personalment, i afegir-la a la playlist, però també es poden "xuclar" cançons d'altres DJs , és a dir, de d'altres membres abonats al servei,
clicant simplement sobre una icona per reblipar la musiqueta.
Per allò de la lei de Murphy, no hi h hagut manera de trobar-hi unes quantes de les meves musiquetes que em faria molta il·lusió trobar, però val a dir que els aspectes positius són infinitament superiors als petits detalls negatius... com el fet que de tant en tant, en clicar sobre una cançó, apareix un frustrant missatge de "no disponible".
Ente les moltes gràcies que té blip.fm us en presento algunes:
1. La meva playlist a Blip.fm, en el seu estat actual és aquí: blip.frm/sgironaroig
2. Veureu que fins i tot ofereixen la possibilitat de generat un codi per inser-lo en webs o blogs.
Gràcies !
3. Ens deixen escollir entre escoltar la llista de reproducció sencera de més antiga a més recent o en ordre invers, de baix a dalt, però es que, a més,
4. ens deixen moure de lloc les cançons, que queden emmagatzemades per ordre cronològic de la nostra tria.
5. Avui mateix hi he descobert una cantant brasilera, Adriana Calcanhotto que em fa molt de tilín!
6. Tot plegat, i per aquest preu insuperable,... em sembla un gran què...
Tinc una dotzena de DJs preferits que vaig clicant de tant en tant per veure si trobo entre les seves llistes -alguns són de xifres astronòmiques- alguna cançó que em cridi l'atenció.
Tinc també una desena de "seguidors" de la meva llista de reproducció que em fan sentir acompanyat i tot. Un gran servei, que us recomano, vaja.
El plaer complet el trobo ara compartint amb vosaltes aquesta informació, valgui el que valgui,
tot dient-vos que mireu si hi ha res que encara no sapiguessiu i us pugui interessar.
S'admeten consells i informacions complementàries ;-)
De les mil coses importants que han passat en aquests dies n'he anat apuntant mentalment unes quantes, sempre a punt de mirar de fer el meu comentari personal, però he tornat a constatar com tantes altres vegades que les obligacions són sovint enemigues de les devocions i gairebé sempre acaben vencent-les.
Guardava un Le Monde del 25 de setembre amb un article del corresponsal del diari a sudamèrica Jean-Pierre Langellier, on vaig llegir i assabentar-me que, al Brasil, anar a votar a les eleccions és obligatori per als majors de 18 anys i voluntari per als electors entre 16 i 18 anys; que el no anar-hi és castigat amb pena de multa; que dels 190 milions d'habitants del país hi ha censats 130 milions d'electors, i que en aquestes darreres eleccions municipals, el diumenge 28 de setembre escollient uns 5.500 alcaldes i un nombre no precisat de regidors entre uns 350.000 postulants als càrrecs...
Aquest detalls i xifres estadístiques anaven acompanyades de complements d'informació força divertits, com ara el fet que els alcaldes es puguin presentar amb el pseudònim, malnom o patronímic que vulguin, i que això ha donat com a resultat que enguany hi hagi hagut nogensmenys que 8 Barak Obames presentant-se per alcaldes al Brasil ...
L'article parla també d'altres factors fonamentals en la campanya electoral: la música i la imatge.
Els candidats que s'ho poden permetre fan diferents versions dels seus "clips" musicals, i tots o gairebé tots recorren al Photoshop per embellir la imatge que ha de figurar als cartells electorals.
Amb tot, el punt que més em va copsar l'atenció va ser llegir que el temps del qual disposen els candidats per fer la seva propaganda electoral a la ràdio i a la televisió en els espais electorals gratuits és proporcional a la importància dels partits als quals pertànyen, i que això determina que hi hagi candidats que només disposin de 5 segons d'espai electoral.
Què es pot fer en 5 o 10 segons? : només d´na per llençar un eslògan. I com ha de ser aquest eslògan?
"Candidat à Rio, Paulo Heraclito réussit en 10 secondes à évoquer trois thèmes : les impôts, la santé et l'avortement.Evidentment, això em va recordar la novoparla orwelliana i vaig pensar que era una llàstima que un sistema electoral tan viu, original i creatiu tingués tanmateix aquest punt tan feble...
"Il faut -dit-il - apprendre à faire court et à éliminer les adjectifs et les adverbes "
Ahir , al tren, en vaig fer una com un cove. Després, al cap d'una bona estona, mentre hi pensava, me'n feia creus.
Avaluava la gosadia del fet i gairebé em semblava una covardia o com a mínim una acció de la qual no me'n podria sentir massa satisfet. Em preguntava jo mateix com n'hi diria... si provocació o legítima defensa o acte reflex o acte surrealista ...
Sé que algú m'ajudarà a resoldre el dubte ...
Eren prop de les quatre i agafava el tren de VIlanova a Barcelona. Anava a assistir a una cita especial amb amics blogaires de la corda de Transformacions.
El tren sortia de la via 11, i mentre caminava cap a l'andana ja n'anunciaven la sortida per megafonia. "Rodalies. Tren en direcció Sant Andreu Comtal ... "
Com que el tren sortia de Vilanova i era de wagons de dos pisos, no hi havia massa gent, i al pis de dalt érem potser sis o set persones com a molts. El tren és va posar en marxa puntualment al cap de poc minuts.
Quan jo vaig pujar, ja hi havia una noia o senyora jove telefonant amb el seu mòbil.
Jo vaig anar aseure uns 5 o 6 metres més endavant, al costat dret, per veure el mar des de les costes.
Al cap de tres o quatre minuts, quan jo ja havia tret el diari i començava a llegir-lo, el silenci total del wagó
seguia corromput per la trucada telefònica impúdica que ens feia a tots els passatgers partíceps dels afer s de la senyora telefonant.
Alguna cosa va passar al meu cervell que va provocar un acte reflex igual com ho hagués fet un mosquit aturat sobre la meva mà, intentant picar-me i xuclar-me la sang.
Vaig decidir que jo també em posaria a llegir l'article del diari en veu alta, comsi si jo també truqués per telèfon a casa o a un amic i li llegís per telèfon mòbil el contingut de l'article.
Avui. Pàgina 5. Unitat sobre el paper
Resolució: Tripartit i Ciu tanquen l'acord pel finançament, però l'interpreten diferent.
Clau: El text preveu el rendiment "complet" de tots els tributs cedits.
Xifra: Montilla i Mas acorden parlar de xifres en privat en el futur.
Així ara hi havia doble so al wagó. Vaig veure com un altre passatger , assegut a uns 3 metres d'on era jo llegint el diari en veu alta , d'esquena a la marxa i en cantó muntanya ... seguia amb el seu posat impassible sense riure ni somriure ni fer cara d'estranyat.
La conversa telefònica s'allargava i ni parava ni baixava el to de veu de la comunicació . Em va donar temps de llegir una columna i mitja de la crònica de Tian Riba titolada Debat al Parlament.
Va parar i vaig parar de llegir.
El tren va arribar a Sitges i va pujar un munt de gent.
Vaig pensar que si fins arribar a Barcelona algú es posava a telefonar jo em tornaria a posar a llegir el diari en veu alta.
No va ser el cas i l'acte surrealista es va acabar amb una única implementació..
Va ser tornant cap a casa que em vaig preguntar què hagués passat si qui hagués estat trucant hagués sigut un goliat de dos metres i m'hagués vingut a veure la car dient "Que passa res?" o "¿Pasa algo tío? Amb cara de bronca...
Jo, de natural tanquil i persona que no acostuma a fer sinó ajudar a baixar cotxets de criatures a les mares que en porten, a deixar seure algú si va dret i és una persona gran ... i coses d'aquelles que explicaven que calia fer al manual d'urbanitat de finals dels 50 i principis dels 60 ... em feia creus de l'acte reflex, quasi subversiu i surrealista que havia perpetrat el dia 3 de setembre del 2008.
Ál cap i a la fim ben pensat, pensar que una conversa de mòbil ens molesta és no tenir en compte que estem al 2008 i que el mòbil és tan o més quotidià qie el raspall de dents... i que la gent es comunica ...
El sielnci és un gran bé, però també ho és la vida que dóna veure que hi ha vida ...
Tot plegat em va fer pensar que per alguna raó ara gairebé mai RENFE no posa música als trens de rodalies ... mentre que abans ens deleitaven amb una mena de fil musical, de tendència clàssica, que ajudava, o així m'ho semblava a mi, a fer més agradable el viatge al temps que -com és ben sabut- la música amansa les feres i calma els esprits agitats.
I si demànàvem a RENFE que munti per a rodalies una bona selecció de música terapèutica, científicament estudiada, per tal de fer més feliços a milions d'usuaris? ...
___________
Tertúlia: tema la mort ... M'hi jugo el que volgueu que acabareu parlant de l'aigua del Segre... Aviam si m'equivocaré! No hi aneu armats ... eh?
Em sembla bé, qualsevol tema pot ser interessant si hi posem el que cal posar-hi. Jo no hi podré ser però m'hauria agradat poder-hi ser i la veritat és que com a viu i afferrat a la vida que sóc.
Ahir al vespre, al C33, en Vicenç Ferrer , el sant varó que ha dedicat mitja o tota la seva vida a ajudar a viure millor la gent de l'India, assegurava que no mor ningú : estèm aquí o allà, però no no morim ...
I darrerament he sentit moltes vegades, dita de diferents maneres, la idea que la manera de dir-ho és la cosa mateixa...
la mateixa cosa dita des d'una perpectiva negativa i en versió negativa ES TRANSFORMA en cosa negativa. I el revés també és veritat. I a més, "dir les coses ben dites" aporta felicitat al món ... Hi ha molt de camp per córrer...
L'altre dia també vaig veure un tros d'un programa sobre cinema a la 2, sobre el guionista Azcona... i tots coïncidien en que no se n'havia anat del tot, que era allà amb ells i que seguira sent allà amb ells ... [No ho van dir però anava així: MENTRE ELLS el recordessin i en parlessin... és a sdir mentre fos viu en el record i en el cor d'uns quantes persones.
Només per apostar per aquesta immortalitat entre els amics ja paga la pena tenir bons amics ... :-)
Azcona, sense ser gaire original en això, va dir -bé, van dir que ell havia dit- que el que el preocupava era la malaltia, no la mort ... és a dir, com a tots, ens fa por la decadència física viscuda conscientment. La resta ... és alliberament i llei de vidaimort.
No tinc massa coses a dir aquí ... només que el tema és del que sempre deixo per demà, si puc, atès que tindré tota l'eternitat per pensar-hi... M'interessa únicament el temps que em queda ... i veig que no puc perdre gaire minuts si vull fer tot el que m'agradaria fer ...
Francament... espero i desitjo que a mi la mort m'agafi actuant, com a Molière: fent classe, bevent café o cava amb amics, o escrivint un post o un missatge com aquest als amics ... Tant de bo ... vingui en format fulminant !
Tinc un col·lega que em va dir que ha ho té tot pensat: ha d'anar a una zona concreta de Núria , i collir una planta que ell coneix, fer una infusió que sap com fer, i posar-la al congelador ...
Segons ell, unes gotes són fulminants ... en menys d'un minut fan el fet...
Jo de seguida vaig pensar en Murphy ... congelat al congelador? Qualsevol dia s'equivocarà i en comptes de fer paella farà brou mortífer ...
Però ell està ben convençut que ho té tot molt ben conrolat i apamat per decidir quan i com en cas de desgràcia ... No hi ha res com tenir la consciència tanquila i uns mica ensinistrada ...
Jo vaig començar a donar voltes a allò que m'havia explicat per fer-ne un conte cruel: s'espatlla la nevera i l'ha de canviar i s'oblida de la pòcima en qui té posada tanta confiança; se suicida fora de temps per equivocació, pensant que es tinta de calamar tot fent arròs negre; està congelat i no és descongela "ni a tiros" de manera que en el moment decidit no hi ha manera de suicidar-se
... Bé whatever ... Ho he de paufiner una mica i ja està el conte roalhdalià servit.
El tema de la mort:
Us envio un poema i cançó preciosos que faig meus:
dubto que hi hagi cap poema més punyent que aquest sobre la Mort:"La Mort... La Mort...
Je la chante et, dès lors, miracle des voyelles
Il semble que la Mort est la soeur de l'amour
La Mort qui nous attend, l'amour que l'on appelle
Et si lui ne vient pas, elle viendra toujours
La Mort... La Mort...
La mienne n'aura pas, comme dans le Larousse
Un squelette, un linceul, dans la main une faux
Mais, fille de vingt ans à chevelure rousse
En voile de mariée, elle aura ce qu'il faut
La Mort... La Mort...
De grands yeux d'océan, la voix d'une ingénue
Un sourire d'enfant sur des lèvres carmin
Douce, elle apaisera sur sa poitrine nue
Mes paupières brûlées, ma gueule en parchemin
La Mort... La Mort...
Requiem de Mozart et non Danse Macabre
Pauvre valse musette au musée de Saint-Saëns !
La Mort c'est la beauté, c'est l'éclair vif du sabre
C'est le doux penthotal de l'esprit et des sens
La Mort... La Mort...
Et n'allez pas confondre et l'effet et la cause
La Mort est délivrance, elle sait que le Temps
Quotidiennement nous vole quelque
chose La poignée de cheveux et l'ivoire des dents
La Mort... La Mort...
Le Temps, c'est le tic-tac monstrueux de la montre
La Mort, c'est l'infini dans son éternité
Mais qu'advient-il de ceux qui vont à sa rencontre ?
Comme on gagne sa vie, nous faut-il mériter
La Mort... La Mort... La Mort ?...
Crec que fer la llista dels temes que envoltent el concepte és terapèutic, i no pas inútil:
* La mort dels altres: familiars propers i amics ...
* Com imaginar el propi enterrament: cementriri o crematori?
Diuen que l'Azcona va deixar escrit que no volia que es donés a conèixer la seva mort fins que ell no estés ja incinerat ... Un detall de bon gust que l'honora ... Cal apuntar el consell i seguir el bon models.
* Qui epitafi per als que se senten escriptors?
Hi ha dret a no deixar cap epitafi original escrit? No cal aportar una mica de broma de la que sereveixi per descomprimir penes en hores de tristor generalitzada? Forçosament cal salpebrar-ho amb humor ... i , cas de plantejar-s'ho seriosament, deixar-ne un d'escrit.
Fer-ho un dia que un s'hagi vist el cul i totes li hagin post, i s' estigui per tant en estat humor catatònic... No hi deu haver res més trist qu'un epitafi patètic ;-)
Que visqueu eixerits tants anys com us calguin per fer realitat els vostres somnis ...
Bona tertúlia i espero que prengueu nota (mp3 o mp4 sobre la taula).
Ara és temps de reciclatge i d'estalvi. No es pot malbaratar res de res. Una abraçada a tots i a totes.
Tracteu aquest tema però acabeu matant-lo i que no se'n parli més. Nosaltres, al "bollo".
Un dels elements que l'Oficina de la Francophonia ha posat al cistell de regals per a les celebracions de la Jornada Internacional de la francofonia 2008, que es celebra cada any el dia 20 de març, és un concert enregistrat el setembre 2007 en homenatge al pianista canadenc Glenn Gould que, amb les 30 Variacions Goldberg sobre l'obra de J.S. Bach es va convertir en un dels pianistes més admirats de tots els temps.
Seguint els enllaços, al web de la Radio Canadenca he trobat el muntatge de video que van enregistrar per deixar testimoni visual d'aquell homenatge que feren en directe des del Museu canadenc de les civilitzacions de Gatineau en el que van participar sis pianistes que interpretaren en directe diverses variacions Goldberg des de sis ciutats canadenques diferents.
Tot un exemple de saber fer audiovisual i de creativitat cultural.
Em sembla un muntatge d'una gran bellesa que emociona i sacseja tots els sentits. Mireu si us interessa també a vosaltres. I feliç Sant Josep als Joseps que tants n'hi ha per totes les cases.
Recordo que fa uns 10 anys, quan vaig començar a fer pàgina web, vaig decidir que al Dicofilopersiflex hi hauria una secció de música.
Com tants d'altres creia que era possible fer-me la meva discoteca, que per quatre dotzenes de peces de música no em perseguirien els recaptadors de la SGAE.
Vaig crear quatre apartats: Léo Ferré i altra música francesa ; música clàssica; jazz i música ajazzada; i un darrer calaix poti-poti, que vaig anomenar musiquetes i cançons .
Allà només hi vaig posar una dotzena de versions d'una de les músiques de la meva vida: In a sentimental mood, amb la idea de posar i tenir en línia una llarga col·lleció de versions.
Una altre tros molt especial per a mi : Nunca más de Gato Barbieri. També hi vaig posar Explode Coraçao de Maria Bethânia, i un darrer trosset meravellós: Maria Callas cantant Lucia di Lammermoor.
El respecte al copyright ho va estroncar tot i ho pengés on ho pengés, sempre acabava desapareixent. I entenc que ha de ser així. Només respectant els drets dels autors podré aspirar a que algun dia respectin els meus ;-)
YouTube m'està ara canviat la vida musical. És com un tornar a començarmeravellós i gratificant. Busco i trobo tot un munt de peces que, - (de tot comença a fer 20 anys que fa 20 anys)-, m'havien fet feliç i que per haver quedat en vinil o en K7 , o perdut per haver-lo deixat a algú, ja no tinc a casa...o hi són mig amagades, gairebé perdudes.
YouTube em permet de tornar a escoltar aquelles músiques de la meva vida i me'n descobreix centenars, milers d'altres, ... ja veig que no m'ho acabaré pas, és clar...
Llàtima de tantíssima faramalla!
M'acabo d'afegir als vincles favorits de YT les mateixes quatre playlists que vaig crear fa 10 anys, - sí, sí, per culpa de la nostàlgia !- exactament amb els mateixos noms, per restar fidel a aquella idea inicial que no era gens dolenta. I les estic omplint amb aquests videos fantàstics que els internautes del món pengen a dojo...
Exactament com si fos una poma, la música "guai" ... "keeps the doctor away". És un bon medicament contra la depre i equival a una forta dosi d'optimisme i d'energia vital.
Posologia: Una miqueta de música al dia, tanta com ens en càpiga al cos. escoltar-ne tothora, sense moderació...
______________
Gato Barbieri ... Woww! Uau! Bon profit!
________
________________ 
