Continuarem al Dipofilopersiflex III / Baudelairianismes

Per anar-hi, cliqueu aquest enllac  sgironaroig.wordpress.com

                

Continuem fent blog al nostre Baudelairianismes (Dipofilopersiflex III), tercera etapa o tercer capítol de la nostra aventura escriptòrica.

I això fa un total de 300 posts. Tanco el Dipofilo II i enceto el Dipofilopersiflex III

Aquesta vegada, sense festa ni escarafalls, celebro amb total discreció els meus nous 300 posts del Dipofilopersiflex II que s'afegeixen a les reflexions del Dicofilopersiflex que havia començat sent web i el vaig passar a format blog fa dos o tres anys, i als 300 posts escrits al Dipofilopersiflex I que vam deixar al servidor blocat.com.

En aquella ocasió la meva idea va ser canviar de servidor i, per tant, inciar una nova etapa blogaire.

Aquesta vegada estic encara donant voltes a la idea de fer una cosa semblant i iniciar una nova etapa a can WordPress, probablement reprenent el blog Baudelairianisms que vaig inciar i abandonar al cap de poc temps. I és que la idea primigènia era penjar-hi només literatura literària, un blog "de lletres" estrictament. Però el meu cos m'ho impedeix i em demana que tafaneigi en tot i per tot i en faci "crònica" a la manera Herodòtica, Valéryniana o Planiana, sabent que només serà Saniniana i encara, però poc sempre ha sigut infinitament més que res i això és el que ens inspira.

Per a la literatura literària ja hi ha el format poema, conte i novel·la, que s'ha d'escriure i (auto)publicar a part. I això és guerra que també cal batallar i guanyar.

Ho decidiré en uns pocs dies. He de pensar si canvio el títol o enceto el Dipofilopersiflex III.

El que és realment important però és seguir viu -"alive and kicking"- en aquest món de l'escriptura blogaire, que canvia la manera que tenim de comunicar-nos i d'informar-nos.

Continuar és un èxit. Petitó i rabassut, però un èxit al cap i a la fi. I per això em fa content que caigui el número 300... que em recorda els herois d'Esparta !

Als happy few seguidors del meu blog, gràcies per fer-me costat, per anar passant per aquí de tant en tant, per fer-me feliç deixant els vostres comentaris. Ja us tindré informats de com continua el meu taller d'escriptura.

La gent acostuma a posar les dedicatòries dels llibres al començament. Jo la poso al final, i us dedico tota aquesta segona etapa del meu blog. Gràcies.

Fins aviat.

__________

D'un blog a un altre. | Blocomentari

El fet d'enviar un comentari al blog d'Arcadi Espada en català i que l'Arcadi acceptés d'incloure'l a la secció de "Correspondencias" , (gràcies Arcadi), amb l'enllaç al nostre Dipofilopersiflex, va modificar sensiblement i puntual l'estadística de "visites" del nostre blog.

D'una mitjana de 20 a 30 clics diaris va anar fins a
475 clics totals, dels quals,
415 clics "diferents", és a dir procedents d'IPs diferents
9 retorns

Val a dir que tantes visites només van produir un únic comentari, tan cutre, que el vaig eliminar ...
És reconèixer el poder de seducció que té el blog de l'Arcadi... i el poquíssim que en té el meu, que en dos dies ha tornat ja a la happyfewisitat absoluta habitual ... ;-)

Com no estar orgullós d'aquests 20 o 30 lectors (potser) fidels, aquests "Happy Few" que justifiquen sobradament la meva escriptura bloguera?
Asseguts a la vora del riu ... esperarem el 2.100 per veure passar la glòria, riu avall.