Assegut a la vora del riu he vist passar ...

Aquest darrers dies, carregat de feina fins al punt que el treballar m'ha fet perdre l'escriure, he tingut la sensació d'estar assegut a la vora del riu, com en l'aforisme xinès, veient passat "cadàvers" ...

*Fotos del rei d'Espanya cremades per eixalabrats; imatges de la repressió corresponent;
* les notícies polítiques del País basc, amb la violència i el terror que torna;
* Ibarretxe que va a la seva, tibant la corda, peti qui peti , Salvador Cardús , opinava sobre això en un article titulat Radicalitat democràtica;
* Guerra i Ibarra amenaçant amb aplicar la Constitució per les bones o amb els tancs, abans no ho facin els del PP , perquè que qui tira primer, tira dues vegades;
* l'ofensiva "tous azimuts" dels capos del PP que tot plegat ara comença, que ha de continuar molt i molt enllà fins el 2008 per recuperar el tron d'Aznar ;
* l'inici de la polèmica pel mocador al cap de les nenes a les escoles i als instituts catalans;
* Catalunya a la Fira de Frankfurt; les crítiques habituals dels crítics habituals per qui tot és un desastre de tràgiques magnituds ;-), les crítiques inflamades a favor de Quim Monzó (in medio virtus?) ;
* l'affaire Cristina Peri Rossi ...;
* les pluges que cada tardor plouen malament sobre Catalunya i al País valencià;
* les habituals males notícies des d'Iraq i des de Myanmar-Birmània;
* feina i més feina;
* poques gotes de satisfacció i de creativitat;
* gairebé grau zero d'escriptura creativa ...

Tot riu avall ...

Per sort sabem que després de la pluja, tard o d'hora, torna el bon temps ... o no hi ha mal que 1000 anys duri...

I avui ja és 12 d'Octubre, la diada nacional d'Espanya (espanyols, felicitats!) que ens permet de fer un pont llarg. Descans i família.