25.4.08

Temps d'emocions diverses 3/4. Sant Jordi 2008

Cada Sant Jordi, des de fa potser 40 anys, sento una sensació especial pel fet de celebrar la festa del llibre.
Recordo vagament les circumstàncies que envolaren aquell Sant Jordi dels meus 14 o 15 anys, en què a la parròquia de Sant Sadurní vaig comprar el llibre L'esperit i la carn.

L'aventura que se'n va desprendre la vaig explicar en un escrit que incloïa a l'apartat "El que hem llegit" en la primera versió del meu Diccionari Filosòfic Personal i Flexible.

Enguany, un any més de vaques grasses lectòriques, m'he firat tot un lot de llibres que em fa feliç només de pensar en el plaer que en trauré i compto encara firar-me'n uns quants més dins de la capvuitada de la Diada.
Per més que sempre acabo prometent-me que ja no en compraré cap més i que aprofitaré la sort de tenir la biblioteca i el servei de biblioteques a 200 metres de casa... el vici pot més.
Vici i fetitxisme ... Com anomenar si no els tres llibres de Walter Lewino que em vaig sentir empès a comprar-me per Internet, i que han arribat de França, en només quatre dies, via compra electrònica a can Chapitre.com ?

Vaig encarregar
Fucking Fernand : novel·la picaresco-vodevil·lera situada en el context de l'ocupació de França l'any 1940.
"Fucking Fernand est un livre triste et drôle à la manière dels films de Charlot"
Une femme par jour: trenta contes curts "du Woody Allen façon parisienne" segons la contraportada. Tots genials, afegiria jo... Cada un fa venir ganes de llegir de seguida el següent.
Pardon, pardon mon père : llibre de memòries on l'autor ens explica "un demi-siècle à vau-l'eau, en un récit haletant , bidonnant et irrespectueux". Just el que a mi m'agrada descobrir...

Aquest llibre ja m'ha produit una emoció especial immediata. A la pàgina tres, hi ha la dedicatòria manuscrita del propi autor a Bernard Frank, de qui Juan Pedro Quiñonero va escriure, un post-obituari al seu blog, allà pel 6 de novembre del 2006, tres dies després de la mort de l'escriptor i crític.

La dedicatòria manuscrita de Lewino fa així :

Cher Bernard Frank
l'hommage est
en page 92
avec l'amitie (sense accent ;-)
PARDON,
PARDON MON PÈRE

de Walter Lewino

En realitat, la referència comença a la pàgina 91- Fa així:


"Roland Topor appochait d'assez près l'idée que je me fais
du génie, ce qui n'est pas difficile à définir, est-ce parce qu'il y a dans ses
dessins mme dans ses écrits un vagabondage imaginaire, un mépris pour ce qui
tient à la raison ou à la logique, des poussées inantiles vers l'impossible et
le dérisoire, une soumissions à des fantasmes qui lui tiennent lieu de culture,
en un mot le grand air de la liberté , le tout servi par un trait à la va-vite
et un style qui se moque des élégances, le contraire même d'un Bernard Frank,
pour lequel je n'irai pas jusqu'à prler de génie, mais dont le grand talent, les
bonheurs d'expression, l'art d'utiliser les mots en léger décalage - je parle de
ses livres, ses chroniques qui sentent parfois le poussif m'inspirant de moins
en moins- m'enchantent et aident à pardonner le manque d'imagination et les
références lttéraires qui se bousculent cmme dans un Lagarde et Michard en
folie, oui, comment peut-on aimer également un Topor et un Frank aussi
différents, aussi éloignés , l'un issu des ghettos polono-littuaniens et l'autre
des ghettos dde Neuilly ... (...)"



És gairebé de pel·lícula que aquest llibre que va pertànyer a Bernard Frank, be fos comprat o bé li hagués estat regalat per en Walter, hagi anat a parar, per aquestes casualitats de la vida , a les meves mans i als meus ulls, que el cuidaran ara com ningú més el podria cuidar i llegir...
Tan poca cosa i tanmaeix un esdeveniment que ha estat capaç d'humitejar-me els ulls i no m'he pogut estar d'escriure tant al Walter con al Juan Pedro ... per fer-los partíceps de la meva emoció.
Sí, ja sé que pensareu que ... ;-)
Però no em fa cap vergonya reconèixer que tinc un costat una mica bleda ...
["Everybody 's a little bleda" (SGR) ] ... allò que alguns, més pomposament i ridícula anomenen "romanticisme"...


Part de l'obra de Walter Lewino. Photo SGR

Temps d'emocions diverses 2/4. El llibre de Carles Querol

El dia 15 d'abril, en Carles Querol presentava a la biblioteca de Sant Sadurní les dues seves darreres obres. Una, la guia de Subirats, profusament il·lustrada, que quedarà probablement com una obra de referència durant molts anys i segurament dècades.

L'obra grossa, Ves-ten amb el cos, queda't amb el cor, (video de l'acte) és un obra magna en tots els sentits i molt important per a la cultura del nostre país. Van assegurar que estaia llesta per Sant Jordi i em prometre que me la regalaria.

Vaig tenir l'encert de pensar a endur-me la càmara, però no vaig arribar a afinar prou com per pensar que calia buidar-ne les fotos que hi havia, de manera que només hi van cabre set minuts de video i unes quantes fotos de l'acte.


Carles Querol. Ves-te'n amb el cos, queda't amb el cor from Sani Girona on Vimeo.


Tot i que es van fer un munt de fotografies, de l'acte de presentació el llibre del Carles, només hi haurà , ja ho sé del cert, els meu set minuts de video, gairebé una ofensa a un historiador que s'ha encarregat , durant tota la vida, de recollir, classificar i donar a conèixer memòria històrica del tot el Penedès i de Sant Sadurní en particular.



Això em va fer pensar que calia , defintivament, que poses a punt el redactat d'un projecte per enviar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè siguin ells qui posin a punt una campanya per acabar aconseguint que a tot Catalunya hi hagi , en cada poble i en cada ciutat uns equips de voluntaris i professionals que enregistrin en àudio i en video els principals actes culturals que es produeixin.

Ho porto al cap des de fa uns anys, des que a la Pedrera, l'acte que va reunir els traductors de Gil de Biedma no va ser enregistrat ni en àudio ni en video...

En vaig parlar a l'amic Toni Arrufat i em va dir que recollia la idea i que la proposaria com a element de programa d'acció de les CUP a nivell de Catalunya.
Estaria bé que d'això se'n cuidessin a cada municipi persones no necesàriament afiliades a cap partit polític ni amb finalitats propagandístiques, sinó comités culturals formats per joves, adults i avis de totes les tendències, en una mena de pacte polític global al servei de la Cultura del país.

Veurem si ho aconseguim abans no passin 40 anys ... una mica com va passar amb la idea del "bicing" a Paris, que ja havia proposada fil per randa per en Walter Lewino l'any 1962 !

Temps d'emocions diverses 1/4. Sant Sadurní enterra el doctor Nin

A Sant Sadurní, la mare m'ensenya una esquela i em diu ... mira, l'altre dia (dimecres de Sant Jordi) vam enterrar el doctor Nin.

Antoni Nin Fernández, que morí per Sant Jordi de 2008 , a l'edat de 87 anys, va ser el metge de tot Sant Sadurní durant tota una vida. Hi era tot el poble, al seu enterrament, i hi haguessim sigut tots els que faltàvem si ens n'hagussim assabentat a temps de ser a la darrera cita.

La mare em deia ... Sempre et veia a veure quan el cridaves , i tu, vas estar malalt moltes vegdes , de petit. Jo de quan petit no me'n recordo de gaires coses, però molt de la senyora que posava injeccions i del doctorn Nin, que a més va ser qui em va curar el peu mig esclafat entre un car i una paret ... perquè vaig voler conduir-lo sense saber canviar de marxes i confondre el fre amb l'accelerador.

Un dels seus fills, en Toni, va ser durant ns quants anys un del meus amics de colla i la família sencera és tota una institució a Sant Sadurní.

Curiosament, -la vida és plena de casualitats- el dia 15 , una setmana abans, havia estat parlant amb la Pepi Albiol i en Lluís Ràfols en sortir de l'acte de presentació del Llibre del Carles Querol.

La Pepi ens deia que tenia feta una entrevista amb el doctor Nin però que no havia aconseguit que ningú la li publiqués.... "perquè és de Convergència" -va afegir ...
Va ser llavors quan jo li vaig parlar d'utilitzar el servei d'ISSUU versió beta - que jo mateix havia descobert feia pocs dies- per autopublicar-se immediatament i a cap preu i no haver de dependre ni del vist i plau ni de les censures de ningú.

Així doncs, Pepi, ara és l'hora, més que mai de fer al doctor Nin un homenatge important.
Sigues valenta i atrevida i decideix-te a publicar el teu treball. Sant Sadurní s'ho mereix. Si vols m'ofereixo per ajudar-te a fer-ho.

A la família Nin: Xavier, Adolf, Toni, Ignasi , i a tots els demés, el meu condol i el meu pèsam.
Records del Sani Girona i de tota la meva família, profundament agraïts al vostre pare.