Educació DCLXVI

Llegir tot el que va sortint darrerament als diaris sobre Educació, acumulat a la infinitud de literatura que s'ha general durant els darrers 15 anys, inclosos articles com
"El fracaso de la educación secundaria no obligatoria es un triunfo", de Nora Catelli a El País del 29 de novembre ... provoca una gran irritació i , en alguns casos, com el d'un amic, porta a fer la pregunta del milió: Com és que ningú no ha demanat o exigit un "Procés de Nuremberg" contra els perpetradors de la LOGSE?". Jo quedo astorat... ;-)

Qui ha fet balanç de les víctimes educatives per culpa de depressió?
Qui ha avaluat la magnitud de la tragèdia per al nostre país del que ha suposar la destrucció del sistema d' ensenyament secundari amb l'excusa i pretext de resoldre el problema de l'educació professional?

Aquest meu amic insisteix a dir: "Massa Rosa Sensat ! Massa Rosa Sentat"...! (???)

El que passa a molts professors de l'ensenyament secundari, a molts d'aquells que estan comptabilitzats entre el 80% dels que tenen problemes per gestionar l'aula, és que somien obsessivament en escapar-se de la presó. Però no s'atreveixen ni poden, però ho intenten per tots els mitjans... La resta és blablablablatura....

"Tonto l' últim a escapar-se'n!" ... Diuen que aquesta és una de les veus encantades que ressonen en els passadissos de molts centres educatius.

Informes PISA, Informe Bofill, ...
Algú assegura que només són la punta de l'iceberg ... que algú deu tenir les estadístiques i la gràfica del nombre de mitges jornades demanades durant els darrers 15 anys; que algú deu tenir les estadístiques i la gràfica del nombre de baixes per depressió i malaties colaterals entre els professors ocorregudes durant els darrers 15 anys.

No patiu, no publicaran aquestes dades ... fins d'aquí 50 anys... Secret d'Estat (?)
Provocarien un daltabaix.