16.5.07

Nicolas Sarkozy, ja comença malament? I

Alain Fienkelkraut escriu això a Le Monde :



"L'état de disgrâce
Article paru dans l'édition du
11.05.07


On ne peut pas se réclamer du
général de Gaulle et se comporter comme Silvio Berlusconi.
On ne peut pas en appeler à Michelet, à Péguy, à Malraux
et barboter dans le mauvais goût d'une quelconque
célébrité de la jet-set ou du show-biz. On ne peut pas
prononcer des odes à l'Etat impartial et inaugurer son
mandat en acceptant les très
dispendieuses faveurs d'un magnat des affaires.
Contrairement à ce qu'il avait annoncé sur un ton grave,
Nicolas Sarkozy ne s'est pas retiré du monde pour habiter
la fonction présidentielle : entre le Fouquet's, Falcon et
palace flottant, il a oublié qu'il venait d'être élu président
de la République. Il avait peut-être ses raisons que la
raison ignore.
Espérons cependant qu'il s'en souviendra, une fois de
retour sur le plancher des vaches, et qu'il saura, comme
il l'avait promis dans des discours de très haute tenue,
incarner la France. Pendant trois jours, il nous a fait honte.
Alain Finkielkraut

Això no s'escriu cada dia. I qui ho diu no és un qualsevol.

Aquestes declaracions sulfúriques les reprenen els del
Nouvel Obs aquí.
I un blogaire, al fòrum de France 5 : Ripostes, demostra
que el mateix Sarkozy tenia (el 2005) de Finkielkraut
una gran opinió que expressava en aquests termes

"Ironie de l'histoire : Nicolas Sarkozy jugeait en décembre
2005 que : "M. Finkielkraut est un intellectuel qui fait
honneur à l'intelligence française et s'il y a tant de personnes
qui le critiquent, c'est peut-être parce qu'il dit des choses justes".


No m'estranya que en l'òrbita del president Sarkozy no puguin
estar massa feliços de com s'inicia la presidència ...

Veurem con continua la cosa ...

_______________

Contrastos: online vs paper ... Pobres arbres!

Dipofilo II | 310


El dia 8 de maig, a mitja tarda, a l'andana tres de l'estació de VNG, esperant el tren de les 17h50, en direcció a Barcelona, vaig trobar dues amigues que feien el mateix que jo. Jo me n'anava als Jocs Florals i elles dues a la presentació del llibre de Laura Vicente Teresa Claramunt. Pionera del feminismo obrerista anarquista. Madrid. Fundación Anselmo Lorenzo, 2006.

Dalt del tren la Laura Vicente em va explicar detalls interessants de la publicació del llibre, fruit d'una beca obtinguda a través de l'Ajuntament de Sabadell allà per l'any 2001 o 2002.
Mil exemplar editats, si no ho vaig entendre malament.

A l'altura de Gavà o de Viladecans, se'ns va acostar una noia que repartia uns fulletons, tamany quartilla. Van resultar ser contes que es venien al preu d'un euro. En unes altres circumstàncies potser n'haguéssim comprat un, però aquella interrupció sorpresiva, enmig de la conversa, ens va agafar en fred i no vam fer fira.
Però com que duia la càmara penjada, vaig tenir el reflex de fer dues fotos. I just després de la segona, la bateria va fer figa definitivament.


És per això que puc reproduir aquí aquest tipus de comerç ambulant de material artístic que deu tenir arrels seculars, per no dir mil·lenàries. Contes en format paper venuts al tren. Curiós , oi? No vaig tenir esma de preguntar-li si era ella mateixa qui ho escrivia i imprimia o si eren contes d'algun col·lectiu o ... Després, quan ja no hi era a temps, se'm van anar acudint un munt de preguntes... Vaig retenir que la
idea era encara vendre literatura en format paper, com si es tractés d'un caramel.



Jo mateix visc ara amb la idea d'editar en paper el meu Dipofilo I, potser també amb alguna cosa del Dicofilo ... El fet és que mentre hi ha qui somia amb paper, tota una tendència del "només en línia" va fent camí, imparable.

Ho llegia l'altre dia a un vell The Herald Tribune a punt de ser portat al reciclatge: Secció Business Technology & Media: Divendres 6 d'abril 2007. pg. 11. Online only
Per celebrar el Dia de la Terra, el 22 d'abril, el setmanari The Week muntava la "tirada" d'un número únicament "en línia", iniciativa esbombada arreu amb el padrinatge de la marca Lexus, de cotxes de gamma alta. El projecte es rematava amb un altre acte mediàtic a Los Angeles, sobre temes medioambientals, també apadrinat per Lexus.

L'article explicava també que, properament, diverses revistes del grup Hachette: Elle, Girl i Premiere, ja només seran publicades en format electrònic, el mateix que la revista Child , de l'empresa Meredith i que altres dues Life i Teen People de Time Warner...

Tot això contrasta amb el fet que alguns pobres-de-nosaltres ens obsedim encara pel format paper, mentre la tendència imparable és el "gairebé tot format electrònic".

Fóren bones notícies pels arbres si no fos perquè una altra notícia, aquesta electrònica, a Planète-urgence.org, , que dóna xifres del consum de paper de wc a Suissa ... posa els pèls de punta.

"Une étude du WWF montre que seul le dixième du papier WC et domestique vendu en Suisse est produit à base de vieux papier. Pour fabriquer les 90% restants, à base de cellulose fraîche, ce sont des forêts entières qui disparaissent. A eux seuls, les Suisses consomment plus de 5.000 arbres par jour, soit l’équivalent d’une surface de forêt de 160.000 mètres carrés, ou encore de 22 terrains de football."
Un rouleau par semaine
Des forêts entières sont rasées pour fabriquer un produit qui finira dans les toilettes ou à la poubelle après un usage unique, (...)

En 2004, les Suisses ont consommé 156.000 tonnes de papier hygiénique et de ménage, soit 16,6% de plus qu’en l’an 2000. Semaine après semaine, chaque habitant de notre pays expédie environ un rouleau de papier toilette dans les égouts. Or, le bois utilisé pour fabriquer ce papier toilette provient des forêts d’Amérique latine, d’Asie et de Russie, où l’abattage sauvage est monnaie courante.


Em pregunto quina xifra correspon a Espanya durants els mesos de juliol i agost i a tota Europa tot un any! Anem pensant quines mesures haurem d'acabar adoptant a l'hora d'anar ... de ventre.