26.8.07

Santayana, Santayana


Quan començo escriure això, ara mateix, només tinc al cap la idea de parlar de dues persones que per diverses raons se m’estan creuant en la vida aquest estiu…
Una és Marvin Harris, l’antropòleg, i l’altre Jorge (George) Santayana.

No exagerem pas massa … que s’estan creuant en la meva vida només vol dir que m’han aparegut sobre la taula vàries referències en poc temps , i és aquesta y repetició y concentració en el temps la que fa que m’hi hagi fixat i li dediqui la meva atenció.

Quant a Harris, li he de dedicar una mica d’espai especial en un altre post, a part, perquè va associat amb les ruïnes maies que hem visitat aquest estiu i amb el contacte amb la civilització maia al qual ens ha dut aquesta visita, a banda d’una referència interessant en la premsa, que hem llegit recentment.

Pel que fa a Santayana, la primera referència la vaig tenir llegint un post de JPQ al seu blog Una temporada en el infierno, y després vàries vegades més, sense que m’hagués arribat a convèncer que havia d’anar a buscar qui era tal personatge.
Una cerca del nom Santayana al blog de JPQ, amb el seu cercador avançat , dóna un mínim de 10 referències, sempre per dir-ne la seva importància y la seva admiració per la seva obra.

Ara, se’m posen els pèls de punta en veure que Santayana, a Google, dóna gairebé 850.000 entrades! (Resultados 1 - 10 de aproximadamente 845,000 de Santayana)

Ergo ... ens tocarà llegir-li a Santayana algunes coses, començant pel molt que ja hi ha a la xarxa.
La referència més recent que tinc, i que és la que em fa escriure tot això, l'he trobada a la pàgina 62 i següents del llibre El profesor de Franck McCourt , [ Madrid. Maeva, 2006 (5ªed.)] que tinc en procés de lectura.



“- Dispone de un par de minutos para leer la poesía que tiene delante, en la mesa. Cuando la haya leído, le pediremos que la analice y nos diga cómo la explicaría a una clase de instituto.El título de la poesía era descriptivo de cómo me sentía yo en aquela entrevista: “Quisiera olvidar que soy quien soy”
El hombre calvo de la derecha me preguntó si reconocía la forma de la poesía.


- Sí, ah,sí. Es una sonata.
- ¿Una qué?
- Ah, perdón. Un soneto. Catorce versos.
(…)
-Y el poeta?
- Ah, creo que es Shakespeare. No, no, Wordsworth.
-Ni o uno ni lo otro, joven. Es Santayana.
El calvo me miró con furia, como si le hubiera ofendido.
-Santaya, Santayana - dijo, y casi me sentí avergonzado de mi ignorancia.”

El profesor . Franck McCourt , [ Madrid. Maeva, 2006 (5ªed.)] pg. 62-63


Avui jo he experimentat el mateix sentiment de vergonya per ignorància que en Franck, quan passava les seves oposicions … amb una diferència grossa! Que ell devia tenir llavors una vintena curta d’anys ... i a mi la mateixa ignorància m’agafa quan ja passo dels cinquanta…

L’única part positiva del desastre és que jo continuo tenint unes extraordinàries i perennement renovades ganes de conèixer i aprendre tot el que em presenten com interessant, important, imprescindible…
No acaba de compensar, però a mi em tranquilitza una mica la consciència, que no és poc!

Cada vegada tinc també més clar que ni fent-m’hi al màxim, no faré més que tapar quatre forats mal comptats d’una paret immensa, gairebé infinita … D’aquí ve la meva obsessió no només en no perdre gaire el temps, sinó també de no vessar-la gaire en allò que trio per llegir... Em caldria un aparell que medís i marqués la potència en interès i substancialitat i aconseguir així, triant sempre "interès màxim", no equivocar-me massa...

Informar i promoure vs amenaçar amb multes


Tot i que no sóc barceloní, com que Barcelona és la capital de tots nosaltres i, a més, jo em sento membre del col·lectiu d’usuaris de la bicicleta a la gran ciutat, m’ha indignat sobiranament veure com avui, per televisió, s’han cansat de repetir que es multarà a partir del 15 de setembre a tots aquells ciclistes que lliguin les bicicletes als semàfors, els qui circulin per voreres…

He pensat que això no són maneres de fer les coses. El fet que mediàticament es comenci amenaçant amb sancions em sembla deplorable i inadmissible.
Se suposa, que al 2007, als gestors de l’Ajuntament de Barcelona, després de crear unes noves ordenances municipals, se’ls ha d’acudir llençar una gran campanya informativa d’aquestes normes de circulació i de les normes cíviques corresponents perquè aixó ho exigeix l’increment massiu de la utilització de la bicicleta per part de barcelonins i persones de les comarques barcelonines que l’utilitzen com a nou mitjà habitual de transport.
És deplorable veure la imatge de la guàrdia urbana al carrer aturant ciclistes per recordar-los que el rellotge ja corre a favor d’una nova font rapinyaire de recaptació de diners per via de multes als infractors ...

S’ha de tenir molt poca categoria política per fer passar la idea de càstig i l’amenaça per davant de la informació de la normativa reguladora de la circulació en massa de bicicletes a la gran ciutat i el compromís de dotació de les infrastructures necessàries.
Caldria també que els responsables de TV3 i C33 donessin instruccions a qui correspongui de com informar correctament la ciutadania altrament que per mitjà de flaixos patètics improvitzats als carrers.

Es esfereïdor veure el fàcil que és crear una imatge negativa i d’incivisme sobre un factor de civisme tan important com és el nou fenòmen del bicing, que hauria de ser tractat amb la màxima atenció i protecció.

La veritat és que no sé qui té més culpa, si la televisió per donar del fet una visió molt negativa o de l'Ajuntament per no muntar una campanya en positiu sobre la bici a la ciutat prou efectiva ...

Per la part que li toca, Exc. senyor Jordi Hereu, li demanem que imposi la seva autoritat sobre les regidories que calgui perquè canviïn l’amenaça de les multes per més informació a la ciutadania de les normes de circulació per a les bicicletes i per la demostració, amb xifres, imatges i compareixences públiques, dels esforços que fa el seu Ajuntament per dotar Barcelona de les infrastructures que calen perquè els ciclistes siguin una benedicció i no una nosa i potencials víctimes de la voracitat recaptatòria. Demani a la televisió els ajudi i que no els perjudiqui!
Sisplau, una mica de creativitat i de bones maneres, senyor Hereu, perquè gairebé costa més fer-ho molt malament que fer-ho perfectament bé …

Per la part que ens toca als usuaris de bicicletes, fariem bé d’organitzar-nos ràpìdament per exigir una moratòria antimultes de dos o tres mesos, o com a mínim, fins que no s’hagin instal·lat a la ciutat tots els llocs d’aparcaments de bicicletes que s’ha previst d’instal·lar i tothom s'hagi llegit i tingui clara la nomativa, i potser també, que no fa cap mal a ningú, ans el contrari, l’Art de la guerra de Sun-Tzu.

_________