Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Guardian. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Guardian. Mostrar tots els missatges

27.8.09

Meme lingüístic

Un bon amic m'envia un enllaç perquè em llegeixi un article tot curiós del The Guardian, de principis de juliol

The Guardian


Which words make you wince?
Poets have been asked for their most hated words. What are yours?

Una cosa així com: quines paraules trobes realment odioses? et resulten insuportables?/et posen malalt?/ et fan fàstic?

El curiós del cas és que en l'article precisen que van fer la pregunta a uns quants poetes... potser -imagino jo- perquè si ho haguessin preguntat al carrer, les respostes haurien pogut estar massa connotades per la situació política o econòmica a la Gran Bretanya o arreu del món, o pels horrors de les guerres que no acaben i les catàstrofes que no paren d'assolar tots els continents...
Però el fet és que l'article acaba fent la pregunta a tothom, cosa que el tranforma en un "meme" lingüístic, un dels pocs memes que devien quedar encara per fer. (?)

I curiosament els britànics van contestar: entre el 7 i el 24 de juliol el meme lingüístic del Guardian va rebre 1751 respostes , de lectura recomanable a lingüistes, sociòlegs i curiosos de tota mena.

Vaig contestar al meu amic dient-li que en anglès, a mi hi ha paraules que m'encanten, d'altres que "em fan gràcia", d'altres que trobo difícils o estranyes, i d'altres encara que , a tot estirar, trobo una mica ridícules, però que no en tinc cap que em disgusti massa profundament.
Podem arribar a trobar odioses algunes paraules?
Crec que sí. Pensant-hi una mica , la veritat és que se me'n van acudir tot un munt... que aquí redueixo a tres, de manera metonimicosinecdòtica i amable: pound (a hores d'ara haurien de tenir euros i no lliures, aquests quintacolumnistes britànics), fog (perquè té connotacions boiroses i em costa d'evitar d'associar-la a fuck! -aquesta realment divertida!) i torture (que evoca sempre el pitjor de totes les maldats de l'ésser humà i que em posa malalt sempre, en qualsevol idiom que aparegui.)

Aviat vaig pensar què contestaria jo si em fessin la mateixa pregunta en català.

Acostumats com estem a defensar la llengua contra els mil enemics que l'ataquen, més aviat pensem en salvar paraules i no ens queda massa esma per analitzar quines paraules ens provoquen més animadversió... Però de ben segur que cadascú té les seves, oi?

Fent una mica d'esforç he pensat que -hàbilment interrogat- em veuria obligat a confessar que quatre de les paraules que més em treuen de polleguera en català són:
àdhuc, pressumpte , corrupció i popular com a adjectiu associat a la paraula Partit.

La pregunta és si us atreviu vosaltres a dir les vostres en català !
Ah! Pel mateix preu podeu afegir, si voleu, les paraules que menys podeu suportar en castellà, i/o francès, i/o anglès, i/o italià, i/o alemany o qualsevol altre dels molts idiomes que coneixeu.

Us abelleix la paraula "rentrée" a finals d'agost?

_________________

14.1.09

Weekend Competition, Tesco i crisi.

El diari The Guardian publicava recentment aquesta notícia:

"Tesco results add to UK economic gloom"

Britain's descent into full-blown recession was highlighted today as Tesco reported its weakest Christmas sales since the last slump, and three grim surveys chronicled the savage retrenchment in housing, retailing, manufacturing and services.

The UK's biggest supermarket group, which takes one pound in every eight spent in Britain's shops, reported underlying sales growth of 2.5%, its slowest rate since the early 1990s. (...)"

Aquesta notícia de la pèrdua de vendes per part de Tesco, la més gran cadena de supermercats al Regne Unit, em va fer pensar que tenia una mica oblidada el que abans havia sigut la meva visita regular al concurs d'escriptura setmanal de New Statesman.
Vaig témer una mica que com sembla que passa arreu, els vells padrins haguessin deixat de subvencionar allò que venien apadrinant fins l'esclat de la crisi.

M'ha tanquilitzat descobrir que Tesco continua subvencionant el concurs setmanal d'escriptura del setmanari The New Stateman !

La frase "The Tesco vouchers go in addition to" a l'informe de Ms de Meaner ho confirma.


"Is there honey still for tea?"
No 4059. Published 22 January 2009

Set by Grace Elegy

We asked you for the answer to any famous literary question - an example being the one above

Report by Ms de Meaner

I wasn't sure of George Cowley's "famous literary question", "What's it all about, Alfie?" but it certainly made me chuckle. £15 to the main winners, a £5 book token to Pat Thomas. The Tesco vouchers go in addition to Mae Scanlan for excellence. PS: The comp Top 20 will appear in the 16 February issue."

Ignoro si, a hores d'ara, Tesco ja ha canviat el seu eslògan de sempre per algun altre, espero que segueixi proclamant allò de : "Tesco: Every litlle counts"... o No hi ha ajuda petita o Tot compta, per poc que sigui [i Tesco t'ajuda]. Més val caure en gràcia que ser graciós, oi?. Per mi, l'eslògan de Tesco té ganxo, i és d'aquells que et poden acompanyar tota la vida.

Aquest concurs, NS's Weekend Competition, que arriva ara l'edició 4060, és a dir més de 78 anys d'existència, és tota una institució de les lletres anglosaxones i crec que difícilment hauria de córrer cap risc per manca de sponsors, però és tranquilitzador veure com la cadena de supermercats que durant tants anys ha estat aportant-hi un suport econòmic, segueixi fent de padrí. Dubto que els arruïni gaire aquest apadrinament. Així doncs, que per molts anys. Que duri !