La cara del fotògraf Aremac

Un dels meus fotògrafs preferits és una persona que es diu Aremac.

Publicat per
Unknown
el
9.8.09
0
comentari/s |
Etiquetes: Aremac, art, color, Flickr, fotografia, homenatge, imatge
Quan hom té temps per badar, acostuma a descobrir un munt de detalls que li passen desapercebuts en la frenesia del dia a dia.
Darrerament m’he tornat a fixar en alguns dels grafits que embruten les parets de Vilanova i m’interpel·len sovint, algun, cada dia des de fa més d’un any…
Per això, ara que em vaga, fins i tot m’he entretingut a fotografiar-ne uns quants exemples. Curiosament són grafits amb missatge, perpetrats per alguns exemplars de porcus grafiticus, subespècie del porcus porcus, mamífer vertebrat, sense perill d'extinció.


Fotos SGR juliol 2009. VNG
Després de veure què passa arreu del món i des de quan passa… cal pensar que aquesta tendència a embrutar les parets forma part del genoma humà, i que empastifar és –probablement- una necessitat fisiològica semblant al fet respirar o haver d’evacuar els líquids i els aliments ingerits.
Ho avala el fet que a tots els continents hi ha mostres de grafits d’èpoques prehistòriques que nosaltres en diem pintures i que hem elevat a la categoria d’art. Però el fet és que es van descobrir recentement a Sudàfrica unes pintures rupestres que il·lustraven una cerimònia ancestral en la qual s’atorgava el dret de rupestrar només als millors pintors de la tribu, i com es punien les marranades fetes pels jovenets preadoelscents i adolescents que sentien a la sang la necessitat d’embrutar les parets de les coves.
Bé, aquesta és almenys la interpretació que fa l’etnòloga i etòloga Joan Paintless d’una escena on tot un grup d’arquers llença fletxes al cul d’uns “joves” que embruten unes parets amb “signes i ninots” al costat d’unes pintures policromes de cavalls, bisons, elefants i girafes.
“La gran diferència entre ser un artista, porcus pictoricus, o ser un malparit porcus grafiticus té només a veure amb el lloc i el suport on el porcus “s’expressa” –dit en terminologia conservadora- o “ataca i perjudica” dit en terminologia de progrés.”
Aixó és el que va afitmar contundentment en el seu dia l’etnòloga i etòloga canadenca.
Aquest testimoni, únic al món, és el que el ha permès als italians declarar la guerra a l’enemic: Vegeu aquest video recent Guerra a l'enemic (BBC Cultura i societat)
I tanmateix (alg)una solució existeix, o així cal creure-ho, i batallar-hi per trobar-la i aplicar-la. Com més aviat millor, potser.
Cal educar els petits, des de l’escola Primària, amb el principi que els guixots només es poden fer a les llibretes, inculcant-los ja des dels primers anys de vida la idea que aquelles marranadetes, tal qual o llegureament retocades- poden acabar sent pintures de museu, ben valorades i admirades.
Després, sabent que la passió per embrutar -digueu-ne si voleu expressar-se rupèstricament,- és gairebé irrefrenable, cal que cada Ajuntament prevegui un espai ad hoc el el seu terme municipal, un Mur de les Expressions psicoartístiques i linguosociosexuals, de manera que es puguin preservar totes les parets de tots els municipis i totes les portes dels lavabos del món, tot permetent que tothom pugui projectar els seus fantasmes i necessitats artístiques o pseudoartístiques en l’espai del Mur que tindrà reservat del del moment de nèixer i quedat censat.
Se sap que la pandèmia és gairebé universal i per això, l’OMS ha donat ordres de dedicar fons, un 0,7/1000 el PIB a la recerca del “cromosoma grafitós” , responsable de la malaltia, i ja detectat, per tal que abans del 2020 es pugui aillar, tractar adequadament i en els casos més greus, “extirpar”.
_________________
Enllaços
Grafitis Graffitis Graffiti cerca a Google (Resultados de 81 a 90 en aproximadamente 272,000 de Grafitis Graffitis Graffiti)
Graffiti: Rinpa Eshidan, maestro japonés del graffiti. Video del mejor grafitero.
QUIMFOR. Graffitis Limpieza y Protección Antigraffitis

Publicat per
Unknown
el
30.5.09
1 comentari/s |
Etiquetes: art, Bordeaux, fotografia, imitació, JPQ, mestre, Paris

Ahir, passejant per Sitges, em van atreure unes escultures i uns quadres que hi havia exposats a l'aparador de la Galeria Pau d'Arara, galeria d'arts aplicades.
En entrar-hi vaig descobrir que el que s'hi exposa són obres de diversos artistes: pintura, escultura, arts gràfiques, joieria, peces en vidre, fusta, ceràmica i teixit...
Vaig parlar justament amb Francisco Lara, que va resultat ser un dels joiers expositors, utilitzador de Skype, i prou generós com per regalar-me un llibret titolat Especulaciones. Intrínsecamente Subversivos. Segovia junio 2007. Sala de Exposiciones de la Alhóndiga, que conté, entre d'altres, un article seu titolat Arte contemporáneo para todos així com les fitxer artístiques de Javier Abad, Luc Huijbregts, Raúl Bravo, Paco Sánchez, Nisa Goiburu, Luis Moro, Alexis Esquivel i M. A. Belinchón Belín.
Tot un descobriment en poca estona.
A la saleta interior vaig tenir encara una altra sorpresa: Vaig veure-hi exposada una petita mostra de pintures de Joan Abelló.
De Joan Abelló no en vaig saber res fins que per Sant Esteve vaig sentir dir que havia mort el 25 de desembre, vigília del que hauria sigut el seu 86è aniversari.
Aquella petita exposició a Sitges, a la Galeria Pau D'Arara, que havia de durar del 20 de desembre al 6 de gener del 2009 es mantenia malgrat la mort de l'artista. Aquesta circumstància em va semblar prou especial com per reflectir-la en unes fotos. Em vaig estar uns moment contemplant el quadre que m'agradaria penjar a casa meva.
Ara he anat a visitar la web del Museu Abelló, que veig que és a Mollet del Vallès , i el que hi trobo em fa venir ganes d'anar a visitar físicament l'obra que hi ha exposada a la Casa i les col·leccions del Museu.
Valguin aquestes línies també com a petit homenatge meu a aquest artista que ens ha deixat.
Publicat per
Unknown
el
30.12.08
1 comentari/s |
Etiquetes: art, escultura, Francisco Lara, Galeria Pau d'Arara, Joan Abelló, pintura, Sitges
Del dia 1 al 16 de setembre, Philippa Beveridge exposa a la Cripta del FAD (Foment de les Arts i del Disseny), a la Plaça del Àngels 5-6, davant del MACBA.
"La mostra de Philippa Beveridge, artista plàtica que treballa el vidre, reflexiona sobre el tema de l'artista com a portador de la memòria. Una cuirassa de vidre argentat que actua com una tela llisa captant imatges del seu entorn, plasmant-les com si fossin records i moments fugaços i distorsionant-los alhora, tal com ho faria la memòria. "Pippa Beveridge porta un munt d'anys escolpint vidre i treballant amb emplomats. Ara, ara en un moment de plenitud, exposa un treball artístic extraordinari, fruit de troballes innovadores en l'art de gravar vidre modulat.
Publicat per
Unknown
el
3.9.08
0
comentari/s |
Etiquetes: art, Barcelona, cultura catalana, FAD, Mark Waudby, Philippa Beveridge