Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art. Mostrar tots els missatges

9.8.09

La cara del fotògraf Aremac

Composició de SGR.

Un dels meus fotògrafs preferits és una persona que es diu Aremac.
Aremac, -no sé si és el seu nom o un pseudònim- és un alemany tan simpàtic que fins i tot em va donar permís per utilitzar le seves fotos per il·lustrar uns apartats de la meva web.
Ara fa poc, he aconseguit associar el seu nom a una cara... D'aquí ve que li pengi aquesta petita composició com a homenatge.
Thank you, Sir, for your pictures !

7.8.09

Grafits, amb missatge o sense

Quan hom té temps per badar, acostuma a descobrir un munt de detalls que li passen desapercebuts en la frenesia del dia a dia.

Darrerament m’he tornat a fixar en alguns dels grafits que embruten les parets de Vilanova i m’interpel·len sovint, algun, cada dia des de fa més d’un any…

Per això, ara que em vaga, fins i tot m’he entretingut a fotografiar-ne uns quants exemples. Curiosament són grafits amb missatge, perpetrats per alguns exemplars de porcus grafiticus, subespècie del porcus porcus, mamífer vertebrat, sense perill d'extinció.

Fotos SGR juliol 2009. VNG


Després de veure què passa arreu del món i des de quan passa… cal pensar que aquesta tendència a embrutar les parets forma part del genoma humà, i que empastifar és –probablement- una necessitat fisiològica semblant al fet respirar o haver d’evacuar els líquids i els aliments ingerits.

Ho avala el fet que a tots els continents hi ha mostres de grafits d’èpoques prehistòriques que nosaltres en diem pintures i que hem elevat a la categoria d’art. Però el fet és que es van descobrir recentement a Sudàfrica unes pintures rupestres que il·lustraven una cerimònia ancestral en la qual s’atorgava el dret de rupestrar només als millors pintors de la tribu, i com es punien les marranades fetes pels jovenets preadoelscents i adolescents que sentien a la sang la necessitat d’embrutar les parets de les coves.

Bé, aquesta és almenys la interpretació que fa l’etnòloga i etòloga Joan Paintless d’una escena on tot un grup d’arquers llença fletxes al cul d’uns “joves” que embruten unes parets amb “signes i ninots” al costat d’unes pintures policromes de cavalls, bisons, elefants i girafes.

“La gran diferència entre ser un artista, porcus pictoricus, o ser un malparit porcus grafiticus té només a veure amb el lloc i el suport on el porcus “s’expressa” –dit en terminologia conservadora- o “ataca i perjudica” dit en terminologia de progrés.”

Aixó és el que va afitmar contundentment en el seu dia l’etnòloga i etòloga canadenca.


Aquest testimoni, únic al món, és el que el ha permès als italians declarar la guerra a l’enemic: Vegeu aquest video recent Guerra a l'enemic (BBC Cultura i societat)


I tanmateix (alg)una solució existeix, o així cal creure-ho, i batallar-hi per trobar-la i aplicar-la. Com més aviat millor, potser.

Cal educar els petits, des de l’escola Primària, amb el principi que els guixots només es poden fer a les llibretes, inculcant-los ja des dels primers anys de vida la idea que aquelles marranadetes, tal qual o llegureament retocades- poden acabar sent pintures de museu, ben valorades i admirades.

Després, sabent que la passió per embrutar -digueu-ne si voleu expressar-se rupèstricament,- és gairebé irrefrenable, cal que cada Ajuntament prevegui un espai ad hoc el el seu terme municipal, un Mur de les Expressions psicoartístiques i linguosociosexuals, de manera que es puguin preservar totes les parets de tots els municipis i totes les portes dels lavabos del món, tot permetent que tothom pugui projectar els seus fantasmes i necessitats artístiques o pseudoartístiques en l’espai del Mur que tindrà reservat del del moment de nèixer i quedat censat.

Se sap que la pandèmia és gairebé universal i per això, l’OMS ha donat ordres de dedicar fons, un 0,7/1000 el PIB a la recerca del “cromosoma grafitós” , responsable de la malaltia, i ja detectat, per tal que abans del 2020 es pugui aillar, tractar adequadament i en els casos més greus, “extirpar”.


_________________



Enllaços


Grafitis Graffitis Graffiti cerca a Google (Resultados de 81 a 90 en aproximadamente 272,000 de Grafitis Graffitis Graffiti)


Graffiti: Rinpa Eshidan, maestro japonés del graffiti. Video del mejor grafitero.


QUIMFOR. Graffitis Limpieza y Protección Antigraffitis


Graffiti: Arte o disidència

30.5.09

La dama del bus. Mérignac-Bordeaux




Fa dos mesos exactament. Era a Mérignac i duia a la mà la càmara fotogràfica. Feia uns dies que havia anat seguint les imatges que el mestre Juan Pedro Quiñonero caçava per París.
"Todo se pega menos la hermosura" sé que hi ha que diu ... I en part és veritat. Vaig voler imitar el mestre. Vaig engegar, apuntar i disparar. Tres fotos. Aquesta és la bona. Les altres ja fa temps que les vaig esborrar.


Així que, Juan Pedro, te la dedico, valgui el que valgui... com a homenatge a la teva gran idea de caçar in situ imatges de les belleses de París, tot eternitzant la fugissera bellesa de moments irrepetibles.
Sí, fou per imitació que vaig pasar uns dies a Bordeus amb la càmara a punt de disparar, i vaig veure com n'és de difícil caçar imatges extraordinàries. Estic girebé convençut que a tu, amic, aquesta image també t'hauria agradar crear-la. Oi? O no?


À Madame,

Madame, j'espère que vous saurez me pardonner d'avoir osé vous prendre en photo dans ce contexte. Remarquez que nous étions tous à bord d'un bus, donc qu'il n'y avait pas de mal à ça.

Or si ça vous arrivait de vous voir sur Internet et que ça vous dérangeât, vraiment, pour une raison quelconque, vous n'avez qu'à me le signaler et l'enlèverais du blog aussitôt.
Par contre, je vous demande de bien vouloir prendre cette photo comme un petit hommage à votre brin de coquetterie qui ne fait que rajouter du charme à votre immense beauté.

Bien amicalement


______________

Foto al bus 50 de la línia Mérignac-Bordeaux. Març 2009.
Autor: Sani Girona. Copyright : tots els drets són de la senyora de la fotografia.

30.12.08

Joan Abelló a Sitges. Galeria Pau D'Arara


Ahir, passejant per Sitges, em van atreure unes escultures i uns quadres que hi havia exposats a l'aparador de la Galeria Pau d'Arara, galeria d'arts aplicades.

En entrar-hi vaig descobrir que el que s'hi exposa són obres de diversos artistes: pintura, escultura, arts gràfiques, joieria, peces en vidre, fusta, ceràmica i teixit...
Vaig parlar justament amb Francisco Lara, que va resultat ser un dels joiers expositors, utilitzador de Skype, i prou generós com per regalar-me un llibret titolat Especulaciones. Intrínsecamente Subversivos. Segovia junio 2007. Sala de Exposiciones de la Alhóndiga, que conté, entre d'altres, un article seu titolat Arte contemporáneo para todos així com les fitxer artístiques de Javier Abad, Luc Huijbregts, Raúl Bravo, Paco Sánchez, Nisa Goiburu, Luis Moro, Alexis Esquivel i M. A. Belinchón Belín.
Tot un descobriment en poca estona.

A la saleta interior vaig tenir encara una altra sorpresa: Vaig veure-hi exposada una petita mostra de pintures de Joan Abelló.
De Joan Abelló no en vaig saber res fins que per Sant Esteve vaig sentir dir que havia mort el 25 de desembre, vigília del que hauria sigut el seu 86è aniversari.
Aquella petita exposició a Sitges, a la Galeria Pau D'Arara, que havia de durar del 20 de desembre al 6 de gener del 2009 es mantenia malgrat la mort de l'artista. Aquesta circumstància em va semblar prou especial com per reflectir-la en unes fotos. Em vaig estar uns moment contemplant el quadre que m'agradaria penjar a casa meva.


Ara he anat a visitar la web del Museu Abelló, que veig que és a Mollet del Vallès , i el que hi trobo em fa venir ganes d'anar a visitar físicament l'obra que hi ha exposada a la Casa i les col·leccions del Museu.


Valguin aquestes línies també com a petit homenatge meu a aquest artista que ens ha deixat.

3.9.08

Obra artística de Philippa Beveridge al FAD de Barcelona

Del dia 1 al 16 de setembre, Philippa Beveridge exposa a la Cripta del FAD (Foment de les Arts i del Disseny), a la Plaça del Àngels 5-6, davant del MACBA.

"La mostra de Philippa Beveridge, artista plàtica que treballa el vidre, reflexiona sobre el tema de l'artista com a portador de la memòria. Una cuirassa de vidre argentat que actua com una tela llisa captant imatges del seu entorn, plasmant-les com si fossin records i moments fugaços i distorsionant-los alhora, tal com ho faria la memòria. "
Pippa Beveridge porta un munt d'anys escolpint vidre i treballant amb emplomats. Ara, ara en un moment de plenitud, exposa un treball artístic extraordinari, fruit de troballes innovadores en l'art de gravar vidre modulat.

Apareixo en els crèdits de l'exposició de manera generosa per part de la Pippa i en Mark, per haver col·laborat mínimament amb ell en un petit detall del redactat.
Va ser un plaer acompanyar-los el dia de la inauguració de l'exposició, una ocasió que em va permetre conèixer també aquest espai tan singurar a Barcelona que és la Cripta del FAD que desconeixia completament.
Val a dir que l'agenda del FAD per al mes de setembre inclou entre altres exposicions:

El dimarts 9.10: Llibres d'artista. En els límits de la pàgina.

Del dijous 11.10 al dimarts 16.10 . Visualkultur.cat. Art/Disseny/Llibres.

Barcelona és plena de tresors per descobrir. Alguns són molt aprop i de fàcil accés.

Aprofito l'avinentesa per repetir una vegada més una dèria que tinc.
M'agradaria saber que cada un dels centres culturals i artístics de Catalunya compta amb un apartat orgnaitzatiu que enregistra en formats audiovisuals tot el molt que es fa al nostre país.
Es més una qüestió de creativitat i capacitat organitzativa que no pas de diners, que sempre poden ser excusa per no fer res.

Caldrà que en parléssim amb algun responsable de la Conselleria de Cultura. Hi ha un munt de coses a fer per la Conservació de la memòria cultural del nostre país que em penso ue no es fan.

Imatges de l'exposició.











Fotos SGR
____________

Article de Manel Haro a Time Out BCN 5-10 de setembre 2008


****************