Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bicing. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bicing. Mostrar tots els missatges

26.8.07

Informar i promoure vs amenaçar amb multes


Tot i que no sóc barceloní, com que Barcelona és la capital de tots nosaltres i, a més, jo em sento membre del col·lectiu d’usuaris de la bicicleta a la gran ciutat, m’ha indignat sobiranament veure com avui, per televisió, s’han cansat de repetir que es multarà a partir del 15 de setembre a tots aquells ciclistes que lliguin les bicicletes als semàfors, els qui circulin per voreres…

He pensat que això no són maneres de fer les coses. El fet que mediàticament es comenci amenaçant amb sancions em sembla deplorable i inadmissible.
Se suposa, que al 2007, als gestors de l’Ajuntament de Barcelona, després de crear unes noves ordenances municipals, se’ls ha d’acudir llençar una gran campanya informativa d’aquestes normes de circulació i de les normes cíviques corresponents perquè aixó ho exigeix l’increment massiu de la utilització de la bicicleta per part de barcelonins i persones de les comarques barcelonines que l’utilitzen com a nou mitjà habitual de transport.
És deplorable veure la imatge de la guàrdia urbana al carrer aturant ciclistes per recordar-los que el rellotge ja corre a favor d’una nova font rapinyaire de recaptació de diners per via de multes als infractors ...

S’ha de tenir molt poca categoria política per fer passar la idea de càstig i l’amenaça per davant de la informació de la normativa reguladora de la circulació en massa de bicicletes a la gran ciutat i el compromís de dotació de les infrastructures necessàries.
Caldria també que els responsables de TV3 i C33 donessin instruccions a qui correspongui de com informar correctament la ciutadania altrament que per mitjà de flaixos patètics improvitzats als carrers.

Es esfereïdor veure el fàcil que és crear una imatge negativa i d’incivisme sobre un factor de civisme tan important com és el nou fenòmen del bicing, que hauria de ser tractat amb la màxima atenció i protecció.

La veritat és que no sé qui té més culpa, si la televisió per donar del fet una visió molt negativa o de l'Ajuntament per no muntar una campanya en positiu sobre la bici a la ciutat prou efectiva ...

Per la part que li toca, Exc. senyor Jordi Hereu, li demanem que imposi la seva autoritat sobre les regidories que calgui perquè canviïn l’amenaça de les multes per més informació a la ciutadania de les normes de circulació per a les bicicletes i per la demostració, amb xifres, imatges i compareixences públiques, dels esforços que fa el seu Ajuntament per dotar Barcelona de les infrastructures que calen perquè els ciclistes siguin una benedicció i no una nosa i potencials víctimes de la voracitat recaptatòria. Demani a la televisió els ajudi i que no els perjudiqui!
Sisplau, una mica de creativitat i de bones maneres, senyor Hereu, perquè gairebé costa més fer-ho molt malament que fer-ho perfectament bé …

Per la part que ens toca als usuaris de bicicletes, fariem bé d’organitzar-nos ràpìdament per exigir una moratòria antimultes de dos o tres mesos, o com a mínim, fins que no s’hagin instal·lat a la ciutat tots els llocs d’aparcaments de bicicletes que s’ha previst d’instal·lar i tothom s'hagi llegit i tingui clara la nomativa, i potser també, que no fa cap mal a ningú, ans el contrari, l’Art de la guerra de Sun-Tzu.

_________

13.7.07

”¿A què esperes per viure l’experiència de moure’t per Barcelona en bici ?“

Aquesta tarda he anat, per primera vegada a la vida, a Barna amb la bici “penjada” i en tren, Vilanova–Passeig de Gràcia, anar i tornar.
He fet un tros de Barna en bici ... i la veritat és que m’ha agradat molt l'experiència: “mola i mola cantiduviduviduvi “…Hi tornaré, segur. Jo us animo a provar-ho …Si no preneu mal, us encantarà ;-).
Per això cal que proposem reformes i millores per viure millor la Barcelona bicicletera …

Carrils bici per als ciclistes per tot arreu, que com a ecologistes pràctics mereixen un respecte. On? Està claríssim: s’han de pintar a terra però no cal ni que siguin a les voreres, que s’han de reservar pels vianants. Cal pintar-los sobre , com a mínim, un dels carrils de les vies urbanes (sí, sic) i que la norma expliciti que cal respectar la velocitat dels ciclistes quan van pel seu carril.
Dins de dos o tres anys, com a molt tard, ja no caldrà repintar-los perquè tothom ja els portarà pintats al cap. Mentrestant, cal pintar-ho a qualsevol dels carrils de les vies urbanes per donar entitat a la bici … Poca broma.

Cal fer campanya per fer-los respectar pels motoristes, conductors de cotxes i furgonetes, i per taxis i autobusos, perquè no els comencin a atropellar a dojo...
Quant a RENFE …i els serveis de rodalies … Passeu-ho a algun dels responsables del Tripartit i també als de CiU i, si m’apureu, digueu-ho també als del PP … Cal que algú faci dissenyar per qui calgui vagons amb espais suficients per a bicis … la gent s’ho prendrà més seriosament …i s’animarà a agafar la bici per desplaçar-se per Barcelona.
I haurem implementat així alguna cosa novedosa i útil.
Ara com ara, m'ha semblat que això de pujar la bici al tren encara queda com una cosa de quatre atrevits i/o eixelebrats i/o pobres desgraciats… que no poden pagar l'autopista i el pàrking.
Cal erradicar l’error mental de les mentalitats petitburgeses. I per aconseguir-ho, no hi ha res com la publicitat ben entesa.
Recordeu aquell anunci que diu ... "Has fet l’amor amb un cigne al llac dels cignes? (o una cosa així, vull dir :-) ... i afegeix encara : “A tots ens queden coses per fer ... “?
Doncs bé , aquell anunci m’inspira a mi proposar de crear un spot semi-institucional, pagat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, fifty-fifty, per exemple …Un anunci ben dissenyat que digui una cosa així com …
”¿A què esperes per viure l’experiència de moure’t per Barcelona en bici ?“
… Podria ser un anunci que fes venir a Barcelona els 6.000 milions d’habitants que encara no ens han vingut a visitar …
Però encara se m’acut una genialitat suplementària: fer-ho dir a la Scarlett Johansonn a la pel·lícula de Woody Allen … mentre ella mateixa passeja per algun lloc idílic de Barcelona, la Rambla o el barri gòtic o on sigui !!! Doneu-me el telèfon del Woody o el de la Scarlett i segur que els convenceré.
Eureka! Eureka!. He trobat l’anunci perfecte per a la nostra estimada Barcelona. Publicitat urbi et orbi. No us ho sembla?
Ep! Això sí, vull un tant per cent de la recaptació turística o del PIB català… Holé, em faré milionari i em podré dedicar al disseny i la creativitat full time! Faré histèria i història i seré recordat com uns dels potenciadors de la Barcelona ecològica en els temps del bicing!
Em prenc una copa de cava perquè me l’he ben guanyada.
Queda dit… us queda una cosa per fer: Aneu a Barcelona amb la bici i gaudiu de l’experiència:
"Viu Barcelona en bici. La bici és poesia."

Això sí, ara per ara, no oblideu de portar un cadenat …encara és necessari lligar-la, la bici, perquè no us la fotin! Però el dia vindrà que la vida serà meravellosa del tot i ni cadenat no caldrà.