Weekend Competition, Tesco i crisi.

El diari The Guardian publicava recentment aquesta notícia:

"Tesco results add to UK economic gloom"

Britain's descent into full-blown recession was highlighted today as Tesco reported its weakest Christmas sales since the last slump, and three grim surveys chronicled the savage retrenchment in housing, retailing, manufacturing and services.

The UK's biggest supermarket group, which takes one pound in every eight spent in Britain's shops, reported underlying sales growth of 2.5%, its slowest rate since the early 1990s. (...)"

Aquesta notícia de la pèrdua de vendes per part de Tesco, la més gran cadena de supermercats al Regne Unit, em va fer pensar que tenia una mica oblidada el que abans havia sigut la meva visita regular al concurs d'escriptura setmanal de New Statesman.
Vaig témer una mica que com sembla que passa arreu, els vells padrins haguessin deixat de subvencionar allò que venien apadrinant fins l'esclat de la crisi.

M'ha tanquilitzat descobrir que Tesco continua subvencionant el concurs setmanal d'escriptura del setmanari The New Stateman !

La frase "The Tesco vouchers go in addition to" a l'informe de Ms de Meaner ho confirma.

"Is there honey still for tea?"
No 4059. Published 22 January 2009

Set by Grace Elegy

We asked you for the answer to any famous literary question - an example being the one above

Report by Ms de Meaner

I wasn't sure of George Cowley's "famous literary question", "What's it all about, Alfie?" but it certainly made me chuckle. £15 to the main winners, a £5 book token to Pat Thomas. The Tesco vouchers go in addition to Mae Scanlan for excellence. PS: The comp Top 20 will appear in the 16 February issue."

Ignoro si, a hores d'ara, Tesco ja ha canviat el seu eslògan de sempre per algun altre, espero que segueixi proclamant allò de : "Tesco: Every litlle counts"... o No hi ha ajuda petita o Tot compta, per poc que sigui [i Tesco t'ajuda]. Més val caure en gràcia que ser graciós, oi?. Per mi, l'eslògan de Tesco té ganxo, i és d'aquells que et poden acompanyar tota la vida.

Aquest concurs, NS's Weekend Competition, que arriva ara l'edició 4060, és a dir més de 78 anys d'existència, és tota una institució de les lletres anglosaxones i crec que difícilment hauria de córrer cap risc per manca de sponsors, però és tranquilitzador veure com la cadena de supermercats que durant tants anys ha estat aportant-hi un suport econòmic, segueixi fent de padrí. Dubto que els arruïni gaire aquest apadrinament. Així doncs, que per molts anys. Que duri !

"Divises" personals

Quan estava a punt d'afegir un enllaç a un comentari que aportava a un post de l'Efecte Jauss 2.0 m'he adonat que em faltava un post on recollís les meves grans "divises" personals. Aquelles que sobresurten per sobre de la maror d'altres divises: diguem-ne eslògans, frases fetes, aforismes, màximes, proverbis o sentències ...

És per això que, veient que no ho havia fet a la web Dicofilopersiflex, sinó només plantat a la portada, em decideixo a fer-ho ara i aquí.

La llista, sense ser infinita, és llarga. M'encanta la que va triar en Pere Marquès: "L'optimisme ho és tot en tot". Una bona referència filosofica per anar bé per la vida. També m'agrada la definició de Cultura que va fer Malraux, o la frase mítica de Casablanca lleugerament retocada: "Sempre ens quedarà el sentit de l'humor" [si ho arribessim a perdre tot]...
Cal tenir a mà aquesta sabiduria popular per sobreviure en la selva de la vida i les seves crisis cícliques.

Per ordre invers d'obsessió obsessiva, reprodueixo aquí a sota tres de les divises que en dic "meves" perquè em tenen el cor robat, i que sempre tinc presents en els meus pensaments, com si fossin fars que guien el vaixell a port o, com a mínim, eviten que s' encastri contra els esculls més afilats...

"The way to being natural is sometimes quite artificial"
Involuntary piece of Philosophy by a Californian advertiser

"Encara escric amb una certa por, o potser, més exactament caldria parlar d'un cert pudor elemental que, per sort meva, mai no m'abandona (...) Estimo molt també, allò que escric. Ho estimo tendrament, profundament, no amb un amor egoista i pedant sinó amb un amor clar, que posa accents de llibertat damunt cada paraula"
Miquel Martí i Pol. Les Clares paraules (Obra poètica IV)

"Sois toujours poète, même en prose"
Charles Baudelaire. Mon Coeur mis à nu (66)

Avui, l'amic de l'Efecte Jauss m'ha ajudat indirectament a imaginar-ne una de nova, de la qual em declaro creador:
"Més val penedir-nos del que hem escrit que d'allò que no hem escrit". SGR.

Sí, ja sé que és una variació d'una màxima més general vella com l'anar a peu... però justament en això rau la gràcia.
Conscients que ja està tot dit o gairebé tot dit, ens queda el recurs del matís, perquè en el matís hi ha el moll del significat, de la creativitat i, sovint, també el de la poesia.

______________