1.2.08

3/10. Metablogositats. El blocomentari i l'edició de comentaris en blogs aliens.

Al post Metablogositats vaig fer una llista a priorística del que em semblava que aniria bé comentar abans, durant i després de les Jornades de Granollers.

Va ser un exercici de premonició que ha resultat ser força ajustat. No hi ha res a treure del que havia imaginat i sí, en canvi, molts més temes a afegir i desenvolupar.

El fet d'incloure a la llista el tema dels comentaris als blogs aliens i el del blocomentari va ser degut al fet d'imaginar -santa innocència- que hi hauria temps per a tot i, per tant, per parlar d'aquesta idea en el marc dels torns de paraules d'alguna de les taules.

La veritat és que ja tinc una certa experiència de conferències i torns de paraules i ja he anat aprenent que no cal esperar-ne massa: o bé hi ha una llarga llista de persones que volen participar i per tant no es pot dir gran cosa, o bé no hi ha ningú i et sembla que pot dir tot el que vols i de seguida sembla que facis de ponent ;-) Costa més del que sembla trobar el punt virtuós.

Com a mínim , aquí en el blog, a micròfon apagat puc allargar-me tant com vulgui o com cregui necessari per dir tot el que em cal dir.

Donant-li dues voltes, m'adono que el tema dels comentaris té, com a mínim, dos o tres vessants: tècnic (quin codi i amb quines limitacions per a accedir a un espai aliè) , escriptoricoliteràri (obra completa, opera omnia) i jurídic (drets d'autor).
Ben mirat no són apartats autònoms ni independents sinó que van perfectament lligats. Si seguiu llegint us explico com ho veig.


Comentaris en els blogs: vessant tècnic i d'autoria literària

Des que blocat.com, al 2004 , tenia limitat el nombre de caràcters a la zona de comentaris fins als dies de les Jornades de Granollers, Catosfera 2008, 25,26 i 27 de gener, tot i que no ha plogut gaire, l'evolució de l'apartat comentaris és extraordinària.
La majoria de serveis, per no dir tots, excepte el de Blogger, almenys a dia d'avui, inclouen un petit editor que permet de posar en negreta o cursiva una paraula o tros de text del comentari, i /o de marcar-lo com a enllaç.

D'altres, és clar, van molt més enllà i afegeixen, a més, la possibilitat de deixar un audiocomentari o un videocomentari.
Tot i que ja hem creat podcasts , no hem deixat encara cap audiocomenari en cap post tampoc hem utilitzat la webcam per grvar un videocomentari. No descarto fer-ho ben aviat.
Falta només poder enviar olors, pudors i carícies .. i ni això no és ja tema de ciència ficció tal com deia Laura Borràs en la seva intervenció a la taula Blogs i Literatura...

Un editor per als comentaris com els que inclouen els Blogs en WordPress, no pot anar als blogs de Blogger. Vaig peguntar-ho i em vam ser clars. De manera que per aquest costat em van donar un petit disgust.
Jo ja procuro estar al dia i seguir el ritme frenètic del moviment de programes i serveis a Internet, però és una batalla perduda. No hi ha manera de seguir-ho tot ... Només es pot seguir aquells panys de paret tecnològica que han concevut de manera hipersenzilla per tal que en pugui disfrutar gairebé intuitivament el màxim nombre d'internautes. Però tothom o gairebé tothom sent carinyo per alguns serveis i no està disposat a canviar-ho cada quatre dies.
O això és el que em passa a mi. Ja vaig esperimentar aquest sentiment quan vaig deixar Blocat.com per obrir un blog a can Blogger. Ara tot empeny a deixar una altra parella estable per anar a caure a braços d'una parella més jove...

A no ser que Blogger es tregui un as de la màniga ben aviat, la majoria de nous blogaires ho farà sobre WordPress.
N'és una prova evident el fet que el Departament d'Educació de la Gencat hagi triat aquesta opció i no la de Google!

Més encara, si haguéssim de fer cas d'un expert molt expert, si la nostra aposta fos per la seguretat, ens diu que hauríem d'apostar pel servidor Nireblog, que és també en català.

Per mantenir doncs el ritme d'estar- al- dia-permanent, vaig obrir ja un blog Wordpress i d'aqui a uns mesos compto obrir-ne un altre d'ultima generació probabelement m'apuntaré als que ofereixin audiocomentaris i videocomentaris. No perquè pensi que cal eliminar la lletra, ans al contrari, caldrà potenciar-la més que mai perquè no comenci a desaparèixer ... sinó perquè em sembla que el to de veu i el llenguatge no verbal també formen part del missatge del comentari, i si ens ofereixen utilitzar-ho, no cal renunciar-hi.

Deixo per una altra ocasió el fet de referir-me al Servei Vilaweb, als que jo aprecio i als qui desitjo tot el millor.

Sobre aquest punt s'agrairan consells i reflexions sobre els millors serveis de blogs que conegueu aquí, allà o més enllà. On sigui. Análisi comparativa, crítiques, valoracions. La pregunta del milió: esteu satisfets del votre propi blog pel que fa a les opcions de comentaris?


Dit tot això, necessito tornar a incidir en un aspecte especial del qual me'n sento l'inventor mentre no es demostri el contrari.
Vaig inventar la idea del *blocomentari i a hores d'ara encara no ha aparegut l'eina que el faci innecessari.

Què és un *blocomentari? (Sani Girona. Properament a la Vikipèdia )

Reprenc aquí la definició antiga i li afegeixo un aspecte important
1. Per dir-ho curt i ras, un blocomentari és la represa -en el blog propi - d'un comentari deixat en un post d'un blog aliè.
2. La definició es completa encara amb un punt més: la creació en el propi blog del comentari que voldries fer a un post d'un blog que no admet comentaris.

En ambdós casos, la inclusió de la paraula blocomentari en el títol del post, indica que no és un pots nou sinó un comentari.
L'avantatge principal és la possibilitat d'editar aquell comentari quan sigui en el temps, al cap de poca estona o al cap d'uns mesos o algun any. I per edició entenc la modificació que s'escaigui, des de la corecció d'alguna errada ortogràfica fins a la modificació d'una idea principal o secundària. La substitució si cal d'una idea per la seva contrària.

L'avantatge secundari -principal potser per segons qui- és el fet d'incloure sistemàticament en le propi blog tots els comentaris escampats en els blogs amics -o adversaris-, de manera que el blog contingui el grix de tot allò que cadascú ha escrit i ho reflecteixi com a obra completa.

Tothom ha experimentat alguna vegada la sensació d'haver deixat escrit un comentari important a casa d'un altre blogaire; més important que algun dels propis posts...

Res no ens impedeix convertir aquell comentari en blocomentari, per tenir-lo a mà, recordar-lo i si ens sembla, modificar-lo.

La idea em va venir fruit de la meva necessitat de corregir gairebé sempre després d'haver postejat, allò que la maoria de gent fa en un editor o sobre un esborrany provisional.
Després d'haver penjat cada post, ja començo a corregir-lo.

Vaig insistir en la idea en veure que en cap servidor de blogs no era permès d'editar els propis comentaris una vegada penjats.
Per això per a mi va ser una gran satisfacció veure que Blogger.com, com si em fes cas i veiés que això era un aspecte necessari, va posar sota cada comentari enviat en un altre blog a Blloger una icona de paperera, que permet esborrar un comentari propi si al cap d'una estona hom es penedeix d'haver-lo penjat.
Efectivament el podem esborrar i posar-n'hi un altre, modificat a voluntat, o no deixar-ne cap.

La meva pregunta, des que vaig imaginar el blocomentari fins ara mateix és aquesta:
¿Què suposaria tècnicament establir una mena de miniformulari automàtic que permetés afegir al nostre post el comentari que volem deixar a casa d'altri i que el blogaire destinatari del nostre comentari rebés per correu el tros de codi empaquetat corresponent al nostre comentari.
Caldria establir un petit "javascript" o "plug-in" per dir-ho d'alguna manera que en rebre-ho i validar-ho afegís aquell codi (amb estils inclosos, vull dir) al seu blog ?

En esquema, fóra així:

1. Veig un post que m'interessa i decideixo comentar-lo
2. Escric el comentari al meu blog tractant-lo com a blocomentari (tècnicament el blog ho processa automàticament mitjançant un "formulari" i llavors ho envia al destinatari)
3. El destinatari reb el comentari-codi que li enviem; ell ho valida i en fer-ho, queda automàticament penjat en el seu blog, en la zona de comentaris del post en qüestió.
4. L'autor del comentari conserva en forma d'obra completa tot el que posteja i tot el que comenta en altres blogs.

Tot són avantatges i pocs inconvenients o jo no els hi sé veure. I suposo que des d'un punt de vista tècnic no és gaire difícil de resoldre i fer-ho possible.
Jo ja he fet la meva feina creativa d'imaginar una modificació que ara per ara no existeix a la blogosfera... ara és l'hora dels tècnics.

Així doncs, aviam quin servei de blogs caça primer la idea, la fa seva i l'ofereix modificada i millorada urbi et orbi.
Potser podrem dir: "vindran nous blogs que ens faran més feliços..."
Amén.

__________________________

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

També estic donant-li voltes a pasar-me a Word-press, però es que aL BLOGGER JA L'HI TINC PRESA LA MIDA. I com ara ja he aconseguit la plantilla de tres columnes, de momeno seguiré així, rumiant-m'ho

vpamies ha dit...

Sani, és bo que tinguem on triar i remenar a l'hora d'obrir un blog. I que tots els serveis tinguin trets diferencials, perquè llavors la tria és pertinent.

Això dels blocomentaris... Vols dir que la majoria d'escrits que fem en blogs no són, segons la teva definició, blocomentaris d'alguna altra cosa? No ens basem sovint en alguna notícia apareguda, en algun escrit d'algun altre bloguer, en un comentari sentit al carrer...?

Se'm fa difícil pensar en els termes que planteges això dels blocomentaris.

Per a mi, comentar en altres blogs és un acte de generositat sense preu. Hi ha comentaris que afegeixen un valor incalculable a un escrit.

Però és això la catosfera, oi? Intercomunicació, crear complicitats, compartir coneixements, inquietuds i moltes altres coses.

Actualment Blogger ja et permet portar un seguiment dels comentaris que fas, perquè pots dir-li que t'enviï un correu de les respostes que reps i quan fas el comentari reps un correu amb el text que has escrit. Practiquíssim, perquè moltes vegades, sobretot els qui ens agrada llegir i comentar, era difícil recordar on havies escrit i saber si l'autor o algú altre t'havia contestat.

Salutacions cordials des de Vallromanes!

Víctor Pàmies
[Raons que rimen]

Sani Girona Roig ha dit...

Benvolgut Víctor,

Si agafo el teu comentari podria posar un "OK. Això mateix."
ben gros a sota gairebé tots els teus paràgrafs ...

Sota el segon, hi posaria: Torna-t'ho a llegir.

Soa el tercer, escriuria:
Tampoc no cal que ho veiem tot des del mateix punt de vista.
A mi em fa il·lu pensar que algun dia (sigui quan sigui) estaràs d'acord amb mi ...
Però tampoc no cal.

I gràcies pel comentari!