Un dels elements que l'Oficina de la Francophonia ha posat al cistell de regals per a les celebracions de la Jornada Internacional de la francofonia 2008, que es celebra cada any el dia 20 de març, és un concert enregistrat el setembre 2007 en homenatge al pianista canadenc Glenn Gould que, amb les 30 Variacions Goldberg sobre l'obra de J.S. Bach es va convertir en un dels pianistes més admirats de tots els temps.
Seguint els enllaços, al web de la Radio Canadenca he trobat el muntatge de video que van enregistrar per deixar testimoni visual d'aquell homenatge que feren en directe des del Museu canadenc de les civilitzacions de Gatineauen el que van participar sis pianistes que interpretaren en directe diverses variacions Goldberg des de sis ciutats canadenques diferents. Tot un exemple de saber fer audiovisual i de creativitat cultural.
Em sembla un muntatge d'una gran bellesa que emociona i sacseja tots els sentits. Mireu si us interessa també a vosaltres. I feliç Sant Josep als Joseps que tants n'hi ha per totes les cases.
Recordo que fa uns 10 anys, quan vaig començar a fer pàgina web, vaig decidir que al Dicofilopersiflex hi hauria una secció de música. Com tants d'altres creia que era possible fer-me la meva discoteca, que per quatre dotzenes de peces de música no em perseguirien els recaptadors de la SGAE.
Allà només hi vaig posar una dotzena de versions d'una de les músiques de la meva vida: In a sentimental mood, amb la idea de posar i tenir en línia una llarga col·lleció de versions. Una altre tros molt especial per a mi : Nunca más de Gato Barbieri. També hi vaig posar Explode Coraçaode Maria Bethânia, i un darrer trosset meravellós: Maria Callas cantant Lucia di Lammermoor. El respecte al copyright ho va estroncar tot i ho pengés on ho pengés, sempre acabava desapareixent. I entenc que ha de ser així. Només respectant els drets dels autors podré aspirar a que algun dia respectin els meus ;-)
YouTube m'està ara canviat la vida musical. És com un tornar a començarmeravellós i gratificant. Busco i trobo tot un munt de peces que, - (de tot comença a fer 20 anys que fa 20 anys)-, m'havien fet feliç i que per haver quedat en vinil o en K7 , o perdut per haver-lo deixat a algú, ja no tinc a casa...o hi són mig amagades, gairebé perdudes. YouTube em permet de tornar a escoltar aquelles músiques de la meva vida i me'n descobreix centenars, milers d'altres, ... ja veig que no m'ho acabaré pas, és clar... Llàtima de tantíssima faramalla! M'acabo d'afegir als vincles favorits de YT les mateixes quatre playlists que vaig crear fa 10 anys, - sí, sí, per culpa de la nostàlgia !- exactament amb els mateixos noms, per restar fidel a aquella idea inicial que no era gens dolenta. I les estic omplint amb aquests videos fantàstics que els internautes del món pengen a dojo...
Exactament com si fos una poma, la música "guai" ... "keeps the doctor away". És un bon medicament contra la depre i equival a una forta dosi d'optimisme i d'energia vital.
Posologia: Una miqueta de música al dia, tanta com ens en càpiga al cos. escoltar-ne tothora, sense moderació... ______________
