Absurditis. Diccionari de paraules cultes i infreqüents

Tots sabem que la llengua és fonamental i que els diccionaris en són les catedrals.
M'ha fet gràcia trobar a Internet un nou temple del que en desconeixia l'existència.
Absurditis. Vos délires font désordre

Un passeig pels seus passadissos i criptes ens fa adonar aviat de la immensitat del tresor que hi alberga.
La salutació, escrita en lletres d'or diu així:

"Tu entres dans le temple de la grandiloquence, le sanctuaire de la frime verbale, le recueil du savoir rhétorique. Ici sont concentrés les mots qui ont le double avantage d'être peu usités sans pour autant être obscurs ou inutiles. Ici, pas de logomachies, de salmigondis ni de mots sibyllins mais une pléthore de mots irréfragablement intéressants qui te permettront de soliloquer avec grâce devant ton PC ou de faire le matamore devant tes proches."

"Amic, entres [per voluntat pròpia, allà tu! ;-)] en el temple de la grandiloqüència, en el santuari de l'excessivitat verbal, un recull del saber retòric. Aquí es concentren totes les paraules que disfruten del doble avantatge de ser poc usitades sense ser completament abstruses o inútils. Aquí no trobareu pas logomàquies ni salmigòndies ni paraules sibil·lines, sinó una plètora de paraules irrefutablement interessants que us permetran de compondre encantadors soliloquis amb el vostre ordinador o de fer de Senyor Ferrerons amb els vostres amics i familiars "

En poques paraules, és un diccionari de sinònims especials de paraules ja força infreqüents ... i com a tal, -poca broma- una font suc i saba lingüística essencials.
Dosi recomanada: dues o tres paraules al dia, per via tòpica.
Implementació: es recomana inserir-ne a dojo, - sempre que es pugui o forçant el context si cal-, en les futures redaccions blogueres, per tal de salpebrar més eficaçment tots el escrits i fer-los més expressius, més precisos i lluïts i/o divertits.

Desaconsellat a tota persona amb domini lingüístic encara poc madur o amb sentit de l'humor poc desenvolupat.

"The way to being natural is sometimes quite artificial"

Dipofilo II / 304

Et deia, Jaume, que aquesta frase, que jo vaig convertir en "vers" i en divisa personal era, en realitat, el text de propaganda d'unes mosques de pescar. Apareixia en una mena de postal que reproduia una aquarel·la molt bonica que vam agafar d'una casa d'esports en un poble de Califòrnia, ara ja deu fer uns 12 anys.
Ho exlicava una mica aquí, i ara completo l'explicació en aquest post.

Aquella postal ens va fer de punt de llibre de molts llibres, fins que un bon dia, ja no la vaig tornar a veure. Potser va quedar enmig d'un llibre i potser, si és així, algun dia ressuscitarà. Tampoc no descarto de trobar-ne una imatge escanejada, però caldria que ho busqués entre un munt de fitxers d'imatges conservades en diversos CDs.


Mentrestant no reapareix -potser està perduda per sempre- , em farà gràcia utilitzar com a element substitutori, - i si no hi tens res massa en contra- aquesta "mosca" que tu inclous en el teu post.
Potser sí que una imatge val per mil paraules, però també és cert -ho constato aquí- , que una frase, deslliurada de tota imatge, incrementa mil vegades el seu valor. (el copirait és meu ;-)