16.10.09

Contra la Ignorància i els tòpics

Una parella amiga ens envia per correu un regal curiós, interessant i útil.

The Book of General Ignorance by John Lloyd & John Mitchinson. Faber and Faber. London 2006.


A la tapa hi han afegit 3 cosetes que equivalen a una mica de propaganda senzilla i d'aquella que ens fa somriure:

El logotip de QI A Quite Interesting Book , que és una col·lecció www.qi.com a tenir en compte.

També una mena de segell estampat que fa així: Over 500,000 copies sold.
I, una precisió-picada d'ullet als entesos: hi ha un pròleg de Stephen Fry i "quatre ratlles" d'Alan Davis.

A una de les pestanyes interiors s'hi pot llegir això:

"Si vostè encara pensa que Enric VIIIè va tenir sis dones, que la terra només té una lluna, que l'Everest és la montanya més alta del món, llavors vostè necessita llegir aquest llibre. Urgentment!"
Una mica més avall, una frase divertida, d'aquelles que couen allà on fa més mal.

"Aquest llibre el farà sentir a vostè molt petit i molt ruc"

A la contraportada hi presenten algunes de les solucions provocadores, pensades per empényer-nos definitivament a començar la lectura del llibre sense esperar ni un minut més:

"Enric VIIIè només va tenir 2 dones
La terra té set llunes
Tots el humans tenim quatre melics
La màquina de vapor es va inventar a l'antiga Grècia
Bangkok no és la capital de Tailàndia
...
La Llum és invisible.


Tot això per acabar amb una nova frase lapidària :

"Everything you think you know is wrong".


O sigui que, a més saber poc, el poc que sabem encara ho sabem malament. Sí decididament, abans de començar la lectura del llibre pròpiament dit ja em sento més petit i més ruc del que em pensava ;-)

Bé, tot el que ens faci riure o somriure és bo per la salut. I en calen bones dosis de bon humor en temps de crisi i de floració de gravissims escàndols sobre corrupció i desgràcies gairebé impensables: 45 persones, treballadors de France Télécom s'han suicidat en poc temps. Països civilitzats?
Per tot això confio que entre dos llibres seriosos, la lectura d'aquesta mena de diccionari de veritats amagades i de precisions contra tòpics m'anirà bé per a la salut mental.


____________________

Repugnant cas Millet 2/X. Lliçons d'economia

L'altre dia, després d'haver passat abans gairebé una hora de conversa telefònica amb l'amic M*, expert en altes finances, vam parlar de l'estat de l'economia a Catalunya.
Dos dies després em va enviar per correu una faula que és tota una lliçó d'economia. Tendenciosa, és clar, però lliçó al cap i a la fi. I tan interessant, que no em puc estar de penjar-la perquè la puguin analizar aquells que, com jo, voldrien ser entesos en matèria econòmica pero no hi entenem ben bé res. Segur que hi ha qui hi entén una mica i ens explica de manera entenedora -confirma o infirma - la moral de la faula...


"LOS IMPUESTOS DESDE EL PUNTO DE VISTA SOCIALISTA


LA PARABOLA DEL SOCIALISMO

Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y
beber cerveza. La cuenta total de los diez hombres es de 100
€ . Acuerdan pagarla de la manera proporcional en que se pagan los
impuestos en la sociedad de un país, con lo que la cosa sería más o
menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada
uno:


Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.

El 5º paga 1 €.
El 6º paga 3 €.
El 7º paga 7 €.
El 8º paga 12 €.
El 9º paga 18 €.
El 10º (el más rico) paga 59 €.


A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo
entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema:
“Ya que ustedes son tan buenos clientes,” les dijo, “Les voy a reducir
el costo de sus cervezas diarias en 20 €.
Los tragos desde ahora les costarán 80 €.”


El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la
misma proporción que lo hacían antes.
Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les
afectaba en absoluto.

Pero ¿qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan
la cuenta? ¿Cómo debían repartir los 20 € de rebaja de manera que cada
uno recibiese una porción justa?
Calcularon que los 20 € divididos entre 6 eran 3,33 €, pero, si
restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre
estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1 € y el 6º 3 €.
Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de
cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular
la cantidad que cada uno debería pagar.


El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100%
de ahorro).
El 6º pagaría ahora 2 € en lugar de 3 €: ( ahorro 33%)
El 7º pagaría 5 € en lugar de 7 €: ( ahorro 28%).
El 8º pagaría 9 € en lugar de 12 €: ( ahorro 25%).
El 9º pagaría 14 € en lugar de 18 €: ( ahorro 22%).
El 10º pagaría 49 € en lugar de 59 € ahorro 16%).


Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor
que antes : los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un
quinto también.
Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.

“Yo sólo recibí un euro de los 20 € ahorrados,” dijo el 6º hombre: señaló
al 10º bebedor diciendo “Pero él recibió 10 €”
“Sí, es correcto,” dijo el 5º hombre. “Yo también sólo ahorré 1 €;
es injusto que él reciba diez veces más que yo.”
“Verdad!!” , exclamó el 7º hombre. “¿Por qué recibe él 10 € de
rebaja cuando yo recibo sólo 2 €? Los ricos siempre reciben los
mayores beneficios!”
“Un momento!”, gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo. “Nosotros no
hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!”
Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.

La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve
se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar
la cuenta descubrieron algo inquietante:
Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD
de la cuenta.
Y así es, amigos y amigas, periodistas y profesores
universitarios, gremialistas y asalariados, profesionales y gente de la
calle, la manera en que funciona el sistema de impuestos. (???)
La gente que paga los impuestos más altos son los que se benefician
más de una reducción de impuestos. Póngales impuestos muy altos,
atáquenlos por ser ricos, y lo más probable es que no aparezcan nunca más.
De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún bar en el
extranjero donde la atmósfera es algo
más amigable.

Moraleja: “El problema con el socialismo es que eventualmente uno
termina quedándose sin el dinero de la otra gente.”


_____________


Fins aquí la faula . Ara va la meva reflexió i la meva proposta.

Bé, potser haureu endevinat que aquesta faula, que ja deu fer temps que corre per Internet devia ser feta per una persona del Partit Presunto, o per alguna de les persones
associades a les de la categoría dels “paganos” aquell a qui, a la faula, apallissen i obliguen a buscar paraïsos fiscals on els tractin bé.

A mi el que més m’interessa d’aquesta lliçó “tendenciosa” d’economia és saber si hi ha manera intel·ligent de retocar-la per tal que la moralina sigui més versemblant, més ètica, més efectiva i menys hipòcrita. I que també acabi bé.

D’entrada, jo que d’economia no en sér res de res i els nombres em fan venir mal de cap,
m’atreveixo a dir que tot hauria estat més fàcil i menys violent si el desgraciat de
l’amo del bar no hagués decidit de “rebaixar” el preu, provocant així un gran conflicte!

Sabut és que les coses que ja funcionen bé no s’han de tocar massa. I la cosa, mentre
quatre no pagaven directament -peo sí indirectament al "pagano"- i sis altres pagaven semiproporcionalment, la cosa ja rutllava, ningú s’emprenyava massa –la faula almenys no diu res sobre aquest punt- i no hi havia ni enveges ni violència, i si n’hi havien, com cal imaginar que passava, cadascú jugava tranquilament el seu paper a la tragicomèdia. Això sí, com a mínim aquella situació no desembocava en la violència contra "el bon ric" que a la faula equival a justificar “la fugida de capitals” que es veu forçat a realitzar.

De fet no sé que més s'hauria de fer perquè ningú no es vegi obligat a anar a beure
a Suissa i de passada aprofitar per deixar centenars de milions d'euros a les seves banques.

Si teniu alguna cosa a dir no us esteu d'aportar les vostres idees. Segurament, el conseller Castells us ho agrairà.

Diàlegs de política imposada

El diari argentí Clarín.com publica aquesta notícia:

"El Acuerdo de San José, base de negociación entre Zelaya y
Michelettti

18:34. Los delegados de Manuel Zelaya y del gobernante de facto
Roberto Micheletti alcanzaron un acuerdo sobre la restitución del presidente
derrocado, que ahora debe recibir la aprobación de ambos líderes, usando como
base el Acuerdo de San José."

Aviam si serveix perquè els colpistes retornin el poder usurpat i s'evitin matances de civils innocents.

Cal suposar que tot aquest episodi, si acaba bé, serà la manera que tenen els poders fàctics dels USA per imposar un govern que eviti a l'Amèrica Central la influència dels governs bolivarians de l'Amèrica del Sud.

Curiós que se'n parli tant poc al nostre país, justament ara que es reclama, amb tota la raó, l'anulació del judici sumarissim de la dictadura assasina de Franco contra Luís Companys.

On són les declaracions d'Europa contra els cops d'Estat a l'Amèrica Central, recolzats o proposats i finançats com sempre directament pel Pentàgon però protagonitzats per polítics titelles de torn?
On són es reaccions dels demòcrates contra els colpistes de Guatemala?