Torno a casa. A reveure, Granada.

Granada, divendres 22 de febrer de 2002

Aeroport de Granada, o vida de d’internauta transhumant.
Són prop de les 11 del matí i l’avió surt a les 12h20. No em donava prou temps per anar al centre i fer-hi una volta. Ja tinc els regalets per als dos meus. L'únic de veritat important.

No hi ha temps a perdre. Cal escriure o llegir. M’he posat cara als finestrals per veure les pistes i les muntanyes del fons.
Hauria de fer fred però fa un temps primaveral. A les portades dels diaris hi apareixen titulars que amenacen els regadius de tota la Vega de Granada. Els pantans també estan tan secs o més que els de Catalunya. Mala peça al teler. Haurem de sortir a resar a la deesa de la pluja com els indis americans.

Sona “Across the Universe“ dels Beatles, en versió d’una tal Lydia… sona bé i bonic. Es un bon dia i ja ha començat el cap de setmana especial.
Me’l tinc ben guanyat.
Abans d’ahir i ahir vaig treballar de valent , i molt bé. Crec que vaig convèncer a un grup de col·legues que el futur de l’ensenyament del FLE passa per la utilització de les noves technologies.

Vam crear una nova minixarxa col·laborativa i jo faré el que em toqui per animar-la i fer que fucionci.
Vam acabar dient que –exagerant uma miqueta– només som a un o dos clics de distància internètica.

Això em fa pensar que em cal escriure el primer poema del món amb aquest títol. Faré un haikú o un tanka lliure i així já quedarà fet per sempre més...
Això sí, la meva serà sempre poesia de vers lliure, res de respectar versificacions, només cal que hi hagi música i metáfora, com proclamava Verlaine...

A dos clics de distància.

Voldries allargar els moments joiosos
Aconseguir plaers que no acabin amb el dia
Fer d’avui una eterna primavera. És possible!
Serem, amiga, lluny només físicament
Romandrem a dos clics de distància

(Sani Girona. Febrer 2008)