Els fons i la forma. La forma i el fons.

El podcasting i els podcasts fan furor arreu, i em fa content formar part del grup dels que van seguint el ritme de l'evolució de les tecnologies associades a l'Internet 2.0.
Ho faig per plaer i seguint una inèrcia vella de vint anys, i allò, tot i ésser un ens inanimat, m'ho retorna acaronant-me l'ego: "Vas bé Sani,vas per bon camí ... no ho deixis" ...
Mentrestant, l'angelet bufador plora desconsolat per mi en un racó, pensant que cada hora "perduda" en el "keeping up with tecnology" és una hora manllevades a l'escriptura, que és el més important, l'únic realment important ...

Vaig caure als podcasts de France Culture on Fréderic Mitterand entrevistava Laurent Pelly, un dramaturg i creatiu de qui no en sabia res. Vaig decidir fer la transcripció d'una part de l'entrevista. Una magnífica entrevista on el creador parlava de les seves dèries i les seva manera de treballar. De creativitat, de treball en equip, de curiositat, de felicitat en el treball creatiu ...
Al final en va sortir la decisió de crear un podcast destinat al FLE, a can Podemus.com : Les pages du FLE.

La part per a mi més sucosa de l'entrevista entre Mitterand i Pelly, va ser l'aportació que feia la seva col·lega, codirectora de l'òpera de Toulouse, Agathe Mélinand. Segons ella, citant Lewis Carroll, calia ocupar-se, sobre tot , del fons ... car la forma ja apareixeria tota sola de manera natural.
En algun lloc del llibre Alícia al país de les meravelles hi ha, segons Mélinand : "Ocupa't del fons, la forma vindrà sola." Ja ho buscaré i ho trobaré si hi és.

Insisteix en aquest punt per dir que ella ho té molt clar malgrat que el seu col·lega Laurent li vol fer creure que, de vegades, pugui sigui al revés i que sigui la forma el que determini el contingut. Ella no es deixa convèncer i insisteix en la seva opció: sempre és el fons qui determina la forma.

Doncs bé, aquesta opinió que també és la nostra, queda matizada per una una altra argumentació, la que proposa Yasmina Reza, dramaturga de pro, que va decidir alternar la seva creació teatral exitosa amb un retrat sobre el poder, il·lustrant-ho en la figura de Nicolas Sarkozy.

Le Nouvel Observateur. Nº 2233. 23 au 29 août 2007. Exclusif : la face cachée de Sarkozy, par Yasmina Reza. Pages 6 à 13 :

Un any abans de la seva elecció com a President de la República francesa, Yasmina Reza va obtenir el seu vist i plau per seguir-lo [ llavors Ministre de l'Interior] durant un any, fins a les eleccions i poder escriure un llibre sobre ell. Un estrany però creatiu exemple de simbiosi.
Segons que confessa Reza, va anar a veure'l personalment i li va dir "textualment" això :

"J'aimerais Monsieur, vous suivre afin de faire votre portrait."
Il a tout de suite accepté. Il a même dit qu'il se sentait honoré. Il a ajouté : "Je n'ai pas l'impression de prendre un très grand risque."
Je lui ai dit qu'il avait tort et qu'il fallait peut-être davantage se méfier des écrivains que des journalistes."
Il m'a alors répondu "Même si vous me démolissez, vous me grandirez."

Tot això, que ja és prou interessantíssim per a mi, com a mínim, va al darrera del que he trobat abans en aquest especial Yasmina Reza & Nicolas Sarkozy : quan els periodistes del Nouvel Observateur li fan la pregunta del milió: "per quina raó una dramaturga com ella, va decidir un bon dia acompanyar un candidat a president de la República durant tot un any per fer-ne un llibre", ella va respondre això :

"Ce que l'on appelle le destin politique me fascine depuis toujours, pas la politique en tant que telle. Non, le destin politique . J'avais envie d'écrire là-dessus, mais je cherchais la forme.
Tant que la forme ne s'impose pas, rien ne s'impose...
Or je savais que ça ne pouvait être ni une pièce de théâtre ni un roman. Et puis il y a eu dans ma vie une rencontre déterminante avec un homme politique qui a créé une concordance entre le sujet que je portais et la forme que je cherchais pour le traiter."
Així va ser doncs com Yasmina Reza va decidir que el protagonista de la seva experiència escriptòrica fóra Sarkozy, i ell va accepetar!

"Il m'offait une véritable dramaturgie. Je l'ai rencontré pour la première fois en juin 2006, et j'étais certaine que ce candidat irait au moins jusqu'au second tour de l'élection présidentielle."

El final d'aquesta història és el llibre L'Aube, le soir ou la nuit. Pagava la pena llegir el Nouvel Obs i assabentar-nos de tot això, lligar-ho amb el dilema entre fons i forma, forma i fons ...

Tinc clar que la paraula clau és "arquitectura de l'obra", que inclou el contingut o continguts i la forma, el to, les claus amagades, l'estructura global de l'obra i la relació entre els personatges... la previsió del començament i la del final, que han de ser apriorístics d'entrada, deixant al destí, a la llei Murphy o a l'atzar els possibles canvis que s'imposin -si s'escau fer-ho- durant el camí que camini l'obra, sobre unes decisions fermes. Flexibilitat, mal·leablitat i resiliència aplicades a un bloc de pedra granítica picada ... ;-)

Com sempre queda clar que la voluntat i la capacitat de portar a terme l'obra, altrament dit, la realització efectiva de l'obra, -com el valor a la mili- , es dona per suposat i pressuposat. Cosa que pot ser molt pressuposar ...

Estem a punt d'arribar al punt de no retorn. Ja falta molt poc. Farem tocar les campanes de la Geltrú.

A tres quarts de quinze, tot es barreja en una boira espessa

Hi ha coses que cal escriure-les a l'hora que toca, en el moment precís, quan venen al cap boiroses o melangioses, a hores estranyes en què huríem de ser a dormir o hauríem d'haver sortit a veure el mar.
Després, aquella idea o aquell punt de vista, aquell to, aquell matís desapareixen i ni que els volguem repredre, ja ens resulta impossible: ja hem perdut l'essència volàtil d'allò que en tal moment se'ns aparegué... L'idea ja és una altra, amb tons i matisos diferents.
Potser per això, ara que ho tenim a l'abast paga la pena engegar l'mp3 i gravar-ho tal com raja, per escriure-ho després.
Això ve a tomb perquè avui, més enllà de mitjanit m'ha vingut al cap tota una barreja de temes sobre els quals em venia de gust escriure si fos capaç de fixar com a paquests sencers tots i cadascun dels continguts i dels matisos que acompanyaven les idees.

La de mort del poeta Àngel González, que vaig conèixer llegint-ho a El País (13.1.2008. pg. 46-49) una persona de qui ho desconeixia absolutament tot, fins i tot la seva existència, m'ha fet pensar una vegada més en la immensa desgràcia que va ser per aquest país la Guerra Civil. El meu pare és només un any més jove que ell.

Es lógico que la guerra civil y la iterminable posguerra no sólo se haya dejado ver en el carácter de Ángel González, sino que también sea su marca distintiva de su poesía, tan abiertamente confesional.

La seva familia va patir molt durament estar en el cantó de les víctimes dels assassins.

2.Després, llegint el dossier especial de Yasmina Reza sobre Sarkozy se m'ha acudit pensar que aixì com per a les vivències personals podem tenir idees i to propis, per a d'altres qüestions, tot el que podem dir està totalment condicionat pel llenguage i els tòpics i les intencions de les que estan fetes les opinions sobre la gent i els fets de la vida que llegim o escoltems als media.
Jo no tinc cap idea pròpia sobre Sarkozy. Tinc el Sarko que em trobo als media inclosa la xarxa.
I de toto plegat en trec un retrat que ve a ser una mena de mitjana de punts dels pocs punts de vista positius i les muntanyes de crítiques que mereix el seu perfil i les seves actuacions.

Em pregunto a qui li pot semblar negatiu o malament de veritat el fet que aparegui un home amb poder que intenti mentre pugui implementar tot un reguitzell de reformes que ja tenia pensades i promeses des de feia temps, que actui de manera gaiebé espontànea, com ho faria un Dupont qualsevol...
Un perfil que imposa el moviment perpetu, un desfici per canviar, renovar, fixar allò que val la pena... posar-se referents i referències i actuar...
Caldrà veure com evoluciona França amb aquesta nova situació, que sembla ser afecta la manera de fer i d'actuar de tot el govern actual. Agadi o no, novament França torna a innovar i ho fa en un camp que semblava exclòs d'hipotètics salts mortals.

3. Tinc pendent d'acabar de redactar un post sobre el llibre d'Isabel Coixet i dos més per acabar de donar la meva visió sobre La muerte lenta de Luciana...
He vist que ja han estrenat Els crims d'Oxford, i que la fan a totes hores als Lauren de Vilanova.
Però primer aniré a veure l'adaptació de El amor en los tiempos del cólera. Veure Colombia, recordar Cartagena.

4. Per fi ja he encetat Voyage au bout de la nuit. Me l'han portat de Sant Pere de Ribes.
Me'l llegiré sistemàticament fins acabar-me'l ben aviat, però em sembla que no és una lectura fàcil.
Per a tot hi ha una primera vegada, que sovint té lloc a destemps. Recordo que l'any 78 o 79 en parlàvem amb l'amic Manolo Prieto, que es confessava seduit per aquell lenguatge de Céline.
Jo sempre li vaig tenir mania, i no l'he volgut llegit mai ... perquè em negava acceptar que un autor intel·ligent s'hagués pogut posar intel·lectualment en el bàndol de l'antisemistisme dels nazis i ni després de la guerra mai no se n'hagués retractat...

Ara he decidit que calia enfrontar-m'hi i veure què trobo en el Voyage, D'un château l' autre i Rigodon.
Fer les coses per per decisió i voluntat pròpies, sense obligacions ni imposicions de cap mena, és de les satisfaccions grosses que hi ha. Penso donar-me aquest gust i disfrutar-ne el que pugui trenta anys després del moment en que "tocava" haver-ho fet.

El que hi he trobat només començar ja m'ha agradat força:

"Voyager c'est bien utile, ça fait travailler l'imagination. Tout le reste n'est que déceptions et fatigues. Notre voyage à nous est entièment imaginaire. Voilà sa force."

Sí, és això, la força immensa del nostre viatge vital és deu en part al fet que un viatge imaginari. on tot és permès.
Curiós el contrast de parers amb el que llegia fa poc d'en Gaziel, qui en ocasió dels seu 60è aniversari, escrivia que, posat a triar entre literatura i vida, no dubtava en absolut apostar per la vida. Potser perquè per a ell, malgrat l'exili interior, la vida no li va ser massa decepcions i fatigues. Hi va haver molt pitjor.
Cal apostar per la vida més plena i viure, a més, amb la literatura, el nostre gran viatge imaginari.

Sarkozinet i Sarkozybrut

La tiraron al barranco
La tiraron al barranco
La tiraron al barranco
La tiraron al barranco !

Fin de la primera parte
Fin de la primera parte
Y ahora viene la segunda
Que es la más interesante!

Semblantment a aquestes estrofes d’una humorística cançó popular andalusa, el meu post sobre Sarkozy té una segona part, que em sembla potser tan interessant o més que la primera .

Els esdeveniments no corren, volen … I tot just acabava la redacció d’aquell post sobre els nous verbs que creaven les accions del ciutadà Nico Sarko, que ja el nostre amic president en perpetrava de noves, a quina més sorprenent, i ens n’assabentàvem d’altres d'anteriors, d’aquelles que donen peu a més i més neologismes...històries de mai acabar.

A costat d’accions sorprenents, imprevibles i agoserades de Nicolas Sarkozy, d’aquelles que podríem posar al costat positiu de la balança, el nostre home a l’Elisi en fa d’altres que són de l’alçada d’un capanar, i que s'han de posar al costat negatiu d’una balança que amenacen de trencar..

Uns exemples.

El primer va ser l’ofensiva paraula "kärcherització" de la perifèria parisina per referir-se a una neteja en profunditat de persones i problemes socials! Equivalia a dir "arrencar la brutícia més incrustada".
Les paraules no són neutres i en boca dels màxims representants polítics, encara menys. Inacceptable. Nosaltren hi vam ja dir la nostra aquí.


La segona, l’ofensa als bretons de França, exclamant una cosa així com « Tant se me’n foten els bretons ». Inacceptable.

Gérard Gautier escriu a Newropeans magazine

« Les révélations faites par Yasmina Reza, dans son livre consacré à la campagne du candidat président Nicolas Sarkozy, à la suite de sa visite du 1er mai au CROSS CORSEN ont provoqué un grand émoi chez nombre de Bretons.
Il doit être en effet douloureux, surtout pour ceux qui lui ont apporté leurs suffrages, d’apprendre, à posteriori, qu’Il "se fout des Bretons!". Ils sont ainsi 39.63% (1.270.584 des électeurs inscrits) en Bretagne historique - comprenant la
Loire-Atlantique - à pouvoir trouver à tout le moins "saumâtres" les propos méprisants à leur endroit qui lui sont attribués. »

Una altra, la seva particular visió de la colonització francesa a l'Àfrica, expressada durant la seva visita al Senegal a finals de juliol 2007.

* Avui+ : Mig gir de l'Elisi en la política africana

* Punt de vista d'un senegalès: Boubacar Boris Diop
Africklive.com : Afrique: Le discours inacceptable de Nicolas Sarkozy, par Boubacar Boris Diop

"Il est peut-être écrit quelque part qu´entre Paris et ses anciennes colonies d´Afrique noire rien ne doit se passer selon les normes admises par le reste du monde. La brève visite de Nicolas Sarkozy au Sénégal aurait pu passer inaperçue : elle lui a au contraire servi de prétexte à un discours inacceptable, que jamais il n´aurait osé tenir hors du pré-carré, devant le plus
insignifiant de ses pairs. En Tunisie et en Algérie, il a bien compris qu´il ne lui serait pas permis de se comporter comme en pays conquis.
(...)
On aimerait bien connaître le bilan que le président francais lui-même a fait, en son âme et conscience, de sa visite à Dakar. Se peut-il qu´il n´ait pas compris à quel point nous nous sommes sentis insultés ? D´un point de vue rigoureusement politique, son discours est une faute. Il ne tardera pas à s´en rendre compte : les Africains et les Nègres de la diaspora ne le lui
pardonneront jamais. La bonne vieille langue de bois aurait mieux servi les intérêts de son pays. Elle lui aurait en outre évité ces effets oratoires si empruntés qu´ils en étaient parfois un peu pathétiques. (...)"

Par Boubacar Boris Diop, Intellectuel, Ecrivain et Journaliste sénégalais.

* Punt de vista del Monde Diplomatique en la seva edició en català :
L'Àfrica de Sarkozy, per Anne-Cécile Robert

La quarta, una que explica el Nouvel Observateur del 24/10/2007 (Portada: L’octobre noir de Sarkozy) pg. 33. Sarkozy-Poutine : la douche froide

« Ce mercredi 10 octobre, dans la salle Catherine du Kremlin, Vladimir Poutine a l'oeil mauvais et le visage de pierre. Devant un parterre de journalistes, il ne cache ni son ennui ni son irritation. Son hôte, Nicolas Sarkozy, tente bien de briser la glace : il le tutoie, lui donne du «Vladimir» et dodeline en souriant.
Mais le Russe reste froid comme un poisson mort. Il rejette les assauts d'amabilités, vouvoie le «président français» et refuse de croiser son regard.
Vaincu (humilié ?), Sarkozy remballe son «tu» et finit par appeler son homologue «M. Poutine». »
(…)
Que s'est-il donc passé entre les deux hommes qui, au début de la visite, semblaient pourtant s'entendre comme de vieux potaches ?
D'abord, Nicolas Sarkozy a péché par vanité. Le soir de la première rencontre, il s'est livré, tout émoustillé, à quelques confidences auprès de journalistes français. Il leur a, en particulier, laissé entendre que Poutine lui avait susurré le nom de son dauphin. Le maître du Kremlin, qui n'a encore rien dit
à son peuple, n'a pas dû apprécier.

(…)

O el que és el mateix… Vanitas , vanitatis et omnia vanitas. El ridícul mata, la vanitat , per desgràcia, no, només ho podreix tot...
O Sarkozy n'apren de pressa o pagarà car la seva manca de ridícul i excés de vanitat.

La cinquena: una vegada acomplerta amb èxit relatiu l’operació Txad, Nicolas Sarzoky va oblidar allò del “nunca segundas partes fueron buenas” i es va atrevir a dir , en un nou gest de vanitat, ofensiu per a la Justícia i el Govern txadià que aniria novament al Txad …
“a buscar els francesos que hi queden, sigui el que sigui el que hagin fet”.

En la meva santa innocència, vaig imaginar que els txadians li dirien a Sarkozy que ni se li acudís totnar a volar i acostar-se al Txad, perquè ja no el deixarien ni aterrar, però sembla que no va passar res i que tot es resoldrà amb una certa discreció diplomàtica ...

El diari Avui ho redactava així en l’acticle "Sarkozy anirà al Txad a buscar els francesos que queden detinguts".

Quin nom té això, venint d’un President de República? Ni que els acords diplomàtics entre França i el Txad permetin pensar que els acusats han de ser jutjats a França, hi ha unes formes polítiques que no s’han de perdre, per no ofendre els txadians.
Chad insiste en defender su soberanía ante las injerencias francesas

Després de tot plegat, potser no cal doncs inventar més paraules, n’hi ha prou amb triar-ne unes quantes entre les moltes que tenim a mà, a més de les habituals.
No solucionen res, però de vegades algunes permeten desfogar-nos i fer-nos passar una mica el mal humor.

La pregunta és si aquest desdoblament de personalitat entre Sarkozynet i el seu Sarkozybrut, aquesta mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, té cura.
Anirem seguin l’evolució de la malatia … tot desitjant que millori sensiblement, pel bé de França i potser d’Europa sencera, si més no.

Crec que hauríem d'apostar perquè millorarà. N'estic convençut o, per dir-ho millor, així és com m'agrada imaginar-m'ho.

Sarkozyser, Sarkozyloir, Sarkozysar, Sarkozyzar, To Sarkozy

Per mirar de ser un dels primers a participar a la festa de l'alliberament dels implicats en l'affaire del Txad, m'afanyo a proposar els neologismes que s'imposen per a la reacció sorprenent de Nicolas Sarkozy.
T'has ben guanyat un verb i un substatiu.

El més fàcil és proposar els neologismes, el més difícil és definir exactament els palabros verbal i nominal, però estic segur que entre tots ho farem tot. Això sí, que quedi registrada la paternitat de la proposta, o com a mínim la meva decisiva participació espermatozoico-linguïstica.

* Français. Sarkozyser : verbe régulier comme aimer , p. passé sarkozysé).
alternativement Sarkozyloir : irrégulier comme vouloir p. passé zarkozylu. ex. "il a sarkozylu la situation".
loc. agir "à la sarkozy".
(essayer de) résoudre tous les problèmes même les plus épineux et ardus, et le faire au plus vite et le plus impeccablement possible. "Plus meilleur mieux" ... tu meurs! ;-
Substantif associé : une sarkozynée (une sarkozynette ?) (nom fém) : résultat de l'action de sarkozyser.
sarkozynette : le fait d'étonner tout le monde par un comportement surprenant, mélange de hardiesse, de sans-façons, voire même de manque absolu du sens du ridicule, pour résoudre des problèmes ardus.

El meu vol ser un nou significat que s'afegeixi als pocs que hi ha per ara.
Si NS segueix pel mateix camí, no dubto que aviat en sortiran de nous, tants com bolets.


* Español-castellano : Sarkozyzar: coger todos los toros por los cuernos intentanto resolver pronto y bien cualquier tipo de problemas, por lo menos, aparentemente.
Substantivo asociado : una sarkozynada (subst. femenino). Sobre el modelo de "Juan Palomo... yo me lo guiso y yo me lo como, dejo a todo quisque con la boca abierta y ¡adivina quién t'ha da'o!".


* Català. Sarkozytzar: posar(-hi) els pebrots que calen per resoldre problemes de tota mena.
Actuar de manera sorprenent o sorpresívola, i de vegades eficaç, amb una barreja de coratge, de manca d'escrúpols i fins i tot de manca de sentit del ridícul, tan humà com impropi d'un president de República.
Substantiu associat: una sarkozynada (nom femení).
(sobre el model de pujolada, maragallada, montillada, carotada, saurada, que el precediren en el temps, però no el superaren en intensitat).


* English: To Sarkozy (regular verb : simple past sarkozyed, past participle sarkozyed)
In English: to try and implement solution after solution, as quickly and impeccably as possible.
Noun: his /her sarkozysm : the act of acting or reacting both casually, unduly, Frenchly and creativily!



Continuarem aportant els molts matisos que hi falten ...

____________________


Opinions d'ampli espectre sobre la sarkozynada al Txad:

L'amiga Júlia ens proposa la de Gabriel Jaraba
Libération
Guardian

Nicolas Sarkozy, ja comença malament? II

Serà dur... Com a mínim serà dur ...

La premsa francesa comença a trobar morbo en la designació del Primer ministre François Fillon. L'opinió unànime sembla ser que President i Primer ministre són caràcters gairebé oposats.

Trobat a Can Yahoo 21.05.2007

" PARIS (AFP) - Les éditorialistes de la presse quotidienne sont nombreux à souligner les personnalités opposées de Nicolas Sarkozy et François Fillon, que le premier vient de nommer à Matignon (...)

Dans Libération, Renaud Dély entonne le même refrain: "Nicolas Sarkozy ne voulait pas s’embarrasser d’un second indocile et imprévisible, modèle Jean-Louis Borloo. Il lui fallait un lieutenant appliqué, discipliné, un rien effacé: le choix de François Fillon s’imposait".

Dans L'Humanité, sous la plume de Patrick Apel-Muller, le nouveau Premier ministre est présenté comme "un homme adroit et à droite" qui a "pour tâche de faire ingurgiter sans spasme la potion des réformes ultralibérales".

Pierre Taribo, dans L'Est républicain, remarque que "François Fillon est là (...) mettre en musique la politique d'un président à l'américaine dans un pays quasiment entré dans la VIe République avec un chef de l'Etat actif : M. Sarkozy; un chef du gouvernement : M. Sarkozy; un chef de la majorité : M. Sarkozy."

Si fos així... tot anirà bé fins que l'home orquestra peti, i si no es calma ... pronostico que farà un pet com una gla.

Nicolas Sarkozy, ja comença malament? I

Alain Fienkelkraut escriu això a Le Monde :

"L'état de disgrâce Article paru dans l'édition du 11.05.07 On ne peut pas se réclamer du général de Gaulle et se comporter comme Silvio Berlusconi. On ne peut pas en appeler à Michelet, à Péguy, à Malraux et barboter dans le mauvais goût d'une quelconque célébrité de la jet-set ou du show-biz. On ne peut pas prononcer des odes à l'Etat impartial et inaugurer son mandat en acceptant les très dispendieuses faveurs d'un magnat des affaires. Contrairement à ce qu'il avait annoncé sur un ton grave, Nicolas Sarkozy ne s'est pas retiré du monde pour habiter la fonction présidentielle : entre le Fouquet's, Falcon et palace flottant, il a oublié qu'il venait d'être élu président de la République. Il avait peut-être ses raisons que la raison ignore. Espérons cependant qu'il s'en souviendra, une fois de retour sur le plancher des vaches, et qu'il saura, comme il l'avait promis dans des discours de très haute tenue, incarner la France. Pendant trois jours, il nous a fait honte. Alain Finkielkraut
Això no s'escriu cada dia. I qui ho diu no és un qualsevol. Aquestes declaracions sulfúriques les reprenen els del Nouvel Obs aquí. I un blogaire, al fòrum de France 5 : Ripostes, demostra que el mateix Sarkozy tenia (el 2005) de Finkielkraut una gran opinió que expressava en aquests termes "Ironie de l'histoire : Nicolas Sarkozy jugeait en décembre 2005 que : "M. Finkielkraut est un intellectuel qui fait honneur à l'intelligence française et s'il y a tant de personnes qui le critiquent, c'est peut-être parce qu'il dit des choses justes". No m'estranya que en l'òrbita del president Sarkozy no puguin estar massa feliços de com s'inicia la presidència ... Veurem con continua la cosa ... _______________

Nicolas Sarkozy, nou President de la República francesa

Dipofilo II / 306

A poques hores de conèixer el resultat de les eleccions presidencials franceses, se m'acut posar al blog una imatge que em va enviar un amic de França, d'Alsàcia concretament, fa pocs dies.

Jo ja li havia preguntat ara fa un mes aproximadament com ho veia, i em va contestar dient que li semblava haver de triar entre el dolent i el pitjor.

He anat llegint una mica a tot arreu que, tot i les esperances que podia representar imaginar Ségolène Royal presidenta de la República, massa gent important a tots els àmbits de la cultura i la política francesa l'ha qualificada des de poc apte fins a incompetent per al càrrec. Sempre ha anat per darrere del seu oponent en tots els sondeigs d'opinió.
Ara s'ha confirmat la seva derrota. Segur que tindrà una segona oportunitat, d'aquí a cinc anys. Veurem com continua la seva trajectòria dins del seu partit.

Pel que fa al seu oponent, ara m'enviava, sense cap comentari, aquesta imatge anti-Sarkozy on l'acusen d'excloure més de mitja França: els pobres, els homosexuals, els d'esquerres i els d'extrema esquerra, els estrangers, els que cobren l'RMI sou d'inserció social, els discapacitats, els àrabs, els negres, ni que siguin figures de l'sport com el tennista en Yannich Noah o el futbolista Lilian Thuram. L'acusen d'anar contra l'educació i la cultura... i acaben atacant-lo a nivell de la seva vida privada!


Bé, ara tindrà a la mà les eines i el poder per demostrar que tot això només era un cartell de propaganda amb molta mala bava i amb els arguments equivocats.

Ara ens tocarà estar expectants per veure com comença el nou president de la República a materialitzar el seu programa.
Sembla ser que canviaran moltes coses i per tant, caldrà veure com ens afecta als catalans i als espanyols. Caldrà veure com s'apliquen els canvis i si els remeis no són pitjors que l' enfermetat.
Val a dir que la seva aposta per la cultura de l'esforç i per la creació de riquesa sonen la mar de bé.

Sigui com sigui el que li passi a França, el que a mi em passa és que quedo seduït per l'efecte purificador de gairebé totes les comeses electorals. M'agrada veure que es parla de coses serioses, que reneixen les somortes confrontacions d'idees i les estratègies d'actuació, que la gent ha de prendre posició i s'ha de plantejar com vol les coses.

Estic segur que amb aquesta renovació, una vegada més, França serà una font de beneficis per a tota Europa i de retruc, per a tots nosaltres.

_______________


Pacticipació rècord: 85%

La participation frôle un record: le regain civique des Français confirmé

Débat Ségolène vs Sarkozy 2.04.2007

Dipofilo II || 301.

Enllaços de Yahoo en relació al debat Ségolène vs Sarkozy


Sarkozy-Royal, un duel entre courtoisie et virulence Reuters

Immigration: Ségolène Royal accuse Nicolas Sarkozy de "jouer sur la misère des gens" AP

Nicolas Sarkozy accuse Ségolène Royal de "perdre ses nerfs" Reuters

Impôts: "les baisses" accordées aux "plus riches" par Sarkozy sont "importantes et injustes", selon le PS AP

Royal accuse Sarkozy de se poser en "victime", lui d'être "méprisante" AP

Royal à Sarkozy: "on atteint le summum de l'immoralité politique" AP

Royal et Sarkozy s'affrontent sur la réforme des retraites, d'accord sur les régimes spéciaux AP

Passe d'armes Royal/Sarkozy autour des 35 heures AP

Sarkozy un brin désarçonné par la capacité de Royal à "surfer" d'un sujet à l'autre AP

Passe d'armes Royal-Sarkoy sur la dette et la croissance AP

Ségolène Royal attaque Nicolas Sarkozy sur la sécurité AP

Ségolène Royal attaque d'emblée Nicolas Sarkozy sur son bilan Reuters

Ouverture du débat entre Nicolas Sarkozy et Ségolène Royal AP

Débat Royal/Sarkozy: les deux candidats arrivent au studio AP


_____________


El bonic serà llegir tot això no ara, sinó d'aqui a dos o tres mesos, quan ja tinguem instal·lat o instal·lada el nou president de la República i es comenci a veure o a fitar què hi ha de totes aquestes promeses de canvis.

Quan hagi mirat el debat i llegit tot plegat ja passaré a donar la meva opinió sobre tot plegat. Però d'entrada ja puc dir que m'ha provocat llàstima i fàstic llegir que tot el que si li ha acudit al candidat le Pen és fer una crida a l'abstenció.
És ben bé tocar fons i fer la fi del cagaelàstics.
Adieu, le Pen, adieu !