25.10.07

Reflexions per a moments de crisi

Fa molt de temps, no mesos sinó anys, que tot porta a una doble conclusió terrible...
Per una banda que calen sancions més dures per a fets greus, tant si es tracta de l'escola com si es tracta de vandalismes com el cas de l’agressió a una noia equatoriana gravada per càmeres de seguretat, com si es tracta de grans delictes comesos per màfies de tota mena.

Calen radars i multes, i més multes, per evitar morts suicides a les carreteres i morts provocades per homicides.
Caldran penes serioses per evitar conductes racistes.
Caldrien solucions realistes però efectives, i algunes sancions serioses, per evitar la degradació de l’educació pública. La sensació d’impunitat provoca desastres i més desastres.

Segona, que costa molt de posar ordre i concert en societats nombroses i complexes com les nostres.
Són difícils d’aturar les tendències cap a la violència, l'agressivitat, la irresponsabilitat ...

L'escola i els instituts?
Només aturen el cop, perquè les coses no empitjorin massa més...
Fa molt de temps que la televisió ha robat la llicència d’educar a tots els educadors No hi ha valors ni referents clars, i els que ella transmet són perversos.
No hi ha cap educador sensat que s'atreveixi a contradir els pseudovalors i els pseudoreferents que dibuixen els programes televisius de gran audiència.
Una societat que demana set anys seguits de “Gran Hermano” , de programes dedicats a les baixes passions, dosis cada vegada més fortes de futbol i més futbol, i d'un munt de misèries semblants ... i els imposa en les hores de màxima audiència, desplaçant els programes culturals a hores impossibles, això quan no impedeix la seva mera existència ...és indubtablement una societat tarada, irremisiblement condemnada, que recull el que sembra, com una plaga bíblica!

I per reblar tots els claus... una impressió real d'impotència davant de l'excessiva impunitat de les malifetes d'uns i altres, des de les més petites a les més greus..

Hi ha molt poca cosa a fer … només una catàstrofe (indesitjable?) podrà crear el context ideal per plantejar-se canviar completament aquest model podrit, fastigós i pervers i tanmateix tan natural …

Que els déus hi facin més que nosaltres...
Amén.

24.10.07

Tot videoclips


* Tertulias Educativas » V Tertulia Educativa » Intervención D. Emilio Calatayud Pérez (V Tertulia Educativa-2006)

Duración: 20′ 56″
Intervención de D. Emilio Calatayud Pérez, Juez de Menores de Granada, en la V Tertulia del Consejo Escolar de La Comunidad de Madrid: "Familia y Escuela ante la Prevención de Conductas de Riesgo".
Autor: Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid
123560 visualizaciones (a 24.10.2007)
21 Jun 07 (17:37)

Molt encertat. Però em neguiteja pensar-hi, perquè de seguida em pregunto com és que no s'implementen immediatament les idees brillants i les solucions que resolen problemes!

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *


Enllaços educació

* Jordi Graupera. La bona educació
* Marcel·lí Reyes. La veritable magnitud del problema
* Salvador Sostres. La bona educació

18.10.07

D'un blog a un altre. | Blocomentari


El fet d'enviar un comentari al blog d'Arcadi Espada en català i que l'Arcadi acceptés d'incloure'l a la secció de "Correspondencias" , (gràcies Arcadi), amb l'enllaç al nostre Dipofilopersiflex, va modificar sensiblement i puntual l'estadística de "visites" del nostre blog.


D'una mitjana de 20 a 30 clics diaris va anar fins a
475 clics totals, dels quals,
415 clics "diferents", és a dir procedents d'IPs diferents
9 retorns

Val a dir que tantes visites només van produir un únic comentari, tan cutre, que el vaig eliminar ...
És reconèixer el poder de seducció que té el blog de l'Arcadi... i el poquíssim que en té el meu, que en dos dies ha tornat ja a la happyfewisitat absoluta habitual ... ;-)
Com no estar orgullós d'aquests 20 o 30 lectors (potser) fidels, aquests "Happy Few" que justifiquen sobradament la meva escriptura bloguera?
Asseguts a la vora del riu ... esperarem el 2.100 per veure passar la glòria, riu avall.

"Vostès tenen un problema" (JLCR)

Vaig veure només a trossos les intervencions de G. Llamazares i de J.A. Duran-Lleida al programa d'en Milà, tampoc vaig veure sencera la intervenció de J.L. Carod-Rovira però gairebé tota.
Veig veure i escoltar les intervencions més agressives i patètiques dels espectadors anticatalans, aquelles en les que víctimes de la seva impotència i enveja, menyspreu o odi, s'adreçaven al Josep Lluís tractant-lo de José Luis, per provocar-lo per insultar-lo...

Magnífiques les intervencions dels tres, com a mínim en tot el que vaig escoltar. Històrica, mítica (?) la resposta de Carod Rovira a la "senyora" de Valladolid ...



"Si en 300 anys, del del 1714, no han volgut aprendre a dir Josep Lluís però saben pronunciar Swardzeneger o Shevardnadze... vostès tenen un problema".

Va dir problema, no va dir "desgràcia" o "tara", que sense fugir massa d'estudi hagués sigut pertinent i justificat en aquell context, però hagués permès reaccions airades, ho hauria espatllat tot...
No, tant si ja tenia l'estratègia ben estudiada com si ho va improvitzar allà mateix de cap a peus, J.L. C-R va fer servir el to, la cara, el gest i les paraules justes per triumfar sobre l'insult.

Això va ser el més aconseguit, però no el més transcendent ...
El millor va ser aconseguir demostrar que tenia tota la raó de part seva afirmant que el que cal és vèncer amb les paraules i amb les idees, vèncer al cervell dels altres, i no amb la força bruta, i la imposició, i que RES , ABSOLUTAMENT RES NO JUSTIFICA VESSAR SANG DE PERSONES HUMANES... ni Euskadi, ni Catalunya, però tampoc Espanya... Una cosa així... No sic, però no hi fa res ....
Segur que, a hores d'ara, el discurs ja deu estar penjat a la xarxa a un munt de llocs... I hi serà per molts anys, per a l'educació sentimentalopolítica dels espanyols excloents (és greu , doctor, quants n'hi ha?) de vàries generacions... l'actual i les que vindran al darrera... que, molt probablement, seguiran patint la mateixa malaltia crònica, per a degràcia dels catalans...

Ah! Com m'agradaria equivocar-me ... oest enllà ...


____________


Hemeroteca

La Vanguardia. 18.10.2007. pg. 21.
El minuto [ de oro] de Carod. "Hasta 5,2 millones de espectadores siguieron al republicano en TVE."

Enllaços Internet

La Vanguardia.es: "No me llamo José Luís", insiste Carod-Rovira en TVE

YouTube part del programa "Tengo una pregunta ..."

TVE + Llamazares +Duran Lleida + Carod +"Tengo una pregunta para usted" + Vilaweb

Sortie de secours Blog de Marc Vidal
________________

12.10.07

Als mals temps ... Santayana!

Al mals temps, bona cara.
(Anònim optimista)

Als mals temps, Santayana !
(Sani Girona, optimistically/.


Properament en aquesta pantalla ;-)

Punts de vista sobre la immigració ...

Bocins de conversa entre dues senyores, escoltats "al vol", a la Rambla de Vilanova.
En castella original, sense subtítols...
Cal precisar que la reproducció és aproximada, però gairebé textual.


- (...) Mejor ecuatorianos, colombianos o argentinos que moros...
Cuantos más vengan, mejor, aunque no sé si caben ya más ...
(...)
- Eso, cada sudaca de más es un velo de menos . Los moros (... )

(Autores, dues mestresses de casa anònimes)

_______________



Assegut a la vora del riu he vist passar ...

Aquest darrers dies, carregat de feina fins al punt que el treballar m'ha fet perdre l'escriure, he tingut la sensació d'estar assegut a la vora del riu, com en l'aforisme xinès, veient passat "cadàvers" ...


*Fotos del rei d'Espanya cremades per eixalabrats; imatges de la repressió corresponent;
* les notícies polítiques del País basc, amb la violència i el terror que torna;
* Ibarretxe que va a la seva, tibant la corda, peti qui peti , Salvador Cardús , opinava sobre això en un article titulat Radicalitat democràtica;
* Guerra i Ibarra amenaçant amb aplicar la Constitució per les bones o amb els tancs, abans no ho facin els del PP , perquè que qui tira primer, tira dues vegades;
* l'ofensiva "tous azimuts" dels capos del PP que tot plegat ara comença, que ha de continuar molt i molt enllà fins el 2008 per recuperar el tron d'Aznar ;
* l'inici de la polèmica pel mocador al cap de les nenes a les escoles i als instituts catalans;
* Catalunya a la Fira de Frankfurt; les crítiques habituals dels crítics habituals per qui tot és un desastre de tràgiques magnituds ;-), les crítiques inflamades a favor de Quim Monzó (in medio virtus?) ;
* l'affaire Cristina Peri Rossi ...;
* les pluges que cada tardor plouen malament sobre Catalunya i al País valencià;
* les habituals males notícies des d'Iraq i des de Myanmar-Birmània;
* feina i més feina;
* poques gotes de satisfacció i de creativitat;
* gairebé grau zero d'escriptura creativa ...

Tot riu avall ...

Per sort sabem que després de la pluja, tard o d'hora, torna el bon temps ... o no hi ha mal que 1000 anys duri...

I avui ja és 12 d'Octubre, la diada nacional d'Espanya (espanyols, felicitats!) que ens permet de fer un pont llarg. Descans i família.

Escriure... eina de poder ?

A l’Avui del 5.10.2007 pg. 48 (Cultura) Ada Castells fa la ressenya del llibre de Daniel Cassany Esmolar l’eina, i afegeix una referència a la reedició de Manual d’estil (el Manual)

Ressalten la frase “Escriure és una eina de poder” amb lletres de 50 punts, cosa que fa força patxoca …
El context concret dins del qual s’emmarca la frase és


“ En un món tan sofisticat, complex i lletrat com el que vivim, escriure és una
eina de poder. Es tracta de construir una identitat perquè ets el que escrius,
tant si ets jutge, com historiador o polític”.

I em sembla una reflexió interessant, i la frase hagués millorat encara si a la llista d’exemples hi hagués afegit un “ o un Joan o una Montserrat qualsevol”.

Pagarà la epna llegir-ho? Som el que escrivim? La llista es va allargant, Som el que mengem, som el que llegim, som la tele que mirem, som les platges on ens banyem, l'aigua que bevem i les hores que treballem i les hores que dormim, ...

Si em decideixo a llegir-lo serà per la curiositat que em provoca veure quines respostes dóna a preguntes tals com : “Com construeix l’autor el seu lector” o Com es controla la construcció de la imatge que un ofereix per escrit ?”
De fet, no n’espero massa, però sí que em permetria de confrontar-ho amb les meves pròpies idees. El que sí cal tenir a mà, m'adono, és aquest Manual d'estil (Eumo, AM Rosa Sensat, UNiv. Pompeu Fabra) que ens promet "resoldre els dubtes que no trobarem ni en un diccionari ni en una gramàtica", la vareta màgica, doncs, la moma.

Tinc clar que el que cal és ser un mateix, identitat que es construeix modulant-nos a base de lectures que ens empenyen cap a una constant evolució més o menys intensa, més o menys eficaç … I "tant pis" pels rànkings i les estadístiques de la blogosfera! ;-) Ja ens llegiran al 2100!

Queda per escriure, em sembla, una autoanàlisi de la pròpia escriptura, feta per part d’un autor que s’atreveixi a fer-ho des d’un punt de vista múltiple … com ho apuntava Georges Perec en un de les seves propostes d’experiments escriptòrics.

Quant a les afirmacions gruixudes, això que « escriure és una eina de poder » hi estic d’acord si s’entén en el doble sentit de poder d’autoafirmació i d’atac , d’una banda i, d’altra banda com a eina de defensa contra la falsedat i la mentida de la paraula dels altres. Però no en el sentit de poder de veritat. Per això, emsembla que caldria escriure la paraula poder en minúscules, entre cometes, o llegir-la amb boqueta de pinyó … perquè el poder de veritat (la raó del més fort) el detenten en cada cas els que decideixen sobre els fets i sobre les persones, amb raó o sense. Escriptor, no et facis il·lusions ;-)


_________________

6.10.07

Prou de dir que "ja n'hi ha prou". Proposeu alguna cosa.

Toni Ibáñez, apuntava al seu blog que Vicent Partal, al seu mail obert (Vilaweb. Divendres 5/10) "Ja n'hi ha prou" estava inspirat ...

Canya per als dos!

Al Toni per ser el primer en insultar descaradament tot el partit ERC sense matisos i demanar després que votin junts, vagin de bracet a no sé on, i que junts salvin el país ...
Això en quin corrent filosòfic s'incriu?

Al Vicent per fer etzagaiades com la del seu article a Vilaweb, perquè queda només en una queixa emprenyada (una més) !
Això del català "emprenyat" ja fa riure. Qui no està emprenyat? Tots ho estem, d' emprenyats! ;-)

Caldria prohibir la queixa inútil i caldria imposar l'obligatorietat de fer propostes concretes.
Aquesta és la meva obsessió des de fa anys: denunciar totes les retòriques inútils, vinguin d'on vinguin, i les digui qui les digui, i fer veure la necessitat d'un nou comportament cívic que vagi un pas enllà.

Crec que el que cal és insistir ara mateix en el perill que suposa la nova ofensiva del PP per intentar guanyar vots a tota Espanya i a Catalunya, per recuperar el Govern de l'Estat.
Ho fa i ho farà utilitzant totes les tàctiques, totes les estratègies i naturalment totes les mangarrufes que calgui, en les que són especialistes, milions d'euros " à l'appui" ...
I mentrestant, tots els partits polítics catalans estan com el tonto, mirant el dit en comptes de mirar la lluna , incapaços d' organitzar cap contraofensiva clara i neta que aconsegueixi vèncer el perill (sic)?

Ens cal la creativitat política que tenen els creatius publicitaris catalans.
Cal mirar i remirar la pel·lícula 300. No sé si calen espartans. Crec que no. Esperem que no. Vulguem que no.
Però sé que cal que tots llegim i rellegim també nosaltres Sun Tzu i Maquiavel... perquè el PP no només ho té llegit i memoritzat, sinó que ho implementa dia a dia i té tots els màsters en aquestes disciplines ... i si badeu, recordeu-ho bé, Toni, Vicent, PSC, ERC, CiU i ICV ... aquells "perses" ens fotran! Els déus no ho vulguin ;-)

O sigui que ... com abans us poseu a concretar i a organitzar, a actuar i a negociar, a i proposar i a signar acords i acabeu de cantar els "Ja n'hi ha prou" ... millor ens anirà!

Mireu els polítics als ulls i digueu-los què haurien de fer per evitar el desastre... I exigiu que us diguin què penser fer per evitar-lo.

Una abraçada amistosa Toni i Vicent.
I bon cap de setmana.


_____________________

Petites errades, grans danys ...

Aquest és el missatge que volia enviar per mitjà del formulari electrònic de l’Ajuntament de Barcelona que, sota el lema amistós i tranquilitzador de L’Ajuntament t’escolta s’ofereix als ciutadans per canalitzar el diàleg, demandes, suggeriments, queixes , etc…

Passa però, però, que els esquifits 1200 caràcters de texte permesos, amb espais inclosos! … és d’una tacanyeria excessiva i no dóna per a gaire res. Que potser tenen por dels textos de més de 10 línies? Recordo que vaig fer campanya perquè el servei de blogs Blocat.com no limités l'extensió dels comentaris, i sé que aquest punt de vista es va acabar imposant , com era lògic. Ara reclamo que mirin de corregir aquesta anomalia del servei de formularis de l'Ajuntament de Barcelona.


Hi ha més greu que l'extensió del texte: l'exigència d' haver de donar la ubicació exacta pot ser , en alguns casos, com aquest, un obstacle definitiu que impedeix poder fer-los arribar el meu missatge a l'Ajuntament. Frustrant.





[Captura de pantalla : formulari de l'Ajuntament de Barcelona]


La inflexibilitat del formulari electrònic pot ser un obstacle (que no existiria en un missatge de veu, per exemple) … i aquest detall important caldria revisar-lo per millora-ho. Qui se n’encarrega?


Per sort jo tinc el meu blog personal, que em pemet fer periodisme electrònic obert i patafísic sense excessives limitacions d’espai. Per això ho deixo dit aquí així …

Cher Quiño, ja veus … “vivir se puede, pero no te dejan” ... que disait l’autre … Tot és més difícil del que sembla. Aquest accent està portant cua...




Foto de JPG


Del post n’envio còpia als VIPs, tal com t'havia dit que faria, perquè em temo que no passaran per can Dipofilopersiflex a llegir aquest post …
Això sí, tal com vam quedar, --i una juguesca és una juguesca--, si abans de Nadal no està resolt el tema, em plantejaré seriosament instal·lar-me amb una tenda de campanya sota el senyal a la Ronda Litoral i m’hi quedaré fins que no treguin l’accent a Josep Plà ! Tindria els 15 segons de glòria mediàtica assegurats , però confio en no haver d'anar tan enllà ;-)

Segueix el texte del formulari que no he pogut transmetre a l'Ajuntament per condicionants del formulari electrònic:

"Exc. Senyor Hereu,

Fa 2 estius 2, Juan Pedro Quiñonero, corresponsal a Paris i, a l'estiu resident a Caldetes, va observar i deixar constància escrita i gràfica que a la Ronda del Litoral, hi havia un senyal de trànsit amb el nom de Josep Pla amb accent sobre la "a".
L'estiu passat va tornar a dir (això ja era denunciar) que l'accent encara
hi era! i que o bé ningú no s'havia molestat en demanar que ho canviessin o bé,
si algú ho havia demanat, ningú no ho havia corregit.

Mig en broma mig en serio li vaig dir que escriuria als VIPs mediàtics de casa nostra i que de segur que si se'n feien ressò, ho resoldrien ben aviat, .. que m'hi jugava ... les orelles del jugador ...;-) o en cas contrari, jo mateix aniria a pintar-ho amb escala i pintura blanca per eliminar l'accent.

Ara, aprofitant l'avinentesa d'haver llegit que l'Ajuntament canviaria un munt les plaques del carrer Comte de Güell, perquè
per una errada entre divertida i patètica, havien escrit Compte en lloc de Comte....



[ Foto del diari Avui+)

Aprofitant que s'ha fet pública aquesta eRRRRada considerable (que justifica el títol del meu post), m'afanyo a demanar als responsables de l'Ajuntament que just abans o just en acabar de canviar les plaques, passin per la Ronda del Litoral amb 1 cm3 de pintura blanca per esborrar l'accent al nom “ Josep Plà” del senyal on hi figura i no hi ha de ser.

He somiat que una gavina voladora, decidia deixar caure una cagadeta sobre l'accent i ho tapava... i evitava així que el servei de manteniment de l'Ajuntament (o potser depèn de Madrid això de la senyalització vertical (?) hagués d'esmerçar temps i diners en demostrar que tothom, del primer ciutadà a l´últim , a Catalunya ens preocupem per la cultura, que de vegades està feta d'aquests minúsculs grans
detalls.

Els somnis, somnis són ... i sé que les gavines, ni tan sols aquelles de Hitchcock, no
tenen encara tanta punteria ni tant de "savoir faire alfabetitzador", i que, velis nolis caldrà que algú s'arremangui, pugi a una escala i esborri o pinti l'accent, de la manera que sigui.
Sisplau, que algú immortalitzi aquell moment històric amb una foto i/o un petit
videoclip, que podran servir, a més, d’exemple del que passa quan s’escriu incorrectament el català.

Gràcies per endavant , senyor Hereu, confio en que vostè no ens decebrà, oi?


[Només són uns 2520 caràcters amb espais...]

______________________