En Francesc Puigcarbó avui ha escrit al seu blog un post ben especial que m'ha cridat l'atenció com ho fan sovint el seus posts, però avui, ha estat una mica especial, perque és un tema que a mi també em cou i em rasca.
"És pràctica habitual en els medis audiovisuals demanar la participació dels oients enviant missatges SMS per donar la seva opinió sovint sobre qualsevol bajanada, i fins i tot alguna vegada sobre qüestions serioses: Matins.si, Matins.no etc.Aixó té un cost per la persona que envia l’SMS, i un benefici que es reparteixen a mitges les companyies de telefonia mòbil i el medi que convida a participar als oients. És una manera de guanyar diners extres a costa de la bona fe de la gent, SMS que no serveixen per a res, perquè normalment es SI o NO, o sia de matisacions zero, i el resultat que donen aquestes participacions, és com a mínim dubtós. (...) [ llegir el post sencer+]
Per alguna raó tècnica estranya no he pogut penjar el meu comentari al seu post, però li he enviat un mel amb una copia del comentari dient que com que jo no ho aconseguia, si ell podia i volia, que el pengés.
Llavors se m'ha acudit que també podia posar-lo al blog i així ho estic fent. Li deia i us dic això:
Hola Francesc,
M'agrada que hagis tret aquest tema i que ho facis per denunciar-ho com un mal exemple i pràctica a condemnar. Fixa't que no donen pas l'opció alternativa d'enviar-ho per missatgeria electrònica, que surt "gratuïta " a la gent que ja paga ADSL... Es una estafa a petita escala, perquè queda clar que no repercuteix en res vàlid (com no siguin sopars extra que facin en Cuní i el seu equip). Però com que a mi em cauen més aviat bé aquests d'en Cuní, demano formalment des d'aquí que sigui la Pilar Rahola l'encarregada d'obtenir d'en "Josep" el compromís que els calés generats per aquest SMS vagin a parar a alguna causa solidària, rotativa com la Marató anual.
I que si ha de continuar havent expoliet SMS, que hi hagi també l'opció de participar-hi per melec (missatgeria electrònica). O bé això o bé faré una "denúncia" i una petició pública de boicot a la participació en aquesta mena de pseudoenquesta que no porta a res de res vàlid.
I per si serveix d'alguna cosa a algú, ja que toquem el tema de les enquestes i pseudoenquestes, proposo que llegiu i practiqueu el Desenquestem(sic).
Philippe Néricault dit Destouches 1680-1754 és autor d'una frase famosíssima: "Chassez le naturel, il revient au galop" que, entre les moltes traduccions i interpretacions possibles, té la de dir que no es pot amagar el cap sota l'ala i no mirar la realitat als ulls, perquè la realitat de seguida torna a imposar-se a les nostres vides.
Una de les realitats que de vegades volem oblidar és la política, en el sentit més cru de la paraula: la gestió dels interessos oposats d'uns i altres. I així ni a l'estiu no hi ha hagut treva, perquè la realitat sempre s'imposa a la ficció.
"No cal que volgueu oblidar-vos de la política, perquè sempre torna i torna sempre al galop" SGR.
Ho sabia tothom i era profecia que donar publicitat a les balances fiscals de les autonomies de l'Estat canviaria les regles del joc polític a l'Estat espanyol: ajudarien a clarificar paraules i conceptes : solidaritat, expoli, extorsió, imposició, injustícia, parasitisme, justícia ... Ara ens calen per a tots aquest termes noves definicions més acurades i matizades.
La imatge del català emprenyat, té ara encara una altra versió que és la del català indignat amb raó i proves a la mà. I per això cal donar-li alguna resposta que no sigui l'insult barroer de costum que practiquen els cercles anticatalanistes madrilenys amb un cinisme desmesurat i impune.
L'escabrós acudit que proposava "adoptar" infants extremenys i el Manifest "Quiero ser solidario" que m'acaben d'enviar per correu fa una estona i reprodueixo a sota són només dos dels exemples del greu malestar que hi ha a Catalunya perquè l'Estat es nega permanentment a tractar-la amb la dignitat que li pertoca. Ho diuen ben dit i ho demanen de manera assenyada tots els partits polítics catalans (inclòs el PPC ?).
Esperem que el govern socialista tingui seny i faci un pas històric important i irreversible abans el govern de l'Estat no torni a mans dels que somien en tenir "bombardejada" Catalunya cada 50 anys o quan faci falta.
Sé que algú ha començat a posar fil a l'agulla per organitzar una "Marxa dels 10.000 catalans" sobre Brusel·les.
En vaig estar parlant amb uns amics i la conversa va ser sucosa: perquè tal iniciativa no fos només simbòlica, i patètica, i tingués conseqüències serioses, hauria de ser "anar-hi a peu des de Barcelona, passant pel pas del Pertús, i travessant França per Vichy i per París ...l'estiu del 2009. Una mena de camí de Santiago però que es digués Camí de Sant Jordi i adéu Espanya".
I és que les revoltes contra les injustícies se saben on comencen però no se sap on poden acabar, ni com.
*****************
Annex.
Plamflet reivindicatiu. Autor anònim.
MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA
¡ QUIERO SER SOLIDARIO !
¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !
Tengo la nacionalidad española y soy español. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa.
NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.
POR ESO:
QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %.
Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.
QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.
QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.
QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR por desplazamiento urbano.
QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R .P.F.
QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.
QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.
QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora. QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas. QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura. QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.
QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc.... QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO,
ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS. Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los
españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente
¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!!
Mientras tanto, lo soy a la fuerza. Os agradeceré que deis la máxima difusión a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia. Hay muchos que chupan de la teta y encima, no le quieren dar de comer a la vaca.
__________________
Bé, el llenguatge del "Manifiesto" pot ser discutible, però el missatge, en castellà, sembla prou clar i catala. I del tema de fons, que és el de la justícia distributiva, en seguirem sentint a parlar durant molt de temps. La caixa de Pandora de les balances fiscals amb tots els llamps i trons que provocarà, acabarà -esperem-ho- per posar les coses al seu lloc. Tant de bo que sigui sense cap ni una gota sang.
Per si faltaven arguments a la idea que cal endurir les penes que sancionen els delictes, per tal que funcioni la dissuasió de cometre crims greus, darrerament hi ha hagut dos fets força dramàtics que n'aporten de nous i frescos.
Per una banda, s’ha fet públic la magnitud de l’estafa protagonitzada pels gestors de l’ONG Intervida, espanyola.
Per altra banda, l’assumpte de l’ONG Arche de Noé, francesa , un grup de persones de la qual, amb col·laboració o participació d’un grup d’espanyols, s’ha vist involucrat en una acusació de tràfic d’infants txadians …
No ens cal conèixer exactament tots els detalls, i podem fins i tot insistir en la presumció d’innocència de totes aquestes persones. Podem fins i tot imaginar que seran posats aviat en llibertat sense càrrecs i que quedarà demostrat que actuaven de bona fe…
El tema és un altre. Som a la ciutat-planeta global, en la qual tot té una repercusió a escala planetària. Les lleis fonamentals han de ser per tant també planetàries i hi ha uns apartats que s’han d’anar ja redactant …com més aviat millor.
La protecció dels infants hauria de ser tema d’una cimera mundial acompanyada per una legislació que castigui amb les màximes penes els crims comesos organitzadament contra la infancia: tràfic, pedofília, estafes sobre els fons de solidaritat …
Només així ja es podrien evitar grans malifetes i es podrien concentrar els esforços en erradicar les pràctiques d’esclavatge i explotació dels infants.
Cap ONG que funcioni amb els fons aportats per ciutadans que confien en que els seus diners seran invertits en causes solidàries no pot estar de cap manera sota sospita de corrupció. Cal doncs una legislació internacional , com a mínim europea, que reguli clarament el control i la transparencia dels comptes d’aquestes organitzacions.
Els humans, amb els nostres estigmes de cobdícia i subsmissió a les baixes passions podem ser imperfectes, però la legislació i els càstigs previstos per a les infraccions dels crims greus han de ser gairebé perfectes, i prou dissuasoris com per evitar que es produeixi el màxim nombre de crims, i també per garantir, (i que tothom ho sàpiga), que qui la faci l’haurà de pagar molt cara.
