Continuarem al Dipofilopersiflex III / Baudelairianismes

Per anar-hi, cliqueu aquest enllac  sgironaroig.wordpress.com

                

Continuem fent blog al nostre Baudelairianismes (Dipofilopersiflex III), tercera etapa o tercer capítol de la nostra aventura escriptòrica.

I això fa un total de 300 posts. Tanco el Dipofilo II i enceto el Dipofilopersiflex III

Aquesta vegada, sense festa ni escarafalls, celebro amb total discreció els meus nous 300 posts del Dipofilopersiflex II que s'afegeixen a les reflexions del Dicofilopersiflex que havia començat sent web i el vaig passar a format blog fa dos o tres anys, i als 300 posts escrits al Dipofilopersiflex I que vam deixar al servidor blocat.com.

En aquella ocasió la meva idea va ser canviar de servidor i, per tant, inciar una nova etapa blogaire.

Aquesta vegada estic encara donant voltes a la idea de fer una cosa semblant i iniciar una nova etapa a can WordPress, probablement reprenent el blog Baudelairianisms que vaig inciar i abandonar al cap de poc temps. I és que la idea primigènia era penjar-hi només literatura literària, un blog "de lletres" estrictament. Però el meu cos m'ho impedeix i em demana que tafaneigi en tot i per tot i en faci "crònica" a la manera Herodòtica, Valéryniana o Planiana, sabent que només serà Saniniana i encara, però poc sempre ha sigut infinitament més que res i això és el que ens inspira.

Per a la literatura literària ja hi ha el format poema, conte i novel·la, que s'ha d'escriure i (auto)publicar a part. I això és guerra que també cal batallar i guanyar.

Ho decidiré en uns pocs dies. He de pensar si canvio el títol o enceto el Dipofilopersiflex III.

El que és realment important però és seguir viu -"alive and kicking"- en aquest món de l'escriptura blogaire, que canvia la manera que tenim de comunicar-nos i d'informar-nos.

Continuar és un èxit. Petitó i rabassut, però un èxit al cap i a la fi. I per això em fa content que caigui el número 300... que em recorda els herois d'Esparta !

Als happy few seguidors del meu blog, gràcies per fer-me costat, per anar passant per aquí de tant en tant, per fer-me feliç deixant els vostres comentaris. Ja us tindré informats de com continua el meu taller d'escriptura.

La gent acostuma a posar les dedicatòries dels llibres al començament. Jo la poso al final, i us dedico tota aquesta segona etapa del meu blog. Gràcies.

Fins aviat.

__________

Comentari twittesc al post de Saül Gordillo i solució "tècnica" definitiva.

La cosa ha anat així.
He vist a la llista dels meus Quintaessencials que Saül Gordillo havia escrit un post amb el títol:
Saül Gordillo www.saul.cat
Corrupció sociovergent o com Garzón ens aixeca la catifa

He volgut deixar-hi un comentari i l'he escrit, però després, per alguna raó que desconec, o no l'he enviat o no ha passat i no l'he vist implementat ! ;-(
Llavors he decidit que com que em feia mandra tornar a repetir més o menys el mateix, li ho twittejaria. He anat al Twitter i allà he vist que ell havia penjat a un enllaç al seu post.
Després se m'ha acudit copiar aquí,, al meu blog, la seqüència twittejada, que és això que segueix:

1. saulgordillo Corrupció sociovergent o com Garzón ens aixeca la catifa http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149139about 6 hours ago from web

2.sgironaroig @saulgordillo He deixat un comentari at teu post però no apareix.No sé si no ha passat per alguna raó què>10 minutes ago from web in reply to saulgordillo

3.sgironaroig @saulgordillo Irrita molt veure que al cap d'una estona d'escriure el comment s'esfumi...Hi tornaré. Tens tota la raó però dues coses>8 minutes ago from web in reply to saulgordillo

4. sgironaroig @saulgordillo 1. Deia que en Pujol, amb el q va dir al programa Agora m'ha caigut als peus i ja no li tindré + cap respecte. Demostra ser 1 mafiós també 6 minutes ago from web in reply to saulgordillo

5. sgironaroig @saulgordillo 2. Deia too que als periodistes us toca anar més enllà de "fer les preguntes"[com dius al final del teu post] q ja pot fer el ciutadà del carrer >5 minutes ago from web in reply to saulgordillo

6. sgironaroig @saulgordillo Cal que aneu a visitar tota aquesta gent que se suposa que ha de controlar el pati, començant per l'oficina cat. anticorrupció> 4 minutes ago from web in reply to saulgordillo

7. sgironaroig @saulgordillo I apunteu les respostes. Cal que trobeu resposta al COM ÉS QUE ha de venir Garzón...I pregunteu a J. Pujol quin és el mal que ens faríem !2 minutes ago from web in reply

8. sgironaroig @saulgordillo si ens digués allò que insinua que sap. Se li va escapar, molt bé, doncs ara cal q digui tot el q sap i q peti qui peti.less than 5 seconds ago from web in reply to saulgordillo

+
9. (El que afegeixo ara aquí ):

El que dius, Saül, m'està tot bé rebé, menys la frase final: les preguntes ja les podem fer els ciutadans solets, que som prou grans i les podem fer a tot arreu, i ara sobren canals per fer-ho:
TV, ràdio, Internet (blog, twitter, facebook, etc..)

El que podeu o, més ben dit, haurieu de fer els periodistes, és dur a terme més investigació i fer més seguiment dels afers, i anar més al fons dels assumptes foscos.

Fins aquí el tema de fons, que és el que interessa.


Ara, aquí, un tema "tècnic" secundari: Avui, el problema del comentari "desaparegut" l'he resolt fent anar twitter seguit d'un copiar-enganxar per dir-te el que et volia dir... però el fet que no aparegués el meu comentari al teu blog (sense que se'm precisés que calia que el moderador aprovés el comentari) m'ha fet pensar que hi ha una manera d'evitar-ho, i és:
penjar al propi blog TOTS -absolutament tots- els comentaris que ara deixem als blogs d'altri.

Després n'hi ha prou amb afegir -facultativament- l' URL reduïda del nostre postcomentari al post de referència. Voilà.

Al fet de repetir al propi blog els comentars deixats al blogs d'altri jo en vaig dir
blocomentaris, però la veritat és que fa força mandra reprendre un comentari
ja fet i deixat ben deixat entre d'altres comentaris...
L'aspecte més positiu és que els blocomentaris es poden retocar per millorar-ne l'expressió o matisar algun detall, i després, més tard en el temps, poder encara tornar a modificar-ho si volem.
En canvi, als blogs dels altres, ens poden fer esperar que el moderador publiqui el comentari; si fem alguna errada no la podem corregir (cal esborrar el comentari sencer i tornar-lo a penjar corregit); finalment, si mai canviem d'opinió, no podem editar-la directament sinó que caldria penjar un altre comentari matisant el que ja havíem dit! Uf! Quin tou d'inconvenients, oi?

Ara veig que no cal. No, decididament per a mi s'ha acabat deixar comentaris a les cases blogueres del altres.
No, el que cal és posar els comentaris com a simples posts al nostre blog ! Tots!
Podem copiar la URL i , si cal, un tros de post aliè original i, sobre allò, fer-hi el nostre postcomentari o blocomentari...
Així, ens ho editem al nostre gust -font, color, imatge, i si cal àudio o video - i tot es queda a casa.
Res no ens impedeix tornar al post de referència i, en comptes de deixar-hi el comentari sencer, hi deixem només l'URL, l'enllaç permanent del nostre post.

Confio en què aquesta "idea", tan bertranesca i elemental com genial (-calia pensar-hi-),
sigui el principi d'una petita gran revolució. ;-)
Ja en parlarem a l'Internauta!


________________________

Blocomentari

Comentari al post de Saül Gordillo : Corrupció sociovergent o com Garzón ens aixeca la catifa

Màfialunya ? (II)

Sani Girona Roig ha dit...

Bé, he vist que el meu comentari efectivament ha aparegut al teu blog, Saül!
Segurament calia esperar la moderació del propietari del blog. Lamento doncs haver fet tant de soroll, però -no hi ha mal que per bé no vingui- m'ha servit per decidir, tal com et deia, que en comptes de fer servir l'espai de comentaris dels blogs que visito, a partir d'ara faré servir el meu blog per posar-hi els comentaris.
Aprofito l'avinentesa per preguntar/demanar-vos als periodistes dues cosetes:

1. Que us assabenteu del temps que es tarda en muntar una operació com aquesta Pretoria del jutge B. Garzón abans no es pugui dur a terme (independentment que després es pugui mantenir l'execució en standby, sense dur a efecte, fins que les cirscumstàncies polítiques i/o justiciables del jutge ho estimin convenient..)
i
2. Per televisió surt tothom menys el Conseller Saura. Estaria bé que burxessiu una mica perquè es vegi obligat a dir alguna cosa seriosa i substancial sobre el tema.
Salut!
28 octubre, 2009

_____________

TERMCAT proposa utilitzar BLOG , BLOGAIRE i BLOGOSFERA

Amb un desplegament mediàtic volgudament auster i poc provocador, -no us estranyi no trobar-ho a cap portada dels diaris de la premsa escrita- , el TERMCAT ha decidit aprofitar l'avinentesa del dia 28 de desembre de 2008 per fer una declaració institucional transcendent :

"El TERMCAT, tenint en compte l'ús social de la llengua, la llei d'economia lingüística i la necessitat d'una regularització a nivell internacional, ha analitzat els termes blog, bloguejar, blogaire i blogosfera, i ha decidit de regularitzar-los, validar-los i proposar que, amb data de l'u de gener de 2009, aquest termes oficials substituexin els "quasibarbarismes" bloc, blocar, bloguista i blocosfera i d'altres derivats emprats fins ara per grups blocfonamentalistes.

D'aquesta resolució, adoptada per unanimitat pels membres del comité de crisi lingüística del TERMCAT, en reunió extraordinària del dia 27 de desembre de 2008, se n'envia còpia a les conselleries de Presidència, Educació, Cultura i Interior perquè sigui publicada al D.O.G. abans de fi d'any, es modifiqui l'apartat corresponent de la Llei de Política Lingüística i es prenguin les mesures adequades per implementar l'esmentada resolució amb totes les seves conseqüències en els diferents àmbits de la vida pública i de la xarxa virtual".

És ben sabut que el 28 de desembre, dia en què les coses gaudeixen d'un plus d'ambigüitat, és ideal per fer propostes revolucionàries, de tal manera que, en cas de rebuig social o polític excessiu, es pugui fer marxa enrere, és a dir, fer passar qualsevol declaració seriosa per una llufa o innocentada i evitar així escàndols mediàtics que puguin tenir algun tipus d'incidència en el terreny electoral.

En funció de la resposta social, a favor o en contra d'aquesta intel·igent resolució, el TERMCAT es reafirmarà o es desdirà properament d'aquesta decisió.
De manera que no us estranyeu si demà o en els propers dies llegiu alguna declaració institucional contrària a l'esperit de l'extracte que reprodueixo més amunt i que m'ha estat proporcionat per una font fidedigna, propera a un dels membres del jurat del Comité de Crisi Lingüística del TERMCAT.

Ens felicitem per la decisió - per allò de la sabiduria popular que afirma que "Més val tard que mai" ; o també que "De savis és rectificar "- tot recordant que fa mig any nosaltres vam fer una proposta perquè es pogués firmar la pau entre les dues faccions de la Catosfera i evitar la guerra "troianobloguera".

És probable que el front es mantingui obert, i que siguin ara el bloCaires qui demanin el cap dels responsables Termcatosos que van convocar l'esmentada cimera de crisi terminològica que ha provocat l'esperat retorn a la lògica i a la regularització perdudes.
El bon terminòleg que ho resolgui d'una vegada i per sempre, bon terminòleg serà.


____________


Propostes Innocents o Innocentades ?

La Panxa del Bou, Júlia Costa.
Walter Lewino Blog
Casa gran del Catalanisme

Avui en faig 56. Postadolescència.

Mai no és tard per desfer petits malentesos, que són font de problemes petits i grossos.
Fins aquest any, gairebé cada any, per aquestes dates rebia tres o quatre felicitacions d'aniversari dels meus amics més íntims que pensaven en el Sani.
Enguany, per culpa del Facebook vaig començar a rebre felicitacions els dies 11 i 12 de desembre, però no en vaig fer massa cas. Em penso que és perquè a l'hora d'omplir el perfil personal jo devia voler posar només que era nascut al desembre, sense precisat cap data, i això va originar el petit malentès. Tot plegat van ser 9 dies d'envelliment prematur, però la veritat és que em va fer gràcia rebre aquella plujeta de felicitacions de membres de la xarxa amb qui no hi tinc més contacte que el "Facebook". Això si, vaig decidir mo contradir ningú pensant que, arribat el moment , el dia 21, ja faria en un post semblant al que escric ara.

Segons la llegenda familiar, jo sóc de la matinada del 21 cap el 22, del dia de la rifa, vaja! El que passa és que administrativament em tenen fitxat com nat el 21. Això m'ha permès sempre de triar-me l'horòscop: si dieuen alguna cosa dels Sagitari que no m'agrada, llavors em llegeixo el Capricorni , i viceversa. De fet, començo sempre per Capricorni, perquè em sembla que sóc més aviat capricornià, tot i que vull creure que tinc una mica (del bo ;-) dels dos signes. Patètic, però real!

No és cap descobriment que molta gent, a partir dels 40 o els 50 prefereix amargar-se els anys que té i els que compleix, pensant que el que l'edat imposa és més aviat la discreció i no pas la rauxa de fer bandera de la petita decadència que el pas dels anys porta associada. Però el fet és que com que sembla ser que la vellesa no comença ara fins molt més tard del que començava, crec que no és excessivament agoserat reinvidicar per als qui estem entre els 55 i els 75 la denominació de postadolescents, que no deixa de ser un pas decisiu cap a la maduresa... de veritat, que potser comença a començar als 80.

I això em porta a aprofitar l'avinentesa per reivindicar la necessitat de trobar entre tots plegats paraules que precisin filocientíficament les "fronteres" entre les diferents etapes d'aquesta postadolescència.
S'imposa que trobem les paraules adequades per nomenar acuradament aquelles etapes que van des dels 40 fins al final.
" De los 40 p'arriba no te mojes la barriga" és l'única referència precientífica i prova fefaent que els 40 són el principi d'una nova etapa. Ara bé: què hi ha entre els 40 i el final?
La denominació genèrica i eufemística de "tercera edat" que tenim ara vigent, ben mirat, és una merda de denominació: incolora, inodora, insípida i etèria, equival a una mena de "lumpen d'avançada edat", amb connotacions de "us perdonem la vida". Per tant, cal desterrar-la per sempre més i com més aviat millor i trobar alternatives positives, no descriminatòries i més políticament correctes.

Ara que el col·lectiu dels postadolescernts s'incrementa dia a dia, s'imposa que, entre tots, reivindiquem i exigim precisió en els termes, perquè també la lluita contra la vaguetat és necessària i significativa.
Cal recordar que els esquimals ténen més de 20 noms diferents per referir-se a la neu? Perquè és evident que no tota la neu és igual de blanca ni té la mateixa textura?
A nosaltres també ens cal afinar amb el magmàtic terme de postadolescència.

Com us sembla que cal adjectivar amb precisió els cinquantins?
Com adjectivar els seixantins prejubilats?
Com en direm dels que es jubilen als 65 ? Cal fer-ne subgrups?
Com denominar amb una mica més de gràcia els que es van quedant pel camí?
Com classificar i denominar científicament els jovincells i les vídues de 70 que van de farra en farra amb l'INSERSO?
Com designar els qui en compleixen 80 valents i contents com a gínjols ?
No cal trobar noms dignes i santificals per als qui troben entre els 90 i els 100 la vertadera "maduresa" vital?
Quins criteris - entre els molts criteris possibles- caldrà tenir en compte? Salut física i mental; activitat física, mental, sexual ...; grau d'optimisme vital i de decadència verbal... La llista és probablement força llarga i complicada d'establir.

Com veieiu, al TERMCAT se li ha girat feina. A mi ja m'agrada neologismar o neologismitzar, però he de dir que per aquest tema concret no m'hi acabo d'atrevir. Això sí, espero que afinin al màxim i no la tornin a .... a vessar, vull dir, com van fer amb el terme "bloc" quan en van dir bloc i no blog.
Això ens permet -i dona dret a- pensar que fixar-ho és cosa de tots. Tenim tots una oportunitat per aportar les nostres propostes. Penseu-hi una mica perquè us hi jugueu alguna cosa: sabent que el nom també fa la cosa, paga la pena que decidim encertadament com volem que ens anomenin de "grans".

Blog Transformacions: Transformació 275. Epíleg

Coïncidint exactament, o aproximada, amb el 10 d'octubre, data del Centenari de Mercè Rodoreda, el Blog Transformacions publicava la transformació número 275 que en Pere i na Xurri titulen Transformació 275. Epíleg.

(...)
- Vols dir? Segur que el tanquem i comencen a arribar-ne de noves. Perquè no el deixem obert, per si algú més vol col·laborar... però a un altre ritme. Ja saps que la vida i la mort, per molt que ens hi encaparrem, porten el seu temps particular.

- Jo el tancaria directament, que si no estarem patint,
pendents de si n’arriben de noves, si no n'arriben, què fem, etc.

- No, no, jo el deixaria obert; que sempre hi ha espai per una més, sempre hi ha una nova idea sorprenent, un nou col.laborador, un nou punt de vista... Sempre hi ha temps per morir.

- Va, tens raó... si semblava que no en faríem 50, ni 100, ni 150... i ja són 273! Tu t'ho pensaves, tot això, quan vam triar el text per primer cop?

- La veritat: no. I ha estat bé, oi? Inesperadament divertit i estimulant! Hi tornem?

- Va, va, passa. Si de cas fem alguna altra cosa, no sé, ja ho pensarem. De moment, una cerveseta?

- Fet! Un brindis: Per la vida i per la mort!

Això és el que més s'assembla a un "s'ha acabat" provisionalment definitiu, però en qualsevol cas, final d'etapa. I és bo que sigui així. Tot té una fi ...

I jo ja tinc alguna idea per proposar-vos ...
No sé si us estarà bé o no, però jo us la faré conèixer i ja em direu què.
Mentrestant jo us suggeriria que us anessiu apuntant a les Històries veïnals del Veí de dalt, i a tot el que serveixi per seguir en plena forma retòricoestilística. Cal mantenir el teclat ben esmolat, l'estil en moviment, l'arc ben tensat.

Jo que vaig estar present en l'acte de la fecundació in vitro de la criatura, en el part, en l'adolescència, en el casament, en els problemes matrimonials i en diversos actes d'ilungació del blog; també present, però una mica menys, en el moment de la menopausa i la tercera edat i quarta edat transformadora, vull ser també present a l'acte de certificació de defunció i enterrament de l'obra.
Transformacions, trobarem a faltar el teu somriure, però com sabem, hom a tot s'avesa ...
Voleu dir de deixar la caixa oberta?

A falta de redactar-la de veritat, imagino vagament una esquela una mica especial per a un personatge literari tan especial. Una esquela on no es parla dels desconsolats familiars ... sinó dels feliços transformadors, amics tots del difunt, i de la festa que caldria muntar per celebrar-ho ...
Com deia en Leó Ferré ... una mort on no hi haurien danses macabres ni imatges de dalles ni de llençols ... sinó molt de cava, i cervesa, i coca de forner i canapés dels fins, música de jazz i abraçades, riures i somriures, joia i kermesse ben merescudes...

No hi ha temps per tot però cal aprofitar el temps per a celebrar esdeveniments històrics!
Si acabem sent capaços d'organitzar-la aquesta festa, ja ho farem saber, oi?
A tots els transformadors: Una abraçada amistosa. A tothom, gràcies i ... felicitats, sou uns cracks!
Fins aviat!
Doumenge 12 d'Octubre de 2008
Sani

LCL. La catosfera literària 08. Ja és al mercat!

Tenim fotografies que proven el naixement de l'antologia
LCL: La catosfera literària 08




I el bateig laïc serà el divendres 17 de maig al casal de Vallromanes. No deixeu d'assistir-hi per poc que pugueu. Serà una celebració i una experiència molt especial.

Jo tinc previst de ser a França, aquella data, acompanyant un grup d'alumnes de 3er i 4t d'ESO que fan intercanvi amb nois fi noies francesos de la seva edat de Mérignac, ciutat agermanada amb Vilanova i la Geltrú. Estic doncs condemnat a perdre'm físicament aquesta festa tan especial a la qual em tocava ser com a un dels autors de l'antologia i com una de les persones que van estar en l'origen del projecte. Hi seré amb el cor i espero que en el record dels amics i coutors.

Avui hi havia una de les presentacions en societat d'aquest naixement important: Toni Ibáñez ha estat a l'espai l'Internauta, de Vicent Partal i Jordi Ferré, l'editor de Cossetània, s'hi ha connectat via telefònica per donar compte dels principals aspectes del llibre i del que suposa en el marc de la Catosfera. Els acompanyaven Xavier Caballé, autor del post Stanislav Petrov, i Núria Masdeu. Jesús Mª Tibau i jo hi hem estat presents amb l'ànima.

Incloem aquí enllaç al programa l'Internauta perquè pogueu accedir-hi també des d'aquest post del nostre blog.

Envio des d'aquí una abraçada ben amistosa a Marc Vidal, Toni Ibáñez, Jordi Ferré i Jesús Ma. Tibau...

Bona festa i gran èxit per al nostre llibre La catosfera literària 08 !
Auguro més d'una edició, perquè aquesta antologia és una cosa molt especial. Us recomano reservar el vostre exemplar. Tindreu a les mans una joia històrica que paga la pena tenir i llegir.

No hi són tots els que són [blogaires] , però són tots els que hi ha representats.

_______________

Bona notícia. El blog de Walter Lewino

Espero que quan retoquin la Constitució, se li acudeixi a algú fixar les bases d'un nou concepte i una nova definició del que és Informació, i els drets que tenim els ciutadans a no patir-ne sinó a gaudir-ne.
Com la mateixa Constitució, encara vigent, el concepte actual d'Informació està exhaurit, és patètic, tendenciós, inútil, faceciós i sovint menyspreable.
Think Tanks del PSOE-PSC, PP, CiU i grupúscols varis ... us toca anar pensat en una actualització vàlida per a la nova situació en la que viu la ciutat global a l'era d'Internet 2.0. Ja estem al 2008 i no als anys 70!
Avui, després d'empassar-me la dosi diària de desgràcies que venen com a informació i que ens fabriquen les teles oficials TV3 i TV1, les teles que pixen sang i fetge, com feia El Caso als anys 60, i talment com si visquessim a l'orweilliana Euràsia descrita a 1984, i encara gràcies que ens estalvien el que passa a Darfour, Iran i Afganistan, i una hora més de declaracions dels jugadors de futbol sobre els partits jugats els diumenge, i tots els homes que han mossegat algun gos ...
Cada dia hi ha programada l'hora de la ràbia contra algú o contra alguna cosa. L'hora de de la joia col·lectiva, per mitjà de l'esport o la competició de torn: Fòrmula 1, tennis, bàsquet o futbol.
L'hora de les estadítiques banals, falses, inútils per al 95% de la ciutadania: l'increment del l'Índex de Preus mensuals; el PIB; el preu del barril de petroli; les dades de la Borsa; les estadístiques rutinàries per a mantenir la moral de les tropes entre dues eleccions; la banalitat del embussos permanents de trànsit a toto el cinturó de Barcelona! Vergonya fa que cap dels responsables polítics ni cap intel·lectual, que ningú no denunciï les fal·làcies.

TV3 s'ha de fer propaganda del grau de credibilitat que té entre el ciutadans perquè s'olora que alguna cosa passa i que cal anar prenent posició. Això ha de canviar!
No cal esperar que d'Espanya vingui cap innovació, potser per això, Catalunya té una possibilitat de crear una nova manera d'informar, però hi ha d'haver voluntad de canviar i desfer-se de màscares i les disfresses .

Avui, Internet m'ha donat una alegria. M'he assabentat que Walter Lewino ha obert un blog que subtitula "Une idée par jour concoctée par un noble vieillard facétieux". RSS
Això, als 83 anys, té el seu mèrit!
Un talent supercreatiu de qui tots podem treure'n grans idees. Cal seguir de prop les seves propostes que van sempre amb garantia d' intel·ligència.

Mestre, la meva admiració, la meva estimació i el meu respecte renovades (sic, femení plural).
Teniu aquí un lector fidel que compta aprendre encara molt del vostre mestratge, del vostre extraordinari sentit de l'humor de la vostra insuperable intel·ligència.



Una abraçada ara i sempre d'un dels vostres admiradors indefallibles des de fa més de trenta anys!

Sani Girona

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del blog Tens un racó dalt del món , ( http://jmtibau.blogspot.com/ ), és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza en Jesús Ma Tibau, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a l'obra
La plaça del diamant.
Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments.
Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència
al 42è joc literari.
Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
Aquí a sota trobareu el fragment que em correspon, al qual jo li he afegit una imatge per il·lustrar-lo:



44. Sempre l’esperava al balcó i el veia arribar enmig dels geranis; m’agradava com aixecava la mà per saludar-me des de la cantonada.

_____________________

Per poder gaudir del teu text antològic, Biel, pagava la pena ... | Blocomentari

Blog : __ Plagueta de bord
Autor : _Biel Mesquida
Post : __TEXT PER A LA CATOSFERA
EL BLOG COM ESPAI-TEMPS D’ESCRIPTURA PROVISIONAL
bielmamengual dissabte, 26 de gener de 2008 09:31h


Blocomentari: Per poder gaudir del teu text antològic, Biel, pagava la pena que et posessis malalt ;-)
Sani Girona Adreça electrònica dijous, 31 de gener de 2008 10:03h

Benvolgut Biel,

Deixa'm que ho digui així, per provocar, perquè no sé com dir altrament el molt que ens vas sacsejar a tots els presents a l'acte de Blogs i Literatura el dissabte 26 al matí, a Granollers.
Tot i que en Toni ja ens havia previngut de bon matí, -en un café on vam coïncidir Jordi , Toni , Jesús Ma i jo- , de l'abast del teu missatge, escoltar-lo sencer llegit des de la taula va ser una experiència memorable.

Ens dona motius de joia i d'orgull tenir-te com a col·lega blogaire, i amb posts com el teu, també aquí et reconeixem com a mestre insuperable.
Posa't bo aviat i aviat que poguem venjar-nos d'aquella absència i de tot plegat fent una celebració com cal.
"À quelque chose malheur est bon" i perdona'm la boutade, una petita saninada, sé que tu entens què vull dir, oi? ;-)
Aquesta indisposició teva serà recordada per sempre més com la causa i efecte d'un dels textos antològics i més meravellosos de la Catosfera.

Una molt forta abraçada

Sani

____________

Catosfera 2008. Àlbum de fotos 2/2

Totes les fotos són a l'àlbum sencer, a can Flickr Sani,
també es troben duplicades a l'àlbum Facebook Sani


César Calderón. Conferència sobre ciberactivisme polític


César Calderón. Conferència sobre ciberactivisme polític


Víctor Pàmies. Moderador de la taula blog/vs/bloc


Blogaires. Antaviana. Blogaires


Blogaires / Bloguers


Blogaires / Bloguers


Blogaires / Bloguers


Organitzadors de les Jornades


Blogaires / Bloguers


Toni Ibañez i Laura Borràs


Laura Borràs & Sani Girona

Toni Ibañez, Marina Martori, Francesc Puigcarbó


Toni Ibáñez, Sani Girona, Francesc Puigcarbó

3/10. Metablogositats. El blocomentari i l'edició de comentaris en blogs aliens.

Al post Metablogositats vaig fer una llista a priorística del que em semblava que aniria bé comentar abans, durant i després de les Jornades de Granollers.

Va ser un exercici de premonició que ha resultat ser força ajustat. No hi ha res a treure del que havia imaginat i sí, en canvi, molts més temes a afegir i desenvolupar.

El fet d'incloure a la llista el tema dels comentaris als blogs aliens i el del blocomentari va ser degut al fet d'imaginar -santa innocència- que hi hauria temps per a tot i, per tant, per parlar d'aquesta idea en el marc dels torns de paraules d'alguna de les taules.

La veritat és que ja tinc una certa experiència de conferències i torns de paraules i ja he anat aprenent que no cal esperar-ne massa: o bé hi ha una llarga llista de persones que volen participar i per tant no es pot dir gran cosa, o bé no hi ha ningú i et sembla que pot dir tot el que vols i de seguida sembla que facis de ponent ;-) Costa més del que sembla trobar el punt virtuós.

Com a mínim , aquí en el blog, a micròfon apagat puc allargar-me tant com vulgui o com cregui necessari per dir tot el que em cal dir.

Donant-li dues voltes, m'adono que el tema dels comentaris té, com a mínim, dos o tres vessants: tècnic (quin codi i amb quines limitacions per a accedir a un espai aliè) , escriptoricoliteràri (obra completa, opera omnia) i jurídic (drets d'autor).
Ben mirat no són apartats autònoms ni independents sinó que van perfectament lligats. Si seguiu llegint us explico com ho veig.


Comentaris en els blogs: vessant tècnic i d'autoria literària

Des que blocat.com, al 2004 , tenia limitat el nombre de caràcters a la zona de comentaris fins als dies de les Jornades de Granollers, Catosfera 2008, 25,26 i 27 de gener, tot i que no ha plogut gaire, l'evolució de l'apartat comentaris és extraordinària.
La majoria de serveis, per no dir tots, excepte el de Blogger, almenys a dia d'avui, inclouen un petit editor que permet de posar en negreta o cursiva una paraula o tros de text del comentari, i /o de marcar-lo com a enllaç.

D'altres, és clar, van molt més enllà i afegeixen, a més, la possibilitat de deixar un audiocomentari o un videocomentari.
Tot i que ja hem creat podcasts , no hem deixat encara cap audiocomenari en cap post tampoc hem utilitzat la webcam per grvar un videocomentari. No descarto fer-ho ben aviat.
Falta només poder enviar olors, pudors i carícies .. i ni això no és ja tema de ciència ficció tal com deia Laura Borràs en la seva intervenció a la taula Blogs i Literatura...

Un editor per als comentaris com els que inclouen els Blogs en WordPress, no pot anar als blogs de Blogger. Vaig peguntar-ho i em vam ser clars. De manera que per aquest costat em van donar un petit disgust.
Jo ja procuro estar al dia i seguir el ritme frenètic del moviment de programes i serveis a Internet, però és una batalla perduda. No hi ha manera de seguir-ho tot ... Només es pot seguir aquells panys de paret tecnològica que han concevut de manera hipersenzilla per tal que en pugui disfrutar gairebé intuitivament el màxim nombre d'internautes. Però tothom o gairebé tothom sent carinyo per alguns serveis i no està disposat a canviar-ho cada quatre dies.
O això és el que em passa a mi. Ja vaig esperimentar aquest sentiment quan vaig deixar Blocat.com per obrir un blog a can Blogger. Ara tot empeny a deixar una altra parella estable per anar a caure a braços d'una parella més jove...

A no ser que Blogger es tregui un as de la màniga ben aviat, la majoria de nous blogaires ho farà sobre WordPress.
N'és una prova evident el fet que el Departament d'Educació de la Gencat hagi triat aquesta opció i no la de Google!

Més encara, si haguéssim de fer cas d'un expert molt expert, si la nostra aposta fos per la seguretat, ens diu que hauríem d'apostar pel servidor Nireblog, que és també en català.

Per mantenir doncs el ritme d'estar- al- dia-permanent, vaig obrir ja un blog Wordpress i d'aqui a uns mesos compto obrir-ne un altre d'ultima generació probabelement m'apuntaré als que ofereixin audiocomentaris i videocomentaris. No perquè pensi que cal eliminar la lletra, ans al contrari, caldrà potenciar-la més que mai perquè no comenci a desaparèixer ... sinó perquè em sembla que el to de veu i el llenguatge no verbal també formen part del missatge del comentari, i si ens ofereixen utilitzar-ho, no cal renunciar-hi.

Deixo per una altra ocasió el fet de referir-me al Servei Vilaweb, als que jo aprecio i als qui desitjo tot el millor.

Sobre aquest punt s'agrairan consells i reflexions sobre els millors serveis de blogs que conegueu aquí, allà o més enllà. On sigui. Análisi comparativa, crítiques, valoracions. La pregunta del milió: esteu satisfets del votre propi blog pel que fa a les opcions de comentaris?


Dit tot això, necessito tornar a incidir en un aspecte especial del qual me'n sento l'inventor mentre no es demostri el contrari.
Vaig inventar la idea del *blocomentari i a hores d'ara encara no ha aparegut l'eina que el faci innecessari.

Què és un *blocomentari? (Sani Girona. Properament a la Vikipèdia )

Reprenc aquí la definició antiga i li afegeixo un aspecte important
1. Per dir-ho curt i ras, un blocomentari és la represa -en el blog propi - d'un comentari deixat en un post d'un blog aliè.
2. La definició es completa encara amb un punt més: la creació en el propi blog del comentari que voldries fer a un post d'un blog que no admet comentaris.

En ambdós casos, la inclusió de la paraula blocomentari en el títol del post, indica que no és un pots nou sinó un comentari.
L'avantatge principal és la possibilitat d'editar aquell comentari quan sigui en el temps, al cap de poca estona o al cap d'uns mesos o algun any. I per edició entenc la modificació que s'escaigui, des de la corecció d'alguna errada ortogràfica fins a la modificació d'una idea principal o secundària. La substitució si cal d'una idea per la seva contrària.

L'avantatge secundari -principal potser per segons qui- és el fet d'incloure sistemàticament en le propi blog tots els comentaris escampats en els blogs amics -o adversaris-, de manera que el blog contingui el grix de tot allò que cadascú ha escrit i ho reflecteixi com a obra completa.

Tothom ha experimentat alguna vegada la sensació d'haver deixat escrit un comentari important a casa d'un altre blogaire; més important que algun dels propis posts...

Res no ens impedeix convertir aquell comentari en blocomentari, per tenir-lo a mà, recordar-lo i si ens sembla, modificar-lo.

La idea em va venir fruit de la meva necessitat de corregir gairebé sempre després d'haver postejat, allò que la maoria de gent fa en un editor o sobre un esborrany provisional.
Després d'haver penjat cada post, ja començo a corregir-lo.

Vaig insistir en la idea en veure que en cap servidor de blogs no era permès d'editar els propis comentaris una vegada penjats.
Per això per a mi va ser una gran satisfacció veure que Blogger.com, com si em fes cas i veiés que això era un aspecte necessari, va posar sota cada comentari enviat en un altre blog a Blloger una icona de paperera, que permet esborrar un comentari propi si al cap d'una estona hom es penedeix d'haver-lo penjat.
Efectivament el podem esborrar i posar-n'hi un altre, modificat a voluntat, o no deixar-ne cap.

La meva pregunta, des que vaig imaginar el blocomentari fins ara mateix és aquesta:
¿Què suposaria tècnicament establir una mena de miniformulari automàtic que permetés afegir al nostre post el comentari que volem deixar a casa d'altri i que el blogaire destinatari del nostre comentari rebés per correu el tros de codi empaquetat corresponent al nostre comentari.
Caldria establir un petit "javascript" o "plug-in" per dir-ho d'alguna manera que en rebre-ho i validar-ho afegís aquell codi (amb estils inclosos, vull dir) al seu blog ?

En esquema, fóra així:

1. Veig un post que m'interessa i decideixo comentar-lo
2. Escric el comentari al meu blog tractant-lo com a blocomentari (tècnicament el blog ho processa automàticament mitjançant un "formulari" i llavors ho envia al destinatari)
3. El destinatari reb el comentari-codi que li enviem; ell ho valida i en fer-ho, queda automàticament penjat en el seu blog, en la zona de comentaris del post en qüestió.
4. L'autor del comentari conserva en forma d'obra completa tot el que posteja i tot el que comenta en altres blogs.

Tot són avantatges i pocs inconvenients o jo no els hi sé veure. I suposo que des d'un punt de vista tècnic no és gaire difícil de resoldre i fer-ho possible.
Jo ja he fet la meva feina creativa d'imaginar una modificació que ara per ara no existeix a la blogosfera... ara és l'hora dels tècnics.

Així doncs, aviam quin servei de blogs caça primer la idea, la fa seva i l'ofereix modificada i millorada urbi et orbi.

Potser podrem dir: "vindran nous blogs que ens faran més feliços..."
Amén.

__________________________

2/10. Metablogositats. No comentaris, no blog

Els comentaris als posts són, com tothom sap i és profecia, una part essencial de la definició de l'Internet 2.0: sinònims d'interactivitat i d'immediatesa. No són un element secundari o superflu, sinó fonamental.
Des que vaig obrir el primer blog -Dipofilopersiflex- als servidor blocat.com, que després es va reconvertir en bloc.cat -i ara potser haurà de fer-ho com a blog.cat-, vaig tenir amb aquests elements especials, dimoniets divertits, les meves diferències.

Hi havia un corrent que preconitzava els posts curts o amb tendència a la minimalitat, i per això, durant un temps, semblava que escriure més de quatre ratlles exigia demanar disculpes.
"Perdoneu que m'allagui"; "Perdoneu si m'enrotllo"; "Perdoneu que hagi omplert més d'una pantalla"...
Aquesta situació quedava resolta en la secció de comentaris, on el requadre limitava l'extensió del text -no recordo si admetia hipertext- a un nombre relativament raquític de caràcters, nombre que, per cert, no quedava precisat enlloc. De manera que cada comentari a blocat.com era un risc. Risc de perdre el comentari sencer: si el comentari superava el límit estipulat, en validar i enviar es perdia irremisiblement i irrecuperable tot el que s'havia escrit.
L'emprenyada era tal que ningú permetia que li passes gaires vegades. La solució, escriure el comentari en un editor de text i llavors penjar-lo en forma de dos, tres o quatre trossos diferents, penjats un darrera l'altre.

Jo recordo haver-me'n queixat al fòrum, i haver preguntat si era degut al preu de l'espai al servidor o què. Tot era tan nou, que ningú no sabia ben bé com aniria evolucionant l'invent, però tothom olorava que allò no tenia límits i que calia demanar, proposar, "exigir" ...

Els comentaris eren, en comparació a les pàgines web, l'element viu que convertia cada blogaire en "escriptor" amb públic directe capaç d'interactuar amb l'autor i l'autor amb els seus lectors fossin 2 o dos cents. Realment revolucionari. Això no ha variat i és així i així serà, potenciat a més per factors com els de l' "escriptura sensitiva" que posarà en joc tots els sentits, i sempre en clau interactiva.

És per tot això i moltes més raons encara, que difícilment trobareu -i només fent esforços considerables- alguns blogs sense comentaris activats.
Ho anomenen blogs per pura inèrcia, però no perquè s'ajustin a la definició autèntica de blogs.

Argumentaran alguns que si els comentaris són opcionals als blogs, això vol dir que tenen tot el dret a no activar-los, oi?
Caldrà dir sense cridar gaire que cadascú es tria el que vol, però que justament per això se'n fa responsable? I si un tria ser propietari d'un blog sense comentaris, en realitat, velis nolis, tria una pàgina web de l'internet 1.0, és a dir hipertextual, però no interactiva.

No interactiva? Com! Què impedeix que els lectors puguin escriure un mel al "webòfil ainteractiu" i que aquest els contesti el missatge? Res no impedeix res. Tot és permès i tot és lícit, però en triar una opció, cadascú tria la seva comunitat de referència, es posiciona i es defineix...

Què es pot fer amb els blogs sense comentaris? Se m'acudeixen com a mínim tres coses.
Una, la d'intentar, empàticament, entendre la decisió assumida i les raons que l'acompanyen.
La segona, d'una manera Bondiana: viure i "deixar morir", i que no ofengui la metàfora! Deixar que l'obsolescència imposi la seva llei i la lògica s'imposi a la tossuderia...
La tercera, és arma de doble tallant: intentar convèncer els amics "equivocats" ( ja sento els seus crits, insults o brams) perquè deixin dreceres feréstegues i agafin el bon camí.

M'atreveixo a recomanar només les dues primeres, i deixar la tercera únicament per als més atrevits, o millor encara, evitar posar-nos allà no ens ho demanen ;-)

Quines raons poden raonablement fonamentar la decisió de no acceptar comentaris a un blog?
En els temps de la Catosfera 2008? Potser moltes d'altres, però se me n'acudeixen només dues de lògiques i normals.

A. Una raó podria ser el fet que la feina excessiva ja impedeixi implementar més o menys regularment un dietari i que, llavors, el fet d'haver encara de llegir i potser fins i tot contestar comentaris supera el temps valuós i sagrat que l'autor està disposar a sacrificar (?)

B. La segona, força versemblant tot i que sembli estranya: un autor es té en tan alta consideració i estima, considera tenir tan immensa categoria escriptòrica o literària que el fet d'obrir comentaris als seus escrits ho associa a obrir la porta a la xusma i la massa irresponsable que trucaria a les portes del seu palau per deixar-hi dit qualsevol bajanada insultant, insípida o miserable o, com a mínim, sempre molt allunyada d'un alt grau de "divinitat".

Els pseudoblaires i els webòfils ainteractius ja saben prou bé que els comentaris poden ser moderats per l'autor i donar pas només als que ells considerin vàlids. Però ca! Res no hi fa. Haver de llegir fulleraca, faramalla escriptòrica de qualsevol quidam sense nom o anonimitzat! Quin fàstic, i quina terrible pèrdua de temps! Fuig , fuig, de cap manera!

Sigui A o sigui B, les raons són opcions i, com se sol dir, totes les opcions són respectables (?) Cadascú és lliure de fer el que vol i no li cal donar explicacions de cap mena a ningú.

Això sí, en la nostra modesta opinió, modèstia que mai no hem d'oblidar i que hem d'estimar com una perpètua companya, el fet que un blog no admeti comentaris el transforma una mica en un bloc disminuit, autoinvalidad i desaprofitat, en part desposseït de l'essència del blog de veritat. Una mena de "no blog" vaja, -entre cometes, és clar -, per dir-ho curt i ras.

Així doncs, amic, amiga, tu t'ho tries, tu sabràs!
________________

Catosfera 2008. Blogs i ciberactivisme 2/2

Catosfera 2008. César Calderón.
Ciberactivisme 1/2 / Ciberactivisme 2/2
.

Catosfera 2008. César Calderón.
Ciberactivisme 1/2 / Ciberactivisme 2/2

Sani Girona on Vimeo.
.

Marc Vidal va participar com a ajudant tècnic de César Calderón
passant amb exactitud i precisió les imatges il·lustratives
de la presentació en Power Point

Catosfera 2008. Blogs i ciberactivisme 1/2

Catosfera 2008. César Calderón.
Ciberactivisme 1/2 Ciberactivisme 2/2

Catosfera 2008. César Calderó
Ciberactivisme 1/2 Ciberactivisme 2/2

from Sani Girona on Vimeo.

La insoportable lleugeresa de la vida amb Internet

Que el temps s’escola massa ràpidament entre els nostres dits és cosa ressabuda, però ens és tan familiar i consubstancial que ningú no pot estar-se d’anar-ho recordant i repetint (massa) sovint.

La proposta literària de Transformacions , per exemple, ens ho recorda cada dia i ens proposa que ho diguem de mil maneres diferents... Heu provat de participar-hi?

I Enrique Vila-Matas, a El País , en el seu Dietario voluble ( Cataluña -amb ñ, hélas ! - domingo 16.11.2007, pg. 2 ) en el seu post imprès titolat Historias lejanas, també s’hi refereix. Ho fa amb aquest termes:

3 La velocidad de las cosas, que diria Rodrigo Fresán. Parece que haya transcurrido una infinidad de tiempo desde aquel marzo de 2002, en que, en un ordenador ajeno, sentí que había quedado fascinado por Internet o, más concretamente, por el narrador de historias que se ocultaba en el buscador de Google.(…)
Al día siguiente me compraba un ordenador, Internet por módem via teléfono y Windows 98. Pero todo eso es hoy memoria extrañamente muy lejana. Y raro es decirlo, pero siento que respiro con una pulsión constante de lejanía, como si viviera a finales del siglo XXI. Y es que todo, incluso lo más moderno, se me vuelve enseguida antigualla y recuerdo bien lejano. Je me souviens d’internet, que diría Perec. Podria yo perfectamente decir lo mismo. “
(Enrique Vila-Matas)

I jo també, Enrique! Potser encara més, perquè la història dels meus contactes amb el codi va començar a Saint Nazaire (França), allà per l'estiu de 1986, just en el mateix stage en què participava en un taller d’escriptura de “ma tancada” que suposà un moment clau en la meva vida.
Mestre, barret! Preciosa prosa, gairebé poesia. Preciós post, que diu d'una manera tan rodona els efectes d'aquest tsunami que ens ofega a una velocitat de vertigen.

Queda per dir com, malgrat tot, - en una apòcrifa La insoportable lleugeresa de la vida amb Internet, que diria Milan Kundera-, ens acostumem a conviure i a sobreviure amb aquest nou spleen contemporani - l' internetspleen- que afegeix a la sensació de melanconia unes dosis d’estrès, de rauxa, de desconcert i -per sort- també unes gotes d’il·lusió amb esperança.

BloGs tothora, partout, everywhere... Nadal 2007

Portem uns dies plens de blogs a vessar. Blogs i blocs. Blocs i blogs ... a Catalunya som especials també en terminologia.
Des que em van parlar de Catosfera 2008 i vaig decidir d'aportar-hi idees, passant per avui mateix i fins a finals de gener que es realitzaran aquestes Jornades, porto a sobre una sobredosi de blogs. Aquest Nadal me'n desintoxicaré!





El dia 12 de desembre era a un centre educatiu de Cornellà ensenyant a uns col·legues a crear blogs en francès a can Blogg.org, a can Blogger.com i a can Wordpress.com ...

Via "intranet" -correu i google talk- hem estat amb el Toni parlant-ne també a bastament i en alguna mesura, petita però important (o així m'ho sembla), he estat participant en l'organització d'algun dels apartats de les taules de Catosfera 2008.

Ell que és un resolutiu, va ser capaç en dos o tres dies d' agafar la meva idea i proposta de creació d'un Blog de posts de blogaires i de fer-ne un llibre imprès que tindria una finalitat solidària...a més de literària ..., d'agafar la idea bruta, deia i fer-ne una realitat diamantina.
Aquesta idea bruta - i tanmateix genial, ja ho sé, gràcies- té el seu mèrit, però la implementació de les idees en té cent vegades més.
Ara bé, una cosa no treu l'altra i cadascú necessita sentir-se important: "Vanitas, vanitatis et omnia vanitas" ... Ni que sigui en quantitat ínfima o infinitesimal, cal doncs donar a cada cèsar el que li pertoca. Així és la vida. Així ha d'anar, i aprendre a fer-ho i fer-ho ben fet és prou important, és intel·ligència emocional, de vegades descuidada per algunes patums o pseudopatums!
És per això que jo només m'autoadjudico -com a mínim- la P o la i del "Premi solidari" que concedien a la iniciativa de la creació llibre dels posts que està en marxa.

Avui, abans de plegar veles, he vist gairebé de rebot dos enllaços simètrics que semblen respondre a una pregunta bàsica: què és un blog?

En Toni Ibáñez reprodueix al seu blog el post C'est quoi un blog de la gent de Libération.
i
Flaneuse, al seu Blog, proposa al post Encara no sabeu què és un blog? un video penjat a can YouTube amb el títol Blogs in plain English , que no deixa de ser la resposta en anglès a la mateixa pregunta: Què és un blog ?

Trobo curiós que encara ara -després de 10 anys- i milions de blogs a tot el món, i un creixement diari en proporció quasigeomètrica, encara estem explicant el b-a ba de la cosa.
No hauríem de passar ja per una lliçó una mica més avançada? Sembla que queda molt camí d'alfabetització per córrer, molta catosfera a caminar. Benvinguda doncs Catosfera 2008!

És per això, que en un comentari deixat a can Flaneuse, jo proposava d'escriure a la gent de Common Craft per demanar que continuessin gravant la sèrie de videos didàctics que havien encetat amb temes com aquests:

Perquè cal crear un blog?
Com reconèixer un bon blog d'un de dolent?
Com penjar bons comentaris?
Mil i un temes a plantejar o replantejar

Després he vist amb sorpresa agradable i admiració que, efectivament, la gent de Common Craft ja tenia d'altres propostes interessants a punt:

Video: RSS in Plain English (203341)
Video: Wikis in Plain English (101131)
Video: Social Bookmarking in Plain English (51763)

Però no n'hi ha cap, -encara no- dels que jo els proposaria gravar... I que potser ells no gravaran mai. Ho pot fer el primer que s'hi atreveixi. I farà ben fet.
Tot està permanentment per fer... De feina a fer n'hi ha un tou!

Ja que hi estem posats, queda per tractar un tema escruixidor. El nom. Perquè el nom fa la cosa, sí o no? Blog o Bloc?
En castellà, en francès, en italià, en anglès, arreu del món tothom ha optat per la denominació Blog. A Catalunya, en català, alguns especialistes de Termcat, (o va ser un únic cervell privilegiat?) en un gest de creativitat i originalitat sense límits, van optar per Bloc.
A les Jornades de Catosfera 2008 se'n discutirà. I espero que el debat serveixi per alguna cosa útil.
Jo ja tinc dit i escrit que si de savis és rectificar, si em convencen, estic disposat a canviar els meus blogs per blocs, però m'hauran de convèncer que cal parlar de blocs, blocaires, blocar...
Com que hem de suposar que això de rectificar és una virtut de doble direcció, potser no estaria malament que a les Jornades bloGosfèriques de Granollers en sortís la possible rectificació per part de Termcat, si s'arriba a la conclusió que no cal mantenir inútilment una irregularitat tan flagrant.

Ara per ara, els blogaires, - perquè els dels blocs són bloggers o blocaires, oi? - ... seguirem bloguejant.
Farem el que toqui, però ara per ara, no penso blocagar.
Siguem sempre poetes ... també en prosa digital.
Voilà.

Blogs. Blogs de Lletres guanya el Premi LLetra 2007

Assisteixo gairebé en directe, cap a 2/4 de 2 de la matinada del 29 de setembre, a la rinocerontització del títol del blog guanyador del premi Lletra 2007.

El que fins ahir era Blogs de Lletres, ara, amb el Premi LLetra, passa a ser Blocs de Lletres.
















El premi té, sembla ser, un preu, i és que cal abaixar-se els pantalons i escriure ara Blocs de lletres amb una c en relleu, que es noti, allà on fins fa molt poc s'escrivia blog amb g.


El blog Blocs de lletres ha estat blog fins fa una estona de la nit del divendres 29 de setembre, com ho demostren algunes de les imatges que he caçat al vol de la "mise à jour" per part del seu autor.

També ho observa en M.A. de Saragatona, al seu blog

"Acabo de llegir que Blogs de Lletres (no Blocs al títol i sí a l'adreça d'internet) acaba de guanyar el 7è Premi LLetra.
Felicitats des d'aquí a Josep Porcar i per molts anys i que es vagi incrementant
el volum de blocs. Tant de bo la cosa oral anés pel mateix camí. Llàstima que el
Prudènci Bertrana s'hagi declarat desert."

Miquel, veig que quedem poquets amb això del blog. A la llista hi ha també, que jo sàpiga, en Toni Ibáñez i, també, en Carles, el Llibreter, que, -com a Bérangers -, persisteixen, persistim, en l'error i heretgia de seguir escrivint blog allà on els normalitzadors ja han decretat que calia escriure bloc i ho apliquen arreu amb eficàcia orwelliana.

Fas bé, Josep Porcar, de "renegar" de la G de Blog. El premi Lletra 2007 bé val una missa de C.

Caure en la rinoceritis és d'allò més humà que hi ha, i "rectificar", no només és cosa de savis, també ho és de "llestos i vius com les raboses" ... mentre que persistir en l'actitud Bérengerosa ... pot acabar sent només una mena de posat, de mania autoafirmativa acapullada i estèril, una opció de perdedors. La meva.

Les imatges que aportem sobre la confrontació bloc vs blog (icones i captures de pantalles) traeixen l'estrip intern, -petit trauma :-?)- que has patit en el procés d'adaptació, Josep Porcar, però que segurament ja estàs superant ràpidament i ben aviat donaràs per vençut, curat i assumit.
[Com llegir si no això d' hyperblok que escrius al text alternatiu ?? Fart i cuit de la dicotomia?]

Sempre queden, quedem, uns quants Bérangers díscols, cada vegada menys nombrosos, amb tendència a desaparèixer, perquè la rinocerontització és més forta que el més fort dels caràcters, i gairebé sempre, fins tots amb les ovelles negres, funciona el vell reflex d'"unir-se a l'enemic que no es pot vèncer". Estem condemnats a haver de *blocatitzar la *blogogefília

Jo mateix no descarto caure un dia a la trampeta d'unir-me als "blocaires"... però no pas ara mateix. Jo penso seguir fent blog fins al final-final, i llavors ja en parlarem.

Malgrat que ara ens separi sentimentalment una "G", Josep Porcar, moltes felicitats! Gaudeix del teu merescut premi! I que segueixis amb aquest teu blog tan gruixut i consistent.

Ben sincerament

Sani

__________________

Categories de posts

Dipofilo II /305

Mentre que Blogger.com deixa incorporar, per defecte, paraules clau associades als posts, el servidor de blogs català Bloc.cat permet d'associar, també per defecte, cada post amb una o vàries categories que s'han creat prèviament.

Això ho trobo a faltar, però sé que globalment, les opcions de blog de Blogger.com són, ara com ara, més potents. Ja se sap que no es pot tenir tot...

Em faré passar la pena reproduint aquí les categories que vaig crear per al Dipofilopersiflex I i mica en mica apareixeran aquí al Dipofilopersiflex II com a paraules clau, a mida que les hi inclogui com a etiquetes dels posts que anem escrivint.

Categories de post

• Amb el roc a la faixa
  
• Celebrem-ho
  
• Citem (sic)
  
• Creativitat & Patafísica
  
• Desencontres
  
• Educació
  
• Escrivim: tot a cent
  
• Esgarips
  
• Esperpents
  
• Filocontextes
  
• Finals feliços
  
• Humor sulfúric o Àcid humòric
  
• Imatges
  
• Immigració
  
• Llegir i escriure
  
• Llocs. Loci
  
• Metàfores
  
• Metonímia&Sinècdoque
  
• Músiques
  
• No t'ho creguis
  
• Oxímorons compatibles
  
• Paraules de fragmentació
  
• Perquès retòrics
  
• Pseudo 'Post scriptums'
  
• Pseudo filo
  
• Pseudoanàlisi cultural
  
• Pseudoanàlisi política
  
• Pseudoanàlisi social
  
• Pseudopsiquiatries
  
• Tàctiques i estratègies
  
• Tal dia farà un any
  
• TIC
  
• Utopies i Distòpies
  

Sofert lector, si no ho entenguessis del tot, no et preocupis, i no t'atabalis ... només és metaestructura blogosfèrica ... res a veure amb la literatura de veritat :-)