30.5.08

Hem tornat de Bordeaux amb les sàrries plenes

Hem tornat de Bordeaux amb les sàrries plenes d'emocions, d'experiènces, d'amistad, d'imatges, d'il·lusions, de projectes de futur i de ganes de fer coses i de dir-ne moltes per escrit. També de música nova i de llibres nous. Cada viatge és una renovació que paga la pena fer. Cal vèncer reticències i petites misèries innerents a la gestió dels projectes col·lectius per acabar traient-ne allò que hi ha de molt positiu que sempre supera, amb escreix, els aspectes negatius.

Per on començar? Em decideixo per començar per la visita a can Mollat Libraire, una de les grans llibreries de França i la més emblemàtica de Bordeus.
Vaig entrar-hi per donar-me un bany de llibres i d'escriptura, de referents culturals que mais no tastaré, però que fan bé a l'esprit i són un bàlsam pels sentits.
Em vaig deixar temptar a la zona de novel·la actual i vaig acabar fent fira només de dos reculls de contes, que és el que em venia de ganes llegir.



DSCF4074


................................... Fotos SGR


Em vaig deixar temptar per un recull de contes traduits de l'hebreu al francès Etgar Keret. Pipelines, per allò de l'exotisme. I per un altre de Bernard Quiriny: Contes Carnivores.

Pipelines és un recull de 52 contes, alguns dels quans són d'una sola pàgina mal comptada (Houbeza) i alguns de dues o tres pàgines.

Contes carnivores, prologat per Enrique Vila-Matas (que sempre és una garantia) és un recull de 14 contes meravellosos, cada un més apassionant que l'altre, i que per fer honor a la intel·ligència emocional, deixa per al final, el Conte carnivore, apoteòsic, que dona títol al recull.

El Quiriny us el recomano a tots, és clar, perquè m'agrada compartir la felicitat amb els amics, però us diré que aquest cop, per a mi, aquest dos reculls han estat un revulsiu, i ja he començat a gravar en el meu dictàfon els apunts del que serà un recull de contes del Sani. Ha de passar alguna cosa grossa perquè no ho escrigui i una altra d'inesperada perquè li canviï el títol que ja té el recull des d'ara: Nous contes cruels , que aniran dedicats també, entre a moltes altres persones, als dos companys de viatge a Bordeus i a Villiers de l'Isle Adam. Friso de plaer només de pensar-hi.

Aneu-vos preparant per llegir, el 2009, el primer recull de contes cruels (i genials) del Sani, que sé segur a més que no serà l'últim, si Murphy no decideix el contrari, és clar.

_____________________

1 comentari:

Júlia ha dit...

Ben retornat, franxute, m'alegro que t'ho hagis passat tan bé.