6.11.09

Nº especial de Sciences Humaines sobre Lévi-Strauss.

Hi ha figures que, en morir, imposen més respecte que d'altres. Cadascú té els propis referents, i és ben normal que n'hi hagi moltes que no ens conmouem gaire.
Claude Lévi-Strauss és d'aquelles personalitats que fan la unanimitat col·lectiva en l'estima i/o el respecte.

Algú del nostre país va encertar-la quan va decidir d'atorgar-li el Premi Internacional Catalunya el març del 2005.


Jueves, 31 Marzo, 2005
Leer el artículo completo: 'Lévi-Strauss: "Mi incapacidad para la actualidad me llevó a las tribus primitivas"'

L'amic Alain em fa saber que la revista Sciences Humaines, en homenatge a Lévi-Strauss, ofereix gratuitament tot els articles i dossiers continguts en el número especial de novembre-desembre tiulat Comprendre Lévi-Strauss. La informació és un valuós regal. Gràcies !

Edito : Pour une archéologie de l'esprit humain
Nicolas Journet et Jasmina Sopova

Repères
Claude Lévi-Strauss : Du Brésil au fauteuil de l'académie française
Claude Lévi-Strauss, le tourneur de pages Nicolas Journet
Trois moments d'un oeuvre Nicolas Journet
Lévi-Strauss en dix mots-clés Nicolas Journet
Les mythologiques, monument inachevé Entretien avec Emmanuel Désveaux

Parenté et mythes
Les limites d'une grande idée Entretien avec Laurent Barry
Les mathématiques de l'homme Claude Lévi-Strauss
Offrir, c'est souhaiter Claude Lévi-Strauss

Le voyageur nostalgique
Les mutiples lectures de Tristes tropiques Vincent Debaene
À la recherche du monde perdu

La pensée sauvage
Tous les hommes sont modernes Frédéric Keck
Sorciers et psychanalyse Claude Lévi-Strauss

La diversité culturelle
Controverse sur la diversité humaine Wiktor Stoczkowski
La renaissance indigène au Brésil Jean-Patrick Razon
1961 : La crise moderne de l'anthropologie Claude Lévi-Strauss

Masques et symboles
Claude Lévi-Strauss contre l'art magique Carlo Severi
Anthropologie de l'art : le renouveau Entretien avec Anne-Christine Taylor
L'art de donner du goût Claude Lévi-Strauss

L'héritage
Vers les sciences cognitives Maurice Bloch
Pourquoi je suis structuraliste Entretien avec Françoise Héritier
Actualité d'une oeuvre Entretien avec Philippe Descola
Les sciences sociales sont un humanisme Claude Lévi-Strauss
Bibliographie


Tenint-ho a mà ens serà més fàcil llegir-ne una part.

___________________

No anar a votar és també corrompre's una mica

He rebut via un fòrum educatiu un missatge amb unes reflexions interessants que acaben amb una conclusió decebedora i revoltant.





Sense rumb
Kika Rodríguez 02/11/2009 Vistes: 101


La vida professional de Marta és com la de molts professors de Secundària,
d'absoluta resistència. Ella és de les poques del seu institut de Palma que, amb 20 anys d'antiguitat, mai no ha estat de baixa per estrès o depressió i que fins i tot qualque pic a la setmana va a fer feina animada i amb ganes. La setmana passada, quan va saber la proposta del nou ministre "progressista" d'allargar a 18 anys l'ensenyament obligatori, va sentir la desagradable sensació del dejà vu i de la història cíclica que es torna a repetir. A l'institut no es parlava de cap altra cosa. Sembla que els socialistes no hi aprenen: primer fins als 16 i ara fins als 18, la qual cosa significa aguantar repetidors de 20 anys a les aules. El grupet es va fer més gran i els professors es lamentaven i la majoria calculaven els anys de jubilació propis i de Zapatero.
Eren les dues del migdia i Marta tenia la darrera hora de classe, a una aula de tercer d'ESO amb 30 alumnes on més de la meitat ha repetit qualque curs. Marta no va poder donar l'escassíssim temari programat perquè parlar de la festa de Halloween i abusar del nou alumne asiàtic que no sap dir ni bon dia els va semblar, a la gran majoria, més entretingut que aprendre gramàtica castellana. Ella no es va deprimir gens perquè ha après a conviure amb la seva frustració professional i amb el fracàs d'un sistema que obliga a romandre als centres alumnes sense cap tipus de motivació ni ganes per estudiar.
Ni el cas de Marta és especial ni la seva plaça a l'institut és dolenta, sinó més aviat al contrari. Amb els anys de docència es considera afortunada perquè, llevat de la mala educació regnant de l'alumnat i de la incompetència de la Conselleria, no ha tengut seriosos problemes. A l'hora de dinar ella i les seves companyes tornaren a la conversa sobre la darrera del ministre "progre" de torn. El to era cínic i trist perquè, per més inri, totes són votants d'esquerra i a les darreres eleccions amb una gafa ben grossa al nas van votar Zapatero.

En acabar de dinar havien arribat a dues grans conclusions:

La primera era que per ser ministre d'Educació s'hauria d'exigir haver fet classe, amb el guix a la mà i 30 alumnes per aula.
La segona, més plausible, va ser unànime: mai més tornarem a anar a votar. Així, segons va argumentar la de ciències, cada vegada que senti llàstima pels alumnes bons i brillants oblidats i abandonats perl'Administració pensaré que jo no som còmplice de tot aquest despropòsit."


Poso en negreta i en blau aquest final que, com deia en començar, trobo decevedor i revotant.

Insistexo a dir que caure en la trampa de no voler anar a votar és caure en la corrupció intel·lectual i política.
Més que mai cal prendre una opció: Es pot votar a favor del Partit Antitaurí si es vol, o a favor d'un partit d'extrema esquerra. També es pot votar l'extrema dreta o el PP. Es pot canviar l'opció política que hom tenia abans del desencís i el fàstic que ara afecta el país com una pandèmia més.
També es pot optar per anar a estripar la papereta davant la mesa electoral, -prquè cal que tothom sàpiga que pensa tothom; o esperar a cremar-la quan s'acostin les càmeres de televisió. Es pot votar en blanc, o es pot escriure tot el que es vulgui sobre la papereta escollida. Si el que hi diu no és cap bajanada, el missatge us el pot reproduir més tard fins i tot TV3.
Podeu votar un nou partit, perquè la seva virginitat ja és - temporalment- un punt al seu favor. Els caldrà negociar dur per obtenir poder i estaran un llarg període de temps abans no facin com els altres.
Encara es pot acabar triant les tres o quatre paperetes dels tres o quatre partits als qui mai no es votaria i llavors posar-les en sobres i escollir un sobre a l'atzar, acte surrealista quasi-suprem, perquè tothom sap que l'acte surrealista suprem és un altre.

I mentre no arriben les properes eleccions generals, es pot organitzar un moviment ciutadà que exigeixi la reforma en profunditat de la llei electoral i la fi de les llistes tancades .
L'únic que no val , la pitjor de les opcions posibles és "no anar a votar".

Aquests professors fan bé opinant i denunciant la difícil situació que hi ha en els centres d'educació. Però crec que arriben a la pitjor conclusió possible, que equival a un suicidi polític i a un delicte de corrupció per omissió.
Aquesta fóra la millor manera d'assegurar que ens continuarien robant i estafant, però aquesta vegada ho faríen amb el consentiment de tots els absentistes.


______________________