A França, TF1 suprimeix la retransmissió de la Missa de Nadal

Abans d'anar a dormir tinc temps de deixar constància aquí de dos apunts de tema eclesiasticós.

1. Cop de Google i em surt immediatament el contingut de l'emissió en directe que he estat veient una estona.

"23/12/2008 - 23:23 HORA Q - Capitol 25
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, és el convidat aquest dimarts de l'últim "Hora Q" de l'any. Parlarem, entre d'altres qüestions, de la crisi econòmica, de la COPE i de la relació de l'església amb el govern de la Generalitat."

De fet, en Lluís ha hagut de contestar preguntes delicades, però fetes amb to amable per part de l' Helena G.-Melero. No mosseguen allà. Llepen.
Però això rai, la seva professió consisteix a extremar la perfecció d' una retòrica que defuig la resposta concreta; a eufemitzar totes i cada una de les paraules; a fer creure que tot es relatiu; presentar pels mitjans de comunicació un perfil amable i comprensiu; a negar les evidències i a insistir en que l'Església té les seves regles eternes perpètues i immutables...preguntin el que preguntin.
Homosexuals i lesbianes? Tenen dret a viure i prou... No tenen lloc dins de l'Església. Parla de conducta equivocada! El Vaticà ho té muntat així i han de mantenir les consignes fins que els amos decideixin que toca canviar.

Toni Albà caricaturitzant el Papa Benedictus? Ha de dir que no li fa gràcia i ho diu.
Se'n surt prou bé, amb la teoria de les tres o quatres coses obre les que no s'hauria de fer broma. Hi pensarem!

¿El pelegrí que va signar com a futur papa Benedictus XVI i va enviar una postal que ara ha fet la volta mediàtica arreu del món era Ratzinguer? Impossible. Aquell home es volia retirar. Va acceptar l'encàrrec de ser Papa perquè així ho van fixar les necessitats del servei del regne vaticà. Acaben parlant de què dinarà per Nadal i amb qui.
Notable alt ? No! Excel·lent cum laude, i ens quedem curts. S'ha de reconèixer que són mestres en l'art teatral. Bravo ! D'un en un són encantadors. El problema és l'empresa !

2. Cop de clic i vaig a parar a una noticia de Yahoo.fr

"Finie la messe de minuit sur TF1 !
lun déc 15 21:32 Par Jean Marc Morandini / Sarah Guez-

Cette année et pour la première fois, TF1 ne diffusera pas la messe de minuit le 24 décembre au soir !
Pour sa défense, la chaîne invoque une « logique de programmation » laissant toute la place au divertissement.
À la place ? Un concert de Michel Sardou donné en 2005 au Palais des Sports de Paris...
(...)
L'événement rassemblait pourtant en moyenne 1,5 million de spectateurs"

Per poc que s'ho proposin, aconseguiran girar-ho i dir que el concert de Sardou és també una mena de Misa i que els fidels que se'l mirin poden treure'n el mateix profit espiritual, o un d'equivalent, perquè en realitat el que compta es la fe, l'esperança i la caritat...I que si desapareix de TF1 és perquè el Cel ja ho vol així, i que continua temptant i posant a prova aquest món occidental descregut i agnostitzat.

"Pourquoi la chaîne a-t-elle donc brutalement retiré de sa grille la retransmission de la messe du 24 décembre ? Conscient du poids symbolique de cette décision pour une partie du public, le directeur de la communication de TF1 ne cherche pas à se cacher derrière de fausses excuses en prétextant une baisse d'audience ou le coût financier de la diffusion.
C'est tout bonnement « la logique de programmation et les nécessaires évolutions » qui ont prévalu : le soir de Noël, c'est soir de fête !"

Explicació: La nit de la Santa Nit es nit de gresca i de farra. Posats a la balança els milió i mig d'espectadors de la Missa del Gall i els molts milions d'espectadors descreguts produint beneficis per publicitat en una programació festiva, el resultat entra dins dels paràmetres de la lògica cartesiana.
Ah! Però no estem parlant de canvis revolucionaris. Només de retocs inocus. La missa no la fan pas desaparèixer de la televisió ! Només canvia de cadena. Com qualsevol programa cultural, es treu de la franja primetime i s'exila a cadenes secundàries.

"(...) pour les réfractaires de Michel Sardou, la messe de minuit sera diffusée sur France 2, comme cela est prévu dans le cahier des charges de la chaîne publique. Cette retransmission fêtera d'ailleurs à cette occasion son soixantième anniversaire.

L'office sera cette année retransmis en direct de la cathédrale de la Résurrection à Evry (Essonne)."

La tradició és la tradició i amb l'Església i la Missa del Gall no s'hi juga. Cal fidelitzar els fidels de l'església pero també cal fidelitzar els espectadors de les cadenes de televisió que són els qui indirectament aporten els molts calers que es recapten amb la publicitat.

Quadrar el cercle? Fàcil. Cal aplicar solucions lampedusianes ...

Cal que tot canviï una mica perquè tot segueixi igual també al país que té com a animal representatiu, justament, ja sabeu quin, oi ? Sí, el gall!

_______________

La conferència episcopal no és l'església, és una secta perillosa

A mijan desembre 2007, en un d'aquests nous basars en què s'han convertit els quioscs, vaig poder comprar per dos euros més del preu del diari Avui + un llibre signat per Isabel Coixet : La vida és un guió. Ara Llibres. Barcelona 2004. ISBN 84-96.201-20-1.

Pròleg; La guerra i la postguerra que no vaig viure; La vida és un guió; Tanta por;
Històries de cinema; Mi vida sin mi són els capítols del llibre.

La part més important em sembla, de bon tros, la part final on parla de la seva pel·lícula La meva vida sense mi (2003). Són moltes les persones que associen les llistes de "coses que em queden per fer" amb aquella pel·lícula tan meravellosament, vital i màgica.
Hi explica els petits secrets de la realització i , gràcies a les seves confidències, descobrim les virtuts dels actors que fan que la seva pel·lícula s'hagi convertit en una obra important dins de la història del cinema i que ella, com a directora, s'hagi guanyat un lloc entre els més grans.

Però el fet que en parli aquí i ara és perquè, en aquest llibret, la Isabel s'hi retrata de valent, i fa tota una declaració principis. Descobrim així, en l'apartat del seu diccionari personal, que la seva va ser una família del bàndol dels vençuts i , segons que ella reconeix, va mamar una mena d'anticlericalisme fonamental.

"Capellans
Com que la meva família era profundament anticlerical, vaig sentor un munt d'històries esgarrifoses sobre la revenja dels capellans perseguits durant la guerra: històries de traïcions, delacions, sexe i diners". Tot i que mai no vaig assistir a un col·legi religiós, em va quedar gravat que la religió era un assumpte sinistre. Després, de gran vaig descobrir que, efectivament, ho era.
Les paraules "la culpa de tot la tenen els capellans" van acompanayar.me durant la infància."
Isabel Coixet La vida és un guió. Ara Llibres. Barcelona 2004. pg. 21

El fet que l'altre dia la televisió espanyola emetés un debat sobre el tema de si l'església s'ha de posar o no en política, m'ha fet pensar que per analitzar la situació actual, ara segurament calia filar una mica més prim en el termes , i substitutir "capellans", terme del tot impropi, per el de "Conferència episcopal o cúpula de l'església catòlica espanyola" actual, que avui, a febrer del 2008, a vigílies de les elecccions generals de març de 2008, i exactament al igual com ho va fer a vigílies de la revolta feixista del l'exèrcit de Franco contra la República, aquests bisbes es posen fuenteovejunescament al costat de la dreta més antidemocràtica i reaccionària, per tal d'aconseguir tombar un govern progressista , poder fer abolir les lleis progressistes que els successius governs progressistes han aplicat, i fer tornar el país, literalment, a situacions d'èpoques passades de segle XIX o XX.

No sé com s'ha de fer, però s'ha d'aconseguir convèncer la majoria d'espanyols que votin qualsevol opció que no passi per votar el PP de la gavina-voltor, associat ara explícitament a les hienes disfressades amb sotanes negres, la cúpula de la conferència episcopal del 2008, grup de pressió d'aspecte mafiós i sectari, propietària d'una cadena de ràdio d'àmbit nacional a través de la qual insulta, menteix i ataca la legitimitat democràtica, i que no té res a veure amb la honestedad, la solidaritat, l'altruisme i tots els principis cristians dels fidels de base de l'església catòlica.

Cal precisar-ho bé, perquè milers i milers de capellans i milions de catòlics espanyols, bascos, gallecs i catalans no tenen la culpa de tenir, al capdavant del seu sindicat ideològic, uns representants tan sectaris, cínics, hipòcrites, abjectes i indesitjables.