La cara del fotògraf Aremac

Composició de SGR.

Un dels meus fotògrafs preferits és una persona que es diu Aremac.

Aquí es poden veure alguns dels seus àlbums públics al servidor Flickr.

Aremac, -no sé si és el seu nom o un pseudònim- és un alemany tan simpàtic que fins i tot em va donar permís per utilitzar le seves fotos per il·lustrar uns apartats de la meva web.

Ara fa poc, he aconseguit associar el seu nom a una cara... D'aquí ve que li pengi aquesta petita composició com a homenatge.

Thank you, Sir, for your pictures !

La dama del bus. Mérignac-Bordeaux

Fa dos mesos exactament. Era a Mérignac i duia a la mà la càmara fotogràfica. Feia uns dies que havia anat seguint les imatges que el mestre Juan Pedro Quiñonero caçava per París.
"Todo se pega menos la hermosura" sé que hi ha que diu ... I en part és veritat. Vaig voler imitar el mestre. Vaig engegar, apuntar i disparar. Tres fotos. Aquesta és la bona. Les altres ja fa temps que les vaig esborrar.

Així que, Juan Pedro, te la dedico, valgui el que valgui... com a homenatge a la teva gran idea de caçar in situ imatges de les belleses de París, tot eternitzant la fugissera bellesa de moments irrepetibles.
Sí, fou per imitació que vaig pasar uns dies a Bordeus amb la càmara a punt de disparar, i vaig veure com n'és de difícil caçar imatges extraordinàries. Estic girebé convençut que a tu, amic, aquesta image també t'hauria agradar crear-la. Oi? O no?

À Madame,

Madame, j'espère que vous saurez me pardonner d'avoir osé vous prendre en photo dans ce contexte. Remarquez que nous étions tous à bord d'un bus, donc qu'il n'y avait pas de mal à ça.

Or si ça vous arrivait de vous voir sur Internet et que ça vous dérangeât, vraiment, pour une raison quelconque, vous n'avez qu'à me le signaler et l'enlèverais du blog aussitôt.
Par contre, je vous demande de bien vouloir prendre cette photo comme un petit hommage à votre brin de coquetterie qui ne fait que rajouter du charme à votre immense beauté.

Bien amicalement

______________

Foto al bus 50 de la línia Mérignac-Bordeaux. Març 2009.
Autor: Sani Girona. Copyright : tots els drets són de la senyora de la fotografia.

20è aniversari de Tian'anmen. Pequín 1989

Ja fa dies que sento a parlar d'aquest aniversari. Tot i que la famosa foto de l'heroi que s'enfronta al tancs és del dia 5 de juny. Bé, com al maig del 68... la revolta xinesa té la seva capvuitada per davant i per darrere.

De fet, aquella foto, que vaig treure d'un vell número de la revista National Geographic, tot i que té data precisa de naixement, es pot dir que és atemporal i universal, car des del primer dia en què fou publicada es va transformar en una icona del poder i la força de l'individu enfrontat al que sigui i a qui sigui quan lluita a cos descobert sense por a la por a la mort i sense més armes que coratge i la convicció. Per sort aquesta és l'actitud positiva dels herois del món. Per desgràcia aquesta és també la posició dels terroristes suicides.







D'aquí ve que, ara que s'acosta el 20è aniversari d'aquella foto històrica, decideixo incorporar-la com a post al blog i canviar-ne la imarge-icona de l'encapçalament . La foto la deixo tal qual la vaig manipular quan vaig decidir de fer-la una mica meva i convertir-la en icona del meu blog.

Per a tot el que queda de primavera i potser fins a principis d'estiu, he triat per il·lustrar el blog una de les fotos favorites d'Aremac, un dels meus fotògrafs admirats, que té penjades a flickr i que em va permís explícit per utilitzar les seves fotos. Danke schön, Aremac !

___________________

Enllaços

Viquipèdia.

1. Protestes de la Plaça de Tian'anmen de 1989

2. Los Angeles Times.
Tiananmen anniversary unimportant to China's youth. Many are happy with the government and the country's direction and don't want to learn about the brutal crackdown in 1989.

3. La Chine crispée à l'approche des 20 ans de Tian'anmen

Diumenge primaveral amb amanida i pintura, a 15 de març

Vaig llegir recentment que els homes del temps ens pronosticaven una primavera freda, després d'un hivern boig, que ha dut nevades extraordinàries al Pirineu i ventades delictives, que han arrasat arbredes de tota mena arreu de la península. El fet és però, que a casa nostra, almenys aquesta darrera setmana, i aquest cap de setmana en particular, ha fet al Garraf un temps primaveral que convidava a anar a la platja. Uns dies esplèndits.

Nosaltres hem anat al passeig marítim de Cubelles, al davant de l'ex-Tèrmica, i hem dinat a la Trattoria del Mar.

Allà hi he descobert un pa exquisit i he vist a l'amanida poma tallada a llesques fines com si fos mortadela, cosa que a mi encara em quedava per veure... i he pensat que no sé què feia jo amb la meva "mandolina" de cuina que és un dels meus estris favorits, que no practicava prou. Ara ho faré... ;-)

El més agradable ha estat dinar acompanyats per uns olis a les parets que m'han agradat pels seus colors, i he acabat sabent que eren pintats per la mare de la propiètària del restaurant.



No m'he pogut estar de caçar-los per endur-me'ls a casa molt bé de preu, atès que els originals, la Pilar Muñoz, els fa pagar cars. En tot cas, a preus allunyats dels meus pressupostos.

En algun lloc del blog tinc dit, i sempre que puc ho manifesto, que tot i ser molt ben educat, en determinats aspectes de la vida, jo prefereixo demanar perdó abans que demanar permís...

Així, si algú dels detentors dels copirait de l'obra se sent agredit en els seus drets per la reproducció de les imatges, només cal que ens ho digui i nosaltres rectificarem ipso facto, però creiem, al contrari, que mostrar aquesta pintura, valgui el que valgui, és una manera de compartir la bellesa amb els altres, fet que hauria de ser constitucionalment obligatori.
Oi?































____________________