SMS als matins de TV3... NO!

En Francesc Puigcarbó avui ha escrit al seu blog un post ben especial que m'ha cridat l'atenció com ho fan sovint el seus posts, però avui, ha estat una mica especial, perque és un tema que a mi també em cou i em rasca.

Matins.SI - Matins.NO - o els S.M.S de mitjans públics o privats

"És pràctica habitual en els medis audiovisuals demanar la participació dels oients enviant missatges SMS per donar la seva opinió sovint sobre qualsevol bajanada, i fins i tot alguna vegada sobre qüestions serioses: Matins.si, Matins.no etc.Aixó té un cost per la persona que envia l’SMS, i un benefici que es reparteixen a mitges les companyies de telefonia mòbil i el medi que convida a participar als oients. És una manera de guanyar diners extres a costa de la bona fe de la gent, SMS que no serveixen per a res, perquè normalment es SI o NO, o sia de matisacions zero, i el resultat que donen aquestes participacions, és com a mínim dubtós. (...)
[ llegir el post sencer+]

Per alguna raó tècnica estranya no he pogut penjar el meu comentari al seu post, però li he enviat un mel amb una copia del comentari dient que com que jo no ho aconseguia, si ell podia i volia, que el pengés.

Llavors se m'ha acudit que també podia posar-lo al blog i així ho estic fent. Li deia i us dic això:

Hola Francesc,

M'agrada que hagis tret aquest tema i que ho facis per denunciar-ho com un mal exemple i pràctica a condemnar. Fixa't que no donen pas l'opció alternativa d'enviar-ho per missatgeria electrònica, que surt "gratuïta " a la gent que ja paga ADSL...
Es una estafa a petita escala, perquè queda clar que no repercuteix en res vàlid (com no siguin sopars extra que facin en Cuní i el seu equip).
Però com que a mi em cauen més aviat bé aquests d'en Cuní, demano formalment des d'aquí que sigui la Pilar Rahola l'encarregada d'obtenir d'en "Josep" el compromís que els calés generats per aquest SMS vagin a parar a alguna causa solidària, rotativa com la Marató anual.

I que si ha de continuar havent expoliet SMS, que hi hagi també l'opció de participar-hi per melec (missatgeria electrònica). O bé això o bé faré una "denúncia" i una petició pública de boicot a la participació en aquesta mena de pseudoenquesta que no porta a res de res vàlid.

I per si serveix d'alguna cosa a algú, ja que toquem el tema de les enquestes i pseudoenquestes, proposo que llegiu i practiqueu el Desenquestem (sic).

Sani
____________________



Enllaços


A mi no me los vas a contar. Encuestas de opinión

El front mediàtic de la guerra 5/X

La Vanguardia del dimarts 6 de gener

Pàgina 3.

"Más niños". "Himi al Samuli llora en una morgue de Gaza ante los cadáveres de sus dos hijos y su sobrino, muertos en el ataque de un tanque israelí".

Una foto de 21 cm x 13 cm mostra la imatge d'un pare, sostingut per dos homes més, plorant davant dels cadàvers de tres petits: dos fills i un nebot, tots tres de molt curta edat, un gairebé un nadó, colocats un al costat de l'altre. Una foto impactant.

Pàgina 4. Titol gros.

"Todos deben elegir de qué lado están"
La ministra de Exteriores Israelí advierte que no dialogarán con los "terroristas". (sic)

El sic li poso jo per dir que les cometes a la paraula terroristes són del diari.

Pàgina 7. "Los pacifistas israelíes alzan su voz contra la ofensiva. Diez mil personas, judíos y palestinos protestan en Tel Aviv."

"Yonatan Shapira encabezó en 2008 una rebelión d epilotos militares que se negaban a bombardear ls terriotorios alestinos coupados. Estaba en la manifestación de Tel Avivi y sigue haciendo campaña entre los pilotos de hoy,que bombardean Gaza. "A esto lo llamamos crímenes de guerra (...) "

Pàgina 10. Article de Pilar Rahola. La histeria antiisraelí

"(...) pero más allá de ls prejuicios, los hechos son tozudos. Israel se retiró de Gaza, dejando intactas las estructuras económicas que había creado. Hamas las destruyó todas y aprovechó la retirada para volver a preparar un ejército de destrucción.(...)
(...) cargar todas las culpas contra Israel es cómodo y es simple, pero no sirve de nada. Porque el principal enemigo del pueblo palestino palpita en su interior."

Comentar totes o algunes d' aquestes citacions podria espatllar-ho tot. Prefereixo que cadascú que ho llegeixi hi trobi el que li sembli. Em limito a posar mirall o millor dit "zoom" a punts dels articles que em copsen l'atenció.

Sí, als media també hi ha guerra de paraules, d'arguments, de significats i significants, -de vegades força bruta-, pero com a mínim aquesta no degota sang.

Passejada lectoblogòrica de diumenge

Avui m'he llevat d'hora amb ganes d'escriure, però com que he començat per obrir La Vanguardia electrònica, he començat una passejada lectòrica que se m'ha endut blogosfera endins i m'he ofegat en mars planes ... abans de tornar, ja cansat, a imposar-me la disciplina de fer anar el teclat ...

M'ha tocat el voraviu llegir com Pilar Rahola diu que se'n va a descansar i a retrobar-se amb la seva intimitat:

(...) Si me permiten, este artículo tiene vocación de pequeña despedida. Agosto
me abduce más allá de lo cotidiano, me exige parar el tiempo, volver a mí misma.
Durante este mes, como tantas otras miles de personas, tomaré las maletas de la
vida, las llenaré de todo lo que no sé gozar, intensamente, durante el resto del
año, y dedicaré las horas a todo lo que deseo y amo. Los libros que me retornan
a las emociones más precisas, quizás más indómitas. La música que me balancea el
cuerpo, como si fuera una vieja mecedora. Las conversaciones pendientes, sin
otro fin que dejar fluir la palabra. Las risas que faltan por reír. Los paisajes
amados. Mi gente, mi red protectora, mi plural querido. Mi plural trabajado.
Quizás dedicaré el tiempo a nada, a esa nada repleta de todo, como una caja de
sorpresas que uno desecha con la mirada, ciego de adivinar la grandeza de su
interior. Las vacaciones deben ser eso, la conquista de la nada, seducidos por
un tiempo que, finalmente, conseguimos controlar nosotros mismos. (...)

Pilar Rahola. La Vanguardia. 3.08.2008

Un text tot ell preciós que comença i tanca amb un record emocionat de Marta Pessarrodona i els seus versos: "Voldria donar-te una rosa".

Després he anat a parar al blog de Jordi Cervera on he descobert un extraordinari poema de Toni Ibáñez: Quan la lluna surti. Toni, mai no és tard... Se m'havia passat llegir-ho al teu blog... però ho he llegit ara. Felicitats per tan alta poesia.

He anat a parar també al web d'un dels meus ídols des de fa 20 anys: John Pilger. I m'he assabentat que el seu documental The war on democracy ha estat guardonat com el millor documental del 2008 als OWMA . Cada un dels seus treballs és una obra rigorosa i un referent ètic i moral.
M'ha fet il·lusió retrobar-me amb el mestre d'aquesta manera. I ja maldo per poder veure aquesta obra tard o d'hora quan arribi a casa nostra ... si arriba.

Quan ja al migdia he retornat de la passejada ... he anat a petar a La panxa del Bou i he pogut apreciar com la Júlia, amb el seu immens torrent de paraula fina, idees sempre interessants i judicis ponderats afegia també el seu personal homenatge a la Pessarrodona: Evocació capmanyiana. Gràcies Júlia!

La meva dosi d'escriptura ha consistit avui a acabar el comentari que havia començat a escriure ahir i que volia deixar al blog del mestre J.P. Quiñonero. Havia d'anar com a comentari al post La crisis vista por Cioran y Le Monde però finalment m'he decidit penjar-lo al nou post Pedro Solbes miente , concretament aquí.

Hi ha diumenges magnífics ... com el d'avui, 3 d'agost de 2008... Esperem que no s'espatlli!