Joc brut o el realisme polític

La desfeta electoral d’ERC ha estat un cop fort per a molta gent.
A mi, m’ha dolgut constatar una vegada més la cara més fosca i desagradable de la política..

M’ha dolgut constatar que els responsables del partit i els de les fraccions, faccions o corrents d'ERC s’afanyaven a enfrontar-se per veure com arrabassar la successió al tron.
Vaig veure les cares del Ridao, Puigcercós i Carod-Rovira la nit del 9M, vaig veure l’entrevista que Mònica Terribas feia primer a Carod-Rovira i un dies després a J. Carretero. I vaig llegir
els retrets que feia la portaveu Anna Simó, a Carod-Rovira sobre el fet que demanés “joc net” de cara el proper congrés del partit… que era com avisar que hi hauria "joc brut", és clar.
Vaig llegir l’article de Pilar Rahola a La Vanguardia sobre el demembrament periòdic que pateix ERC com una meledicció.
Vaig sentir com quedava ben clar que Puigcercós havia menystingut Carod–Rovira en dimitir i , sense avisar-lo, presentar la seva dimissió com a Conseller, al President de la Generalitat.
Vaig veure i escoltar com Joan Carretero demanava “ joc net” als responsables del partit, sospitant que haguessin començat a utilitzar l’aparell del partit per a organitzar el congrés del mes de juny o manisfestant clarament que no es fiava gens ni mica que els seus companys de l’aparell del partit no fessin joc brut.
Probablement el que ha passat a nivell de partit d’ERC ve del fet que Carod-Rovira s’hagi negat a dimitir tal com una deteminada lógica ens portaria a creure lògic.
Probablement, podem imaginar una altra lògica que és la que mou en J.-LL.C-R.: Perquè dimitir voluntàriament si tenim signat un pacte amb IC-V i PSC que encara no ha vençut? Perquè renunciar al poder voluntàriament amb el difícil que és aconseguir-lo?

Com a simple ciutatà espectador i víctima de la política dels nostres polítics em sap greu veure que la Política funciona així, i que només els molt babaus poden pensar en la politica com en una cosa noble i esplendorosa. Queda novament demostrat per si calia –que no calia- que la política porta implícita les mateixes misèries que defineixen els polítics que la practiquen.
Aquesta situació fóra només patètica i tragicòmica sinó fos perquè també és dramàtica en molts aspectes.

Ens queda molt de “teatru” per veure:
Les volatilitzacions d’ICV i d’IU. Hem de veure les abraçades entre Artur Mas i José Montilla i les d’Artur Mas amb JLRZ. Els canvis de jaqueta i de màscara del PP a Catalunya i a Madrid. El “dicharacherismo” de Rosa Díez fins que la veiem passar-se a les files del redissenyat neoPP del neoRajoy, i els neoCirera i la neoNebrera. La comèdia cara la galeria entre Convergència i Unió. L’autoesquarterament d’ERC, i la fixació del referèndum d’autodeterminació per al nou horitzó de l’any 2314 com a molt aviat.
Tinguem les càmeres, videocàmeres i gravadores a punt. S’està preparant molta gresca política i és per ben aviat.

"Polítics, polítiques, politicatis et omnia politiquetes"

Preguntes pertinents que cal que els electors es facin i facin a qui correspongui abans, durant i després de les eleccions del març 2008.


1. ¿Perquè el titiritero Rajoy no proclama ser contundent i implacable amb el frau i l’estafa i promet una legislació que condemni a cadena perpètua els responsables de fraus i les estafes col·lectives com les dels Albertos, casos Marbelles i Malaies i les mil més indignitats “que no te contarán morena” ?

2. ¿Perquè serà que la foto de la portada del diari El Periòdico de Catalunya d'avui dissabte 1 de març de 2008, on es mostren somrients els 5 candidats que una hora després s’insultaven representa un exemple ben clar de demagògia, cinisme i hipocresia política? No caldria prohibir aquesta mena de fotos, que són un insult a la intel·ligència i a la decència?

3. ¿Perquè hi ha tants pocs electors que es decantin per l¡opció IC-Verts a catalunya i IU a nivell estatal mentre hi ha treballadors que donen miserablement el seu vot a la dreta que els explota i els mensyprea? Serà per això que PP i Conferència episcopal no poden suportar una matèria al curriculum escolar que es digui Educació per a la ciutadania que desanalfabetitzi políticament els ciutadans del país?

4. Si el cinisme del PP, partit patètic, arriba a poder reconèixer en veu alta i en públic que aspiren a que hi hagi com més abstenció millor perquè en surtin perjudicades les opcions progressistes és que no es mereixen que la gent decent els doni el seu vot.

5. Pregunteu a Dolors Nadal quants lingots d’or cobra de Madrid per fer el paper patètic que fa cada cop que obre la boca.

6. Pregunteu als d’ERC quants anys tardaran a oblidar les moltes pixarades a sobre que se’ls han pixat els de Convergència i els d’Unió , els d’Unió i els de Convergència i poder fer veure que creuen que plovia …

7. Pregunteu a l’Artur mas si la foto de la seva vista privada amb JLRZ a la Moncloa de no fa gaire era per anar a fer respectar Catalunya o era per negociar el seu estatus personal a la Generalitat.

8. Pregunteu a Mariano Rajoy ,del PP, ara que ja fa més de 50 anys de Guernica, si el bombardeig del País basc el proper octubre el pensen fer amb els tancs, amb l’aviació o amb la marina. I quants milers de morts han calculat que caldrà fer per evitar i/o esclafar la promesa convocatòria de referèndum del Lehendakari Ibarretxe.

9. Pregunteu a tots els membres de la Conferència episcopal i a tots els “Goebbelistes” propagandistes de la cadena radiofònica COPE a quin dels diversos candidats pensen votar.

10. Pregunteu a Rajoy i a Zapatero perquè no parlen ni l’un ni l’altre de l’incompliment flagrant de la llei en relació amb el retorn a Catalunya dels papers de Salamanca.

11. Pregunteu exactament el mateix a tots i cadascun dels caps dels Partits polítics de Catalunya. perquè no parlen ni l’un ni l’altre de l’incompliment flagrant de la llei en relació amb el retorn a Catalunya dels papers de Salamanca.

12. Pregunteu-vos tots perquè la misèria política segueix sent tan miserable …però si no paga la pena votar ni que sigui pel candidat del Partit antitaurí.

Jo aniré votar, sí, ho tinc clar, i també sé què votaré, però valdria qualsevol vot que fos per evitar una Espanya governada pel PP, idea de la qual intento fugir com de la pesta!

Afegiu sisplau les vostres preguntes igualment pertinents a la zona de comentaris ...
La llista és llarga i jo només hi he aportat una mostreta de res ...

Desconnexions i "desconnexions"

Que de pressa passen els dies! I quina infinitat de coses que passen, i ens passen, sense que hi puguem fer massa res!
Crec recordar que una vegada m’ho mirava així: calia fer per manera que l’escriptura aconseguís resumir i retornar de manera concentrada tot l’allau d’esdeveniments que havíem guardat en la memòria recent per poder-ne comentar, com a mínim, tots aquells aspectes que havíem considerat importants … Ja que no podem aturar el riu de la vida, l'escriptura pot acompanyar el corrent i seguir-lo al seu ritme ...

Avui, i encara no sé ben bé per quina raó, m’ho miro justament al revés. No cal voler sintetitzar ni concentrar res, ni atrapar res del passat considerat com un tot. Més val triar un esdeveniment qualsevol, això sí, significatiu, i portar-lo al davant, posar-lo sobre la taula, i començar a tractar-lo. Així, a la visió alephiana de la vida i de les coses s’hi contraposa ara la visió googlemapiana del món, que consisteix en triar un punt, un esdeveniment i anar-hi a petar amb un zoom que ens porta del cel a la terra en pocs segons.

És fal·lera inútil voler aturar l’aigua del riu que va avall inexorablement. Encara gràcies si la memòria ens permet de recuperar i fixar en una instantània algun glop especial.

He passat en pocs dies de l’estrés més estressant del final de curs a l’excitació vacacional , que no deixa de ser una variant igualment greu del fenòmen, perquè cal triar i mirar de no errar-la massa què fer en cada un dels millions de segons que ens ofereixen com a premi a la dura professió d’educador i ensenyant. Cal mirar de no malbaratar ni un sol minut de vacances.
Festes i celebracions i més festes i més celebracions, puntejades d’anniversaris de gent nascuda sota el signe de Bessons. Cava i més cava i massa pastetes i pastissos i massa farra pels que tenim tendència a posar quilets. Temo que m’hauré d’apuntar a la secta dels masoquistes del gimnàs, vist que no aconsegueixo seguir el meu ja vell i mitificat propòsit d’anar sovint a la piscina i fer bicicleta dia si i dia també. Això pel que fa al context … fi de juny principis de juliol del 2007.

Ara, anem per feina … anem a dir el que tenia per dir.
Havia fet foto fixa del terme Desconnexió, perquè en pocs dies s’han acumulat també tot un seguit d’informacions polítiques que semblaven anar en el sentit de substituir el terme d’autodeterminació o d’independència per aquest , molt més tècnic i versemblant de desconnexió.
Tot el que té d’utòpic -so far- el terme *independència ho té d’atractiu, seductor i pràctic el terme de *desconnexió. *1, *2 i *3

Qui no voldria desconnectar-se del monopoli de Telefònica que ens mantén a tots agafats pels collons exactament igual com ho ha fet tota la vida? És posible desconnectar-se? Sí, si volem caure a la trampa d'anar a petar a les mans de les companyies alternatives que han estat semi-promogudes per Telefònica mateix per fer veure que aquí estem en un mercat liberal i dissimular la situació monopolística de facto … ;-(

Tothom aspira a algun tipus de desconnexió, tothom somia amb desfer-se d'alguna cadena, d'algun nus o compromís que ens lliga a algu altre o a alguna cosa. Aquí és on apareix el "to be or not to be" cagadubtós... que ens recorda que el color més freqüent a la vida és el gris triomfant.

Una cosa sí que està clara… la meva immensa decepció en veure que ERC també ha caigut en la desgràcia de trencar-se abans de consolidar-se. Murphy no perdona ni als semidivins.

Hi ha hagut les declaracions i els posicionament del sector ERCer de Carretero; la pseudo-aliança entre Carod i Puigcercós per contrarrestar les pretencions dels primers; la intervenció de Puigcercós a La nit al dia de la Terribas; la tongada d’intervencions de líders ERCistes en diferents fòrums; la gruixuda -en tots els sentits de la paraula- intervenció d'Agustí Cerdà d’ERC al Parlament de Madrid, amb les rèpliques i contrarèpliques de J.-L. Rodríquez Zapatero; i hi ha hagut encara el gest de picar l'ullet del Govern de JLRZ prometent a Unió-CIU la cessió de les rodalies catalanes, en comptes de fer-ho, com hagués fos just i normal, al govern tripartit de Catalunya PSC , ICV i ERC en constatar per enèsima vegada el desgavell d’aquest servei, que acaba sent, juntament amb el tema de l'aeroport del Prat , metafòricament i quotidiana, la putada permanent del vampir Espanya a la iugular Catalunya (per no fer servir d’altres imatges igual d’escaients però més pornogràfiques ;-).
S’ha de fer molt bé el teatre polític al congrés dels Diputats i en això, cal reconèixer-ho, a Madrid en saben molt. Ho fan molt bé...

Com que jo no estava entre el selecte auditori que va escoltar en Puigcercós explicant com ens podríem anar desconnectant, m’he de quedar amb la idea esborranyosa del "concepte" …

Que per cert, no sé si està ben escrit i desenvolupant en algun lloc ...(?)
Je sento els crits i els brams i els udols dels vampirs que constantment parlen del “nacionalismo excluyente”, concepte creat ad hoc pel espanyonacionalisme parasitari.

Per cert, si algú veu en Miquel Iceta, pregunteu-li què entén ell per federalisme ... Jo li ho demanaré escrivint-li al seu blog.

Em pregunto quines sorpreses ens depararà el futur i intento inútilment saber quin o quins dels grupúsculs que formen l’actual ERC podrà implementar els primers passos desconnectius, ara que la meva demostrada incapacitat per fer políticaficció m’impedeix d’imaginar com podria anar aquesta novel·la.

Mestrestant anirem fent les maletes per marxar de vacances i implementar la nostra particular desconnexió real que acaba sent l’única que compta i per la que paga la pena lluitar amb totes les nostres forces.

_______________