Mem del catau escriptòric

Per començar, dic que m'ha vingut al cap allò de "Un soneto me manda hacer Violante"...
La Violant és avui en "Pere", de Saragatona.

Hi ha tot allò que fem per imitació, i que al costat dels diners i la pasió, és la tercera força que mou el món, o així m'ho sembla.
Després hi ha allò que fem per iniciativa pròpia i original que acostuma a ser menys que tot allò altre que fem que ens ho manen o demanen.

En aquest post, m'he deixat temptar per la proposta de l'amic *Pere que al seu blog llença una de les seves ja nombroses i sempre creatives propostes: El mem del vostre lloc de treball.

Li he deixat escrit això:

Bon dia, *Pere,

Com que tot el que és creatiu em deixa espatarrat, excitat, delitós i gelós, et felicito per tan creativa iniciativa i per l'alfabetització que suposa per a mi tot això que llegeixo sobre els "mems".

Quant a la proposta concreta que ens fas, t'he de dir que m'agrada tant com m'estranya, venint de tu, perquè em trenca la imatge de discreció infinita a la que et tinc associat, i en canvi veig que no només et despulles aquí tan llibertinament sinó que convides a la promiscuïtat .
Hi ha res més íntim que el taller íntim?
Dit això, afegeixo que em sembla bé aquesta invitació a transgredir el pudor.

M'agradaria que la teva proposta tingués un èxit apoteòsic, però no sé si la gran majoria dels *catogaires (sgr) o *catocaires (sgr) acceptaran d'endreçar una mica l'habitació, trobar el punt de fuga adequat, el punt de llum ideal, i sobre tot acceptaran de superar l'instint irracional que a tu et fa amagar la cara davant la càmara i a d'altres els fa venir basarda de mostrar el catau on couen les seves escriptositats.

Com que a mi ja m'agraden els reptes raonables... agafo el guant i accepto de memejar el teu mem al meu blog.
Cuida't i que tinguis molts dissabtes tan inspirats com aquest.
___________

Només em queden per fer doncs dues coses. Penjar executar el " mem". Aquí va:


La segona és lamentar el desgavell universal que trobo al voltant de la definició del "mem".
Tal com ho demostren els resultats de la meva cerca "¿Què es un meme?" i la definició que en fa el Termcat, entre inintel·ligible i patètica... una pífia més a la llarga llista que té en el seu haver.
I és que una cosa el l'origen del terme i el concepte en sí, quasi filosòfic, i una altra cosa és la descripció casolana del joc que no llegeixo enlloc de manera precisa i ben dita.
He buscat també si algú s'havia edicat a fer una "tipologia de mems" en català i després ho he buscar en castellà... Res de res. Molta faramalla i molt de poti-poti, això sí. Anem malament.

També aquí està tot per fer i hi ha molt de camp per córrer ;-)
Endavant !

__________________

Enllaços

• Por sus memes los conoceréis
  
• ¿Qué es un meme? Aproximadions diverses
  Otromememas Bloctecnia Uberum Meme o mem Meme dels restaurants ...
  cómo se hace un meme
  

Blog Transformacions: Transformació 275. Epíleg

Coïncidint exactament, o aproximada, amb el 10 d'octubre, data del Centenari de Mercè Rodoreda, el Blog Transformacions publicava la transformació número 275 que en Pere i na Xurri titulen Transformació 275. Epíleg.

(...)
- Vols dir? Segur que el tanquem i comencen a arribar-ne de noves. Perquè no el deixem obert, per si algú més vol col·laborar... però a un altre ritme. Ja saps que la vida i la mort, per molt que ens hi encaparrem, porten el seu temps particular.

- Jo el tancaria directament, que si no estarem patint,
pendents de si n’arriben de noves, si no n'arriben, què fem, etc.

- No, no, jo el deixaria obert; que sempre hi ha espai per una més, sempre hi ha una nova idea sorprenent, un nou col.laborador, un nou punt de vista... Sempre hi ha temps per morir.

- Va, tens raó... si semblava que no en faríem 50, ni 100, ni 150... i ja són 273! Tu t'ho pensaves, tot això, quan vam triar el text per primer cop?

- La veritat: no. I ha estat bé, oi? Inesperadament divertit i estimulant! Hi tornem?

- Va, va, passa. Si de cas fem alguna altra cosa, no sé, ja ho pensarem. De moment, una cerveseta?

- Fet! Un brindis: Per la vida i per la mort!

Això és el que més s'assembla a un "s'ha acabat" provisionalment definitiu, però en qualsevol cas, final d'etapa. I és bo que sigui així. Tot té una fi ...

I jo ja tinc alguna idea per proposar-vos ...
No sé si us estarà bé o no, però jo us la faré conèixer i ja em direu què.
Mentrestant jo us suggeriria que us anessiu apuntant a les Històries veïnals del Veí de dalt, i a tot el que serveixi per seguir en plena forma retòricoestilística. Cal mantenir el teclat ben esmolat, l'estil en moviment, l'arc ben tensat.

Jo que vaig estar present en l'acte de la fecundació in vitro de la criatura, en el part, en l'adolescència, en el casament, en els problemes matrimonials i en diversos actes d'ilungació del blog; també present, però una mica menys, en el moment de la menopausa i la tercera edat i quarta edat transformadora, vull ser també present a l'acte de certificació de defunció i enterrament de l'obra.
Transformacions, trobarem a faltar el teu somriure, però com sabem, hom a tot s'avesa ...
Voleu dir de deixar la caixa oberta?

A falta de redactar-la de veritat, imagino vagament una esquela una mica especial per a un personatge literari tan especial. Una esquela on no es parla dels desconsolats familiars ... sinó dels feliços transformadors, amics tots del difunt, i de la festa que caldria muntar per celebrar-ho ...
Com deia en Leó Ferré ... una mort on no hi haurien danses macabres ni imatges de dalles ni de llençols ... sinó molt de cava, i cervesa, i coca de forner i canapés dels fins, música de jazz i abraçades, riures i somriures, joia i kermesse ben merescudes...

No hi ha temps per tot però cal aprofitar el temps per a celebrar esdeveniments històrics!
Si acabem sent capaços d'organitzar-la aquesta festa, ja ho farem saber, oi?
A tots els transformadors: Una abraçada amistosa. A tothom, gràcies i ... felicitats, sou uns cracks!
Fins aviat!
Doumenge 12 d'Octubre de 2008
Sani

Blogs. Blogs de Lletres guanya el Premi LLetra 2007

Assisteixo gairebé en directe, cap a 2/4 de 2 de la matinada del 29 de setembre, a la rinocerontització del títol del blog guanyador del premi Lletra 2007.

El que fins ahir era Blogs de Lletres, ara, amb el Premi LLetra, passa a ser Blocs de Lletres.
















El premi té, sembla ser, un preu, i és que cal abaixar-se els pantalons i escriure ara Blocs de lletres amb una c en relleu, que es noti, allà on fins fa molt poc s'escrivia blog amb g.


El blog Blocs de lletres ha estat blog fins fa una estona de la nit del divendres 29 de setembre, com ho demostren algunes de les imatges que he caçat al vol de la "mise à jour" per part del seu autor.

També ho observa en M.A. de Saragatona, al seu blog

"Acabo de llegir que Blogs de Lletres (no Blocs al títol i sí a l'adreça d'internet) acaba de guanyar el 7è Premi LLetra.
Felicitats des d'aquí a Josep Porcar i per molts anys i que es vagi incrementant
el volum de blocs. Tant de bo la cosa oral anés pel mateix camí. Llàstima que el
Prudènci Bertrana s'hagi declarat desert."

Miquel, veig que quedem poquets amb això del blog. A la llista hi ha també, que jo sàpiga, en Toni Ibáñez i, també, en Carles, el Llibreter, que, -com a Bérangers -, persisteixen, persistim, en l'error i heretgia de seguir escrivint blog allà on els normalitzadors ja han decretat que calia escriure bloc i ho apliquen arreu amb eficàcia orwelliana.

Fas bé, Josep Porcar, de "renegar" de la G de Blog. El premi Lletra 2007 bé val una missa de C.

Caure en la rinoceritis és d'allò més humà que hi ha, i "rectificar", no només és cosa de savis, també ho és de "llestos i vius com les raboses" ... mentre que persistir en l'actitud Bérengerosa ... pot acabar sent només una mena de posat, de mania autoafirmativa acapullada i estèril, una opció de perdedors. La meva.

Les imatges que aportem sobre la confrontació bloc vs blog (icones i captures de pantalles) traeixen l'estrip intern, -petit trauma :-?)- que has patit en el procés d'adaptació, Josep Porcar, però que segurament ja estàs superant ràpidament i ben aviat donaràs per vençut, curat i assumit.
[Com llegir si no això d' hyperblok que escrius al text alternatiu ?? Fart i cuit de la dicotomia?]

Sempre queden, quedem, uns quants Bérangers díscols, cada vegada menys nombrosos, amb tendència a desaparèixer, perquè la rinocerontització és més forta que el més fort dels caràcters, i gairebé sempre, fins tots amb les ovelles negres, funciona el vell reflex d'"unir-se a l'enemic que no es pot vèncer". Estem condemnats a haver de *blocatitzar la *blogogefília

Jo mateix no descarto caure un dia a la trampeta d'unir-me als "blocaires"... però no pas ara mateix. Jo penso seguir fent blog fins al final-final, i llavors ja en parlarem.

Malgrat que ara ens separi sentimentalment una "G", Josep Porcar, moltes felicitats! Gaudeix del teu merescut premi! I que segueixis amb aquest teu blog tan gruixut i consistent.

Ben sincerament

Sani

__________________