Dipofilopersiflex II: media

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris media. Mostrar tots els missatges

5.10.09

Els SMS dels polítics. Joan Saura i Daniel Sirera

L’assumpte dels SMS del Parlament, enviats per mòbil per Joan Saura i Daniel Sirera respectivament ha tingut força ressò mediàtic, però em temo que no ha estat objecte encara d’una análisi acurada i alternativa, que és la que jo proposo aquí, amb tota modèstia.

Més d’un recordarà que en el món acadèmic es demana introduir el tema, tocar el tema i acabar concloent dient que s’ha tocat el tema… QED…
Donc bé, el que jo proposo és una anàlisi que sosté una tesi més que versemblant per a cada cas, i complementàriament una proposta al senyor Sirera perquè a més de trobar una sortida digna a la crisi provocada, col•labori decisivament amb la ciència neurològica mundial.
Som-hi!
Primer punt: el missatge d’en Joan Saura, perfectament caçat per algun fotògraf de premsa no deixa de ser un muntatge polític. No hi ha ningú amb tres dits de front que es pugui empassar que els Serveis d’ Intel•ligència Catalans (SIC) són tan incompetents com per no haver aconsellat el seu Cap que evités enviar cap SMS si no els volia veure publicat a la premsa. Ells ja li havien fotografiat algun missatge a la seva senyora i saben perfectament que les reflex actuals gairebé fan análisis de sang. Sisplau, un respecte als nostres SIC i al seu cap senyor Saura.

No, en escriure el que va escriure, i en el moment en que ho va escriure, en Joan Saura feia una feina política conscient i li enviava al seu amic Montilla un missatge clar: “pixo el meu territori”, amb l’excusa de trobar pegues al discurs del seu company:

“ Ha començat bé el primer minut, després un rollo. I poc sensible amb la
gent amb dificultat.
Kin 'toston ', oi?”

Justament el que volia el Joan Saura és que poques hores després, el molt honorable José Montilla sapigués que per a l’horitzó de les properes elecccions, el NeoTripartit hauria de cedir a ICVerts més carteres, més poder i més pes específic.
Naturalment no ho puc demostrar, però sé que en les seves Memòries, el ministre de l’Interior senyor Joan Saura em donarà la raó. Calia marcar distàncies, i les va marcar.

El cas Daniel Sirera, en canvi, és a anys llum del cas anterior. Només a la premsa tradicional se li acut posat al mateix sac ambdós afers. Quina poca imaginació! I quina poca capacitat d’anàlisi políticomediàtica! Decevedor..
Amdós afers només tenen en comú la falsa “pillada” (que en diuen ara els media en llenguatge pseudocoloquial) que com sabem no és tal: no menystinguem tontament la intel•ligència dels nostres polítics!
D’entrada, jo no descartaria que també fos un muntatge mediàtic, però en aquest cas de tipus econòmic: el senyor Sirera conxorxat amb la firma Gillette, fabricant de gel per a la barba i de fulles d’afaitar en línia per deixar un cutis fi com el culet d’un nadó…

-“Vostè faci’n una de grossa… de ben grossa, de tal manera que surti a tots els diaris i mitjans de comunicació la seva cara mal afeitada i peluda de tres dies com la que portava abans en Felip Puig i nosaltres ja ens encarregarem de la resta. Al cap de pocs dies, això sí, haurà de sortir explicant que la seva nova imatge es deu a Gillette: gel i no pas escuma i Flash 5…”lo mejor para el hombre”, i això li reportarà un milió d’euros. Què li sembla? I a més lligarà molt més, dins i fora del Partit.“.

Sí, efectivament, això és un guió inventat, però força força versemblant. Oi?

La segona hipòtesi, més versemblant encara i molt més probable és que hi va haver alguna causa o força desconeguda que va obligar el diputat del PPC a confessar per SMS els seus pensaments més profunds. Bruixeria? Mal d’ull? Vudú?
Sabem, gràcies a en Jaume Barberà i a un científic de Harvard a qui va entrevistar recentment al programa Singulars, que tot i els grans avenços que s’han fet en el coneixement del funcionamernt del cervell, encara no som capaços de saber-ho tot sobre aquest òrgan de textura pastosa que, de vegades, ens gasta males passades...

Per aquesta raó fóra una gran oportunitat per al senyor Sirera i per a la ciència neurològica que acceptés de col•laborar amb la recerca més puntera tot indicant QUÈ (gest, olor, sabor, mirada, soroll, insecte volador, paraula, etc…) o QUI (Montilla i el seu discurs, Iceta i els seu discurs, Puigcercós i el seu discurs, Mas i el seu discurs, ) el van portar a aquella mena de suicidi polític que va ser confessar i posar per escrit allò que un pensa: “Este partido es una mierda”.
Potser li va venir al cap la idea que podria optar a alguna conselleria si es transfugava a ICV o a CIU, o a ERC o al PSC (¿?)
Dolors Montserrat ho tenia clar. Va dir que si li hagués passat a ella, ja hagués dimitit (bé, ho va dir molt però que molt mal dit, em remeto als videos del TV3), però el to fulminant s’entenia perfectament.
.
Conèixer exactament què o qui va provocar la reacció sindròmica del senyor Sirera podria ser un gran pas per a la Humanitat.
Ben mirat i debatut, queda clar que la sortida més digna i més útil per a tothom, llegexi’s : Partit Popiular de Catalunya, ciència neurològica i el propi interessat, vaja, és que el senyor Sirera reconegui que li va venir una “pàjara” estranya, inexplicable però que posa el seu cervell en mans de la ciència perquè els experts ho esbrinin i puguin seguir avançant en el coneixement dels actes reflexos confessionals provocats per estímuls interns o externs indefinits.
De ben segur que a la CIA li interessa el tema, perquè és el que més s’acosta a una “màquina de la veritat” barateta, inòcua...no, perdó, inòcua no, volia dir indolora, i eficaç.

I deixar passar una mica de temps... El PP arreu de l’Estat sap perdonar les ovelles més negres i les més corruptes. Segurament perquè ja saben que la corrupció se'ls suposa. El problema és que cal demostrar-la amb proves, i són mestres en fer-les desaparèixer o no deixar-ne ni una. En aquestes circumstàncies, com no hauria de perdonar una frase innocent i descriptiva, escrita en un moment de "rauxa" per un dels seus il•lustres representants a Catalunya?
Saben que cal perdonar al bon Daniel perquè molt els serà perdonat quan els enxampin a ells, si els enxampen.
Catòlics, apostòlics, econòmics, mafiòsics i vaticànics!

___________________

ENLLAÇOS

La Vanguardia. Dissabte 3 d’octubre de 2009. ¿Son públicos los SMS de los políticos? Pg. 26-27
Sirera demandará al 'Avui' por publicar la fotografía del sms

13.7.09

Participeu als Jocs politicolingüístics

Si encara no coneixeu aquests jocs, ara que hem penjat el 17è és una bona ocasió per descobrir-los. Són aquí: Jocs politicolingüístics

Poseu a prova la vostra comprensió lectora, el vostre nivell d'intuïció morfosintàctica,
el vostre grau d'empatia sociopolítica, i l'abast del vostre coneixement mediàtic.

Observació:

Els jocs proposats estan basats en textos reals.
Tanmateix gairebé tots els textos han estat adaptats o lleugerament
trets de contexte, és per això que, juntament amb les opcions proposades,
no totes políticament correctes, poden ferir la sensibilitat del lector.
El que avisa no és traidor. ;-)

10.7.09

Consumir o no consumir, aquest és el dilema

Crec recordar haver penjat fa uns mesos una foto d'una bossa d'una amiga francesa que portava escrit amb lletres ben grosses : "Le shopping, c'est moins cher qu'un psy" que en la filosofia popular equival a dir que més val gastar-se el diners al restaurant que no pas a la farmàcia; que més val anar de compres que no pas al psicòleg o al psiquiatre.
I no crec que ens puguin donar raons serioses en contra d'aquest argument científicament comprovat. Comprar i consumir són activits terapèutiques que eviten moltes depressions.

Fotos SGR. Juny 2009

Aquesta crisi serveix també per fer trontollar els pilars de l'ètica i la moral que regnava fins ara.
Sabem que el consum desfrenat, acompanyat de producció de milions de productes totalment inútils és culpable de l'efecte hivernacle i els seus problemes col·laterals sobre la salut humana arreu del planeta.
Però també hem après que el fre en el consum porta les societats desenvolupades a tasses d'atur socialment insuportables, que equivalen a una pandèmia d'enfermetats psicològiques i socials.

Estem doncs davant d'una situació ben difícil, on cal triar "entre dolent i pitjor".
Moltes de les solucions proposades són contradictories i ningú no sap massa bé com serà el futur, però trobo a faltar una certa dosi de pedagogia seriosa destinada a la ciutadania. Tothom hauria de caminar en la mateixa direcció o com a mínim evitar de banalitzar els problemes.

No crec que la solució passi per genealitzar ofertes que tornin a portar-nos al consum desaforat per culpa de preus amb poc marge de benefici, de caure al parany del consumir objectes i productes completament superflus.

La solució hauria de passar, em penso per reconduir intel·ligentment el consum a tots els nivells mentre, paral·lelament, es muntessin uns cordons sanitaris seriosos contres les corrupcions i les inconsciències.
Caldria aprofitar l'ocasió per ressucitar la cultura de l'esforç, la de l'estalvi, la de la lluita permanent contra el malbaratement dels diners públics, i a nivell particular, aplicar el seny i la racionalitat.

No veig massa clar que els mitjans de comunicació, que són una mica la prova del nou de la situació social actual , vagin per aquest camí. Es limiten a transformar els telenotícies en llargues llistes de les desgràcies que es produeixen arreu del món però no dediquen prou progrmes a la reflxió seriosa de la situació ni a la de propostes per resoldre els problemes reals.

________________

10.1.09

El front mediàtic de la guerra 5/X

La Vanguardia del dimarts 6 de gener

Pàgina 3.

"Más niños". "Himi al Samuli llora en una morgue de Gaza ante los cadáveres de sus dos hijos y su sobrino, muertos en el ataque de un tanque israelí".

Una foto de 21 cm x 13 cm mostra la imatge d'un pare, sostingut per dos homes més, plorant davant dels cadàvers de tres petits: dos fills i un nebot, tots tres de molt curta edat, un gairebé un nadó, colocats un al costat de l'altre. Una foto impactant.

Pàgina 4. Titol gros.

"Todos deben elegir de qué lado están"
La ministra de Exteriores Israelí advierte que no dialogarán con los "terroristas". (sic)

El sic li poso jo per dir que les cometes a la paraula terroristes són del diari.

Pàgina 7. "Los pacifistas israelíes alzan su voz contra la ofensiva. Diez mil personas, judíos y palestinos protestan en Tel Aviv."

"Yonatan Shapira encabezó en 2008 una rebelión d epilotos militares que se negaban a bombardear ls terriotorios alestinos coupados. Estaba en la manifestación de Tel Avivi y sigue haciendo campaña entre los pilotos de hoy,que bombardean Gaza. "A esto lo llamamos crímenes de guerra (...) "

Pàgina 10. Article de Pilar Rahola. La histeria antiisraelí

"(...) pero más allá de ls prejuicios, los hechos son tozudos. Israel se retiró de Gaza, dejando intactas las estructuras económicas que había creado. Hamas las destruyó todas y aprovechó la retirada para volver a preparar un ejército de destrucción.(...)
(...) cargar todas las culpas contra Israel es cómodo y es simple, pero no sirve de nada. Porque el principal enemigo del pueblo palestino palpita en su interior."

Comentar totes o algunes d' aquestes citacions podria espatllar-ho tot. Prefereixo que cadascú que ho llegeixi hi trobi el que li sembli. Em limito a posar mirall o millor dit "zoom" a punts dels articles que em copsen l'atenció.

Sí, als media també hi ha guerra de paraules, d'arguments, de significats i significants, -de vegades força bruta-, pero com a mínim aquesta no degota sang.

16.12.08

Panem et Futbolenses. La quintaessència del Bé

S'ha acomplert una vegada més el pronòstic. No només el Barça és més que un club sinó que és el remei als mals de la pàtria. La quintessència del Bé. Referent i font d'inspiració de periodistes, polítics i actors.
En Lluís Llach, afirmant que guanyar al Madrid fóra una mena d'aspirina contra la crisi feia curt i demostra que ho té molt mal entès. No, Luís, de cap manera: guanyar o perdre tant se val, el circ del segle, allò que entusiasma, salva i fa viure les masses, allò que anomenem FUTBOL no té res a veure amb l'aspirina: és antiobiòtic, antiinflamatòri, antisèptic, antifebrigen, antidepressiu, pentotal de l'esprit i dels sentits... moral i sentit patriòtic, droga dura i tanmateix legal.

Que podem fer doncs tots plegats per aportar la nostra creativitat al servei de tan alta i excelsa fi? Què fer per contribuir a fer que el circ actual salvi la moral de les masses en temps de crisi?

Podem suggerir algunes modificacions al reglament per millorar sensiblement l'statu quo actual, ja força excel·lent, tot s'ha de dir.

1. Ampliar en un metre per banda l'ample actual de les porteries. Més gols és sínònim de més eufòria, més adrenalina, més fe, més pàtria, i més circ mediàtic.

2. Fixar que cada cert nombre de còrners, es piti un penalty. Més penalties, més gols, i més gols , més punt anterior.

3. Deixar tocar la pilota amb les mans 3, o 5 o 7 vegades en un partit. Doctors té el Vaticà futbolístic per decidir quantes. Hi hauria així més possibilitats de fer "mans de déu" Maradonianes i això es traduiria amb més gols, i més gols, més punt u.

4. El que embogiria les masses de veritat fóra impedir que els gladiadors-jugadors s'acontentessin amb empats. Els empts estarien prohibits. Caldria guanyar com a mínim per un gol. De manera que els partits, ja prou euforitzants per se, acabarien sent orgasmàtics oferint la visió de jugadors caient per terra exhaustes pel fet d'allargar el joc fins que hi hagués un vencedor i un vençut.

5. Ampliar la cobertura mediàtica dels esdeveniments esportius, és a dir futbolístics.
Allà on diu esport. llegiu sempre futbol.
L'ampliació dels resulatts comportarien inel·ludiblement més espais mediàtics de repetició de jugades; d'execució de gols; de jugades polèmiques; de declaracions de jugadors, d'arbitres, d'entrenadors, i dels apassionats seguidors dels equips a qui encara avui, per més estrany que pugui semblar des del punt de vista psicoterapèutic, es nega la paraula i per tant els minuts de glòria warholians als que tots els fans tenen dret però que no reclamen.

Allargar els programes com El Vestidor; La Barberia; Club de Futbol, Gol a Gol, Goles, Minuto resultado: Carrusel Deportivo; Hat Trick; Tablero Deportivo; Crackòvia...
Inventar-ne d'altres ...
Camí del Camp; Des del Gol Nord; Des del Gol Sud; Sota la Tribuna; Sota el Marcador; Gespa Verda, Verda Gespa; MadroÑovia; JuandeRamosòvia; EspaÑolòvia; Tota la 3a regional i més; Farcits de Gols; Més que partits; Ho haveu vist, lamarequelsparir! ... i tant i tants d'altres programes que esperen ser implementats a totes les franges horàries, i en totes dels emissores i en totes les cadenes de televisió.

Veig que fas una ganyota ... Això vol dir que t'estàs delatant tu sol o tu sola. Tu mateix. Tu mateixa, t'estan filmant!
Si no estàs amb el futbol estàs contra el futbol. No et pensis pas que hi ha terme mig i que t'escaparàs de pertànyer a un dels dos bàndols.

Si no t'agrada el futbol, que no se t'acudeixi dir-ho en públic, i per més seguretat, procura no dir-ho ni en privat, ni tans sols a la teva dona ni als teus fills, i molt menys encara als teus suposats amics. No se sap mai qui et trairà.
Recorda i tingues sempre ben present aquella escena de "Una giornata particolare" en què un nen denuncia el seu pare i la seva mare de no ser prou afectes al Duce i a la filosofia feixista.

La desafecció envers el futbol és una tara que ja estan estudiant de corregir arreu del món, en laboratoris legals i d'altres de clandestins.
Ja han sortit en revistes científiques algun articles que demostren que aquesta és una de les tares perilloses -antisocials, en diuen- que caldrà corregir genèticament per obtenir PGR (Persones Genèticament Recuperades) sempre que pugui ser.

Mentre no s'implementi un teràpia definitiva -que pot tardar encara algunes dècades- l'enfermetat us podria dur a algun "Gulag" o altre i de ben segur serà motiu suficient de marginació social i política en una situació distòpica no massa llunyana.

La incapacitat o voluntat negativa per estimar aquest nou Gran Germà que és per tot arreu i que tot ho domina us obligarà a haver de portar primer una pilota groga barrada cosida a la camisa o jaqueta o jersei o abric, que us identificarà com a persones "diferents", -la denominació de "malalta" es va canviar en la convenció de la FIFA a Shangai l'any passat, per evitar aldarulls i revoltes improbables.
Més endavant pot ser que us veieu abocats a viure una temporada a les grades d'uns immensos camps de futbol construits ad hoc per a la "Solució F" del problema. Recordeu els estadis durant el Xile de Pinochet?

I per anar acabant, espereu-vos el pitjor. L'"habitació 101" que us tenen reservada per a fer de vosaltres uns ciutadans "recuperats" per a la Societat FutboDemocràtica Avançada (SFDA) de mitjan segle XXI no és altra que el mateix camp de futbol, on us faran jugar dia sí i dia també, matí i tarda i vespre, en equips de 50 contra 50 o de 100 contra 100. No en sortireu fins que no aprengueu a estimar el Futbol i els seus tentaculars Braços Mediàtics. Caldrà demostrar que crideu sincerament i fanàtica, visceralment i patriòtica "Barça, Barça, Barça". Fingir és castigat amb cops de pilota al cos xutats per piquets d'execució des de la línia de 9 metres.

I no patiu, més 2000 anys d'experiència en la lluita per l'aprenentatge en aconseguir la submissió dels reacis per part dels que tenen la força i, per tant, la raó, garanteixen que la vostra "recuperació" orwelliana serà un èxit. Volsaltres també, velis nolis, acabareu estimant el Gran Futbol.

__________________

Enllaços

2.8.08

El govern xinès, els drets humans i la nostra acció

Molt lluny de l'abast de la meva proposta d'acció mundial contra el govern de la Xina, n'hi ha d'altres de puntuals refererides a accions de boicot per aconseguir que les autoritats xineses es vegin obligades a respectar els drets humans dels xinesos i a respectar el dret a la informació dels periodistes que cobriran els Jocs Olímpics 2008.
Això és el que proposa Walter Lewino en el seu post de l'1 d'agost.

"Accor, Adidas, la Française des jeux, Haribo, Mennen, Coca
Cola, Omega, Panasonic, Kodak, Samsung,L enovo, Visa…
Toutes ces marques, vous êtes en droit de les boycotter pour peu que la défense des droits de l’homme vous titille.Ce sont les principaux sponsors des JO de Pékin. N’ayez crainte, les Jeux se dérouleront quand même, les clowns qui nous gouvernent paraderont le jour de l’ouverture, nos grandes entreprises continueront à écouler nos TGV et à faire tisser nos chaussettes à bas prix .Simplement ça soulagera vos consciences. Ca ne peut pas faire de mal."
Thetime Ontime
Tal com diu en Walter, la nostra petita acció de boicot a les marques que apadrinen els Jocs no impedirà que es duguin a terme, i només serviria per tranquilitzar les nostres consciències amb la idea que ja hem aportat el nostre gra de sorra a la causa de la lluita pels drets humans. Això en el cas improbable que tingueu la consciència gaire neguitosa, és clar !
Es va deixar d'afegir que perquè les petites accions de boicot a les marques com a forma de pressió sobre el Govern Xinès tinguin un real efecte multiplicador i puguin ser mínimament efectives, cal fer una cosa més: cal dir-ho urbi et orbe, manifestant-ho a Internet, en un blog, en un fòrum, al Twitter i al Fecebook. Només aprofitant tàcticoestratègicament els media s'aconseguirà l'efecte papallona desitjat.

________________
Enllaços
La Vanguardia 26 de agosto 2008. Admiración e hipocresía ante el gigante Chino

13.7.08

Descriptant la informació dels media 1/X

M'acabo de subscriure a uns quants fils RSS de Le Monde:

Médias
Culture
Technologies.
Podcast du Télézapping
Podcast du Radiozapping

Navegant per laquelles pàgines trobo un enllaç de Média em porta a un article sobre el comiat de Patrick Poivre d'Arvor, PPDA, el periodista més "mític" de la televisió francesa, i encarregat de presentar el telenotícies, el JT o Journal télévisé, de les 8 del vespre durant 21 anys.
PPDA no ho deixa! El fan fora, i de mala manera. Com un màrtir intel·ligent exclama, citant Shakespeare "El que no podem evitar, ho hem de saber acceptar, estimar" , que ben mirat no deixa de ser una versió del "si no pots vèncer el teu enemic, uneix-te a ell".

"Mesdames, messieurs, bonsoir." Ce jeudi 10 juillet, Patrick Poivre d'Arvor
égraine les grands titres du soir : la mort de quinze immigrés clandestins au
large de l'Espagne, la présentation par Nicolas Sarkozy des priorités de la
présidence française de l'Union européenne, les propos de Ségolène Royal sur la
"mise à sac" de son appartement. Rien ne laisse douter qu'il s'agit de la
dernière "grand-messe" du présentateur vedette de TF1, qui tenait les rênes
depuis vingt et un ans du journal le plus regardé d'Europe.
Le Monde . Médias

A més d'un video sobre aquest adéu ...

... hi ha d'altres enllaços, un dels quals, potser un dels més interessants, és el que li dedica el sociòleg Denis Muzet, director de l'Institut Médioscopie i autor del llibre Le Télépresident. Essai sur un pouvoir médiatique.

Guardava el suplement Monde TV&Radio del diumenge15 i dilluns16 de juny 2008 de la meva estada a Bordeaux. I a la pàagina 5 hi trobo una entrevista a Denis Muzet feta per la periodista Sylvie Kerviel.

Segons Denis Muzet, PPDA ha acabar sent una mena de gurú, de medium, o pantalla protectora de capaç d'interposar-se entre la maldat del món presentada cada dia de cada dia a la televisió i els espectadors. Pantalla protectora que eviti que la sang esquitxi el francès que està tranquilament sopant a casa.

"Son JT peut montrer un monde à feu et à sang, mais lui est comme une vitre qui
nous empêche , nous teléspectateurs , d'être atteints par les éclabussures, le
sans des guerres". (pg. 5)

Bé, això està a mig camí entre l'adoració pagana de pater famílies i la mitificació quasireligiosa. No sé si és bo o dolent ... però sí que és ben especial ...

A banda de l'anàlisi semiològica del telenotícies de PPDA, hi ha també l'anàlisi de l'estat actual dels média en relació amb la nova realitat d'un món que viu amb l'Internet 2.0. Segons Muzet, aquest comiat coïncideix amb la fi d'una era en la que una elit informava les masses passives i embadalides davant la pantalla. Aquella època s'ha acabat. Tot està canviant en molts àmbits: cultura, comunicació, infromació, economia ...

Si hi ha un gran debat que caldrà seguir amb atenció durant molts anys encara, i en el que hem de participar tots activament, aquest és el de l'evolució permanent dels media actuals, especialment la televisió i la televisió lligada a Internet, per mirar d'evitar que no ens engaltin massa porqueria i massa engany, o que ,com a mínim, no sigui per la nostra passivitat i connivència, que no sigui perquè no intentem proposar continguts i estàndards de qualitat, que no sigui perqùè no haguem lluitat per un model de medias més decent, més digne, més útil i més solidari, que respecti -i no menystingui- els ciutadans i estigui al seu servei , en comptes de tractar-los com a mera massa consumidora.

_________________

.................. Enllaços

Mutatis mutandi : L'adéu a Antoni Bassas segons Toni Sellàs

1.6.08

El poder dels blogs segons La Vanguardia

Els de La Vanguardia, via lvmailnews, m'envien la carta habitual. Clico i selecciono aquesta notícia...

Domingo, 01 de junio de 2008

El poder del BLOG
La bitácora se consolida como motor de cambio social
MAITE GUTIÉRREZ - Barcelona - 01/06/2008
DEL YO AL NOSOTROS Los blogs dejan de estar aislados y crean una red con poder de influencia.
Con sólo diez años de existencia a sus espaldas, el blog, o bitácora - diario personal electrónico-, está gestando otra nueva revolución en su breve pero intensa historia. Este año, auguran los expertos, las bitácoras culminarán su unión formando grupos de interés, nodos de comunidades que llevarán su influencia y sus propósitos más allá de internet. La blogosfera se ve como un motor de cambio que acabará de consolidarse en los próximos meses y se extenderá, poco a poco, hacia cualquier faceta de la vida, desde el activismo o la política hasta la educación o la economía de empresa. "La blogosfera será testigo del paso definitivo de la cultura del yo, rey, al nosotros, red", explica el tecnólogo y economista David de Ugarte, miembro de la Sociedad de las Indias Electrónicas (SIE), que estudia el estado de la blogosfera y sus
tendencias. ...
Tot això i molt més ... Però em quedo desinflat de seguida.
Dóna per a comentar unes quantes coses aquest article i, sobre tot, per fer unes quantes preguntes... aviam qui ens les contesta !
1. "Este año, auguran los expertos, las bitácoras culminarán su unión formando grupos de interés, nodos de comunidades que llevarán su influencia y sus propósitos más allá de internet."
Experts en què ? Quin experts ?
A quina influència i a quins propòsits es refereix ?
2. "La blogosfera se ve como un motor de cambio ".
Qui ho veu?
De quin canvi parlen?
És molt patètic tot plegat. Sembla redacció de nens de Batxillerat i encara. Veure com el bla bla bla passa per cosa seriosa fa mal a les neurones. Una cosa és la ficció i l'altra la informació o anàlisi periodística. Que n'és de fàcil, sembla, poder omplir pàgines de faramalla, plenes de tòpics inexpressius. Una llàstima!
Algú haurà de dir als de La Vanguardia que s'ho facin mirar i que en el llibre d'estil hi afegeixin una clàusula prohibint les collonades massa evidents, vingui de qui vinguin.

Potser sí que els blogs enterraran més d'un periodista i potser algun diari i tot.

13.2.08

Retalls de premsa. Collita del dia

El País 12.02.2008. pg. 36-37.

"No es la hamburguesa, niños, es el deporte"

Suposo que tothom sap que allà on posa l'eufemisme "niños" s'ha de llegir "stupid", però el joc de paraules està força ben jugat.

En realitat ho estan dient a tothom, no només als adolescents bollicaos ...
Per tant, m'hauré d'aplicar jo també la doble teràpia: dieta i bici & piscina. L'altre dia vaig comprovar que l'esquí ja em comença a fer trontollar les cames ... Tan vermelles com les baixava ! Però ara, com més blaves són, millor! No som res.

Avui + 12.02.2008.
Pg. 26. "Relat, discurs, gest". Ferran Sáez Mateu.

"Convindria que el discurs, el relat i la gestualitat d'aquestes dues formacions [ERC i CiU] no fossin enteses per l'electorat català només com un possible complement o element corrector d'un dels dos gran partits espanyols , que és el plantejament explícit d'IC-V en relació al PSOE "

Aquest article s'acompanya-il·lustra amb dibuix quadrat agressiu d'uns 600pix x 600pix en que dues entelèquies, ambdues amb el cap tapat, ERC i CiU, es morregen! Molt creatiu, Ferran ! Per il·lustrar el teu proper article, proposo que el dibuix mostri les mateixes entelèquies però una enculant l'altra o les dues en una abraçada mantisreligiosiana ...
Pg. 28. "Doncs compra't un gos". Isabel-Clara Simó.

"A nosaltres ens fan la punyeta i quan ja no podem més ens deixen de fer la punyeta i quedem com estàvem. Contents i feliços de romandre sempre al mateix lloc. "

"Però no tenim capacitat de revolta, ni tan sols farem una vaga fiscal ni plantarem cara."

Aquesta segona frase, en el seu article, va davant de paràgraf citat. Jo la poso al darrera perquè m'hi agrada més, però l'ordre gairebé no altera la constatació ni la moralina de la faula: Ora pro nobis i posa-t'hi fulles.