Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura francesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura francesa. Mostrar tots els missatges

24.6.08

El Senat francès, l'Académie i (els dimonis de) les llengües regionals

Libération.fr AFP 19.06.2008

"Le Sénat refuse d'inscrire les langues régionales dans la Constitution"

"La majorité UMP mais aussi les centristes, les communistes, les radicaux -dont l'ancien socialiste Michel Charasse- et quelques sénateurs PS, comme Robert Badinter et Jean-Luc Mélenchon, ont adopté par 216 voix contre 103, un amendement supprimant la référence aux langues régionales, ajoutée au texte par les députés.

Le PS, les Verts et quelques UMP ont voté contre. L'Assemblée nationale avait décidé à la quasi-unanimité d'ajouter à l'article 1 de la Constitution une phrase indiquant que "les langues régionales appartiennent au patrimoine" de la Nation.

Alors que la majorité sénatoriale avait, en commission, accepté le dispositif des députés, la discussion en séance a révélé la réalité d'une opposition farouche de l'UMP à cette mesure."

Segueixen unes precisions força il·lustratives:

"L'Académie française est montée lundi au créneau, jugeant que cette reconnaissance porte "atteinte à l'identité nationale", une prise de position aussitôt condamnée par les défenseurs des langues régionales.

La ministre de la Justice, Rachida Dati, qui a constaté "un profond désaccord entre le Sénat et l'Assemblée sur cette question", s'est en vain opposée à cette suppression, jugeant que l'article "ne remet pas en cause" le fait que "la langue de la République est le français".

"Il s'agit de reconnaître que les langues régionales sont une richesse de notre patrimoine, cela fait partie de notre identité, il convient donc de les préserver", a-t-elle argué."

El diari Le Monde.fr del 19 de juny diu exactament el matexi però una mica menys ben dit que els de Libération, de manera que no cal repetir-ho.
És aquí:
LeMonde.fr del 19 de juny, article signat per Patrick Roger


Le Point.fr 17.06.2008
L'Académie française contre les langues régionales dans la Constitution
Par Ségolène de Larquier (avec agence)

"Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France. Par un juste retour, notre constitution a, dans son article 2, reconnu cette évidence : La langue de la République est le français , expliquent les académiciens dans leur déclaration. Or, dans le texte adopté le 22 mai en première lecture, les députés "ont souhaité que soit ajoutée dans la Constitution, à l'article 1er - dont la phrase commence par les mots : La France est une république indivisible, laïque, démocratique et sociale - une phrase terminale : Les langues régionales appartiennent à son patrimoine ", poursuivent-ils.

C'est précisément cette dernière phrase qui suscite l'ire des membres de la Coupole. Ces quelques mots ont été ajoutés en application d'un amendement déposé par Jean-Luc Warsmann, le président UMP de la commission des lois de l'Assemblée nationale, et voté à la quasi-unanimité. Si les membres de l'Institut ne contestent pas l'importance des langues régionales, ils s'interrogent cependant sur leur "apparition soudaine dans la Constitution", qui met en cause, notamment, "l'accès égal de tous à l'administration et à la Justice".

"Déni de la République"

Les académiciens s'inquiètent également de la primauté accordée aux langues régionales, désormais inscrites dans l'article 1 de la Constitution, alors que la langue française reste mentionnée dans l'article 2. "Il nous paraît que placer les langues régionales de France avant la langue de la République est un défi à la simple logique, un déni de la République, une confusion du principe constitutif de la Nation et de l'objet d'une politique", relèvent les immortels.

Avui dimarts, dia de Sant Joan, llegeixo a La Vanguardia. 24 de juny de 2008.
Baltasar Porcel. El idioma padre y el absolutismo (pg. 17)

"(...) Pero mientras esos académicos babean ensoberbecidos, Francia se llena de minorías provenientes del mundo. Y es ya la primera nación islámica de Europa, teniendo que tragar con la lengua árabe, el velo femenino, las mezquitas y los jóvenes incendiarios del suburbio. Mísero país, que necesita basar su carcomido eco de grandeza en acogotar groseramente a unos miles de educados catalanes, vascos y corsos. Chirac ya se negó a firmar la carta europea de las lenguas minoritarias. Por lo demás, en estas regiones existen modestos y efectivos movimientos culturales autóctonos que, sin dejar de sentirse franceses, están también por sus raíces.(...)"
Baltasar Porcel. El idioma padre y el absolutismo (pg. 17)

Baltasar exagera un pèl en l'insult al país, quan suposo que contra qui s'indigna de veritat és contra l'Académie i els conservadors del Senat que van votar en contra de l'esmena. Segur que quan se n'adoni rectificarà.
Però crec que posa el dit a la nafra quan recorda el gest de Chirac, i quan assenyala que el que el govern francès s'equivoca d'enemic en veure fantasmes allà on no n'hi ha.

M'hauria agradat llegir que el Senat no s'oposava a una mesura que ja havia estat aprovada per l'Assemblea i el Govern i m'hagués agradat veure que l'Acadèmia esmenava la decisió de Chirac, però seguix quedant clar que per a una part dels francesos, els veïns i les seves llengües són els enemics. Van malament per aquest camí.

Com que la polèmica seguirà, haurem d'estar atents per veure com evolucionen el fons i les formes.

____________________

Enllaços

Vilaweb . Les llengües de la República

8.6.08

Creativitat, humor i ironia a la blogosfera francòfona

Una de les moltes raons que expliquen la meva irregular contribució a la marxa del meu blog és la meva petita participació, igualment irregular, però real, al blog de Walter Lewino, que va decidir d'obrir un blog a principis de mars.
Tal com promet el títol-subtítol del blog "Une idée par jour concoctée par un noble vieillard facétieux", Walter Lewino aporta idees originals per fer front a problemes de tota la vida; suggereix guions per a telesèries o línies argumentals per a pel·lícules i , recentment, des de fa unes setmanes, encara té esma per proposar un joc d'enginy basat en una imatge: Qu'est-ce ? [Com interpreteu vosaltres aquesta imatge?]
Ell dóna exemple proposant d'entrada, per a cada imatge, quatre possibles interpretacions en clau d'humor i sàtira ... A nosaltres ens convida a participar al seu joc aportant tantes lectures com siguem capaços de proposar.

La manca de participació de blogaires francòfons en una proposta tan creativa i singular em fa pensar que, amb una *Francosfera com la que tenen, França i la seva cultura no només ja no són el que eren, sinó que van per molt mal camí ;-).

Estic segur que algú s'apuntarà la idea i mirarà d''adaptarla i proposar-la com a joc als blogaires de la Catosfera. Fóra una bona idea. Algú s'anima a implementar-ho en clau catalana o hispanosa?

Afegitó:

Al darrer "billet" publicat per al 10 de juny, titolat Conneriescope , en Walter, fa tot una declaració de principis en dues línies tot contestant un comentari:

"... Faut pas m’en vouloir, une seule chose me convient : secouer le cocotier
des idées reçues, des fausses évidences, en un mot foutre la merde. "

Segurament ho hauria pogut dir més bonic, però difícilment hagués estat més directe i clar ...
Així doncs, a les idees d'humor, ironia, creativitat i intel·ligència crec que cal afegir també la d'una actitud de permanent revolta contra la passivitat i aborregament.


_____________

6.4.08

Proposta de Récital poétique APFC 2008

El divendres 4 d'abril hi ha via organitzada per l'APFC, Associació de professors de francès de Catalunya, una festa sopar de germanor i d'homenatge a diversos col·legues que s'havien retirat durant els darrers 5 anys ...
Un acte entranyable imaginat des de feia molts anys que finalment es va convertir en realitat.
Hi va haver un petit espectacle i un altre petit recital de cançons per part de Ma del Mar Benavides.
Allà pel mes de novembre, quan s'estava organitzant aquest acte, jo ja havia apuntat que
estaria bé demanar la participació de professors per organitzar un petit recital de poemes
i incloure'l en aquest acte... però per raons diverses, aquesta idea es va quedar en proposta i no es va materialitzar. Tot demana molta feia i molts d'esforços i la participació de molta gent perque pugui sortir bé.

El divedres, a l'hora dels parlaments que van tenir lloc abans del sopar, vaig explicar aquesta idea i vaig llençar la proposta i repte d'organitzar a la tardor d'enguany -finals de setembre o mitjan octubre- una nova festa dedicada a la poesia i a la cançó franceses durant la qual faríem un recital poètic i musical amb tots els professors que hi volguessin participar recitant i cantant.

Hi va haver un grup de professors i professores que es va entusiasmar amb la idea i ja van confirmar que treballarien per organitzar-ho ...
Veient que hi havia hagut una recepció positiva, ni que fos minsa encara, vaig decidir d'enviar la meva proposta per engegar els motors ... via el fòrum APFC :

"Comme (tacitement) convenu hier, lors de notre rencontre dans la Fête des profs
de français de Catalogne, il faut absolument quela fête continue fin septembre
ou début octobre avec un récital poétique où nous allons tous participer.
D'ores et déjà je vous propose de vous servir de ce forum pour suggérer
comment faire pour que cette idée à l'état d'oeuf-brouillon devienne une réalité
mémorable en automne.
Je vous propose, moi...
1. De choisir chacun 2 à trois poèmes à lire ou à réciter, individuellement ou à plusieurs...

2. Pour faire naître chez les collègues l'envie de faire aussi bien ou même mieux et créer ainsi une bonne ambiance, il faudrait que, au fur età mesure que vous décidiez de vos poèmes, vous le communiquiez sur ce forum, en cachant quand même le titre d'un des poèmes afin de créer un "facteur surprise"encore plus excitant :-)

3. Pensez aussi à une chanson et soyez prêts à la chanter individuellement ou en groupe (si vous vous mettez d'accord avec M. Mar Benavides, notre chanteuse officielle APFC, elle se fera un plaisir de vous accompagner à la guitare ... Vous pouvez aussi vous mettre en contact avec un ami pianiste, flûtes, harpes et saxos seraient les bienvenus...
Adressez-vous à Carolina Vicente, présidente de l'APFCpour constituer le groupe des Coordinateurs du Récital poétique APFC 2008.

Nous allons créer une adrelec ad hoc
apfc.poesie2008@gmail.com pour que vous puissiez y envoyer ...

a. des chansons et des melodies que vous aimeriez entendre comme musique de fond pendant cette soirée-là...

b. des images que nous allons projecter comme fond d'écran pendant toute cette soirée-là...

c. vos idées pour le décor, et l'intendance et la bonne organisation de notre rencontre poétique... (il faudra penser aussi bien au cava qu'au champagne !)

J'ai encore pas mal de nouvelles petites idées à vous communiquer pour assurer le succès de cette rencontre... Des idées que je compte vous dévoiler petit à petit, tout doucement sans faire de bruit ... ;-)

"Soyez, toujours poètes, même en prose "
comme suggérait Baudelaire
Bien amicalement
Sani Girona "

Fins aquí la proposta. Veurem fins on pot arribar si aconseguim formar un grup de persones amb capacitat d'organitzar-ho.
Si voler és poder i ho volem de veritat ... ja feina ja està mig feta.

17.3.08

Traducció de "Le temps du tango" (J.- R. Caussimon)

Passenjant per YouTube he anat a parar a tota una sèrie de cançons de Léo Ferré. Una de les que m'ha fet il·lusió trobar-hi ha estat "Le temps du tango" que és de l'època d'allò que, seguint la discografia de Ferré, anomenen "Les années Odéon" : Léo Férré 1955-1958, música de Léo Ferré, però lletra de Jean-Roger Caussimon (d'altres poèmes de J-RC.)

L'he cantada i recantada vàries vegades i m'he preguntat com sonaria en català. Així que m'he acabat decidint a fer-ne una versió. El resultat crec que és francament millorable però tanmateix acceptable. Si tinc humor, miraré de rimar-la una mica més, i d'afinar tot el que pugui.

Aquí la versió video (espero que no l'esborrin o no massa aviat) i, a sota, la lletra de J-RC. i la meva versió catalana de la cançó per a ser cantada.




Le temps du tango

Moi je suis du temps du tango
Où même les durs étaient dingos
De cette fleur du guinche exotique...
Ils y paumaient leur énergie
Car abuser d' la nostalgie
C'est comme l'opium, ça intoxique...

Costume clair et chemis' blanche
Dans le sous-sol du Mikado
J'en ai passé de beaux dimanches...
Des belles venaient en avalanche
Et vous offraient comme un cadeau
Rondeurs du sein et de la hanche

Pour qu'on leur fasse danser le tango !

Ces mômes là, faut pas vous tromper
C'était d'la belle petit' poupée
Mais pas des filles, ni des mondaines...
Et dame quand on a travaillé
Six jours entiers, on peut s'payer
D'un coeur léger, une fin de semaine...

Si par hasard et sans manières
Le coup de béguin venait bientôt
Elles se donnaient, c'était sincère...
Ah ! ce que les femmes ont pu me plaire
Et ce que j'ai plu !... J'étais si beau !
Faudrait pouvoIr faire marche arrière

Comme on l'fait pour danser le tango !

Des tangos, y'en avait des tas
Mais moi j' préférais « Violetta »
C'est si joli quand on le chante...
Surtout quand la boule' de cristal
Balance aux quatre coins du bal
Tout un manèg' d'étoil's filantes...

Alors, c'était plus Valentine
C'était plus Loulou, ni Margot
Dont je serrais la taille fine
C'était la reine de l'Argentine
Et moi j'étais son hidalgo
Oeil de velours et main câline

Ah, ce que j’aimais danser le tango !

Mais doucement passent les jours
Adieu, la jeunesse et l'amour
Les petites mômes et les « je t'aime »
On laisse la place et c'est normal
Chacun son tour d'aller au bal
Faut pas qu'ça soit toujours aux mêmes...

Le coeur, ça se dit : corazon
En espagnol dans les tangos
Et dans mon coeur, ce mot résonne...
Et sur le boulevard, en automne
En passant près du Mikado
Je n' m'arrête plus, mais je fredonne :

C'était bath, le temps du tango !




El temps del tango
Versió catalana de SGR (primera aproximació)


Jo sóc d’aquell temps del tango
Que fins els més durs embogia
Aquella flor de dansa exotica …
Prou que hi deixaven la pell
Massa nostalgia del temps vell
És com una droga que intoxica.

Trajo ben clar i camisa blanca
A la cava del Mikado
Que en vaig passar de bons diumenges !
Les noies maques, en allaus
Oferien generoses el regal
De llur cos fresc, sines rodones ...

Per ballar amb naltros el tango!

No us equivoqueu pas amb les noies
Eren de porcellana fina
I no pas putes ni submises
Després d’haver treballat dur
Sis dies sencers sense parar
Cal disfrutar el cap de setmana…

Si per atzar i així com cal
Un bon petó queia aviat
Tot el demés després seguia
Que em van arribar agradar les dones!
Que en vaig trencar de cors, seduïa
Ah! Si es pogués fer marxa enrera

Tal com es fa per ballar el tango!

De tangos, n’hi havia molts
Però el meu preferit era « Violeta »
Es tan bonic quan hom el canta
I molt més encara si els miralls
Llencen mil raigs de tots colors
Talment milers d’estels brillants

Llavors ja no era Valentina
Ni la Loulou ni la Margot
A qui jo agafava la cintura
Era a la reina d’Argentina
I jo n’era el seu gran cavaller
Amb ulls d’amor i mà sedosa

Ah! Quin plaer ballar el tango!

Però ja se sap que el temps se’n va
Adéu joventut, adéu amor
Adéu les noies i els “t’estimo”
Cal deixar lloc pel nou jovent
Cadascú ja balla els seus balls
És doncs normal fer lloc per d’altres...

Del cor , en diuen “corazón”
En castellà i en tots els tangos
I en el meu cor el mot batega
I a la tardor quan sol passejo
Tot passant a prop del Mikado
No m’aturo pas, però cantussejo

Que n’era de bo el temps del tango!


__________________


La vella cantarella de tots els que recorden amb nostàlgia llur joventut
repetint -i no calia- que qualsevol temps passat fou millor!
Nostàlgia de la força i la passió de la joventut.
Records de noms d' amors, sempre més d'un...

La música supera la genialitat d'un poema que trobo tan intrascendent com colpidor.
Més llenya i més carbó per devots del Carpe Diem.

23.11.07

Francesc Marc Àlvaro i Màrius Serra a la biblioteca Cardona Torrandell de VNG




Fotos: Sani Girona


Biblioteca Cardona Torrandell. VNG.
22.11.2007. 19h


Si tinc una estona també penjaré un comentari de l'acte, i unes pinzellades d'algun moment especial, que com era d'esperar ha sigut molt interessant de principi a fi. N'he sortit ben satisfet i , a la mà, amb un exemplar dedicat de
De com s'escriu una novel.la, tenint ben assumint que no és cap manual per aaprendre a esciure novel·les, sinó la biografia d'una novel·la: verbaliatge d'en Màrius que em venia de gust tastar aprofitant l'avinentesa... Ja en direm alguna cosa ...un dia d'aquests.

Nois, felicitats i gràcies!