23.5.07

El nom de la meva musa és... Gisèlia



Feia dies que hi donava voltes. De fet ho faig des de fa molt de temps. Des que vaig escriure al meu Dicofilopersiflex l'entrada Noms. Quin és, entre tots els possibles, el nom de la meva musa poètica?

Anna, Elisabeth, Cristina, Carme,  Esther, Odile, Gisèle, Véro, Claude, Cathy, Mar, Eila, Griselda, Laura, Elsa, Júlia, Carme, Vera...? I tants i tants noms que ressonen encara...


Noms amats, somiats, trobats, perduts, pintats, plorats, palpats, patits, creats, viscuts...

Ja m'hi havia acostat, gairebé ja l'havia fregada, però no me n'havia adonat, notava només la seva presència...
Tot d'una, com si sempre hagués sigut allà, com si sempre m'hagués estat esperant... el nom cercat em fità, era allà sota les branques, com una fruita al seu punt, esperant que algú la fes seva.

La meva Aràlia  es deia, es diu i es dirà Gisèlia.

Amb la mà la vaig collir i, ara, Gisèlia és meva.

I Gisèlia serà així la font de tots els versos, la mar de totes les paraules, el punt alephià del meu univers poètic...


...
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Nicolas Sarkozy, ja comença malament? II

Serà dur... Com a mínim serà dur ...

La premsa francesa comença a trobar morbo en la designació del Primer ministre François Fillon. L'opinió unànime sembla ser que President i Primer ministre són caràcters gairebé oposats.

Trobat a Can Yahoo 21.05.2007

" PARIS (AFP) - Les éditorialistes de la presse quotidienne sont nombreux à souligner les personnalités opposées de Nicolas Sarkozy et François Fillon, que le premier vient de nommer à Matignon (...)
Dans Libération, Renaud Dély entonne le même refrain: "Nicolas Sarkozy ne voulait pas s’embarrasser d’un second indocile et imprévisible, modèle Jean-Louis Borloo. Il lui fallait un lieutenant appliqué, discipliné, un rien effacé: le choix de François Fillon s’imposait".

Dans L'Humanité, sous la plume de Patrick Apel-Muller, le nouveau Premier ministre est présenté comme "un homme adroit et à droite" qui a "pour tâche de faire ingurgiter sans spasme la potion des réformes ultralibérales".


Pierre Taribo, dans L'Est républicain, remarque que "François Fillon est là (...) mettre en musique la politique d'un président à l'américaine dans un pays quasiment entré dans la VIe République avec un chef de l'Etat actif : M. Sarkozy; un chef du gouvernement : M. Sarkozy; un chef de la majorité : M. Sarkozy."



Si fos així... tot anirà bé fins que l'home orquestra peti, i si no es calma ... pronostico que farà un pet com una gla.