Ateus i Papanatos

"Probablement només hi ha una error més gran i greu que ser ateu: és ser monoteïsta."

Es patètic i ridícul veure que després de tants mil·lenis de cultura, després d’haver descobert l’ ADN i arribat a la Lluna, dos dels grans errors de la Humanitat s’enfrontin ara per mitjà de missatges enganxats als autobusos.

És ben sabut -probablement- que del nucli de la Terra fins a l'estrafosfera i més enllà tot és ple de divinitats. Es pot negar la realitat o virtualitat real dels déus que segueixen?

Amon o Ammon
Anubis
Apis
Aton
Bastet
Bès.
Chou.
Edjo
Geb
Hathor
Horus
Imhotep
Isis
Khepri
Maet
Nekhbet
Nephthys
Nout
Osiris
Osiris-Apis
Ptah
Ptah-Soker
Rê o Râ
Rê-Harakhtes
Sakhmet l
Seth
Sobek
Taoueret
Thot

Apollon o Phébus
Aphrodite (Vénus)
Arès (Mars)
Asclépios (Esculape.
Artémis (Diane)
Athéna (Minerve)
Cronos (Saturne)
Déméter (Cérès)
Dionysos (Bacchus
Éole
Éos (Aurore)
Éros (Cupidon)
Héphaïstos (Vulcain)
Héra (Junon)
Hélios
Hermès (Mercure)
Hestia (Vesta)
Perséphone o Coré (Proserpine)
Poséidon (Neptune)
Zeus (Jupiter).

Chicomecòatl
Quetzalcòatl.
Huitzilopochtli
Mictlantecuhtli
Ometeotl.
Tezcatlipoca.
Tlaloc.
Tonantzin.
Xipe Topec
Ah Puch
Chac
Hunabku
Itzamnà
Ixchel
Yumkaax
Inti.
Viracocha

Balder
Fenris
Freyr
Freya o Freyja
Frigg o Frigga.
Hel o Hela
Heimdall
Loki
Njörd
Nornes
Odin
Thor
Tyr

I els 33 milions de déus de l'India i els que queden encara per descobrir: a les selves de l’Amazones, de Nova Guinea, al bell mig de l’Atlàntida, a Mart, i als milions de móns que formen la Via Làctea.

És tan insult a la intel·ligència negar l’existència dels déus com emperrar-se en que només n’hi ha un, que no té ni nom ni cara coneguda, i pretendre, a sobre, que veient les atrocitatst de les que són capaços els homes els deixa fer el que volen i s’ho mira des de "dalt" enfotent-se'n.

I què dir del ridícul masclisme monoteïsta ? On són les feministes per reclamar la feminitat de la deessa monoteïsta? Al cap i a la fi, si torturat fins a la mort hagués de reconèixer que hi ha un sol déu vertader, crec que ho faria com Copèrnic, afegint : "E pur ...é una madonna!"

Què en fan de mal, alguns contes mal explicats! Està tot per reescriure! En comptes de déus malvats que han d'arrencar costelles i enredar el personal amb pomes enverinades prefereixo ls rondalles que ens parlen de Deesses marasses, bondadoses i ubèrrimes... No té color !

Que visquin els déus i les deesses! Trieu els vostres, i tants com vulgueu, que en sobren, i no us preocupeu, perquè PROBABLEMENT ells ja saben que, feu el que feu, cregueu el que cregeu no ho podreu ser gaire feliços, i per poc temps:
"Recorda que són quatre dies. Això és el que hi ha", va dir un d'ells !

Diví!

______________________

PS.

Precisió important: "probablement" és una paraula que val molt més que no pesa. He llegit que afegir aquest adverbi a costat d'una afirmació permet a l'autor de l' afirmació escapar de penes de l'infern. La diferencia és d'una magnitud quasi infinita: La cervesa Carlsberg ha pogut escapar durant molts anys qualsevol judici que pretengués impugnar la veritat afirmada.

Nosaltres som modesos i no pretenem disposar de cap veritat total. Per això estem disposats a afegit la paraula "probablement" allà on calgui. Fins i tot podem reconèixer que els monoteïsmes són probablement una de les fonts de desgràcia i mort més grans de la història de la humanitat. O tan sagnants com els politeïsmes més mortífers i aberrants.

________________

• Religió / Religions
• Atheist bus ad campaign provokes bitterness in Barcelona
• Guardian.co.uk : label Atheism
  

• Catholicism
• Islam
• Judaism
• Buddhism
• Anglicanism

• Obscurantism

• Divinitats enigmàtiques (Júlia)
• 6 milliards d'autres | Dieu, qu'en pensez-vous ? VOD France 5
  

_____________

Cimera d'espies a Madrid.Demanaré si m'hi deixen entrar.

M’assabento, llegint el que diu en Xavier Vinader al Temps d’aquesta setmana (Nº 1265), que a finals d’octubre, a Madrid hi haurà “marro” del bo o del que a mi m'agrada.

Ah! Com m’agradaria d’allunyar-me centre enllà on diuen que hi fan una cimera de serveis d’espionatge cultes, eficaços, feliços, nets i polits.

Se'm fa aigua a la boca quan llegeixo que una comunicació tractarà sobre “intel·ligència proactiva” , que no sé què és, i que una altra , treballant amb mapes conceptuals - amb software de Mindjet: MindManager 7.0 ? probablement, la suposició és meva - defensarà ... “la utilització de mètodes i tècniques que provenen del la teoria política i de l’anàlisi del discurs aplicades al subcamp de la intel·ligència cultural”. En francès diríem "le pied!".

Aprofito doncs l’avinentesa per preguntar si algú sap si a algú li sobra una invitació o si hi ha alguna beca per poder participar-hi d’oient amateur ara i com a would-be spy un dia, potser?

Discreció total promesa i agraiment jurat per endavant, és clar, com no pot ser altrament en aquests casos ;-).

“Idees. Cimera d’espies a Madrid.”

“Poca broma. A Madrid, el mes d’octubre, concretament del 22 al 24, es farà el primer congrés estatal d’intel·ligència, la primera iniciativa acadèmica d’aquesta mena celebrada a l’estat espanyol i que pretén acollir investigadors, docents i experts que s’ocupen de l’estudi del món de la intel·ligència per a la seguretat i la defensa, des de les seves àrees de coneixement."
Xavier Vinader. El Temps Mº 1265. 11 de Setembre de 2008

Quan acabi d’escriure la meva novel·la, o millor, quan em jubili, ja sé on m’apuntaré: demanaré que em deixin seguir algun curs al GRIUB (Grup de Recerca de la Universitat de Barcelona). Dubto molt que m’hi vulguin en un grup d’aquests, no tant per allò de la intel·ligència, que ja sé que no em sobra res, sinó perquè em temo que adolesc d’altres característiques fonamentals per a la feina: joventut, urpes afilades, capacitat de mentir sense immutar-se i molta, molta, mala llet amagada i perfectament controlada.

I és que, fet i fotut, penso que l’espia no creix. D’espia, com de poeta, se’n neix ... o no. La resta és literatura.

______________

Enllaços

Perquè no coneguin que sabem que saben
La catosfera literària 08 , Pàgina 71. Dipofilopersiflex II. Ed. Cossetània.

_____________

Creativitat, humor i ironia a la blogosfera francòfona

Una de les moltes raons que expliquen la meva irregular contribució a la marxa del meu blog és la meva petita participació, igualment irregular, però real, al blog de Walter Lewino, que va decidir d'obrir un blog a principis de mars.
Tal com promet el títol-subtítol del blog "Une idée par jour concoctée par un noble vieillard facétieux", Walter Lewino aporta idees originals per fer front a problemes de tota la vida; suggereix guions per a telesèries o línies argumentals per a pel·lícules i , recentment, des de fa unes setmanes, encara té esma per proposar un joc d'enginy basat en una imatge: Qu'est-ce ? [Com interpreteu vosaltres aquesta imatge?]
Ell dóna exemple proposant d'entrada, per a cada imatge, quatre possibles interpretacions en clau d'humor i sàtira ... A nosaltres ens convida a participar al seu joc aportant tantes lectures com siguem capaços de proposar.

La manca de participació de blogaires francòfons en una proposta tan creativa i singular em fa pensar que, amb una *Francosfera com la que tenen, França i la seva cultura no només ja no són el que eren, sinó que van per molt mal camí ;-).

Estic segur que algú s'apuntarà la idea i mirarà d''adaptarla i proposar-la com a joc als blogaires de la Catosfera. Fóra una bona idea. Algú s'anima a implementar-ho en clau catalana o hispanosa?

Afegitó:

Al darrer "billet" publicat per al 10 de juny, titolat Conneriescope , en Walter, fa tot una declaració de principis en dues línies tot contestant un comentari:

"... Faut pas m’en vouloir, une seule chose me convient : secouer le cocotier
des idées reçues, des fausses évidences, en un mot foutre la merde. "

Segurament ho hauria pogut dir més bonic, però difícilment hagués estat més directe i clar ...
Així doncs, a les idees d'humor, ironia, creativitat i intel·ligència crec que cal afegir també la d'una actitud de permanent revolta contra la passivitat i aborregament.

_____________

Bona notícia. El blog de Walter Lewino

Espero que quan retoquin la Constitució, se li acudeixi a algú fixar les bases d'un nou concepte i una nova definició del que és Informació, i els drets que tenim els ciutadans a no patir-ne sinó a gaudir-ne.
Com la mateixa Constitució, encara vigent, el concepte actual d'Informació està exhaurit, és patètic, tendenciós, inútil, faceciós i sovint menyspreable.
Think Tanks del PSOE-PSC, PP, CiU i grupúscols varis ... us toca anar pensat en una actualització vàlida per a la nova situació en la que viu la ciutat global a l'era d'Internet 2.0. Ja estem al 2008 i no als anys 70!
Avui, després d'empassar-me la dosi diària de desgràcies que venen com a informació i que ens fabriquen les teles oficials TV3 i TV1, les teles que pixen sang i fetge, com feia El Caso als anys 60, i talment com si visquessim a l'orweilliana Euràsia descrita a 1984, i encara gràcies que ens estalvien el que passa a Darfour, Iran i Afganistan, i una hora més de declaracions dels jugadors de futbol sobre els partits jugats els diumenge, i tots els homes que han mossegat algun gos ...
Cada dia hi ha programada l'hora de la ràbia contra algú o contra alguna cosa. L'hora de de la joia col·lectiva, per mitjà de l'esport o la competició de torn: Fòrmula 1, tennis, bàsquet o futbol.
L'hora de les estadítiques banals, falses, inútils per al 95% de la ciutadania: l'increment del l'Índex de Preus mensuals; el PIB; el preu del barril de petroli; les dades de la Borsa; les estadístiques rutinàries per a mantenir la moral de les tropes entre dues eleccions; la banalitat del embussos permanents de trànsit a toto el cinturó de Barcelona! Vergonya fa que cap dels responsables polítics ni cap intel·lectual, que ningú no denunciï les fal·làcies.

TV3 s'ha de fer propaganda del grau de credibilitat que té entre el ciutadans perquè s'olora que alguna cosa passa i que cal anar prenent posició. Això ha de canviar!
No cal esperar que d'Espanya vingui cap innovació, potser per això, Catalunya té una possibilitat de crear una nova manera d'informar, però hi ha d'haver voluntad de canviar i desfer-se de màscares i les disfresses .

Avui, Internet m'ha donat una alegria. M'he assabentat que Walter Lewino ha obert un blog que subtitula "Une idée par jour concoctée par un noble vieillard facétieux". RSS
Això, als 83 anys, té el seu mèrit!
Un talent supercreatiu de qui tots podem treure'n grans idees. Cal seguir de prop les seves propostes que van sempre amb garantia d' intel·ligència.

Mestre, la meva admiració, la meva estimació i el meu respecte renovades (sic, femení plural).
Teniu aquí un lector fidel que compta aprendre encara molt del vostre mestratge, del vostre extraordinari sentit de l'humor de la vostra insuperable intel·ligència.



Una abraçada ara i sempre d'un dels vostres admiradors indefallibles des de fa més de trenta anys!

Sani Girona

La tele, el fracàs escolar i el rànquing d’universitats

Vaig llegir recentment al diari , i després ho vaig escoltar a la tele, una notícia de les de la branca d’estadístiques que, per enèsima vegada, ens col·loca lluny de la vanguàrdia i l’excel·lència.

En el rànquing d’universitats de prestigi mundial, la UB, Universitat de Barcelona figura en el lloc 190 i desplaça a la Universitat de Madrid …

(…) The real gap in Europe’s Higher Education seems to be in
southern Europe.Italy’s only entrant, La Sapienza University, appears in 197th
place, down 72 places.
Spain manages one new entrant, Barcelona, at 190,
replacing the relegated Madrid. These results reemphasise the severe challenges
higher education faces in both countries (…)

[Font: The Times Higher Education]

La Viquipèdia ofereix d’altres dades, però tot sembla indicar que alguna cosa no va bé del tot.

Sempre espero, inútilment, que algú expliqui o intenti explicar una mica el perquè de les coses.
La incomunicació és justament la suma de milers de notícies assèptiques, orwellianes, que tant poden ser veritat com mentida, però que en cap cas aporten gaire res a la millora dels problemes o de les situacions greus. No expliquen res ni proposen res.De la televisió no cal esperar mai res en absolut pel que fa a les anàlisis. Gairebé per definició, televisió és sinònim de manipulació i de desinformació, amb molt poques excepcions.

A la premsa s’hi pot trobar alguna cosa: la notícia que jo vaig llegir anava signada per una periodista que sí que donava algun tipus d’explicació: segons ella, tenia molt a veure amb l’antic sistema, corrupte, d’accés a la docència i a la investigació universitàries, un sistema disfressat d’oposicions, manipulades d’antuvi, on les places presentades a concurs no eren sempre per als més vàlids, sinó per a les amistats més consolidades, de manera que només calia esperar torn…amb paciència i devoció a la causa.
No puc entrar a analitzar res de tot això perquè no en sé res ni mica, i estic a galàxies llum dels lobbies universitaris. Però hi deu haver molta gent que sí que ens en podria explicar de l’alçada d’un campanar i no acabar. Dubto que ho faci ningú.

Tanmateix, a mi m’agradaria que algú encetés una nova línia d’investigació que mirés d’esbrinar si hi ha relació directa –jo em temo molt que sí- entre la programació de les cadenes de televisió d’aquest país i l’excessiu fracàs escolar i el relatiu fracàs universitari, i amb la persistència d’una mena de tuf de podrit que envolta la cultura de la societat espanyola.
La meva tesi fóra que el grau de gravetat del delicte augmenta de les públiques a les privades i de la perifèria al centre. Excepció Canal 9 Valencià, que potser (¿?)arriba a la categoria de “crim” (¿?)

Just abans o just després de la notícia que anunciava per televisió aquelles dades sobre el rànquing de les universiatats arreu del món, s’informava urbi et orbi el llençament de la novena temporada de Gran Hermano GH9! I apareixia publicada a la premsa el triomf de sèries com “Escenas de matrimonio”, on en clau d’humor, les tres parelles s’insulten i menyspreen a cor què vols … “Humor espanyol” (¿?)El Periódico publicava recentment unes estadístiques de seguiment d’aquests programes per part de diversos sectors de la població, i els joves adolescents apareixien com a consumidors habituals d’aquests models d’antivalors. És un cas d’alienació col·lectiva digne d’estudi.
Les cadenes d’àmbit nacional van plenes de programes anomenats “del cor”, l’extensió pestífera dels quals només s’explica per l’èxit immens que aconsegueixen a nivell d’audiència. No hi ha assignatura d’ Educació per la ciutadania que es pugui enfrontar amb èxit
a l’eficàcia aplastant d’aquella font de contravalors i contraeducació que són tots aquests programes. La tasca educativa de milers de professors queda annulada cada dia de cada dia per una televisió perversa que desfà per la tarda i per la nit allò que els educadors han intentant teixir de dia. Pena perduda nois, preneu-vos-ho amb filosofia. És una batalla entre forces desiguals i esteu condemnats al fracàs.

Val a dir que les cadenes catalanes, TV3 i C33, s’allunyen força del model espanyol, i en podem estar ben orgullosos, però també a casa nostra la televisió s’ha convertit en un duplicat patètic d’aquell patètic diari de la postguerra , anomenat El Caso, “el periódico que chorrrrea sangre” , n’hi deien, i s’acostumava a aconsellar els petits que d’ El Caso no en miressin ni les portades, tot i que eren penjades a la botiga-basar del meu poble.

[3] Francisco Umbral ha escrito al respecto que El Caso "era una
manera de dar España real, contra la España oficial de la dictadura. Los sucesos
fueron una tercera vía para dar la verdad del país (como el "Pascual Duarte" de
Cela, en muy diferente y altísimo nivel literario). Franco permitió El Caso
porque pensaba que la gente, distraída con el crimen de la portera, la gata con
alas o el hongo milagroso, se iba a despolitizar, como así fue". (Francisco
Umbral, "Los sucesos", en El Mundo, 16.3.93, p. 7).

Comunicación y sociedad (Univ. de Navarra. Junio 1994)

Ara anomenen Telediario o Telenotícies a una mena de El Caso televisiu: una llarga llista d’accidents, catàstrofes, morts o assessinats, abans de passar a una tongada d’anuncis publicitaris i continuar per donar la paraula a esportistes que no tenen mai res a dir, i a comentaristes esportius que pasen hores senceres "delinquint" parlant de foteses …
Espero el dia que algun polític català clavi un cop de puny sobre la taula i canviï per llei
els continguts televisius.
Cal una televisió que trobi espai per a progames informatius, pedagògics i culturals que fomentin la intel·ligència i la creativitat en comptes d'entontir tota una societat.
Jo potser no ho veuré, però demano que algú declari delicte el fet omplir espai televisiu amb programes de comentaris sobre esports: només una petita molèstia per a uns quants afeccionats i periodistillos però un gran pas per a la humanitat.

Amb tota modèstia em permeto aventurar que aquesta televisió de mínims culturals i de màxims en hipocresia, cinisme i contravalors és un des factors decisius que expliquen les desgràcies educatives i ens situen invariablement, en algun lloc indefinit, al costat de Grècia i Portugal en els rànquins europeus, i al costat de països africans exòtics en rànquings a nivell mundial.
Evidentment, la degradació actual sempre pot arribar encara molt més lluny, però ja comença a costar d’imaginar en què consistirà tanta desgràcia.

Aquelles persones que siguin capaces de modificar la filosofia i la pràctica que regeixen la televisió podràn ser ben bé considerades com herois nacionals.
El canvi de mentalitat potser haurà de passar, necessàriament, per un moviment popular que amenaci i dugui a terme un boicot efectiu als productes que s’anunciïn en aquelles cadenes que converteixen la televisió en una font d’enfermetats mentals pandèmiques.
El bon organitzador que ho organitzi, bon organitzador serà.

________________

Enllaços

Fr. Puigcarbó. TV3 Notícies? Societat de la desinformació