Comentari twittesc al post de Saül Gordillo i solució "tècnica" definitiva.

La cosa ha anat així.
He vist a la llista dels meus Quintaessencials que Saül Gordillo havia escrit un post amb el títol:
Saül Gordillo www.saul.cat
Corrupció sociovergent o com Garzón ens aixeca la catifa

He volgut deixar-hi un comentari i l'he escrit, però després, per alguna raó que desconec, o no l'he enviat o no ha passat i no l'he vist implementat ! ;-(
Llavors he decidit que com que em feia mandra tornar a repetir més o menys el mateix, li ho twittejaria. He anat al Twitter i allà he vist que ell havia penjat a un enllaç al seu post.
Després se m'ha acudit copiar aquí,, al meu blog, la seqüència twittejada, que és això que segueix:

1. saulgordillo Corrupció sociovergent o com Garzón ens aixeca la catifa http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149139about 6 hours ago from web

2.sgironaroig @saulgordillo He deixat un comentari at teu post però no apareix.No sé si no ha passat per alguna raó què>10 minutes ago from web in reply to saulgordillo

3.sgironaroig @saulgordillo Irrita molt veure que al cap d'una estona d'escriure el comment s'esfumi...Hi tornaré. Tens tota la raó però dues coses>8 minutes ago from web in reply to saulgordillo

4. sgironaroig @saulgordillo 1. Deia que en Pujol, amb el q va dir al programa Agora m'ha caigut als peus i ja no li tindré + cap respecte. Demostra ser 1 mafiós també 6 minutes ago from web in reply to saulgordillo

5. sgironaroig @saulgordillo 2. Deia too que als periodistes us toca anar més enllà de "fer les preguntes"[com dius al final del teu post] q ja pot fer el ciutadà del carrer >5 minutes ago from web in reply to saulgordillo

6. sgironaroig @saulgordillo Cal que aneu a visitar tota aquesta gent que se suposa que ha de controlar el pati, començant per l'oficina cat. anticorrupció> 4 minutes ago from web in reply to saulgordillo

7. sgironaroig @saulgordillo I apunteu les respostes. Cal que trobeu resposta al COM ÉS QUE ha de venir Garzón...I pregunteu a J. Pujol quin és el mal que ens faríem !2 minutes ago from web in reply

8. sgironaroig @saulgordillo si ens digués allò que insinua que sap. Se li va escapar, molt bé, doncs ara cal q digui tot el q sap i q peti qui peti.less than 5 seconds ago from web in reply to saulgordillo

+
9. (El que afegeixo ara aquí ):

El que dius, Saül, m'està tot bé rebé, menys la frase final: les preguntes ja les podem fer els ciutadans solets, que som prou grans i les podem fer a tot arreu, i ara sobren canals per fer-ho:
TV, ràdio, Internet (blog, twitter, facebook, etc..)

El que podeu o, més ben dit, haurieu de fer els periodistes, és dur a terme més investigació i fer més seguiment dels afers, i anar més al fons dels assumptes foscos.

Fins aquí el tema de fons, que és el que interessa.


Ara, aquí, un tema "tècnic" secundari: Avui, el problema del comentari "desaparegut" l'he resolt fent anar twitter seguit d'un copiar-enganxar per dir-te el que et volia dir... però el fet que no aparegués el meu comentari al teu blog (sense que se'm precisés que calia que el moderador aprovés el comentari) m'ha fet pensar que hi ha una manera d'evitar-ho, i és:
penjar al propi blog TOTS -absolutament tots- els comentaris que ara deixem als blogs d'altri.

Després n'hi ha prou amb afegir -facultativament- l' URL reduïda del nostre postcomentari al post de referència. Voilà.

Al fet de repetir al propi blog els comentars deixats al blogs d'altri jo en vaig dir
blocomentaris, però la veritat és que fa força mandra reprendre un comentari
ja fet i deixat ben deixat entre d'altres comentaris...
L'aspecte més positiu és que els blocomentaris es poden retocar per millorar-ne l'expressió o matisar algun detall, i després, més tard en el temps, poder encara tornar a modificar-ho si volem.
En canvi, als blogs dels altres, ens poden fer esperar que el moderador publiqui el comentari; si fem alguna errada no la podem corregir (cal esborrar el comentari sencer i tornar-lo a penjar corregit); finalment, si mai canviem d'opinió, no podem editar-la directament sinó que caldria penjar un altre comentari matisant el que ja havíem dit! Uf! Quin tou d'inconvenients, oi?

Ara veig que no cal. No, decididament per a mi s'ha acabat deixar comentaris a les cases blogueres del altres.
No, el que cal és posar els comentaris com a simples posts al nostre blog ! Tots!
Podem copiar la URL i , si cal, un tros de post aliè original i, sobre allò, fer-hi el nostre postcomentari o blocomentari...
Així, ens ho editem al nostre gust -font, color, imatge, i si cal àudio o video - i tot es queda a casa.
Res no ens impedeix tornar al post de referència i, en comptes de deixar-hi el comentari sencer, hi deixem només l'URL, l'enllaç permanent del nostre post.

Confio en què aquesta "idea", tan bertranesca i elemental com genial (-calia pensar-hi-),
sigui el principi d'una petita gran revolució. ;-)
Ja en parlarem a l'Internauta!


________________________

Blocomentari

Comentari al post de Saül Gordillo : Corrupció sociovergent o com Garzón ens aixeca la catifa

Màfialunya ? (II)

Sani Girona Roig ha dit...

Bé, he vist que el meu comentari efectivament ha aparegut al teu blog, Saül!
Segurament calia esperar la moderació del propietari del blog. Lamento doncs haver fet tant de soroll, però -no hi ha mal que per bé no vingui- m'ha servit per decidir, tal com et deia, que en comptes de fer servir l'espai de comentaris dels blogs que visito, a partir d'ara faré servir el meu blog per posar-hi els comentaris.
Aprofito l'avinentesa per preguntar/demanar-vos als periodistes dues cosetes:

1. Que us assabenteu del temps que es tarda en muntar una operació com aquesta Pretoria del jutge B. Garzón abans no es pugui dur a terme (independentment que després es pugui mantenir l'execució en standby, sense dur a efecte, fins que les cirscumstàncies polítiques i/o justiciables del jutge ho estimin convenient..)
i
2. Per televisió surt tothom menys el Conseller Saura. Estaria bé que burxessiu una mica perquè es vegi obligat a dir alguna cosa seriosa i substancial sobre el tema.
Salut!
28 octubre, 2009

_____________

Repugnant "Cas Millet" 1/X

A hores d'ara, els ciutadans que disposen d'accés a Internet tenen una font inesgotable d'informació. Valgui el que valgui aquesta informació. Em refereixo als cercadors en general i a Google en particular. Acabo de trobar-hi "marro" sobre el repugnant "Cas Millet".

Fa dies que volia dir alguna cosa -no m'atreveixo a dir "a dir la meva"- perquè reconec que ho veig tan gruixut que encara no tinc opinió del tot formada. Només sentiments primaris, com la majoria de catalans que van de sorpresa en sorpresa, en dosis homeopàtiques perquè no es produeixin massa suïcidis ni homicidis.
Mica en mica, la merda es va escampant i estarà bé que esquitxi a tots els hipòcrites que han participat en aquesta gran traïció a la Catalunya honesta.
Cal que l'oasi català olori tota la pestil·lència que calgui i que ningú es posi pel mig a mirar de relativitzar la magnitud de la tragèdia.
Caldrà que la Justícia faci bé la seva feina perquè aquí en aquest cas s'hi juga bona part del minvat prestigi que li queda.

Per mirar de fer-me una idea del que s'ha dit fins ara se m'ha acudit començar per anar a buscar a les "fonts de Google" la informació directa sobre el cas, "tal com raja" de les dolls:

Sorpreses immediates:
1. Resultados 1 - 10 de aproximadamente 55.700 de "Cas Millet".
2. Resultados 1 - 10 de aproximadamente 30 de "Cas Millet" +estafar +partits polítics
3. Resultados 1 - 10 de aproximadamente 19 de "Cas Millet" +"càstig exemplar".

No sé massa bé per on començar, però faré una tria.
El pitjor és que amb la decisió de no prendre declaració als màxims "presumptes" fins el dia 16 d'octubre, el jutge instructor del cas l'ha feta bona. És un molt mal començar o així ens ho sembla als ciutadans "d'a peu". Sembla que doni al implicats uns marges de maniobra que equivalen a tracte discriminatori al seu favor. Es lògic? És sensat?

M'oloro que estem davant de l'escàndol català de part del segle XX i del segle XXI, i que el que fins ara se sap és només la centèsima part de la punta de l'iceberg.
Intento imaginar el nombre de milers de fulls que tindrà el sumari i el nombre de persones directament connectades amb la trama de corrupció. Intento imaginar quan se celebrarà el judici i quin serà l'estat de salut del senyor Millet per aquella data llunyana allà cap el 2014? O potser encara molt més enllà? Intento imaginar si entrarà a la presó o s'ho farà venir bé per fer-s'ho perdonar...

Si no fos per la crisi profunda que travessa el país, tot plegat només fóra una estafa més, en la immensitat de l'oceà d'estafes en que sura aquest país. Però resulta que ara ja parlen -Edward Hugh al programa Singulars, d'avui dimarts 6.09.09- de reduir els sous i els preus un 20% per sortir de la crisi. I això són xifres prou extremes que obligaran els ciutadans a exigir que abans d'apujar impostos, rebaixar sous i imposar una mena d'economia de guerra abans es passi el cedàs i tornin tots els botins robats , (ja que no hi ha guillotina) tots els lladres, estafadors, corruptes, mentiders i farsants que s'han lucrat durant anys i panys.

Veient la magnitud dels casos Huguet-De La Rosa-Núñez i Navarro que ara es jutgen; el cas Gürtel i el Cas Millet, no puc deixar de pensar que una actuació decidida i combinada per part dels ministeris d'Economia, Treball, Interior i Justícia a nivell estatat i de les mateixes conselleries a nivell autonòmic potser farien aflorar sobre la taula no ja 15.000 milions d'euros sinó deu vegades més i que amb aquells 150.000 milions potser sí es podria fer alguna cosa a molts nivells.

Patètic i escandalós Duran Lleida avui 6.09. 2009 declarant a televisió, per a defensar que A. Colom aconseguís 12 milions de pessetes per netejar deutes del PI, que tots els partits van a trucar portes i buscar fons per finançar-se, i que això és totalment legal. ja es veu ben clar que no té la consciència tranquila.

Em temo que el cas Millet posarà a molta gent al seu lloc: molts polítics corruptes o incompetents fóra de la política i uns altres a la presó.

De tots aquest afers repugnants n'hauria de sortir un país més net i honest, però això passa necessàriament perquè es faci justícia de veritat... Peti qui peti!

____________________________

Partits Corruptes, Partits Podrits

El Diccionari de la Real Academia Española ho defineix així:

"podrido, da.

(Del part. de podrir).

1. adj. Dicho de una persona o de una institución: Corrompida o dominada por la inmoralidad.

estar ~ de.

1. loc. verb. coloq. Tener en gran abundancia dinero u otros bienes materiales. Están podridos de dinero. "

Hi ha partits polítics als qui la corrupció i la podridura se'ls suposa i els són caraterístiques innates.

El difícil és trobar les proves que ho demostrin. I ara, tot d'una, de proves de corrupció sembla que n'apareixen. La justícia, amb algun ull envenat i algun altre desenvenat descobreix immenses bosses de corrupció i de podridura amagada darrera aparences d'honorabilitat.

Cauen les caretes i apareix un iceberg de merda fètida que permet de predir que més del 90 per cent del tot és encara a sota, pendent de descobrir, amagat...

Apareixen també els que ho relativitzen dient que els "altres també" i els mal nascuts que es volen justificar amb "i tu més".

Malhauradament, no hi ha càstig... només dimissions, i copets a l'esquena. Ho sentim molt, així n'aprendreu per la propera vegada... I així mica en mica i sense massa sotracts millora l'espècie de les hienes i els voltors carronyers.

"Si per ruc t'han "pillat" t'apanyes ... Ja et buscarem un altre lloc quan passi la tormenta. Ara surt, ves, i si pot ser desapareix una temporada... al Carib és temporada baixa ...
Ves-te a gastar una part dels diners estafats, guanyats amb tràfics pseudolegals, il·legals o corruptes. No perjudiqueu la imatge del partit, la nostra tasca ha de continuar. "

Aquest és un exemple de consigna que ressona i comença a eixordar des de les Balears fins a Madrid passant per València... Això és almenys el que els diaris difonen dia a dia. Els ciutadans podem fer poca cosa més que badar i preguntar-nos fins on arriba la magnitud de la tragèdia o millor dit, la magnitud dels delictes i el crims.

Hauria d'estar prohibit utilitzar l'adjectiu popular amb fins perversos. Espero que tard o d'hora, un país com cal faci adoptar a cada partit l'adjectiu que li pertoca, el que demostra perpetrar.

Coneixeu algun partit que s'hagués de dit Partit Podrit, Partit Corrupte? Més d'un, dieu ? Apa som-hi.
Ja només falten 500.000 vots per aconseguir -per llei - que les paraules recuperin la seva dignitat.

__________________

Castigar els culpables de crims perversos

Amb els anys hom acaba constatant que allò que alguna vegada van ser dèries, s’han acabat convertint en obsessions.
Una de les moltes obsessions meves és la que tinc pel càstig dels malvats. Aquells que superen amb escreix el filldeputisme ambient per arribar a atènyer cotes fora de mida.
És el cas dels gestors de l’ONG Intervida que pressuntament i molt segurament i molt probablement han estafat centenars de milers de persones en robar els fons destinats a nens del tercer món …i que, són per tant, responsables de la desconfiança generalitzada de milions de ciutadans de bona fe en relació amb l’efectivitat de qualsevol ajuda econòmica que es doni per a causes solidàries. Crim pervers que mereix un càstig exemplar.

La meva obsessió és que, a manca d'una guillotineta capaporcs, hi hauria d’haver legislada i fixada tanmateix la condemna a cadena perpètua per aquesta mena de crims. Crec que la por a aquest tipus de càstig fóra l’única manera d’evitar que ningú que no estés completament boig s’atrevís a robar i perjudicar directament els més innocents i més desvalguts del planeta, i que indirectament, creessin un clima de desconfiança que impedís que la generositat de la bona gent continués fent el bé en un món massa castigat per la desgràcia.

Però ja sabem que la culpa és molt negra i ningú no la vol. Qui són els culpables? Em vénen ganes de denunciar els governs per ser responsables indirectes d’aquesta maldat, per no ser capaços de muntar un sistema penal que castigui exemplarment i disuassòria aquest tipus de crims monstruosos.
Ho deia molt bé Sun Tzu a l’Art de la guerra, explicant que cal guanyar les guerres sense batalles.

III. ATTACK BY STRATAGEM
6. Therefore the skillful leader subdues the enemy's
troops without any fighting; he captures their
cities without laying siege to them; he overthrows their
kingdom without lengthy operations in the field.

La idea és genial, però per aconseguir-ho cal una legislació que ho faci possible.
De qui depèn que aquesta legislació es voti? Què esperen els tribunals superiors de justicia dels països civilitzats per resoldre aquesta xacra?

________

Referències

* La Fundació Intervida, investigada per presumpta desviació de fons
* 2.7.07. Responsabilitat global. La Fiscalia es querellarà contra l'ONG Intervida
* 11/7/2007 La policia judicial registra dues seus d'Intervida i tres domicilis d'alts càrrecs...

* Pilar Rahola. Alerta ONGs