Una mica de música al dia envia la depre a l'infern

Recordo que fa uns 10 anys, quan vaig començar a fer pàgina web, vaig decidir que al Dicofilopersiflex hi hauria una secció de música.
Com tants d'altres creia que era possible fer-me la meva discoteca, que per quatre dotzenes de peces de música no em perseguirien els recaptadors de la SGAE.

Vaig crear quatre apartats: Léo Ferré i altra música francesa ; música clàssica; jazz i música ajazzada; i un darrer calaix poti-poti, que vaig anomenar musiquetes i cançons .

Allà només hi vaig posar una dotzena de versions d'una de les músiques de la meva vida: In a sentimental mood, amb la idea de posar i tenir en línia una llarga col·lleció de versions.
Una altre tros molt especial per a mi : Nunca más de Gato Barbieri. També hi vaig posar Explode Coraçao de Maria Bethânia, i un darrer trosset meravellós: Maria Callas cantant Lucia di Lammermoor.
El respecte al copyright ho va estroncar tot i ho pengés on ho pengés, sempre acabava desapareixent. I entenc que ha de ser així. Només respectant els drets dels autors podré aspirar a que algun dia respectin els meus ;-)

YouTube m'està ara canviat la vida musical. És com un tornar a començarmeravellós i gratificant. Busco i trobo tot un munt de peces que, - (de tot comença a fer 20 anys que fa 20 anys)-, m'havien fet feliç i que per haver quedat en vinil o en K7 , o perdut per haver-lo deixat a algú, ja no tinc a casa...o hi són mig amagades, gairebé perdudes.
YouTube em permet de tornar a escoltar aquelles músiques de la meva vida i me'n descobreix centenars, milers d'altres, ... ja veig que no m'ho acabaré pas, és clar...
Llàtima de tantíssima faramalla!
M'acabo d'afegir als vincles favorits de YT les mateixes quatre playlists que vaig crear fa 10 anys, - sí, sí, per culpa de la nostàlgia !- exactament amb els mateixos noms, per restar fidel a aquella idea inicial que no era gens dolenta. I les estic omplint amb aquests videos fantàstics que els internautes del món pengen a dojo...

Exactament com si fos una poma, la música "guai" ... "keeps the doctor away". És un bon medicament contra la depre i equival a una forta dosi d'optimisme i d'energia vital.

Posologia: Una miqueta de música al dia, tanta com ens en càpiga al cos. escoltar-ne tothora, sense moderació...
______________


Gato Barbieri ... Woww! Uau! Bon profit!





________

"The way to being natural is sometimes quite artificial"

Dipofilo II / 304

Et deia, Jaume, que aquesta frase, que jo vaig convertir en "vers" i en divisa personal era, en realitat, el text de propaganda d'unes mosques de pescar. Apareixia en una mena de postal que reproduia una aquarel·la molt bonica que vam agafar d'una casa d'esports en un poble de Califòrnia, ara ja deu fer uns 12 anys.
Ho exlicava una mica aquí, i ara completo l'explicació en aquest post.

Aquella postal ens va fer de punt de llibre de molts llibres, fins que un bon dia, ja no la vaig tornar a veure. Potser va quedar enmig d'un llibre i potser, si és així, algun dia ressuscitarà. Tampoc no descarto de trobar-ne una imatge escanejada, però caldria que ho busqués entre un munt de fitxers d'imatges conservades en diversos CDs.


Mentrestant no reapareix -potser està perduda per sempre- , em farà gràcia utilitzar com a element substitutori, - i si no hi tens res massa en contra- aquesta "mosca" que tu inclous en el teu post.
Potser sí que una imatge val per mil paraules, però també és cert -ho constato aquí- , que una frase, deslliurada de tota imatge, incrementa mil vegades el seu valor. (el copirait és meu ;-)