Els serveis de publicació i d'autoedició electrònica

Acabo de descobrir SCRIBD, un altre servei d'autoedició electrònica semblant al que ofereix ISSUU, tot i que aquest darrer sembla oferir opcions de visualització més avançades.

Hi ha també TRAFFORD , WORDCLAY , BUBOK i també LULU ... on el llibre no és exclusivament electrònic, sinó que s'obté un ISBN i un llibre en paper.
De manera que en el món de l'autoedició comença a haver-hi profusió de mitjants i l´únic problema és "l'embarras du choix."










Una mica de navegació pels documents penjats a Scribd m'ha permès de descobrir unes
Actes du 2ème Colloque Écritures en ligne : Pratiques et Communautés (setembre 2002), que un tunisià, Ben Romdhane, va penjar a la seva zona de docs scribdb el març del 2007.

He vist que Ben Romdhane té penjats una dotzena més de documents, alguns dels quals porten uns títols prometedors:

La conservation électronique des documents
La conservation électronique des documents www.foruminternet.org 1er décembre 2005 .

"Trop d'information tue l'information" s'applique-t-il à la lecture de documents électroniques?
"La lecture sur l'écran n'incite pas aà la lecture, au contraire, décourage et désoriente le lecteur et incite plutôt à la découverte de documents dans les lire" (...)

Lire un document électronique sur écran ou l'imprimer?
Avec le développement des ressources électroniques et des interfaces de lecture du document électronique, le lecteur est en train de changer ses habitudes de lecture.

És cert que "el lector està canviant els seus hàbits de lectura"? Suposo que sí, ho anirem veient mica en mica en les noves generacions... El que sé segur és que jo que llegeixo força sobre pantalla, retrobo el màxim de pau llegint assegut amb un llibre de paper a la mà.

Del que no cal dubtar un instant és que estan canviant els hàbits i les possibilitats de publicació i d'autoedició per a una massa immensa de persones. A costat de - i en convergència amb- el fenòmen blog, això representa una revolució copernicana, les conseqüències de la qual tot just es comencen a apreciar ara, però que han d'evolucionar fins al punt de trasbalsar-ho tot en el món de l'edició.

No cal patir per la qualitat de tot allò que s'escriu i del que ara es pot publicar en format electrònic. No cal que ningú s'estripi cap camisa ni vestit: com sempre, en el passat, en el present i en el futur, els déus reconeixeran el seus ;-)

Contrastos: online vs paper ... Pobres arbres!

Dipofilo II | 310

El dia 8 de maig, a mitja tarda, a l'andana tres de l'estació de VNG, esperant el tren de les 17h50, en direcció a Barcelona, vaig trobar dues amigues que feien el mateix que jo. Jo me n'anava als Jocs Florals i elles dues a la presentació del llibre de Laura Vicente Teresa Claramunt. Pionera del feminismo obrerista anarquista. Madrid. Fundación Anselmo Lorenzo, 2006.

Dalt del tren la Laura Vicente em va explicar detalls interessants de la publicació del llibre, fruit d'una beca obtinguda a través de l'Ajuntament de Sabadell allà per l'any 2001 o 2002.
Mil exemplar editats, si no ho vaig entendre malament.

A l'altura de Gavà o de Viladecans, se'ns va acostar una noia que repartia uns fulletons, tamany quartilla. Van resultar ser contes que es venien al preu d'un euro. En unes altres circumstàncies potser n'haguéssim comprat un, però aquella interrupció sorpresiva, enmig de la conversa, ens va agafar en fred i no vam fer fira.
Però com que duia la càmara penjada, vaig tenir el reflex de fer dues fotos. I just després de la segona, la bateria va fer figa definitivament.


És per això que puc reproduir aquí aquest tipus de comerç ambulant de material artístic que deu tenir arrels seculars, per no dir mil·lenàries. Contes en format paper venuts al tren. Curiós , oi? No vaig tenir esma de preguntar-li si era ella mateixa qui ho escrivia i imprimia o si eren contes d'algun col·lectiu o ... Després, quan ja no hi era a temps, se'm van anar acudint un munt de preguntes... Vaig retenir que la
idea era encara vendre literatura en format paper, com si es tractés d'un caramel.



Jo mateix visc ara amb la idea d'editar en paper el meu Dipofilo I, potser també amb alguna cosa del Dicofilo ... El fet és que mentre hi ha qui somia amb paper, tota una tendència del "només en línia" va fent camí, imparable.

Ho llegia l'altre dia a un vell The Herald Tribune a punt de ser portat al reciclatge: Secció Business Technology & Media: Divendres 6 d'abril 2007. pg. 11. Online only
Per celebrar el Dia de la Terra, el 22 d'abril, el setmanari The Week muntava la "tirada" d'un número únicament "en línia", iniciativa esbombada arreu amb el padrinatge de la marca Lexus, de cotxes de gamma alta. El projecte es rematava amb un altre acte mediàtic a Los Angeles, sobre temes medioambientals, també apadrinat per Lexus.

L'article explicava també que, properament, diverses revistes del grup Hachette: Elle, Girl i Premiere, ja només seran publicades en format electrònic, el mateix que la revista Child , de l'empresa Meredith i que altres dues Life i Teen People de Time Warner...

Tot això contrasta amb el fet que alguns pobres-de-nosaltres ens obsedim encara pel format paper, mentre la tendència imparable és el "gairebé tot format electrònic".

Fóren bones notícies pels arbres si no fos perquè una altra notícia, aquesta electrònica, a Planète-urgence.org, , que dóna xifres del consum de paper de wc a Suissa ... posa els pèls de punta.

"Une étude du WWF montre que seul le dixième du papier WC et domestique vendu en Suisse est produit à base de vieux papier. Pour fabriquer les 90% restants, à base de cellulose fraîche, ce sont des forêts entières qui disparaissent. A eux seuls, les Suisses consomment plus de 5.000 arbres par jour, soit l’équivalent d’une surface de forêt de 160.000 mètres carrés, ou encore de 22 terrains de football."

Un rouleau par semaine

Des forêts entières sont rasées pour fabriquer un produit qui finira dans les toilettes ou à la poubelle après un usage unique, (...)

En 2004, les Suisses ont consommé 156.000 tonnes de papier hygiénique et de ménage, soit 16,6% de plus qu’en l’an 2000. Semaine après semaine, chaque habitant de notre pays expédie environ un rouleau de papier toilette dans les égouts. Or, le bois utilisé pour fabriquer ce papier toilette provient des forêts d’Amérique latine, d’Asie et de Russie, où l’abattage sauvage est monnaie courante.

Em pregunto quina xifra correspon a Espanya durants els mesos de juliol i agost i a tota Europa tot un any! Anem pensant quines mesures haurem d'acabar adoptant a l'hora d'anar ... de ventre.