Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jazz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jazz. Mostrar tots els missatges

26.12.07

Nadal 2007

L'Avui del dimarts 25 i dimecres 26 de desembre de 2007.

El que trobo més rellevant:

1. Metàfora grossa

David González. "Pensamiento nacional". pg. 3


"Tenemos un pesamiento nacional porque para nosotros el AVE
es coser con cables de acero todo el país, unirlo, conectarlo y sentirnos más
españoles."

(...) quedem cosits a l'Espanya 'tegevé' de la senyora Álvarez".

2. Invasions del segle XXI

A partir de l'1 de gener, la Xina envaheix [legalment] Europa

Europa es vesteix de seda i xinesa es queda (SGR)

3. Algun petit canvi perquè tot canviï

L'agència tributària catalana es posarà en marxa l'1 de gener (?)
Això és un gran canvi, no?

4. Juxtaposicions. Comparacions.

"El Rei d'Espanya reclama a PSOE i PP unitat en temes d'Estat" ( pg.7 )

El rei de Bèlgica "Albert II insta flamencs i valons a construir un 'futur comú'".
"Anima els ciutadans francòfons i neerlandòfons a fer l'esforç d'aprendre la llengua de l'altre.

(pg. 9)

Com per atzar, l'Avui juxtaposa, amb dues pàgines de diferència, els discursos nadalencs de dos monarques. Es fa gairebé necessari comparar. I jo hi veig alguna virtud d'un que podria servir d'exemple a l'altre.

Se m'acut que Joan Carles d'Espanya podria estudiar, avaluar i acabar decidint si també ell podria dir seriosament i conveçuda als ciutadans espanyols el mateix que ha dit Albert de Bèlgica als ciutadans belgues.
Potser la monarquia no hi perdria gran cosa i guanyaria el cor de moltíssims catalans, a banda de passar a la història amb un altre punt més, aquest decisiu, a la seva fitxa. Pensin-s'ho, senyors consellers del monarca de la casa Reial. Aconsellin-lo bé. Ja sé que és difícil, ja, el que suggereixo. Hiperdifícil, però no impossible. Necessari potser també.
Això sí, cal fer-ho quan toca, no quan ja no pugui ser ...


5. Recordatori d' una de les cares fosques de l'Islam.

El títol de l'article és "Un Nadal tranquil a Terra Santa." ... però a dins hi podem llegir això.

"Extremistes musulmans es consideren amb autoritat per fustigar i molestar els cristians, potser suposant que no hauran de pagar per fer-ho.
El fenònme no ha fet més que agreujar-se a la Franja de Gaza -on hi ha uns 2.500 cristians. [sobre una població de 2 milons de palestins]

A Betlem es troba aquests dies, precisament una jove cristiana de Gaza, Pauline Aiad, la vídua de Rami Aiad, que treballava a l'Institut Bíblic de Gaza. En refusar convertir-se a l'Islam, va ser segrestati després se'l va trobar mort, apunyalat."

Terrorisme islamista pur i dur.

6. Sèrbia, Russia i la UE

Mig amagat en una columna estreta l'article de Jodi Garcia-Petit sobre les elacions Unió europea mb Sèrbia-aliada-de-Rússia.


7. Per assaborir amb calma ... demà al matí

Els sucosos i molt llaminers articles de Miquel de Palol, de Sam D. Abams i la ristra de columnes i articles que incluen la paraula Nadal ... els deixo per un altre post ...

8. Necrològica. Oscar Peterson !

Salto directament i trista a una necrològica especial. La mort d'Oscar Peterson. Un dels déus del jazz i de qui jo em sentia un fan.
O.P. va ser durant vint anys l'orgull de la meva discoteca de discos de vinil, discos que encara guardo nostàlgicament a un armari de la llibreria i que deuen estar mig foradats de tant que els vaig posar i escoltar. Com cada vegada que cau algú dels qui composen l'àlbum de la meva vida, em passa que no em sé quedar indiferent, relativitzant i comprenent...
No, sempre em revolto una mica per dins, perquè no m'hi acabo d'acostumar mai, i encara menys d'acceptar flemàticament. Sempre se m'escapa el mateix, "quina putada, un altr@ que se'n va, un altre que ens deixa" ... Em provoca un neguit que, per sort, en la desgràcia, es va esvaïnt a poc a poc...

El Temps i la seva maleïda cadència, que no frena ni para ni un moment!
El Temps, el Temps que no para de passar i d'anar passant la dalla per allà on pot
Res d'eufemismes d'onades esborrant petjades a la sorra ... No, la dalla, la dalla! La maleïda dalla!

Ja és Sant Esteve ...

30.5.07

Una mica de música al dia envia la depre a l'infern

Recordo que fa uns 10 anys, quan vaig començar a fer pàgina web, vaig decidir que al Dicofilopersiflex hi hauria una secció de música.
Com tants d'altres creia que era possible fer-me la meva discoteca, que per quatre dotzenes de peces de música no em perseguirien els recaptadors de la SGAE.

Vaig crear quatre apartats: Léo Ferré i altra música francesa ; música clàssica; jazz i música ajazzada; i un darrer calaix poti-poti, que vaig anomenar musiquetes i cançons .

Allà només hi vaig posar una dotzena de versions d'una de les músiques de la meva vida: In a sentimental mood, amb la idea de posar i tenir en línia una llarga col·lleció de versions.
Una altre tros molt especial per a mi : Nunca más de Gato Barbieri. També hi vaig posar Explode Coraçao de Maria Bethânia, i un darrer trosset meravellós: Maria Callas cantant Lucia di Lammermoor.
El respecte al copyright ho va estroncar tot i ho pengés on ho pengés, sempre acabava desapareixent. I entenc que ha de ser així. Només respectant els drets dels autors podré aspirar a que algun dia respectin els meus ;-)

YouTube m'està ara canviat la vida musical. És com un tornar a començarmeravellós i gratificant. Busco i trobo tot un munt de peces que, - (de tot comença a fer 20 anys que fa 20 anys)-, m'havien fet feliç i que per haver quedat en vinil o en K7 , o perdut per haver-lo deixat a algú, ja no tinc a casa...o hi són mig amagades, gairebé perdudes.
YouTube em permet de tornar a escoltar aquelles músiques de la meva vida i me'n descobreix centenars, milers d'altres, ... ja veig que no m'ho acabaré pas, és clar...
Llàtima de tantíssima faramalla!
M'acabo d'afegir als vincles favorits de YT les mateixes quatre playlists que vaig crear fa 10 anys, - sí, sí, per culpa de la nostàlgia !- exactament amb els mateixos noms, per restar fidel a aquella idea inicial que no era gens dolenta. I les estic omplint amb aquests videos fantàstics que els internautes del món pengen a dojo...

Exactament com si fos una poma, la música "guai" ... "keeps the doctor away". És un bon medicament contra la depre i equival a una forta dosi d'optimisme i d'energia vital.

Posologia: Una miqueta de música al dia, tanta com ens en càpiga al cos. escoltar-ne tothora, sense moderació...
______________


Gato Barbieri ... Woww! Uau! Bon profit!





________