Meme lingüístic

Un bon amic m'envia un enllaç perquè em llegeixi un article tot curiós del The Guardian, de principis de juliol

The Guardian

Which words make you wince?
Poets have been asked for their most hated words. What are yours?

Una cosa així com: quines paraules trobes realment odioses? et resulten insuportables?/et posen malalt?/ et fan fàstic?

El curiós del cas és que en l'article precisen que van fer la pregunta a uns quants poetes... potser -imagino jo- perquè si ho haguessin preguntat al carrer, les respostes haurien pogut estar massa connotades per la situació política o econòmica a la Gran Bretanya o arreu del món, o pels horrors de les guerres que no acaben i les catàstrofes que no paren d'assolar tots els continents...
Però el fet és que l'article acaba fent la pregunta a tothom, cosa que el tranforma en un "meme" lingüístic, un dels pocs memes que devien quedar encara per fer. (?)

I curiosament els britànics van contestar: entre el 7 i el 24 de juliol el meme lingüístic del Guardian va rebre 1751 respostes , de lectura recomanable a lingüistes, sociòlegs i curiosos de tota mena.

Vaig contestar al meu amic dient-li que en anglès, a mi hi ha paraules que m'encanten, d'altres que "em fan gràcia", d'altres que trobo difícils o estranyes, i d'altres encara que , a tot estirar, trobo una mica ridícules, però que no en tinc cap que em disgusti massa profundament.
Podem arribar a trobar odioses algunes paraules?
Crec que sí. Pensant-hi una mica , la veritat és que se me'n van acudir tot un munt... que aquí redueixo a tres, de manera metonimicosinecdòtica i amable: pound (a hores d'ara haurien de tenir euros i no lliures, aquests quintacolumnistes britànics), fog (perquè té connotacions boiroses i em costa d'evitar d'associar-la a fuck! -aquesta realment divertida!) i torture (que evoca sempre el pitjor de totes les maldats de l'ésser humà i que em posa malalt sempre, en qualsevol idiom que aparegui.)

Aviat vaig pensar què contestaria jo si em fessin la mateixa pregunta en català.
Acostumats com estem a defensar la llengua contra els mil enemics que l'ataquen, més aviat pensem en salvar paraules i no ens queda massa esma per analitzar quines paraules ens provoquen més animadversió... Però de ben segur que cadascú té les seves, oi?

Fent una mica d'esforç he pensat que -hàbilment interrogat- em veuria obligat a confessar que quatre de les paraules que més em treuen de polleguera en català són: àdhuc, pressumpte , corrupció i popular com a adjectiu associat a la paraula Partit.

La pregunta és si us atreviu vosaltres a dir les vostres en català !
Ah! Pel mateix preu podeu afegir, si voleu, les paraules que menys podeu suportar en castellà, i/o francès, i/o anglès, i/o italià, i/o alemany o qualsevol altre dels molts idiomes que coneixeu.

Us abelleix la paraula "rentrée" a finals d'agost?

_________________

Obama i el poder de la paraula

No hi ha manera de poder ser original, avui. Avui toca fer com ha fet mig món o tres quartes parts del món, i és alegrar-nos de tenir la sensació de guanyar un President, un Emperador, un Líder que inicia una nova Era. Necessitem creure que algú resoldrà els problemes. Si Obama és una mena de deú sense encara haver fet res, és fàcil entendre que hi hagi tanta gent a qui li agradi tenir-ne no un, sinó uns quants de déus.

És ben humà emocionar-nos i deixar anar alguna llàgrima de felicitat. Ens agrada sentir-nos una mica americans i participar de tantes ganes de canvi de tantes il·lusions en un món gestionat per uns caps mólt més assenyats que els que hi havia abans.

Una de les coses que m'ha agradat ha sigut constatar una vegada més el poder de la paraula.
Ja té mèrit que s'hagi posat émfasi en el paper clau que té la paraula en els discursos del nou President, i del que ha jugat un jove de 27 que sembla dominar l'art de la retòrica política i que és l'artífex del triomf oratòric d'Obama.

Benvinguda sigui aquesta nova era també pel que fa al valor de la paraula. Riurem infinitament que amb els milers de Bushisms de Bush, però en canvi el poder de la paraula en sortirà m´s reforçat.



___________________


Enllaços

Fr. Puigcarbó. És que estem cansats
W. Lewino. Obama... sacre
Scriptor.org. Obama ante los hechos (...)

El poder de la paraula x/1000

Que la paraula té un poder infinit és ben sabut i de proves en recollim cada dia per tot arreu.
Sense anar més lluny avui n'he trobar tres exemples ben dispars, i tots tres força interessants i antològics.


1. Al Catalonia Today, Miquel Pairolí publica un article amb el títol The rise of the politician psychologist.

(...)
"Politicians are expected to do everything nowadays. Tha have to enthuse, haggle,
satisfy, console, laugh and generally pander to the will of people. Yet now
they have another role, which is to act as psychologists for the masses
(...)
"For the moment, this makes the mission of politicians that of the
psychologist.
This mission is to ensure that the public not panic, that fear does not spread like wildfire , that savers through their actions do not complete what speculators began. "
(...)
Miquel Pairolí. Catalonia Today. (October 9, 2008). Commentary. pg. 31

Bé, a dia d'avui tothom entén que on diu psicòlegs, podem posar-hi psiquiatres però també comediants o bufons, fariseus, mentiders o estafadors ... Això sí, mitjans patètics per a una fi decent (justificada?) ... evitar el pànic i que la gent salti des dels balcons dels pisos sobrehipotecats...

2. Al Diari de Vilanova, un article de Conrad Rovira fa referència a un passatge d' [Alícia] A l'altra banda de l'espill de Lewis Carroll (1872).

El llibre diu això:

'When I use a word, Humpty Dumpty said in rather a scornful tone, ' it means just what I choose it to mean - neither more nor less.'
The questions is, ' said Alice, ' whether you can make words mean different things.'
The question is, ' said Humpty Dumpty, which is to be master- that's all.'
Lewis Carroll. Through the Looking-Glass. The Folio Society. 1962. pg. 75

Pero al Conrad li interessa llegir-ho no com una persona que fa dir a la mateixa paraula coses diferents sinó que s'inventa dues persones ...

(...)
"Alícia, estranyada, pregunta : ... "I què passa quan dues persones volen donar un significat diferent a la mateixa paraula? "...
Molt senzill -respon en Humpty Dumpty, només cal saber quina de les dues mana més. "
(...)
Diari de VNG. 10 d'octubre 2008. Conrad Rovira. Des del campanar. El significat de les paraules. pg. 11

Tot i que en Conrad ens fa passar una mica gat per llebre, té raó quan dóna a entendre que Carroll fa dir a Humpty Dumpty que el que realment compta és saber qui mana, qui té el poder, i qui decideix en darrera instància el que sigui ...

L'amic Mark em fa arribar una traducció al francès que ha trobada en una web de la Universitat de Québec:

" - Quand j'emploie un mot, dit Humpty Dumpty avec un certain mépris, il signifie ce que je veux qu'il signifie, ni plus ni moins.
- La question est de savoir, dit Alice, si vous pouvez faire que les mêmes mots signifient tant de choses différentes.
- La question est de savoir, dit Humpty Dumpty, qui est le maître - c'est tout. »

Cadascú escombra cap a casa seva ...

3. Al videoblog d'Eduardo Collado, un clip d'un programa d'humor es presenta com la millor manera d'entendre el desgavell econòmic actual arreu del món.

Allò que no entendríem ni explicat per Solbes ni per Castells, ni llegit al Financial Times o al The Economist, ni molt menys encara per tertulians falsament experts debatent en programes de minories il·lustrades, programats per quan s'acaben els programes de futbol ho tenim aquí condensat en unes imatges perfectament entenedores i en menys de 5 minuts:
La mejor explicación de las crisis: The Last Laugh - George Parr
... que hauria de ser de visió obligada per als estudians d'Economia, de Ciències empresarials, de Ciències polítiques, dels polítics psicocomediants dels qui parla en Pairolí i de periodistes d'investigació....

La paraula com a bàlsam i poesia, la paraula com a arma de plàstic o com a arma letal, la paraula i l'humor com a solució ... Visca la paraula!