Diumenge primaveral amb amanida i pintura, a 15 de març
Vaig llegir recentment que els homes del temps ens pronosticaven una primavera freda, després d'un hivern boig, que ha dut nevades extraordinàries al Pirineu i ventades delictives, que han arrasat arbredes de tota mena arreu de la península. El fet és però, que a casa nostra, almenys aquesta darrera setmana, i aquest cap de setmana en particular, ha fet al Garraf un temps primaveral que convidava a anar a la platja. Uns dies esplèndits.
Nosaltres hem anat al passeig marítim de Cubelles, al davant de l'ex-Tèrmica, i hem dinat a la Trattoria del Mar.
Allà hi he descobert un pa exquisit i he vist a l'amanida poma tallada a llesques fines com si fos mortadela, cosa que a mi encara em quedava per veure... i he pensat que no sé què feia jo amb la meva "mandolina" de cuina que és un dels meus estris favorits, que no practicava prou. Ara ho faré... ;-)
El més agradable ha estat dinar acompanyats per uns olis a les parets que m'han agradat pels seus colors, i he acabat sabent que eren pintats per la mare de la propiètària del restaurant.
No m'he pogut estar de caçar-los per endur-me'ls a casa molt bé de preu, atès que els originals, la Pilar Muñoz, els fa pagar cars. En tot cas, a preus allunyats dels meus pressupostos.
En algun lloc del blog tinc dit, i sempre que puc ho manifesto, que tot i ser molt ben educat, en determinats aspectes de la vida, jo prefereixo demanar perdó abans que demanar permís...
Així, si algú dels detentors dels copirait de l'obra se sent agredit en els seus drets per la reproducció de les imatges, només cal que ens ho digui i nosaltres rectificarem ipso facto, però creiem, al contrari, que mostrar aquesta pintura, valgui el que valgui, és una manera de compartir la bellesa amb els altres, fet que hauria de ser constitucionalment obligatori.
Oi?
____________________
